SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 16
Descargar para leer sin conexión
TEMA 3.- LA POBLACIÓ
Pàg.57 ex 2 i 3

2. Quina relació tenen els avanços sanitaris (vacunes, medecines…) amb
l’augment de la població?Què gràcies als avanços sanitaris ( descobriment de
vacunes i medecines noves) la població va registrar un altre augment a Europa,
aleshores, el desenolupamente conómic que experimentaren la majoria dels
països europeus contribuí al creixement de la població.

3.La població mundial creix o disminueix? Calcula la diferència entre el
nombre actual d’habitants de la Terra i el que es preveu que hi haurà a les
acaballes del segle XXI.
12.000.000.000 + 7.021.836.029 = 4.978.164.071
La població mundial augmentarà.

Pàg. 59 ex 4

4.Amb les dades de la graella, calcula la densitat de población que té cada
país.
País                     Extensió                     Població
Xina                     9.596.961                    1.338.612.968
Líbia                    1.759.540                    6.310.434
PaïsosBaixos             41.543                       16.715.999
Austràlia                7.741.220                    21.262.641


 Densitat de població=población total
                        superfície




Densitat de població de Xina = 1.338.612.968 = 139’48
                                 9.596.961


Densitat de població de Líbia = 6.310.434 = 3’59
                                1.759.540
Densitat de población dels PaïsosBaixos = 16.715.999 = 402’38
                                          41.543

Densitat de población d’Austràlia = 21.262.641 = 2’75
                                   7.741.220

Ordena en el teu quadern aquests països en funció de la densitat de
población que tenen, de menys a més.
Austràlia < Líbia < Xina < Països Baixos

Pàg. 61 ex 7, 8 i 9

7. En quins continents están situats els països amb una taxa de mortalitat
inferior al 9 per mil? I els països amb una mortalitat superior al 12 per mil?
En América, el nordd’Àfrica, el sud d’Àsia i Oceaniasónelspaïsosamb una taxa de
mortalitat inferior al 9 per mil i elspaïsosamb una mortalitat superior al 12 per mil
són la majorpartd’Àfrica, quasi tota Àsia i el nord-estd’Europa.




8. Calcula la taxa de mortalitat ( TM ) d’Àfrica si la población total és de
968.042.075. i el nombre de defuncions en un any és d’11.997.553. Compara
el resultat amb la llegenda del mapa de mortalitat al món i indica si és
elevada o reduïda.
Taxa de mortalitat == defuncions en un anyxx 1.000
 Taxa de mortalitat defuncions en un any 1.000
                   població del lloc lloc
                         població del



Taxa de mortalitat d’Àfrica = 11.997.553 x 1.000= 12’39
                               968.042.075

La taxa de mortalitatés alta.

9. Calcula la taxa de mortalitat infanyil ( TMi ) d’Europa si el nombre de
defuncions de xiquets menors d’un any és de 55.208, i el naixements, de
7.424.397.

 Taxa de mortalitat infantil = defuncions de xiquets menorsd’un any x 1000
                               naixements registrats en el mateix any

Taxa de mortalitat infantil = 55.208 x 1.000 = 7’44
7.424.397

Pàg. 62 ex 11 i 12

11. Calcula la taxa de creixement natural ( TCN ) de Mali, tenint en compte
que la taxa de natalitat és del 46,8 per mil i la taxa de mortalitat és del 15,3
per mil.

TCN = TN – TM              TCN de Mali = 46,8 – 15,3 = 31,5‰
          o                31,5 : 100 = 3’15%
TCN =    CN         x1.000
      població total




12.Repeteix l’activitat anterior amb les dades d’Alemanya, que té una
natalitat del 8,2 per mil i una mortalitat del 10,8 per mil.

TCN d’Alemanya= 8,2 – 10,8 = -2’6‰        -2’6 : 100 = -0’26%

Pàg. 62 ex 13, 14 i 15
13. Observa el gràfic i explica comés el creixement natural al començament i
al final del model de transició demográfica.




