4. On viuen?
Viuen a l’aigua, des de les aigües superficials fins als
oceans,...o al gel , com els cianobacteris que fan la
fotosíntesi i formen part del plàncton vegetal.
Viuen al sòl i serveixen per nodrir-lo per la descomposició.
Viuen a les capes baixes de l’atmosfera, poden crear
infeccions als éssers vius.
Viuen a l’interior d’altres organismes com dins de les cuques
de llum o als nostres intestins per beneficiar-nos o no.
5. Com es nodreixen?
Hi ha bacteris heteròtrofs que s'alimenten de
matèria orgànica viva, és a dir, d’altres éssers
vius, que els hi poden provocar benificis
(simbiòtics com la flora intestinal) o danys
(els paràsits com els de la febre de Tifus).
També es poden alimentar de matèria morta o
en descomposició, i la transformen en matèria
inorgànica (sals minerals). Són els sapròfits
descomponedors del sòl.
7. Com es nodreixen?
Hi ha bacteris autòtrofs que utilitzen diferents fonts
d’energia per produir molècules orgàniques. Els
fotosintètics són els que utilitzen energia solar com
les plantes. Els quimiosintètics són els que utilitzen
energia química produïda per altres compostos com el
metà o l’àcid sulfhídric que podem trobar a termes
naturals.
9. Com es reprodueixen?
La reproducció d'aquests microorganismes és
asexual per bipartició, és a dir, quan un
bacteri es reprodueix es divideix en dues
cèl.lules filles idèntiques.
Però, quan canvien? Ho fan per transformació
bacteriana i consisteix que un bacteri trenca
la seva paret cel·lular, treu part de la seva
informació genètica, i un altre bacteri
introdueix aquesta informació i es transforma.
http://www.youtube.com/watch?v=MRBdbKFisgI
11. Els bacteris i les persones
Tot i que a primera vista no ho sembli, els
bacteris són molt importants en la nostra vida:
moltes de les malalties que podem patir estan
provocades per bacteris, en aquest cas,
bacteris patògens. Però no tots els bacteris
són perjudicials per nosaltres: alguns són
beneficiosos i se'n diuen bacteris simbiòtics o
mutualistes. És el cas dels bacteris que viuen
als nostes budells, que a més de facilitar la
digestió, sintetitzen algunes vitamines.
http://www.xtec.cat/~dnavarr7/bacteries.htm
12. Els bacteris beneficiosos
Bacteris que fermenten
Les fermentacions són processos que utilitzen
alguns organismes per obtenir energia. Des de
fa molt temps els humans aprofitem aquestes
fermentacions per obtenir diferents productes.
Així, per exemple, a la fermentació de la llet
obtenim productes com el formatge o el iogurt.
13. Els bacteris beneficiosos
Els bacteris intestinals
Es calcula que a l'intestí hi habiten 10 vegades més bacteris que
cèl.lules té l'organisme hoste. Aquests bacteris reben el nom de
flora intestinal o microbiota intestinal. Aquests bacteris tenen
diversos efectes positius:
El.liminen altres bacteris que puguin ser patògens.
Fabriquen algunes vitamines.
Fan possible la digestió.
14. Els bacteris patògens o que causen
malalties
Com hem vist, els bacteris són capaços de
proporcionar-nos força beneficis, però
malauradament, hi ha algunes espècies que
provoquen malalties, és a dir, són patògens.
Al llarg de la història, algunes espècies de
bacteris patògens, han estat responsables de
terribles epidèmies, com és el cas de la peste
bubònica, malaltia bacteriana que només
durant el segle XIV, a l'Edat Mitjana, es calcula
que va matar 25 milions de persones a Europa.
15. Els bacteris patògens o que causen
malalties
MALALTIA Bacteris patógen ÒRGAN AFECTAT VIA DE CONTAGI
Gastroenteritis Escherichia colli Aparell digestiu Ingestió d’aigües o
aliments contaminats.
Tuberculosi Bacil de Koch Pulmons Contacte entre
persones i per l’aire.
Còlera Vibrio cholerae Aparell digestiu Ingestió d’aigües
infectades
Tètanus Clostridium tetani Sistema Nerviós Infecció de ferides
Central amb agents oxidants
Pneumònia Streptococcus Aparell respiratori A través de l’aire.
neumoniae
16. Descobreixen que hi ha fàrmacs que fan que
el bacteri es torni resistent a tota mena
d'antibiòtics
Actualitzat a les 19:44 h 22/05/2009 Investigadors de la Universitat Autònoma de
Barcelona, juntament amb l'Institut Pasteur de París, han descobert que els fàrmacs
que ataquen el material genètic dels bacteris fan que aquests es tornin resistents a
tota mena d'antibiòtics. Fins ara se sabia que un tipus d'antibiòtic generava
resistència a aquell mateix medicament. El catedràtic de microbiologia de la
Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Barbé, ha explicat que han descobert que
els bacteris escampen la resistència als antibiòtics de manera indiscriminada. L'estudi
el publica l'últim número de la revista "Science".
L'estudi l'ha fet el Grup de Microbiologia Molecular del Departament de Genètica i
Microbiologia de la UAB. El coordinador d'aquest treball, el professor Jordi Barbé,
revela que els tractaments amb antibiòtics que lesionen l'ADN dels bacteris causen
efectes col·laterals indesitjables. És per això que creu que la descoberta planteja
una revisió de l'ús que es fa dels antibiòtics.
En aquesta investigació també hi han col·laborat els equips d'Iván Erill, del Centre
Nacional de Microelectrònica del CSIC, i de Didier Mazel, de la Universitat de
Llemotges i de l'Institut Pasteur de París.
http://www.324.cat/noticia/386015/ciencia/Descobreixen-que-hi-ha-farmacs-que-fan-
que-el-bacteri-es-torni-resistent-a-tota-mena-dantibiotics
