Marc teoric iv

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats
educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i Innovació (Referència:
SEJ2006-01495/EDUC)

El PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per Aprendre/Aprendre
a Cooperar”) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP

Marc teòric IV: Cap a la generalització del treball en
equips cooperatius a l’aula
Equip de treball:
Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Gemma
Riera, Teresa Segués, Jesús Soldevila, Mercè Juan, Anna Oliveras, Glòria Olmos, Alba
Torné i Carles Rodrigo.

Programa CA/AC Curs 2011-2012 1

Introducció
Les tres etapes del procés de formació/assessorament

1. Etapa 2. Etapa de 3. Etapa de
d’INTRODUCCIÓ GENERALITZACIÓ CONSOLIDACIÓ
A nivell més

El professor o la El professor o la El professor o la
individual

professora “tasta” el professora aplica professora utilitza una
Programa CA/AC tot d’una forma més ESTRUCTURA CO-
aplicant alguna sistemàtica el OPERATIVA en totes
dinàmica de grup i Programa CA/AC en les seves classes: “Ja
algunes estructures alguna àrea i/o en no sabria fer classe
cooperatives en algun grup. d’una altra manera”
alguna UD.

Un primer grup de Mentre el primer grup L’aprenentatge
professors/es del aplica l’AC d’una cooperatiu s’incorpora
centre “tasta” el
A nivell més

forma més sistemàtica al projecte del centre
col·lectiu

Programa CA/AC tot en alguna àrea o grup, com a tret singular, i
aplicant alguna un segon grup de es crea la Comissió
dinàmica de grup i professors/es s’inicia de Coordinació de
algunes estructures en el Programa l’AC per a vetllar pel
cooperatives en CA/AC seu compliment
alguna UD.
www.uvic.cat Programa CA/AC Curs 2011-2012 2

Introducció
Finalitats de l’Etapa de Generalització

L’Etapa de Generalització

A nivell individual A nivell de centre

Aplicació de forma Acompanyament dels Coordinació del Introducció de
sistemàtica i de companys i professorat d’un l’Aprenentatge
manera cada vegada companyes que mateix nivell, cicle o Cooperatiu a nou
més generalitzada de s’inicien en departament que vol professorat del centre
l’aprenentatge l’aprenentatge generalitzar
cooperatiu a la meva cooperatiu l’aprenentatge
aula cooperatiu a la seva
aula.

PLA de GENERALITZACIÓ del PLA de PRESENTACIÓ i SUPORT
PROGRAMA CA/AC al professorat que s’introdueix en el
PROGRAMA CA/AC

Introducció
Variables del treball en equip

1 Variable quantitativa
Per aconseguir els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu, els
alumnes i les alumnes han de treballar en equip com més temps
millor per aprofitar al màxim la interacció entre iguals com a
“motor” de l’aprenentatge (a més, és clar, de l’altre “motor” que
és la interacció entre el professorat i l’alumnat)

2 Variable qualitativa
Que treballin en equip com més temps millor és una condició
necessària, però no suficient, per garantir els beneficis de
l’aprenentatge cooperatiu. Fa falta, a més, que el treball en equip
que duen a terme tingui com més qualitat millor.


Introducció

Aquestes dues condicions o variables (la quantitat de temps que
treballen en equip, i la qualitat del treball en equip), exigeixen,
alhora, dues noves condicions:

3 Canvis en l’estructura d’aprenentatge
Que el professorat adopti –com a una estructura habitual
d’ensenyament/aprenentatge a la seva aula- una estructura de
l’activitat cooperativa, en lloc d’una estructura de l’activitat
individual i/o competitiva.

4 El treball en equip com a contingut
Que el treball en equip sigui considerat un contingut més a
aprendre (una competència més, i molt important en el món
actual) i, per tant, que el professorat ensenyi d’una forma
sistemàtica i persistent a treballar en equip al seu alumnat.