El creixement natural en la fase inicial ésnegatiu, despréspassa a positiuperò
enseguida torna a negatiu i ja a la fase de transcició i a la fase evolucionada
éspositiufins a la fase de regressió que torna a ser negatiu.

14. Indica si aquestes frases, relatives al model de transiciódemogràfica,
sónverdaderes o falses, i corregeixaquestesúltimes en el teuquadern:

-Al final de la fase de transició, el creixement natural disminueix. Verdader
-En la fase evolucionada, la taxa de natalitat és molt alta i el creixement natural,
reduït. Fals, en la fase evolucionada, la taxa de natalitat no és molt alta i el
creixement, reduït.

-En la fase de regressió, el creixement natural és molt elevat. Fals, en la fase de
regressió el creixement natural és baix.

-Tots els països del món han exerimentat el model de transició demogràfica.
Fals, aquest model de transició demogràfica no l’han seguit tots els països de la
mateixa manera, perquè mentre què els països industrialitzats estan en la fase de
regressió o amb un creixement de població mínim, els països més poc
desenvolupats estangeneralment en la fase de transició.

15.Quines conseqüències creus que té per a una societat el descens de la
población? Seràn positives perquè actualmente estem sobreutilitzant els recursos
naturals, però també serán negatives perquèsinó creix la població, aquesta
arribarà a envellir.

Pàg.64 ex 16 i 18

16. Elabora en el teu quadern un quadre comparatiu dels moviments
habituals i migratoris.
Moviments habituals                         Moviments migratoris
-És repeteixen periòdicament i no           - Implica un canvi de faena i de
impliquen un canvi de faena ni de           residència.
residència.
-Segons el motiu del desplaçament           -Segons el desplaçament poden ser:
poden ser:                                  Moviments interiors: es porten a terme
Moviments pendulars: quan s’estudia o quan es dins d’un mateix país. Hi ha
es treballa en una localitat diferent de la l’èxode rural o desplaçament de
de residència.                              població del camp a la ciutat.
Moviments relacionats amb l’oci: Són        Moviments exteriors: tenen lloc quan es
els desplaçaments que es duen a terme desplacen d’un país a un altre.
els caps de setmana, dies festius i els
períodes de vacances.

18.Què és el saldo migratori?El saldo migratori és la diferencia entre el nombre
d’immigrants i el d’emigrants en un lloc determinat i en un període de temps
concret.
Pàg.65 ex 20

20.Observa els gràfics i explica en el quadern quines característiques
presenta l’estructura de la població per edat a Àustria i a la República del
Congo.




A Àustria:
-Un 14,8% està dins del grup de la població jove.
-Un 67,5% forma part de la població adulta de gent entre 15-64 anys.
-un 17,7% està dins del grup de la població de gent gran.
És una població envellida, perquè el percentatge de gent gran és major que el de
gent jove, però no hi ha una gran diferència.

A la República del Congo:
-Un 46,1% forma part de la població jove , és un percentatge molt alt.
-Un 51% forma part de la població adulta de gent entre 15-64 anys.
-Un 2,9% forma part de la població de gent gran.
És una població jove, ja que el percentatge de joves és molt gran i el de gent
major és molt reduït, ací si que hi ha una gran diferència.

Pàg. 68 ex 24 i 25

24. Observa el mapa i respón a les qüestions següents:

a) Quines són les províncies d’Espanya que representen una densitat de
població més elevada? Alacant, Madrid, Barcelona, Guipúzcoa, Biscaia, Balears i
Canàries.

b) On es localitzen les províncies amb una densitat de població per davall de
85 hab/km²? En quines àrees geogràfiques la densitat de població és més
baixa de 25 hab/km²? Les províncies amb una densitat de població per davall de
85 hab/km² es localitzen a l’nterior de la península. En les àrees muntanyoses i les
zones agrícoles o d’economia dèbil.


