SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
Guille Pons
Carlos Maroto
 Mario Peris
  Igor Gijón
Miquel García
   Que es el consumisme?
   Vitalísme
   L’estoicísme
   Cinisme
   L’intelectualisme moral o Socràtic
El consumisme està definit com la necessitat de
   comprar abusivament, coses que no son
   necessàries,o riqueses, simplement per el fet de
   acumular-les.
El vitalisme és la posició
      filosòfica caracteritzada per                  Friedrich Nietzsche
      afirmar l'existència d'una força
      o impuls vital sense la qual la
      vida no podria ser explicada.




Es tractaria d'una força, diferent de l'energia
estudiada per la física i altres ciències
naturals, que actuant sobre la matèria, donaria
per resultat la vida. La mort seria el resultat de     Georg Ernst Stahl
la pèrdua de l'impuls vital o de la seva
separació del cos material.
La importància del
  Vitalisme va anar en
  decadència, ja que, per
  part de la ciència no es
  pot verificar
  l'existència de cap
  força vital.
El teóric més
   important del
   Vitalisme fou
   Friedrich Nietzsche
Segons la teoría de Nietzsche, hi havia la existència de un
“superhome”, que sería la persona capaç de viure sense seguir les
lleis imposades, i capaç de pensar per si mateixa i no seguir a les
mases.
FASES DEL SUPERHOME




El Camell, aquest       El Lleó, aquesta seria     I per últim, el xiquet, la
   sería qui es         la fase en la que el       fase de la inocència, de
   inclinara a la       home lluita amb la         la total llibertat, el
   omnipotència         moral idealista, per a     símbol de la puresa.
   divina, la           lliberar-se de les
   majestuositat        càrregues morals,
   de les lleis         encara que no
   morals, l’home       aconsegueix la llibertat
   de l’idealisme.      total
   L’estoicísme es un sistema
    filosòfic creat per Zenón de Cítio
    a l’any 336. Va tindre un gran
    nombre de seguidors a l’epoca
    romana i el perióde Hel.lenistic.
   Estoiques són totes les
             doctrines ètiques que
             defensen la indiferència
             sobre dels plaers i dolors
             externs, i l'austeritat en els
             propis desitjos, encara que
             es coneix com estoïcisme
             tant el corrent filosòfic
             grecoromà, creat per
             Zenó, com la teoria ètica
             que defenen teórics com
             Crisipo, Soli i Séneca




                                              Crisipo




Séneca
Segons l’estoicisme:
   Per a l’estoicisme, un model de conducta
    correcta es dur una vida tranquil.la, i que
    l’ànima de cada persona siga impertorbable
    per cap problema ni situació.
   L’estoicisme estaría en contra del
    consumisme, ja que precisament aquesta
    doctrina parla de que hem de ser indiferents a
    qualsevol plaer o dolor extern.
El cinisme va nàixer a
Grecia a la segona meitat
del segle IV a.C. Va ser
fundat per el
grec Antístenes, encara
que Diógenes de Sinope fou
el seu filósof més
representatiu



                  Diogenes de Sinope


                      Antistenes
La teoria dels Cínics era que, la
civilització, amb tots els seus
problemes, eren una cosa abstracta i
antinatural, a més, afirmaven que la
felicitat real i completa soles es podia
obtindre a través de la
autosuficiència, ja que la total
independència seria per a ells, la
major de les riqueses.



                                           Els cínics eren persones que
                                           rebutjaven els bens
                                           materials, tant com a la
                                           natura humana en general
   Els cínics estarien completament en contra del
    Consumisme, ja que la seua teoria rebutja
    completament els desitjos per la riquesa i els
    béns materials.
   L'emotivisme moral és un
    moviment filosòfic que
    considera que l'autèntic
    fonament del judici de valors
    es l’expressió de emocions. Es
    una teoría que dona molta
    importància a les emocions. Al
    segle XX, l’Emotivisme va ser
    una de les corrents ètiques
    mes importants.
David Hume va ser un
  important filòsof escocès
  del segle XVIII , i el teóric
  més important de
  l’Emotivisme. Està
  considerat com el més
  important dels filòsofs
  britànics de la història..
Pensem que l’emotivisme, al donar tanta
  importància a les emocions, estaría a favor del
  consumisme o no, depenent de la emoció que hi
  provoque a qui consumeix.
   Identifica la virtut com
    el coneixement.
    Segons Socrates, el
    major pensador
    d’aquest moviment, hi
    havia prou en saber
    que es just per a
    obrar correctament.




