1. 1

2. 2

3. A Barcelona, la gran ciutat, hi vivia
un nen, en Joan. Li agradava molt pintar
animals, gossos, peixos, gats i ocells. El
que li cridava més l'atenció eren els ulls
dels animals, perquè a través de la seva
expressió sabia si estaven contents o
trists, si tenien fam o fred, si volien jugar o
estaven cansats, així que els pintava els
ulls de totes les maneres possibles: ulls
grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts,
ulls blaus tancats, ulls misteriosos i ulls de
molts colors.
3

4. 4

5. No cregueu que solament sabia
pintar ulls. En Joan dibuixava a tots els
animals, però no com eren, sinó que els
feia més bells, els posava tres cues i
cinc ulls, dos nassos i set potes o
quatre orelles i vuit pels. Així va ser que
els animals es divertien més dins els
quadres d’en Joan que als carrers de la
ciutat, i no volgueren sortir ja mai
d'aquell món alegre i fantàstic on
podien volar i jugar sempre. Era el món
de la fantasia i la il·lusió. 5

6. 6

7. En Joan estimava la natura, per això va
cridar a les flors, a les fulles, als arbres i
a tots els insectes perquè gaudissin
també d'aquest món de felicitat, ah! i a
les pedres pesades i grises els va dir:
- jo, vos pintaré de colorins perquè
sigueu més belles.” Va agafar els colors
que utilitzava, que com veis eren pocs, i
pintà les pedres grans i macs de groc,
vermell, verd, blau i taronja.
Mai les pedres havien lluït tant! 7

8. 8

9. Un dia, el nostre amic, se’n va dur els animals
i els insectes a París. Pujaren a una gran torre
de ferro i els mostrà la immensitat de l'Univers,
els presentà la lluna i el sol, les estrelles, els
estels, els planetes i satèl·lits i també les
grans constel·lacions o agrupacions
d'estrelles. A partir d'ara, els va dir, formaran
part del vostre entorn, podreu viatjar amb la
imaginació a través del cosmos i descobrireu
nous mons i tindreu grans aventures, perquè
tot això és possible si de veritat ho desitjau.?
9

10. 10

11. Encara varen fer un altre viatge, anaren a una
illa anomenada Mallorca. Era un lloc tranquil i
lluminós. En Joan pensà:
-tots els animals, les plantes i les estrelles hi
estaran ben a gust.
Els personatges que habitaven Mallorca eren
els humans: homes, dones i nens, pareixien
estranys però eren una gent bondadosa,
tranquil·la i divertida que gaudia del món
màgic de Joan.
Aviat tots van formaren un gran col·lectiu on el
respecte per la llibertat dels altres era l'única
condició. Allò era un món feliç. 11

12. 12

13. - “Penso que, al final de la meva vida
hauré retrobat tots els valors de la
infantesa.
Joan Miró
13