1. Conaca i la Prehistòria
Hola, hem dic Conaca, visc a la prehistòria i soc un nen de 11 anys, visc en
un petit poblat, en una clariana del bosc, amb els meus pares i els meus tres
germans. A mi el que m’agrada més és pintar i fer figures amb fang o
pedra. A vegades el pare hem deixa pintar un tros de paret a mi sol. Avui al
matí quan m’he despertat amb el pare i els germans hem anat al camp amb
les eines de pedra per agafar les plantes que hi vam plantar fa temps, o
sigui, que vam cultivar. Quan hi hem arribat jo he tret la meva eina i he
començat a segar cereals. El pare diu que qui agafi més cereals podrà fer
una figura de fang. Quan hem acabat li he ensenyat al pare que jo havia
agafat més cereals i que hauria de fer una figura de fang. – D’acord! – va
dir el pare. Quan vam arribar a casa li vaig dir al pare: – Anem a fer la
meva figura? – No, ara hem de moldre el gra que hem agafat! Vaig agafar
una pedra de moldre i vaig començar a agafar els cereals més grocs i els
vaig aixafar amb la pedra. Quan vaig acabar li vaig donar a la mare la
farina que havia obtingut. I ella la va ficar amb una massa que ja havia
preparat abans. Desprès la va ficar a dintre el forn que havíem fet un altre
dia amb fang. Una estona més tard vam treure la massa de dins el forn. Feia
una olor molt i molt bona. La panxa ja hem deia que havia de menjar ho
sigui que vam agafar el pa i uns talls de carn que ja havíem cuinat i ens els
vam menjar amb molt de gust. Quan vam haver acabat de menjar la mare
va dir: – Anem a treure la llet de les vaques i les ovelles? – Sí – vaig dir jo.
– Doncs va, afanyeu-vos que no tenim tot el dia! – Ens vam posar els abrics
i vam sortir a fora a munyir les vaques i les ovelles. A mi em va tocar una
ovella que estava boja: només tocar-la, o t’envestia, o et donava cosses a la
cara. Però desprès de molta estona de intentar-ho la vaig poder calmar.
Quan vam arribar a casa vam posar la llet a l’olla de fang i la vam bullir. I,
quan va estar la vam guardar dintre un gerro de ceràmica i el vam posar en
un forat a terra, tapat amb pedres. Que tenim a casa. Després de fer tot això
li vaig dir al pare: – Quan farem la meva figureta? – En comptes de fer una
figureta, no vols fer un gerro o un recipient per guardar coses? – Ara que
ho dius, si que estaria bé fer un recipient. Perquè el que teníem guardat es
va trencar! ? – I jo i el pare vam sortir a fora. Vam anar al bosc i vam
buscar argila per terra. Quan en vam tenir prou, vam anar en direcció a
casa, però abans d’entrar ens vam parar a fora: és allà on fem fang
habitualment. Desprès d’una estona de moldejar el fang vam fer un xurro
llarg i força prim i vam ajuntar un dels seus extrems a l’altre, i d’aquesta
mateixa manera en vam fer molts, cada vegada més grans. Desprès vam
posar tots els aros un a sobre de l’altre i va quedar un gerro molt bonic.
Seguidament el vam posat al forn i, una estona més tard el vam treure.
Havia quedat perfecte. – T’ha quedat molt bé! Ets un geni, Conaca! ? – va
dir la mama. – Gràcies! ? – Ah! m’he oblidat de dir una cosa molt
2. important! A casa també i viu el nostre gos: en Puji. A vegades si no ens
queden gaires animals tancats per a menjar, en Puji olora el terra i ens porta
fins on es troben molts animals. És un gos molt intel.ligent. Adéu! Fins
demà ens hem d’anar a dormir! Hola! Ja soc aquí! El pare m’ha dit que
avui he d’acompanyar-lo a pescar amb la barca que ara anem a fer. Hem
sortit de casa i hem anat a la vora del riu i amb pells i branques hem fet una
barca per a dues persones. Desprès d’agafar la xarxa que havíem fet amb
fils ens hem posat a dins de la barca. Remant amb les mans hem anat riu
endins. Quan hem sigut allà hem tirat la xarxa al riu i quan veiem que a
dins hi havien entrat molts peixos, l’hem estirat cap amunt. Em agafat
molts peixos i la mare s’ha posat molt contenta. Desprès de menjar-nos els
peixos el pare ha dit: – Els homes del poblat diuen que hem d’anar a
construir un altre monument. – Quan? – Avui a la tarda – Doncs anem
ràpid que com més ràpid ens hi posem més aviat acabarem! Abans de
marxar, però, tots els homes del poblat ens en vam anar al monument que
havíem fet anys enrera: es deia Stonehenge. Un cop allà, vam fer una
foguera i vam fer un ritual i uns balls al costat del monument. Això ens
portaria sort per fer l’altre monument. Ara he de plegar d’explicar perquè
tinc molta feina a fer! Aquest monument serà molt cansat de fer, segur!
Així, doncs: adéu!!!!!
Conte d’Aleix Ferrer trobat a internet