Introducció

Això ens porta a reflexionar, en aquest Marc teòric IV, en començar
l’Etapa de Generalització del procés de formació/assessorament
sobre el Programa CA/AC, sobre els següents aspectes:
1. El treball en equip, com un element fonamental d’una nova
estructura d’aprenentatge (cooperativa, en lloc d’individual i/o
competitiva)
2. La importància de la cohesió del grup
3. La participació equitativa i la interacció simultània
4. L’ús continuat, cada vegada més habitual i generalitzat, del
treball en equip en les activitats d’aprenentatge
5. L’ensenyament i l’avaluació del treball en equip. Les eines
bàsiques per ensenyar a treballar en equip (i, per tant, per
generalitzar el treball en equip) i per avaluar el treball en equip
6. La planificació de l’aprenentatge cooperatiu i la coordinació del
professorat


1. El treball en equip, un element fonamental de l’estructura
d’aprenentatge
Elements fonamentals de l’estructura de l’activitat a l’aula

Una cosa és utilitzar habitualment una estructura individual i, de tant
en tant, programar una sessió de classe en la qual els alumnes i les
alumnes treballin en equips cooperatius…
… I una altra cosa molt diferent és utilitzar habitualment una
estructura cooperativa (sense que això anul·li, ni molt menys, el
treball individual de l’alumnat).
Molta gent considera que el treball en equip anul·la, o fàcilment pot
anul·lar, el treball individual, però això no és així: en una classe hi
pot haver treball individual sense treball en equip, però no hi pot
haver mai treball en equip sense treball individual.

QUINA ÉS LA NOSTRA ESTRUCTURA DOCENT MÉS
HABITUAL? Preguntem-nos-ho…


d’aprenentatge
Si el que ens preocupa, fonamentalment, a l’hora de preparar una classe
és...

ESTRUCTURA
Què els diré, cóm els ho INTERACCIÓ

INDIVIDUAL

ESTRUCTURA COOPERATIVA
explicaré, als alumnes? PROFESSORAT-
ALUMNAT
Què els hi faré fer, quines
activitats els proposaré que TREBALL
facin, perquè ho aprenguin? INDIVIDUAL

Si a més ens preocupa...

Com els faré fer aquestes
+
INTERACCIÓ
activitats perquè TOTS
participin de forma ALUMNE-ALUMNE
equitativa i interactuïn al TREBALL EN
màxim entre ells, tot EQUIP
treballant en equip?


d’aprenentatge

Resultat:
Aprenentatge
poc sòlid, poc
consistent, poc
persistent…

Resultat:
Aprenentatge
més sòlid, més
consistent, més
persistent…

Interacció professor-alumne Interacció alumne-alumne
Treball individual Treball
Programa CA/AC Curs 2011-2012 en equip 9
www.uvic.cat

d’aprenentatge

Els dos “motors” de l’aprenentatge…:
• “Motor d’explosió”: Interacció professorat-alumnat
• “Motor elèctric”: Interacció entre iguals (alumne/a-alumne/a)

Amb l’Etapa de Generalització, a nivell individual de cada
professor/a que participa en el procés de formació/assesso-
rament, pretenem:
• Introduir –com a elements habituals de l’estructura
d’aprenentatge– el treball en equip i la interacció entre iguals, a
més, és clar, del treball individual i la interacció professorat-
alumnat.
• Fer servir –de forma coordinada– els dos “motors” de
l’aprenentatge...


2. La importància de la cohesió del grup
Dimensions d’anàlisi de la cohesió d’un grup d’alumnes

Possibles punts febles del grup classe…:
1 La participació de tots els alumnes i les alumnes del grup en la

Quines activitats podem fer per
presa de decisions consensuada

anar superant els “punts
2 El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre

febles” identificats…
l’alumnat del grup
3 El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre
l’alumnat i l’alumnat amb alguna discapacitat o d’origen cultural
diferent
4 La disposició per al treball en equip i la consideració del treball
en equip com una cosa important en la societat actual i més
eficaça que el treball individual
5 La disposició per a la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte a les
diferències i la convivència

