1. Al vostre gust amb el
 Amb so 

2. L’0RIGEN D’UNA LLENGUA:
L H ilies d’Organyà
es om

3. -Et convidem
a fer un petit viatge!
Hauríem d’anar una mica enrere!
I pot ser que et costi una mica.
Ànims! Som-hi!
-Per què ens hauria de costar?

4. Vivim en el segle XXI.

5. Hem arribat a la Lluna.

6. Som capaços de viatjar per l’espai.

7. -Ens pot costar entendre un món tant
diferent del nostre.
-Som-hi, ara ja hi estem posats!

8. Segurament no ens podem imaginar
anar vestit d’aquesta manera.

9. O d’aquesta!

10. ¿Et pots
imaginar que
l’única forma
d’escriure era
la manual.
Pergamí, tinta,
càlem?
Càlem?

11. La impremta i
l’ordinador
eren
impensables.
Hagués estat
cosa de
bruixes o
dimonis!

12. Recorda que la llengua culta,
a mitja Europa, era el llatí.

13. La cultura, l’art, i la ciència eren,
majoritàriament, en mans de l’Església.

14. -Ens vas dir que la gent parlava en llatí
o en una cosa semblant al llatí,
perquè la llengua s’anava
transformant a poc a poc, oi?
-Doncs, sí! Així va ser.

15. -El llatí s’anava transformant en les
diverses llengües que, avui,
anomenem romàniques: el català,
el provençal, el castellà, el francès,
l’italià, el romanès, el portuguès...

16. -Un dels primers documents que ens han
arribat d’aquesta època, segles XII-XIII,
són les Homilies d’Organyà.
-Homi... què?
-Homilies, sermons.

17. Recorda:
pergamí,
tinta,
càlem.
Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà

18. Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà

19. Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà

21. El catala del segle XII-XIII (1204?)
Dominica in LX-a. In illo tempore, cum turba plurima convenirent et de
civitatibus properarent ad Iesum, dixit per similitudincm: Exit qui
seminat seminare semen suum. Seinor, nostre Seinor dix aquesta
paraula per semblant, et el esposa per si el ex. Aquel qui ix seminar la
sua sement, e dementre que semenava, la sua sement cadeg prob de
la via e fo calzigad, e'ls ocels del ciel mengaren aquela sement:
Aqtiesi seminador dix nostre Seinor que son los maestres de
sent'eglesia, (la sement e) la predicacio de Iesu Crist. Los auzels del
cel qui mengaren aquela son los diables qui tolen la paraula de Deu de
coratge d'om per mal e peccatz e per males obres. Et aliut cecidit
super petram el natum aruit, quia non habebat hurnorem. Aquela
sement qui cadeg sobre la pedra fo seca per zo car no i avia humor,
demostra la paraula de Deu qui cad el cor del om e ven diable e la tol
del cor per zo qur no a humor de caritad en si. .."

22. terres d'oltra mar. Per qé él s'aproximava a la passió qe devie rede[bre]
en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra
terra-
ja veng
él en les ciutatz
qi són en riba de mar, qi són
molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per
forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la
una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica]
las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon,
significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menava
Diable a mort.Mas la ueng una femna qui era enaqela

23. Fragment d'una traducció catalana del
Liber iudiciorum o Forum iudicum de finals
del segle XII.
Biblioteca de l'Abadia de Montserrat.
Fragment d'una traducció catalana del
Liber iudiciorum o Forum iudicum de
mitjan segle XII.
Full únic conservat a l'Arxiu Capitular
d'Urgell.

24. -Acabem de veure una de
les primeres «fotografies»
del naixement del català escrit.
-Són com uns apunts de classe fets en
aquella època.
-Ben bé, no! Són els llibres de l’època.
Apunts, apunts? Els que ara veuràs.

25. Ara veuràs el naixement
del romanç espanyol i del basc!

26. Glosas Emilianenses. Les
notes afegides al marge
d'aquest llibre (escrit en
llatí entre els segles X i XI)
són considerades un dels
primers textos escrits en
castellà: cent paraules en
dialecte romanç espanyol i
dues en basc. (Madrid. Real
Academia de la Historia).

28. Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo siecu
los. Facanos Deus
Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen

29. Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo sieculos.
Facanos Deus Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen
Con la ayuda de nuestro
Señor Don Cristo Don
Salvador, Señor
que está en el honor y
Señor que tiene el
mandato con el
Padre con el Espíritu Santo
en los siglos de los siglos.
Háganos Dios omnipotente
hacer tal servicio que
delante de su faz
gozosos seamos. Amén.

30. Aquestes són les primeres
imatges del nadó. Les primeres
representacions gràfiques d’unes
llengües que començaven a néixer.
Ara fa mil anys...

31. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha
una necessitat d’arribar a la gent amb la
llengua del poble. A partir del moment
que el llatí va resultar inintel·ligible va
ser necessari parlar i escriure en la
llengua del poble: el català.

32. -A partir del moment que el llatí va
resultar inintel·ligible, també va ser
necessari en la llengua habitual del
poble en els testaments i documents de
compra-venda...
-És clar, la gent volia que no
l’enredessin, he, he!

33. Tot això, a casa nostra, passava als dos
costats dels Pirineus.

34. Les llengües romàniques
Continental
Occidental
Sard
Oriental
Llatí
Català
Gallec
Astur (bable) Italià
Dàlmata
Portuguès
Rètic
Castellà
Friulà
Dolomita
Provençal
Romanx
Occità
Engadinès
Gascó
Francès
Való
Romanès

35. Per si vols ampliar:

36.
LES HOMILIES D’ORGANYÀ
CAL QUE SÀPIGUES:
Les Homilies d'Organyà són 8 fulls de pergamí (de 175 x
120/125 mm. aprox.) que conté, sense cap títol i de forma
fragmentària, el text de sis sermons corresponents al
període quaresmal. Descobert l'any 1905 per Jaume Miret i
Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà.
Des de l’any 1913, és a la Biblioteca de Catalunya.
La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement
d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets
d'escriptura molt personals. (1200 i 1218). Tècnicament, el
tipus de lletra amb què estan escrites les Homilies
s'anomena «escriptura postcarolíngia».

37.
Amb les Homilies d'Organyà la llengua catalana s'estrenava
en la seva modalitat literària.
Les Homilies d'Organyà formen part d'un món, que tenia
una importància considerable en la vida medieval: el fet
religiós. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una
necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A
partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va ser
necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.

38. Fa
uns mil anys, a la nostra terra,
vàrem començar a tenir una forma
pròpia de parlar, d’expressar
sentiments, de relacionar-nos...

39. Ara,
com tantes coses, depèn de tu !
Depèn de nosaltres !

41. Us preguem no modificar aquesta presentació.
Música: Picard flute solo Sunrise.wav Sense finalitat comercial. Ús privat.
Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus
Catalonia PPT’S

42. 

ESC
Per tornar a començar
Per seguir escoltant: quiets!
Per acabar