Carme Català Caturla  LA FORNERA   DE XÀBIA
Açò va anar i era fa quasi cinquanta anys o més, un forner, enJosep, un bon home que vivia amb la seua dona Blanca, unadon...
El forner treballava junt a la seva dona en una botiguetaon venien pa, situada al mercat del poble. Era unaxicoteta zona a...
A les vesprades, quan el mercat tancava, feien una passejadeta    pel carrer major. A Blanca li agradava pegar una miradet...
Josep mirava sempre la      seua dona als  matins, abans d’anar al    forn, quan Blancas’arreglava mentre cantavaamb la se...
Un dia, mentre Josep prenia el seu cafè al bar de laplaça, va sentir una conversa. Els homes deien que haviende pujar fins...
Blanca va pensar per un moment en elscomentaris d’unes clientes del raval de lamar, quan en una conversa, una d’elles parl...
Estava situada en un barri mariner molt tranquil. Els darrersamos eren un matrimoni que havia mort anys enrere en unincend...
Des d’aquella casa també tenien unes vistesmeravelloses, podien veure la mar i el far. Als seus fills elsagradava aquella ...
Passats un parell d’anys, poc després que   Blanca donés a llum laseua filla Marieta, de copi volta, Josep va faltar, i la...
Blanca portava el forn ella sola. Era una dona forta ijove, però amb la dificultat que el major dels seus  fills només ten...
Treballant de nit per tenirel pa al matí, Blanca quasino dormia i començà aposar-se molt malalta. Esmarejava a sovint i no...
D. Miquel, que era l’alcalde deXàbia i un bon amic de laparella, intentava ajuda-la. Durantmolt de temps va estaracompanya...
i amb Joanet, que de la mà de son pare havia passat molt  de temps pescant a l’Escullera del port, s’acostaven a la   llot...
Blanca fins i tot havia deixat desomriure quan Pepiquetacomençava a cantar airosamentper la casa. De tant en tant, laxique...
De tant en tant la dona de D. Miquel anava a per ella, i comabans, a la frescoreta del riu rau, feien llata i comentavenel...
Un dissabte de primavera, encara no havia trencat l’alba , Blanca esva alçar amb la intenció de començar un dia intens de ...
Pareixia que aquell dissabteera diferent. Per primeravegada des de feia molt detemps es sentia bé. Va trauredel calaix un ...
Quan s’acostava al forn amb elllibrell a les mans, de sobte li vacaure i es va fer a trossos. Allídavant d’ella hi tenia u...
No podia comprendre què hi havia passat. Per un moment va pensarque encara estava somiant, i es vapessigar el braç per veu...
- Qui sou? –va preguntar- què es totaixò?- No tingues por, nosaltres som elsantics propietaris de la casa –varespondre l’h...
- No podrem descansar en pau fins que vos ajudem –varencontinuar-. Per això no hem deixat que ningú pogueracomprar la casa...
Blanca estava molt emocionada, mai  havia tingut por quan va sentir els   comentaris al   mercat de queaquell forn estava ...
Aquella Pasqua vaser diferent per alsfills de Blanca. Ella   es trobava per  primera vegadades de feia molt de     temps, ...
Algunes dones delpoble del costatcomentavendarrerament quehavien vist a Blancaacompanyada d’unhome molt benplantat a la po...
I ....mai més es va sentir   parlar d’esperits delsforners al port de Xàbia.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Catalacaturla rondalla2

260 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
260
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
68
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Catalacaturla rondalla2

  1. 1. Carme Català Caturla LA FORNERA DE XÀBIA
  2. 2. Açò va anar i era fa quasi cinquanta anys o més, un forner, enJosep, un bon home que vivia amb la seua dona Blanca, unadona molt guapa, i els seus fills: Joanet, Pepiqueta i Vicentotque eren molt menuts, en una casa llogada a la Plaça de Baix aXàbia. La seua vivenda era, molt menuda, junt a la cuinas’obria una porta al corral on estava la burreta. Des de lesfinestres superiors es podia veure el campanar de lesglésia;era molt humil però acollidora.
  3. 3. El forner treballava junt a la seva dona en una botiguetaon venien pa, situada al mercat del poble. Era unaxicoteta zona amb un forn a l’interior. Allí van aconseguiruns xicotets estalvis.