Programa CA/AC Curs 2011-2012
Plantilla 11
www.uvic.cat

3. La participació equitativa i la interacció simultània
Com més estructurat és el treball en equip més se n’assegura la
qualitat...
Hi ha Hi ha
“Prova del 9” o “del cotó”: participació interacció
equitativa? simultània?
Treball en equip NO

Un diu el que s’ha de fer i Pseudo
ESTRUCTURAT

els altres s’ho copien NO NO = treball en
equip

Cadascú fa una part del Pseudo
treball i després s’ho
passen.
SÍ NO = treball en
equip

Estructures cooperatives:

= Treball en
ESTRUCTURAT
Treball en equip

1-2-4, Foli Giratori, Llapis SÍ SÍ equip
al mig…

Tècniques cooperatives:
Grups d’Investigació,
Trencaclosques…
SÍ SÍ = Treball en
equip

4. L’ús cada vegada més generalitzat del treball en equip
4.1 Ús de les estructures i tècniques cooperatives

a En les activitats fixes o regulars
En les activitats que es fan regularment, al marge de la
programació de les UD de les diferents àrees. Per exemple:
Càlcul, càlcul mental, resolució de problemes…; lectura, anàlisi
morfològic, anàlisi sintàctica…; vocabulari, verbs…
Quina estructura farem servir?

b En les UD estàndard
En les UD en les quals només apliquem estructures cooperatives
simples.
Activitats a fer i estructura que farem servir:
• Abans de la UD
• Al començament de la UD
• Durant la UD
• Al final de la UD

4.1 Ús de les estructures i tècniques cooperatives

c En les UD singulars
En les UD en les quals utilitzem una tècnica cooperativa
(Trencaclosques, Grups d’Investigació o Projecte...), combinada
amb algunes estructures cooperatives simples per reforçar i
incrementar la participació equitativa i la interacció simultània.
Per exemple, per l’estudi dels animals en l’àrea de coneixement
del medi natural; per estudiar l’edat mitjana en l’àrea de ciències
socials...
Quina tècnica farem servir?
Quines estructures simples farem servir?


4.2 Els Equips d’Ajuda Mútua (Adaptació de la tècnica TAI)
• Es divideix el grup classe en un determinat nombre d’Equips de Base.
• Es concreta per a cada alumne el seu Pla de Treball Personalitzat, en
el qual consten els objectius que ha d'assolir al llarg de la seqüència
didàctica i les activitats que ha de realitzar.
• Tots treballen sobre els mateixos continguts, però no necessàriament
amb els mateixos objectius ni les mateixes activitats.
• Cada alumne es responsabilitza de portar a terme el seu Pla de Treball i
es compromet a ajudar als seus companys a portar a terme el seu Pla
de Treball.
• Simultàniament, cada equip elabora –per a un període determinat- el
seu propi Pla de l'Equip, amb els objectius que es proposen i els
compromisos que contreuen per a millorar el seu funcionament com
equip.
• Un dels objectius fixos del Pla de l’Equip és progressar en
l’aprenentatge.
• Si un alumne aconsegueix els objectius d'aprenentatge personals (els
que consten en el seu Pla de Treball Personalitzat) contribueix a l’èxit
de l’equip, a l’assoliment d’un dels objectius de l’equip.


4.2 Els Equips d’Ajuda Mútua (Adaptació de la tècnica TAI)

El PLA DE TREBALL PERSONALITZAT:

Plantilla
Exemple


5. L’ensenyament i l’avaluació del treball en equip
5.1 Ensenyar a treballar en equip
Ensenyar a treballar en equip als alumnes i a les alumnes, entre altres
coses, consisteix en...

A Ajudar-los tenir consciència d’equip, tenir molt clars els objectius que
A Ajudar-los aatenir consciència d’equip, aatenir molt clars els objectius que
persegueixen, i ia descobrir que junts els assoliran millor.
persegueixen, a descobrir que junts els assoliran millor.

