2. Que es el consumisme?
Vitalísme
L’estoicísme
Cinisme
L’intelectualisme moral o Socràtic
3. El consumisme està definit com la necessitat de
comprar abusivament, coses que no son
necessàries,o riqueses, simplement per el fet de
acumular-les.
4.
5. El vitalisme és la posició
filosòfica caracteritzada per Friedrich Nietzsche
afirmar l'existència d'una força
o impuls vital sense la qual la
vida no podria ser explicada.
Es tractaria d'una força, diferent de l'energia
estudiada per la física i altres ciències
naturals, que actuant sobre la matèria, donaria
per resultat la vida. La mort seria el resultat de Georg Ernst Stahl
la pèrdua de l'impuls vital o de la seva
separació del cos material.
6. La importància del
Vitalisme va anar en
decadència, ja que, per
part de la ciència no es
pot verificar
l'existència de cap
força vital.
7. El teóric més
important del
Vitalisme fou
Friedrich Nietzsche
8. Segons la teoría de Nietzsche, hi havia la existència de un
“superhome”, que sería la persona capaç de viure sense seguir les
lleis imposades, i capaç de pensar per si mateixa i no seguir a les
mases.
9. FASES DEL SUPERHOME
El Camell, aquest El Lleó, aquesta seria I per últim, el xiquet, la
sería qui es la fase en la que el fase de la inocència, de
inclinara a la home lluita amb la la total llibertat, el
omnipotència moral idealista, per a símbol de la puresa.
divina, la lliberar-se de les
majestuositat càrregues morals,
de les lleis encara que no
morals, l’home aconsegueix la llibertat
de l’idealisme. total
10.
11. L’estoicísme es un sistema
filosòfic creat per Zenón de Cítio
a l’any 336. Va tindre un gran
nombre de seguidors a l’epoca
romana i el perióde Hel.lenistic.
12. Estoiques són totes les
doctrines ètiques que
defensen la indiferència
sobre dels plaers i dolors
externs, i l'austeritat en els
propis desitjos, encara que
es coneix com estoïcisme
tant el corrent filosòfic
grecoromà, creat per
Zenó, com la teoria ètica
que defenen teórics com
Crisipo, Soli i Séneca
Crisipo
Séneca
14. Per a l’estoicisme, un model de conducta
correcta es dur una vida tranquil.la, i que
l’ànima de cada persona siga impertorbable
per cap problema ni situació.
15. L’estoicisme estaría en contra del
consumisme, ja que precisament aquesta
doctrina parla de que hem de ser indiferents a
qualsevol plaer o dolor extern.
16.
17. El cinisme va nàixer a
Grecia a la segona meitat
del segle IV a.C. Va ser
fundat per el
grec Antístenes, encara
que Diógenes de Sinope fou
el seu filósof més
representatiu
Diogenes de Sinope
Antistenes
18. La teoria dels Cínics era que, la
civilització, amb tots els seus
problemes, eren una cosa abstracta i
antinatural, a més, afirmaven que la
felicitat real i completa soles es podia
obtindre a través de la
autosuficiència, ja que la total
independència seria per a ells, la
major de les riqueses.
Els cínics eren persones que
rebutjaven els bens
materials, tant com a la
natura humana en general
19. Els cínics estarien completament en contra del
Consumisme, ja que la seua teoria rebutja
completament els desitjos per la riquesa i els
béns materials.
20.
21. L'emotivisme moral és un
moviment filosòfic que
considera que l'autèntic
fonament del judici de valors
es l’expressió de emocions. Es
una teoría que dona molta
importància a les emocions. Al
segle XX, l’Emotivisme va ser
una de les corrents ètiques
mes importants.
22. David Hume va ser un
important filòsof escocès
del segle XVIII , i el teóric
més important de
l’Emotivisme. Està
considerat com el més
important dels filòsofs
britànics de la història..
23. Pensem que l’emotivisme, al donar tanta
importància a les emocions, estaría a favor del
consumisme o no, depenent de la emoció que hi
provoque a qui consumeix.
24.
25. Identifica la virtut com
el coneixement.
Segons Socrates, el
major pensador
d’aquest moviment, hi
havia prou en saber
que es just per a
obrar correctament.
Segons aquesta
doctrina, les males
accions son a causa
del desconeixement, i
sols es possible obrar
bé si es coneix el bé i
la justicia.
26. El seu filosof més
important va ser socràtes,
un filosof clàsic ateniense
de l’antiga grécia. Fou el
mentor de Platò.