  4. 4. A les vesprades, quan el mercat tancava, feien una passejadeta pel carrer major. A Blanca li agradava pegar una miradeta l’aparador d’una botiga on venien unes pintes molt boniques.Com que ella tenia el cabell molt llarg i fi, li agradava pentinar- se i anar molt guapa.
  5. 5. Josep mirava sempre la seua dona als matins, abans d’anar al forn, quan Blancas’arreglava mentre cantavaamb la seva veu tan bonica.
  6. 6. Un dia, mentre Josep prenia el seu cafè al bar de laplaça, va sentir una conversa. Els homes deien que haviende pujar fins el poble per a comprar el pa. - És una llàstima que el forn del port estiga parat -deien- Aquelles bones persones... recordeu ?En veure la dona, Josep li va comentar el que havia sentit aaquells homes al bar i, com que tenien uns pocsestalvis, varen decidir comprar el forn.
  7. 7. Blanca va pensar per un moment en elscomentaris d’unes clientes del raval de lamar, quan en una conversa, una d’elles parlavad’alguns fets estranys que passaven a aquellacasa des que va ocórrer un fatal accident. Peròno en va fer cas, i en un tres i no res carregarenel carro i se n’anaren cap a la nova casa.
  8. 8. Estava situada en un barri mariner molt tranquil. Els darrersamos eren un matrimoni que havia mort anys enrere en unincendi en el forn, però que havien arreglat els seus germansper posar-la en venda.Que feliços serem! –va dir Josep-I ací no ens ha de faltar el treball - contestà Blanca al seu maritmentre descarregaven del carro les llandes i les pales per alforn.
  9. 9. Des d’aquella casa també tenien unes vistesmeravelloses, podien veure la mar i el far. Als seus fills elsagradava aquella casa; era més gran i tenia moltes finestres peron entrava molta llum. Podien passejar per la vora del mar ibanyar-se a l’estiu.
  10. 10. Passats un parell d’anys, poc després que Blanca donés a llum laseua filla Marieta, de copi volta, Josep va faltar, i la seua dona es va quedar amb els seus fills i a càrrec de la botiga.
  11. 11. Blanca portava el forn ella sola. Era una dona forta ijove, però amb la dificultat que el major dels seus fills només tenia 8 anys i la seva ajuda tan solsarribava per a portar a sa mare les comandes de la tenda. Vicentot es mirava molt bé les tornes del diners que li donava sa mare, i els guardava a una butxaqueta i de tant en tant els mirava per a no perdre’n cap.
  12. 12. Treballant de nit per tenirel pa al matí, Blanca quasino dormia i començà aposar-se molt malalta. Esmarejava a sovint i nomenjava el suficient. A mésa més havia de atendreamb més curaMarieta, que; com que liagradava tant jugar alcarrer, sempre estavamalalteta.
  13. 13. D. Miquel, que era l’alcalde deXàbia i un bon amic de laparella, intentava ajuda-la. Durantmolt de temps va estaracompanyant-la a passejar pelMuntanyar i les cales, per tal ques’oblidés del forn durant uneshores,
  14. 14. i amb Joanet, que de la mà de son pare havia passat molt de temps pescant a l’Escullera del port, s’acostaven a la llotja i de tant en tant. Els pescadors li oferiren algun grapadet de sardines per a torrar, però ni la companyia d’aquell home tant simpàtic li feia oblidar la seva difícil situació.
  15. 15. Blanca fins i tot havia deixat desomriure quan Pepiquetacomençava a cantar airosamentper la casa. De tant en tant, laxiqueta li deia:- Mare, vine, cantem juntes eixacobla tant de moda que posen ala ràdio.La menuda estava moltespavilada, i volia que sa maretornés a ser tan alegre comabans. La imatge de sa maremirant el jupetí negre que Josepes posava quan els diumengesanava a fer la partideta amb elsamics, la posava molt trista. Imalgrat ser tan menudarecordava a son pare, com si eltingués davant, mirant-la amb elsseus ulls tan blaus.