B Ajudar-los autoregular el funcionament del seu equip, descobrir allò
B Ajudar-los aaautoregular el funcionament del seu equip, aadescobrir allò
que encara no fan prou bé i ique perjudica el seu equip, i ia trobar la
que encara no fan prou bé que perjudica el seu equip, a trobar la
manera de millorar el funcionament del seu equip.

C Ajudar-los planificar el treball en equip ser responsables en la
C Ajudar-los aaplanificar el treball en equip i iaaser responsables en la
realització de les tasques acordades i iassignades a cadascú i ien el
realització de les tasques acordades assignades a cadascú en el
compliment dels compromisos personals contrets per cada u en bé de
l’equip.
l’equip.



A Ajudar-los tenir consciència d’equip, tenir molt clars els objectius que
A Ajudar-los aatenir consciència d’equip, aatenir molt clars els objectius que
persegueixen, i ia descobrir que junts els assoliran millor.
persegueixen, a descobrir que junts els assoliran millor.
Com fer-ho?

1. Recordant-los-hi sovint els objectius de l’equip com quelcom que els
uneix i que junts assoliran millor: Progressar en l’aprenentatge i
ajudar-se els uns als altres a fer-ho.
2. Programant i duent a terme projectes comuns, acadèmics i no
estrictament acadèmics, per a tot el grup classe, amb l’aportació de
cada un dels equips.
3. Celebrant junts –en l’equip i el grup- els èxits assolits (celebracions
d’equip i de grup).



Com fer-ho?
Davant d’un problema… Es determina una norma... I algú s’encarrega de...

Quan treballen en equip
Parlarem en beu baixa
criden molt i hi ha molta Controlar el to de veu
per no molestar.
fressa a l’aula.
Moderar l’activitat:
Algú imposa el seu punt
Escoltarem el punt de Controlar que les
de vista, i els altres amb
vsita de tots. “estructures” s’apliquin
prou feines opinen...
bé
El material comú
Respectarem el material Tenir cura del material
gairebé sempre està
de l’equip. de l’equip
desordenat

Dins l’equip hi ha algú
Ens ajudarem a l’hora de Ajudar a algú que ho
que té més problemes a
participar. necessiti.
l’hora de participar...


Com fer-ho?
Distribuint els càrrecs dintre de l’equip i determinant les seves funcions

Càrrec Tasques i responsabilitats
Coordinador/a Modera les activitats: controla que se segueixin els
passos de l’estructura utilitzada
Secretari/a Controla el to de veu
Ajudant Ajuda a qui ho necessiti
Intendent Té cura del material de l’equip
(Portaveu) (Parla en nom de l’equip)



C Ajudar-los planificar el treball en equip ser responsables en la
C Ajudar-los aaplanificar el treball en equip i iaaser responsables en la
realització de les tasques acordades i iassignades a cadascú i ien el
realització de les tasques acordades assignades a cadascú en el
l’equip.
l’equip.
Com fer-ho?
1. Ensenyant-los-hi a planificar el treball en equip (és a dir, a anticipar
el que s’ha de fer per aconseguir una cosa, determinar les tasques
concretes a realitzar i distribuir-les de forma adequada).
2. Procurant que la tasca adjudicada a cada membre sigui ajustada a
les seves característiques però tan rellevant com sigui possible.
3. Tenint molt en compte que el procés seguit és tant o més important
que el resultat final obtingut: aconseguir la participació de tots i la
interacció entre tots a l’hora de decidir què s’ha de fer i cóm s’ha de
fer és més rellevant, a l’hora d’ensenyar a treballar en equip, que la
qualitat final del resultat del treball en equip.