25. Quines van ser les causes del descens de la natalitat a Espanya a partir
del 1980?

Les causes principals del descens de la natalitat a Espanya han estat:

-L’augment de l’edat en què es contrau matrimoni, a causa de les dificultats
econòmiques i això fa que el període de temps per a tindre fills siga menor. A això
s’uneix l’accés a estudis superiors d’un alt percentatge de joves.

-La incorporació creixent de la dona al món laboral, la qual cosa les dones
dediquen el temps a la faena i no poden atendre als fills.

-S’ha incrementat el nombre de llars unipersonals (formades per una sola persona)
i de famílies monoparentals ( els fills viuen amb el pare o la mare), que són més
fecundes.
Pàg. 70 ex 29

29. Esbrina si entre la teua família o coneguts hi ha cap persona que haja
viscut en un altre país o ciutat durant un període de temps prolongat.
Informa-te’n i resumeix en el teu quadern els apartats següents:

   a) Motius pels quals va haver d’emigrar.Va emigrar per a poder treballar i
      guanyar diners.

   b) On va residir. A Canadà.

   c) Quins problemes va trobar al lloc on es va traslladar.El major problema va
      ser el idioma.

Pàg.72 i 73 ex 32, 33 i 34

32. Amb les dades de la taula, calcula en el teu quadern la densitat de
població de cada província.

Província                    Habitants                     Extensió (km²)
Alacant                      1.891.477                     5.817
Castelló                     594.915                       6.632
València                     2.543.209                     10.806

Densitat de població d’Alacant = 1.891.477 = 325’16 hab/km²
                                   5.817

Densitat de població de Castelló = 594.915 = 89’70 hab/km²
                                    6.632

Densitat de població de València = 2.543.209 = 235’35 hab/km²
                                     10.806

33. Quins trets presenta el creixement natural a la nostra comunitat?
Al començament de la dècada del 1980, el creixement natural de la Comunitat
Valenciana va començar a descendir notablement. A partir de l’any 2000 es va
produir un increment lleu per l’augment de la natalitat. En l’actualitat, el creixement
natural és baix ( 0,33%), ja que les taxes de natalitat i mortalitat tenen valors
semblants.
34. Observa la taula dels estrangers a la Comunitat Valenciana. De quins tres
països arriben més persones a la nostra comunitat? En quins continents
estan situats aquests països?
De Romania ( arriben 8.255 persones) i esta situat a Europa, del Regne Unit
(arriben 6.895 persones) que també està a Europa i del Marroc ( arriben 5.625
persones), situat a Àfrica.

Activitats finals pàg. 76 i 77 ex 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10 i 11

1.Defineix els termes següents:

-Creixement natural: El creixement natural o vegetatiués la diferència que hi ha
entre el nombre de naixements i el de defuncions d’una població en un moment
donat.

-Saldo migratori: El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants i
el d’emigrants en un lloc determinat i en un període de temps concret.

-Moviment pendular: El moviment pendular és un moviment habitual que són
desplaçaments de població que es repeteixen periòdicament i que no impliquen un
canvi de faena ni de residència. Es produeixen quan s’estudia o es treballa en una
localitat diferent de la residència.

-Creixement real: és el resultat de sumar el creixement natural (natalitat -
mortalitat) més el saldo migratori (immigració - emigració).

-Èxode rural: L’èxode rural o desplaçament de població del camp a la ciutat, és un
moviment interior, què és un tipus de moviment migratori.

-Piràmide de població:La piràmide de població és un gràfic que serveix per a
representar l’estructura de la població (per sexe i edat) d’una zona en un moment
determinat.

2. Copia aquestes columnes en el teu quadern i uneix-les amb fletxes:

- Deserts tropicals i continentals à zona poblada densament
- Àrees pròximes a l’equador à zona poblada densament
-Hemisferi nord àzona poblada densament
- Zones polars àzona poblada escassament
- Sud-est asiàtic àzona poblada densament
- Zones d’alta muntanya àzona poblada escassament
-Nord-est dels Estats Units à zona poblada escassament
- Europa central àzona poblada densament

3.La informació d’aquesta taula està desordenada. Copia-la en el quadern i
ordena-la d’una manera correcta.
Indicador    Definició
TN           Nre. de naixements registrats al llarg d’un any entre la població
             d’aquell mateix lloc; el r3sultat es multiplica per mil.
TMi          Nre. de defuncions de xiquets és menuts d’un any d’edat entre els
             naixements registrats; el resultat es multiplica per mil.
TFG          Nre. de nascuts vius entre el nombre de dones en edat fèrtil; el
             resultat es multiplica per mil.
TCN          Diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat.