  16. 16. De tant en tant la dona de D. Miquel anava a per ella, i comabans, a la frescoreta del riu rau, feien llata i comentavenels xafardejos del poble. Però Blanca sempre trobavaalguna excusa per no anar.- No sé... –deia- potser, després de missa de dotze...- Però dona, anima’t ! A que no saps que el fill de lacarnissera de la plaça s’ha de casar amb massa pressa !Però ella no tenia ganes de res...
  17. 17. Un dissabte de primavera, encara no havia trencat l’alba , Blanca esva alçar amb la intenció de començar un dia intens de treball. Lihavien encomanat moltes mones de Pasqua per a l’endemà, i no voliadecebre els seus clients. Així que, desprès de rentar-se i fer-se latassa de llet, va pegar una ulladeta als seus fills, que encara estavenadormidets. Les dues xiquetes, Marieta i Pepiqueta, al llit al costat dela finestra , i darrere d’una cortina que ja tenia molts forats, estavenel petit Joanet i Vicentot. Aquella tendra imatge dels seus xiquetsper primera vegada no li va produir tristesa. Va pensar que al’endemà podrien anar a l’Arenal per a berenar com era costum.Prepararia un cabasset amb uns entrepans, i els pastaria una mona acada un d’ells i els posaria un ou que una veïna li havia portat del seucorral. Aquesta idea la va entusiasmar.
  18. 18. Pareixia que aquell dissabteera diferent. Per primeravegada des de feia molt detemps es sentia bé. Va trauredel calaix un davantal blancque al seu home sempre lihavia agradat, perquè duiaunes randes molt boniques, isempre li deia que estavamolt guapa amb ell,i va anara pel llibrell gran per a pastarles mones . Una oloreta liarribava del forn.”Caram!” vapensar , “em trobe tan be huique fins i tot pareix que elforn estiga ja encès i tot cuit”.
  19. 19. Quan s’acostava al forn amb elllibrell a les mans, de sobte li vacaure i es va fer a trossos. Allídavant d’ella hi tenia una taulaplena de tota mena dedolços, una gran coca maria ambun coloret daurat que no envejavales que ella feia, i al seu costatuna dotzena de mones beninfladetes i plenes de sucre perdamunt i a la cistella gran unmunt de pans casolans acabadetsde fer, i encara dins de les llandeshi havia coquetes tapades ambunes voretes molt ben fetes.
  20. 20. No podia comprendre què hi havia passat. Per un moment va pensarque encara estava somiant, i es vapessigar el braç per veure si estava desperta.De sobte, darrere d’unes garbes desarments, van aparèixer un home i una dona desconeguts i amb una aparença fantasmal.
  21. 21. - Qui sou? –va preguntar- què es totaixò?- No tingues por, nosaltres som elsantics propietaris de la casa –varespondre l’home.- I com que som forners, hem volgutajudar-te, -va dir la dona- no sé sisaps, que ací fa un grapat d’anys vaocórrer un accident molt dolent . Elfoc va acabar amb el nostre negoci iamb les nostres vides, i junt anosaltres els nostres millorsamics, que havien portat un bescuitper a coure al forn per a celebrar elprimer any del seu fill, Josep. Persort, el xiquet es trobava en casa dela seva tia, on es va criar al perdre elpares.
  22. 22. - No podrem descansar en pau fins que vos ajudem –varencontinuar-. Per això no hem deixat que ningú pogueracomprar la casa, fins que Josep va arribar amb tu ací.Sabíem que Josep prompte aniria a buscar els seus pares, ial veure’t patint, hem decidit que ja és l’hora del nostredescans etern i vos ajudarem a tu i als quatre netets delsnostres amics fins que tu tornes a ser feliç.
  23. 23. Blanca estava molt emocionada, mai havia tingut por quan va sentir els comentaris al mercat de queaquell forn estava encantat. Ara laencantada era ella.
  24. 24. Aquella Pasqua vaser diferent per alsfills de Blanca. Ella es trobava per primera vegadades de feia molt de temps, moltcontenta. Tornava a ser tan guapa com abans i vatornar a eixir ambles seves amigues.
  25. 25. Algunes dones delpoble del costatcomentavendarrerament quehavien vist a Blancaacompanyada d’unhome molt benplantat a la porta desa casa, i que fins totde vegades elsveuen junts al ball.
  26. 26. I ....mai més es va sentir parlar d’esperits delsforners al port de Xàbia.

×