Eines per ensenyar a treballar en equip

Els Plans de l’Equip:
Els Plans de l’Equip:
A través d’ells –planificant el que volen aconseguir como
A través d’ells –planificant el que volen aconseguir como
equip en un període de temps determinat, i irevisant-ho
equip en un període de temps determinat, revisant-ho
periòdicament- els equips es van autoregulant, funcionen
periòdicament- els equips es van autoregulant, funcionen
cada vegada millor com a equip i iels seus membres, per
cada vegada millor com a equip els seus membres, per
tant, van aprenent a treballar en equip.
tant, van aprenent a treballar en equip.
Plantilla

El Quadern de l’Equip:
El Quadern de l’Equip:
En ell els equips hi fan constar els seus “trets d’identitat” i i
En ell els equips hi fan constar els seus “trets d’identitat”
el seu “historial” com a equip (nom, components, normes,
el seu “historial” com a equip (nom, components, normes,
càrrecs i ifuncions, Plans de l’Equip, “diari de sessions”,
càrrecs funcions, Plans de l’Equip, “diari de sessions”,
revisions periòdiques…
revisions periòdiques…
Plantilla

Elements del Pla de l’Equip reguladors del funcionament de l’equip

Interdependència positiva de
Els objectius de l’equip finalitats
• Progressar en l’aprenentatge
• Ajudar-nos uns als altres
• (Altres objectius específics d’un
equip).
Interdependència positiva de
Les funcions pròpies de cada càrrec rols

Els compromisos personals Responsabilitat individual

Les revisions periòdiques de l’equip Autoavaluació grupal


Elements del Pla de l’Equip reguladors del funcionament de l’equip

Revisió del Pla de l’Equip En el pròxim Pla de l’Equip
Nova funció del “Secretari” (Agnès):
Què és el que no acaba de funcionar en
• Recordar a tots (especialment a
el nostre equip? l’Andreu) el que ha de dur de casa seva.
L’Andreu és molt despistat. Sempre Compromís personal de l’Andreu:
s’oblida d’allò que ha de dur de casa seva • Portar de casa seva el que se necessita
per fer els experiments del laboratori. per a la classe

En Juli i la Vanesa es discuteixen Compromís personal d'en Juli:
constantment: tots dos volen tenir raó. • No discutir tant amb la Vanesa.
Compromís personal de la Vanesa:
L’Agnès s’enfada molt quan els altres no
• No discutir tant amb en Juli.
estan d’acord amb el que ella diu.
Compromís personal de l’Agnès:
En general, durant les sessions de treball
• No enfadar-se.
en equip, perdem molt el temps parlant
d’altres coses. Nou objectiu (específic de l’equip):
• Anar al gra i no perdre tant el temps
parlant d’altres coses


5.2 Avaluar el treball en equip
Dimensions de l’avaluació del treball en equip

1
1 Dimensió grupal: en els equips de base
S’avalua:
1. L’assoliment dels objectius (comuns –de tots els equips- i
específics d’un equip determinat (interdependència positiva
de finalitats)
2. L’exercici de les funcions pròpies del càrrec de cada membre
de l’equip (interdependència positiva de rols)
3. La responsabilitat individual inherent al compliment dels
compromisos personals
4. Altres aspectes generals: la diligència en la realització de les
tasques, l’aprofitament del temps, l’esforç invertit…
Es tracta d’una avaluació qualitativa i de caràcter formatiu: a
través de la qual els equips van “modelant” el seu propi
funcionament, tot reforçant el que fan bé i proposant-se objectius
de millora.


2
2 Dimensió grupal: en el grup classe
Periòdicament (una vegada al trimestre, per exemple), el grup
classe, reunit en assemblea, posa en comú la revisió del
funcionament dels diferents equips: què és el que fan millor, en
quines coses fallen més sovint…
A partir d’aquí s’estableix una mena de Pla del Grup (similar al Pla
de l’Equip), amb els objectius generals, comuns a tots els equips, i
els objectius de millora propis de cada equip.

També es tracta d’una avaluació qualitativa i de caràcter formatiu:
per mitjà dels Plans de Grup el grup classe va “modelant” el seu
propi funcionament, tot reforçant el que fan bé i proposant-se
objectius de millora.



