2. Açò va anar i era fa quasi cinquanta anys o més, un forner, en
Josep, un bon home que vivia amb la seua dona Blanca, una
dona molt guapa, i els seus fills: Joanet, Pepiqueta i Vicentot
que eren molt menuts, en una casa llogada a la Plaça de Baix a
Xàbia. La seua vivenda era, molt menuda, junt a la cuina
s’obria una porta al corral on estava la burreta. Des de les
finestres superiors es podia veure el campanar de l'església;
era molt humil però acollidora.
3. El forner treballava junt a la seva dona en una botigueta
on venien pa, situada al mercat del poble. Era una
xicoteta zona amb un forn a l’interior. Allí van aconseguir
uns xicotets estalvis.
4. A les vesprades, quan el mercat tancava, feien una passejadeta
pel carrer major. A Blanca li agradava pegar una miradeta
l’aparador d’una botiga on venien unes pintes molt boniques.
Com que ella tenia el cabell molt llarg i fi, li agradava pentinar-
se i anar molt guapa.
5. Josep mirava sempre la
seua dona als matins,
abans d’anar al forn, quan
Blanca s’arreglava mentre
cantava amb la seva veu tan
bonica.
6. Un dia, mentre Josep
prenia el seu cafè al bar de
la plaça, va sentir una
conversa. Els homes deien
que havien de pujar fins el
poble per a comprar el pa.
- És una llàstima que el
forn del port estiga parat -
deien- Aquelles bones
persones... recordeu ?
En veure la dona, Josep li
va comentar el que havia
sentit a aquells homes al
bar i, com que tenien uns
pocs estalvis, varen decidir
comprar el forn.
7. Blanca va pensar per un moment en els
comentaris d’unes clientes del raval de la mar,
quan en una conversa, una d’elles parlava
d’alguns fets estranys que passaven a aquella
casa des que va ocórrer un fatal accident. Però
no en va fer cas, i en un tres i no res carregaren
el carro i se n’anaren cap a la nova casa.
8. Estava situada en un barri mariner molt tranquil. Els darrers
amos eren un matrimoni que havia mort anys enrere en un
incendi en el forn, però que havien arreglat els seus germans
per posar-la en venda.
Que feliços serem! –va dir Josep-
I ací no ens ha de faltar el treball - contestà Blanca al seu marit
mentre descarregaven del carro les llandes i les pales per al
forn.
9. Des d’aquella casa també tenien unes vistes meravelloses,
podien veure la mar i el far. Als seus fills els agradava aquella
casa; era més gran i tenia moltes finestres per on entrava molta
llum. Podien passejar per la vora del mar i banyar-se a l’estiu.
10. Passats un parell d’anys,
poc després que Blanca
donés a llum la seua filla
Marieta, de cop i volta,
Josep va faltar, i la seua
dona es va quedar amb
els seus fills i a càrrec de
la botiga.
11. Blanca portava el forn ella sola. Era una dona forta i jove, però
amb la dificultat que el major dels seus fills només tenia 8
anys i la seva ajuda tan sols arribava per a portar a sa mare
les comandes de la tenda. Vicentot es mirava molt bé les
tornes del diners que li donava sa mare, i els guardava a una
butxaqueta i de tant en tant els mirava per a no perdre’n cap.
12. Treballant de nit per tenir
el pa al matí, Blanca quasi
no dormia i començà a
posar-se molt malalta. Es
marejava a sovint i no
menjava el suficient. A més
a més havia de atendre
amb més cura Marieta,
que; com que li agradava
tant jugar al carrer, sempre
estava malalteta.
13. D. Miquel, que era l’alcalde de
Xàbia i un bon amic de la parella,
intentava ajuda-la. Durant molt
de temps va estar acompanyant-la
a passejar pel Muntanyar i les
cales, per tal que s’oblidés del forn
durant unes hores,
14. i amb Joanet, que de la mà de son pare havia passat molt de
temps pescant a l’Escullera del port, s’acostaven a la llotja i de
tant en tant. Els pescadors li oferiren algun grapadet de
sardines per a torrar, però ni la companyia d’aquell home tant
simpàtic li feia oblidar la seva difícil situació.
15. Blanca fins i tot havia deixat de
somriure quan Pepiqueta
començava a cantar airosament
per la casa. De tant en tant, la
xiqueta li deia:
- Mare, vine, cantem juntes eixa
cobla tant de moda que posen a
la ràdio.
La menuda estava molt
espavilada, i volia que sa mare
tornés a ser tan alegre com
abans. La imatge de sa mare
mirant el jupetí negre que Josep
es posava quan els diumenges
anava a fer la partideta amb els
amics, la posava molt trista. I
malgrat ser tan menuda
recordava a son pare, com si el
tingués davant, mirant-la amb
els seus ulls tan blaus.
