L’ORACIÓCOMPOSTA
Definició• Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses  (dos punts) format per un subjecte (S) i un predica...
Classificació tradicional
L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA•   Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on    func...
Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr.     Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que...
Van introduïdes per:   – Un infinitiu (precedit o no de preposició):       M’agrada llegir novel·les d’aventures       Us ...
•   Tenen el mateix subjecte que la principal     – No vols menjar-te la poma?•   S’insereixen directament o poden anar in...
Oracions substantives interrogatives:Tipus:B. Nexe: conjunció si   Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà.C. Interrog...
D. Oracions substantives de relatiu:•   Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit    en el te...
• Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple.    – Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt...
Nexes:Pronoms relatius:Que: El jove que vas veure ahir és anglés.Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat ...
Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.Fa funció de complement circumstancial.  Van accedir per allí.  Van accedir p...
DE TEMPS:Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració     principal.Connectors: quan...
DE LLOC:Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.Connectors més habituals: on, precedit,...
COMPARATIVES:•   Estableixen una comparació amb la principal.•   Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, me...
L’oració coordinadaUneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament     iguals.Tipus:COPULATIVES: e...
DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc.Tot el dia igual: a...
L’oració subordinadaS’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén   formalment: M’ha dit això p...
CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el   contingut de la principal.Conjuncions: si, a condició ...
L'oració composta
L'oració composta
L'oració composta
L'oració composta
L'oració composta
L'oració composta
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

L'oració composta

21.399 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
21.399
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
18.395
Acciones
Compartido
0
Descargas
83
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

L'oració composta

  1. 1. L’ORACIÓCOMPOSTA
  2. 2. Definició• Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses (dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P). – La jove escolta música.• Oració composta: de forma tradicional es defineix com aquella que està formada per dues oracions o més. – Espere que Joan arribe demà. – El llibre que em vas regalar és molt interessant. – Si no vols escoltar-me, no em preguntes. – No sap on anirà demà. – No vindrà ni ens acompanyarà.
  3. 3. Classificació tradicional
  4. 4. L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA• Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on funcionarà com un dels seus constituents: – La jove que està al jardí escolta música. – Anna vol que vingues demà a l’excursió. – Tornarem quan parles amb Maria.• Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i predicat cadascuna) unides per un nexe: – La jove escolta música perquè li agrada. – Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.
  5. 5. Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr. Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlarPractica:1. Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives.• Ell és l’equivocat.• Espera bons resultats de vendes.• Hauran d’acudir hui els absents.2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduïtper preposició si és necessari:• Es va entossudir que ho acabàrem hui.• Desconec com hem d’arribar-hi.• Heu de donar menjar a qui ho necessite.
  6. 6. Van introduïdes per: – Un infinitiu (precedit o no de preposició): M’agrada llegir novel·les d’aventures Us interessa d’acabar la feina ràpid? – Un enllaç : • Que conjunció : Anna li va dir que no aniria • Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre • Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí • Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi
  7. 7. • Tenen el mateix subjecte que la principal – No vols menjar-te la poma?• S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i de – Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD) – Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte)• Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien respectivament per a i de – Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV) – Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)
  8. 8. Oracions substantives interrogatives:Tipus:B. Nexe: conjunció si Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà.C. Interrogativa indirecta parcial Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com, on, per què...). Funcions: – Subjecte: M’interessa què feu. – CD: No tinc clar què he de comprar. – CRV: Penseu de què tracta la novel·la.
  9. 9. D. Oracions substantives de relatiu:• Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit en el text: – Qui no vulga pols que no vaja a l’era. – Aquell que ho desitge és el meu amic.• Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que: – Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou.RecordaPer comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs substituir l’article per un demostratiu: “... Amb aquell que ha vingut nou”.
  10. 10. • Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple. – Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts – Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts• Tipus: – EXPLICATIVES: • Afegeixen una informació no essencial a la principal. • S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada. Els xiquets, que estan jugant, són francesos – ESPECIFICATIVES: • Determines, delimiten el significat de l’antecedent. Els xiquets que estan jugant són francesos
  11. 11. Nexes:Pronoms relatius:Que: El jove que vas veure ahir és anglés.Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert.Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera.On: La casa on vius és molt gran.El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres.La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt.Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.
  12. 12. Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.Fa funció de complement circumstancial. Van accedir per allí. Van accedir per on havien entrat els companysSegons el significat que aporten distingim: A. Circumstancials B. Quantitatives
  13. 13. DE TEMPS:Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que... Escolta la ràdio mentre fa els deures. Abans que arribe a casa, heu de fer el llit.Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per:Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva. En arribar a casa, he fet el dinar.Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal. Vam coincidir tornant de vacances. Havent dinat, fa una migdiada.Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal. Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
  14. 14. DE LLOC:Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà. Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc.DE MANERA:Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que, igual que, igual com... Fes-ho com pugues.Amb gerundi, amb sentit de manera. L’Anna fa els deures tot mirant la televisió. Parlant la gent s’entén.
  15. 15. COMPARATIVES:• Estableixen una comparació amb la principal.• Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com, menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més). – Treballa tant com ell. – Com més gran, més ruc.CONSECUTIVES INTENSES:• Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal• Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que... – Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent. – Parlava de tal manera que no l’entenia.
  16. 16. L’oració coordinadaUneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament iguals.Tipus:COPULATIVES: expressen una relació d’addició.Conjuncions: i, ni, que. No sap ballar ni patinar Balla que ballaràsDISJUNTIVES: expressen opció.Conjuncions: o, o bé. T’ho contaré per telèfon o t’escriuré.ADVERSATIVES: expressen oposició.Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, en canvi… No vull paraules sinó que m’ajudes de debó
  17. 17. DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc.Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua.O passegem o visitem l’exposició.EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat.Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia…Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòricaCONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació.Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda.Els he comprat xocolate i encara en volien més.
  18. 18. L’oració subordinadaS’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén formalment: M’ha dit això perquè m’irrite.Tipus:CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal.Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix (que), carNo us acompanye perquè estic cansada.CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de l’estat de la principal.Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tantM’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.
  19. 19. CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el contingut de la principal.Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que, només que, si bé, mentre, llevat que.En cas que no vinguen, tanca tu la porta.CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no impedeix, però, la seua realització.Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que, baldament, a pesar que, per més que.No podria alçar-me encara que volgués.FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal.Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que.Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.

×