3
3 Dimensió individual
En aquesta dimensió s’avalua la contribució de cada membre de
l’equip al bon funcionament del seu equip.
És una avaluació independent de la de l’equip: en un equip amb una
valoració baixa o molt baixa en relació al seu funcionament com
equip, la contribució d’un dels seus membres en particular pot ser
molt alta.

En aquest cas, es tracta d’una avaluació individual formativa i
sumativa, que es tradueix en una qualificació, igual que la que se’ls
hi posa com a resultat de l’avaluació de les altres competències de
les diferents àrees.

Plantilla


“L’estructura de la recompensa” i el treball en equip
“L’estructura de la recompensa”: Determina com s’avalua l’alumnat:
• L’alumne/a millora la seva nota (obté una “bonificació”, un “plus”) si tot
l’equip aconsegueix millorar.
• En aquest cas, la qualificació de cada membre de l’equip depèn, per a
“bé” i per a “mal”, de la qualificació obtinguda per la resta de l’equip.
En l’escolaritat obligatòria no sembla oportú fomentar la col·laboració i la
cooperació entre els membres d’un equip per mitjà de l‘“estructura de la
recompensa”.
L’aprenentatge cooperatiu (i els valors que porta associats, com ara la
solidaritat i el respecte per les diferències) és, també, un contingut (una
competència) més que els escolars han d’aprendre.
Han de treballar en equip, perquè han d’aprendre a treballar en equip de
forma cooperativa, como han d’aprendre els altres continguts ( o
competències) escolars.


“L’estructura de la recompensa” i el treball en equip

Que la resta dels membres d’un equip aprenguin o no aquest contingut, no
ha de ser determinant a l’hora d’avaluar aquest contingut (aquesta
competència) a un membre en particular d’aquest equip.
¿Por qué es tan importante aprender a cooperar y a colaborar? La educación
tradicional en las sociedades occidentales desarrolladas ha valorado durante mucho
tiempo el logro del individuo frente al logro del grupo. Se estimula la competitividad
entre los alumnos. Si hay un “primero de la clase” tiene que haber un “último”: es una
lógica de ganadores y perdedores, una selva dentro de la escuela. Los resultados de
este tipo de educación son limitados, porque los alumnos no adquieren una buena
competencia social. Los problemas sociales son complejos y requieren una
colaboración de los afectados –que somos todos- para solucionarlos. En los últimos
años, las empresas empiezan a demandar trabajadores que sepan cooperar y formar
equipos, se esfuerzan por conseguir entornos de trabajo eficaces pero no rígidos, se
introducen aspectos informales para mejorar la motivación, la cohesión de los
equipos: actividades de ocio, entorno de trabajo amable, modos de relacionarse, etc.
Es necesario tener conocimientos, pero además hay que saber comunicarlos y
desarrollar grupos inteligentes, que maximicen los recursos y destrezas de cada
trabajador, para dar la mejor solución posible a los problemas. (Marina y Bernabeu,
2007, p. 77).

6. La planificació de l’aprenentatge cooperatiu i la coordinació
del professorat
El Pla de Generalització
1. Planificació del primer semestre (setembre-gener):
Punt de partida:
• Grup i àrea on s’aplicarà el Programa CA/AC
Decisions sobre l’Àmbit A:
• Anàlisi de la cohesió del grup
• Dinàmiques de grup a aplicar
Decisions sobre l’Àmbit B:
• Estructures a aplicar en les activitats fixes o regulars
• Estructures a aplicar en les UD estàndard
• Tècniques e estructures a aplicar en les UD singulars
Decisions sobre l’Àmbit C:
• Quadern de l’Equip i Pla de l’Equip
2. Valoració del primer semestre
3. Planificació del segon semestre (febrer-juny):
Punt de partida…
Decisions sobre l’Àmbit A…
Decisions sobre l’Àmbit B…
Decisions sobre l’Àmbit C…

Plantilla

Marc teoric iv

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (6)

Similar a Marc teoric iv

Similar a Marc teoric iv (20)

Más de Fran Reyes Montoro

Más de Fran Reyes Montoro (7)

Marc teoric iv