16. De tant en tant la dona de D. Miquel anava a per ella, i com abans,
a la frescoreta del riu rau, feien llata i comentaven els xafardejos
del poble. Però Blanca sempre trobava alguna excusa per no anar.
- No sé... –deia- potser, després de missa de dotze...
- Però dona, anima’t ! A que no saps que el fill de la carnissera de
la plaça s’ha de casar amb massa pressa !
Però ella no tenia ganes de res...
17. Un dissabte de primavera, encara no havia
trencat l’alba , Blanca es va alçar amb la
intenció de començar un dia intens de treball. Li
havien encomanat moltes mones de Pasqua per
a l’endemà, i no volia decebre els seus clients.
Així que, desprès de rentar-se i fer-se la tassa
de llet, va pegar una ulladeta als seus fills, que
encara estaven adormidets. Les dues xiquetes,
Marieta i Pepiqueta, al llit al costat de la
finestra , i darrere d’una cortina que ja tenia
molts forats, estaven el petit Joanet i Vicentot.
Aquella tendra imatge dels seus xiquets per
primera vegada no li va produir tristesa. Va
pensar que a l’endemà podrien anar a l’Arenal
per a berenar com era costum. Prepararia un
cabasset amb uns entrepans, i els pastaria una
mona a cada un d’ells i els posaria un ou que
una veïna li havia portat del seu corral. Aquesta
idea la va entusiasmar.
18. Pareixia que aquell dissabte
era diferent. Per primera
vegada des de feia molt de
temps es sentia bé. Va
traure del calaix un davantal
blanc que al seu home
sempre li havia agradat,
perquè duia unes randes
molt boniques, i sempre li
deia que estava molt guapa
amb ell,i va anar a pel llibrell
gran per a pastar les mones .
Una oloreta li arribava del
forn.”Caram!” va pensar ,
“em trobe tan be hui que fins
i tot pareix que el forn estiga
ja encès i tot cuit”.
19. Quan s’acostava al forn amb el
llibrell a les mans, de sobte li va
caure i es va fer a trossos. Allí
davant d’ella hi tenia una taula
plena de tota mena de dolços,
una gran coca maria amb un
coloret daurat que no envejava les
que ella feia, i al seu costat una
dotzena de mones ben infladetes i
plenes de sucre per damunt i a la
cistella gran un munt de pans
casolans acabadets de fer, i
encara dins de les llandes hi havia
coquetes tapades amb unes
voretes molt ben fetes.
20. No podia comprendre què hi havia
passat. Per un moment va pensar
que encara estava somiant, i es va
pessigar el braç per veure si estava
desperta.
De sobte, darrere d’unes garbes de
sarments, van aparèixer un home i
una dona desconeguts i amb una
aparença fantasmal.
21. - Qui sou? –va preguntar- què es tot
això?
- No tingues por, nosaltres som els
antics propietaris de la casa –va
respondre l’home.
- I com que som forners, hem
volgut ajudar-te, -va dir la dona- no
sé si saps, que ací fa un grapat
d’anys va ocórrer un accident molt
dolent . El foc va acabar amb el
nostre negoci i amb les nostres
vides, i junt a nosaltres els nostres
millors amics, que havien portat un
bescuit per a coure al forn per a
celebrar el primer any del seu fill,
Josep. Per sort, el xiquet es trobava
en casa de la seva tia, on es va criar
al perdre el pares.
22. - No podrem descansar en pau fins que vos ajudem –varen
continuar-. Per això no hem deixat que ningú poguera
comprar la casa, fins que Josep va arribar amb tu ací.
Sabíem que Josep prompte aniria a buscar els seus pares, i
al veure’t patint, hem decidit que ja és l’hora del nostre
descans etern i vos ajudarem a tu i als quatre netets dels
nostres amics fins que tu tornes a ser feliç.
23. Blanca estava molt
emocionada, mai
havia tingut por
quan va sentir els
comentaris al
mercat de que
aquell forn estava
encantat. Ara la
encantada era ella.
24. Aquella Pasqua va
ser diferent per als
fills de Blanca. Ella
es trobava per
primera vegada
des de feia molt de
temps, molt
contenta. Tornava
a ser tan guapa
com abans i va
tornar a eixir amb
les seves amigues.
25. Algunes dones del
poble del costat
comentaven
darrerament que
havien vist a Blanca
acompanyada d’un
home molt ben
plantat a la porta de
sa casa, i que fins tot
de vegades els
veuen junts al ball.
26. I ....mai més es va sentir
parlar d’esperits dels
forners al port de Xàbia.