                               Segons aquesta
                               doctrina, les males
                               accions son a causa
                               del desconeixement, i
                               sols es possible obrar
                               bé si es coneix el bé i
                               la justicia.
   El seu filosof més
    important va ser socràtes,
    un filosof clàsic ateniense
    de l’antiga grécia. Fou el
    mentor de Platò.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

L'hel·lenisme
L'hel·lenismeL'hel·lenisme
L'hel·lenisme
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenistica
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Històra de la Filo
Històra de la FiloHistòra de la Filo
Històra de la Filo
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
La Filosofia Hel·lenística
La Filosofia Hel·lenísticaLa Filosofia Hel·lenística
La Filosofia Hel·lenística
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Etica 4 teories
Etica 4 teoriesEtica 4 teories
Etica 4 teories
 
Filosofia Política
Filosofia PolíticaFilosofia Política
Filosofia Política
 
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoralSobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 

Destacado

Destacado (15)

Siggiewi square
Siggiewi squareSiggiewi square
Siggiewi square
 
La llibertat
La llibertatLa llibertat
La llibertat
 
Siggiewi feast
Siggiewi feastSiggiewi feast
Siggiewi feast
 
The Sabido Methodology
The Sabido MethodologyThe Sabido Methodology
The Sabido Methodology
 
Our town
Our town Our town
Our town
 
Biography of an e learner lesson 2 assignment 5
Biography of an e learner lesson 2 assignment 5Biography of an e learner lesson 2 assignment 5
Biography of an e learner lesson 2 assignment 5
 
Ses ga-handbook-molife-fall-2012
Ses ga-handbook-molife-fall-2012Ses ga-handbook-molife-fall-2012
Ses ga-handbook-molife-fall-2012
 
Els conflictes dels darrers anys
Els conflictes dels darrers anysEls conflictes dels darrers anys
Els conflictes dels darrers anys
 
Qormi - My Town
Qormi - My TownQormi - My Town
Qormi - My Town
 
Laferla Cross
Laferla CrossLaferla Cross
Laferla Cross
 
Feast
FeastFeast
Feast
 
Is siġġiewi
Is siġġiewiIs siġġiewi
Is siġġiewi
 
Three Ideas for Promoting Gender Equity
Three Ideas for Promoting Gender EquityThree Ideas for Promoting Gender Equity
Three Ideas for Promoting Gender Equity
 
Interesting places
Interesting placesInteresting places
Interesting places
 
Places 2
Places 2Places 2
Places 2
 

Similar a Les teoríes étiques

Similar a Les teoríes étiques (20)

Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Estoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinismeEstoïcisme i cinisme
Estoïcisme i cinisme
 
Les quatre teories etiques
Les quatre teories etiquesLes quatre teories etiques
Les quatre teories etiques
 
Cinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcismeCinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcisme
 
Cinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcismeCinisme i estoïcisme
Cinisme i estoïcisme
 
Les quatre teories ètiques
Les quatre teories ètiquesLes quatre teories ètiques
Les quatre teories ètiques
 
LES QUATRE TEORIES ÈTIQUES
LES QUATRE TEORIES ÈTIQUESLES QUATRE TEORIES ÈTIQUES
LES QUATRE TEORIES ÈTIQUES
 
Helenisme ii
Helenisme iiHelenisme ii
Helenisme ii
 
Nietzsche i el mètode genealògic.
Nietzsche i el mètode genealògic.Nietzsche i el mètode genealògic.
Nietzsche i el mètode genealògic.
 
Quadre resum El probema de Sòcrates i La Raó en la filosofia
Quadre resum El probema de Sòcrates i La Raó en la filosofiaQuadre resum El probema de Sòcrates i La Raó en la filosofia
Quadre resum El probema de Sòcrates i La Raó en la filosofia
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!
 
Cristianisme
CristianismeCristianisme
Cristianisme
 
Cristianisme
CristianismeCristianisme
Cristianisme
 
Cristianisme
CristianismeCristianisme
Cristianisme
 
Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica
 

Les teoríes étiques

  • 1. Guille Pons Carlos Maroto Mario Peris Igor Gijón Miquel García
  • 2. Que es el consumisme?  Vitalísme  L’estoicísme  Cinisme  L’intelectualisme moral o Socràtic
  • 3. El consumisme està definit com la necessitat de comprar abusivament, coses que no son necessàries,o riqueses, simplement per el fet de acumular-les.
  • 4.
  • 5. El vitalisme és la posició filosòfica caracteritzada per Friedrich Nietzsche afirmar l'existència d'una força o impuls vital sense la qual la vida no podria ser explicada. Es tractaria d'una força, diferent de l'energia estudiada per la física i altres ciències naturals, que actuant sobre la matèria, donaria per resultat la vida. La mort seria el resultat de Georg Ernst Stahl la pèrdua de l'impuls vital o de la seva separació del cos material.
  • 6. La importància del Vitalisme va anar en decadència, ja que, per part de la ciència no es pot verificar l'existència de cap força vital.
  • 7. El teóric més important del Vitalisme fou Friedrich Nietzsche
  • 8. Segons la teoría de Nietzsche, hi havia la existència de un “superhome”, que sería la persona capaç de viure sense seguir les lleis imposades, i capaç de pensar per si mateixa i no seguir a les mases.
  • 9. FASES DEL SUPERHOME El Camell, aquest El Lleó, aquesta seria I per últim, el xiquet, la sería qui es la fase en la que el fase de la inocència, de inclinara a la home lluita amb la la total llibertat, el omnipotència moral idealista, per a símbol de la puresa. divina, la lliberar-se de les majestuositat càrregues morals, de les lleis encara que no morals, l’home aconsegueix la llibertat de l’idealisme. total
  • 10.
  • 11. L’estoicísme es un sistema filosòfic creat per Zenón de Cítio a l’any 336. Va tindre un gran nombre de seguidors a l’epoca romana i el perióde Hel.lenistic.
  • 12. Estoiques són totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència sobre dels plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos, encara que es coneix com estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, creat per Zenó, com la teoria ètica que defenen teórics com Crisipo, Soli i Séneca Crisipo Séneca
  • 14. Per a l’estoicisme, un model de conducta correcta es dur una vida tranquil.la, i que l’ànima de cada persona siga impertorbable per cap problema ni situació.
  • 15. L’estoicisme estaría en contra del consumisme, ja que precisament aquesta doctrina parla de que hem de ser indiferents a qualsevol plaer o dolor extern.
  • 16.
  • 17. El cinisme va nàixer a Grecia a la segona meitat del segle IV a.C. Va ser fundat per el grec Antístenes, encara que Diógenes de Sinope fou el seu filósof més representatiu Diogenes de Sinope Antistenes
  • 18. La teoria dels Cínics era que, la civilització, amb tots els seus problemes, eren una cosa abstracta i antinatural, a més, afirmaven que la felicitat real i completa soles es podia obtindre a través de la autosuficiència, ja que la total independència seria per a ells, la major de les riqueses. Els cínics eren persones que rebutjaven els bens materials, tant com a la natura humana en general
  • 19. Els cínics estarien completament en contra del Consumisme, ja que la seua teoria rebutja completament els desitjos per la riquesa i els béns materials.
  • 20.
  • 21. L'emotivisme moral és un moviment filosòfic que considera que l'autèntic fonament del judici de valors es l’expressió de emocions. Es una teoría que dona molta importància a les emocions. Al segle XX, l’Emotivisme va ser una de les corrents ètiques mes importants.
  • 22. David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII , i el teóric més important de l’Emotivisme. Està considerat com el més important dels filòsofs britànics de la història..
  • 23. Pensem que l’emotivisme, al donar tanta importància a les emocions, estaría a favor del consumisme o no, depenent de la emoció que hi provoque a qui consumeix.
  • 24.
  • 25. Identifica la virtut com el coneixement. Segons Socrates, el major pensador d’aquest moviment, hi havia prou en saber que es just per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions son a causa del desconeixement, i sols es possible obrar bé si es coneix el bé i la justicia.
  • 26. El seu filosof més important va ser socràtes, un filosof clàsic ateniense de l’antiga grécia. Fou el mentor de Platò.