5.Llig el text següent i contesta les preguntes que hi ha tot seguit:

   a) Per què els immigrants han rejovenit la població espanyola? Perquè els
      immigrants que venen no són gent major sinó adulta i jove aleshores
      augmenten la població espanyola.

   b) Quins avantatges creus que té una població amb una proporció elevada de
      joves?Què els joves són els futurs adults i els que paguen als majors, i els
      adults són una població activa i ocupen llocs de treball.

6. Indica si les afirmacions següents són verdaderes o falses i corregeix
aquestes últimes en el teu quadern:
-La densitat de població elevada és característica d’àrees geogràfiques molt
extenses. Fals. Són reduïdes i molt poblades.

-El desequilibri entre població i recursos pot causar pobresa. Verdader.

-En els països amb un percentatge elevat de població de gent gran, la mortalitat
tendeix a disminuir. Fals. Tendeix a augmentar.

-En la fase inicial del model de transició demogràfica, la natalitat i la mortalitat són
reduïdes i el creixement de la població és escàs. Fals. En la fase de regressió del
model de transició demogràfica, la natalitat i la mortalitat són reduïdes i el
creixement de la població és escàs.
-Es calcula que al final d’aquest segle, els habitants de la Terra s’hauran
duplicat.Verdader.

7. Observa les dades d’aquesta taula i respon a les preguntes:

   a) Quins països tenen el nombre més elevat de fills per dona? Quins tenen el
      nombre més baix? Mali, Somàlia i Burkina Faso són els països amb el
      nombre més elevat de fills per dona i Àustria, Canadà, Suècia, Dinamarca i
      Luxemburg els que tenen el nombre més baix.

   b) En quins és més elevada la taxa de mortalitat infantil? Quins països
      presenten una taxa més baixa? Mali, Somàlia i Burkina Faso són els països
      amb una taxa de mortalitat més elevada i Suècia, Àustria, Canadà,
      Dinamarca i Luxemburg els que tenen la taxa de mortalitat infantil més
      baixa.

8. En un poble d’Espanya viu una família els membres de la qual fan aquests
moviments espacials:

   a) El pare s’ha de traslladat a França per treballar en la verema.
   b) El fill ha estat contractat com a cambrer en un establiment de la Costa del
      Sol.
   c) La mare treballarà tots els dies al poble veí.

Quin tipus de moviment espacial ha fet cada un dels membres d’aquesta família?
-El pare ha fet un moviment migratori exterior.
-El fill ha fet un moviment migratori interior.
-La mare fa un moviment habitual pendular.

10. Observa el mapa que representa l’estructura de la població per edat en
els distints continents i respon a les preguntes:
a) Quin continent té el percentatge més elevat de població de gent
      gran?Europa té el major percentatge de població de gent gran.

   b) En quin és més elevada la proporció de població jove?Àfrica té el major
      percentatge de població jove.

   c) Quines conseqüències té per a un país que la població jove siga molt
      nombrosa?Què quan la població jove envellisca si no hi ha un gran nombre
      de població jove, no podran rebre els diners que ells han pagat per a què
      els donaren quan sigueren majors.

   d) Com influeix en el creixement de la població un percentatge elevat de gent
      gran?Influeix perquè augmenta la mortalitat i dismunueix el creixement per
      la qual cosa descendeix la possibilitat de relleu generecimal.

11. Amb les dades següents de la població del Txad (Àfrica), fes en el teu
quadern una piràmide de població. Segueix les pautes de l’apartat de
Tècniques de treball; després analitza.
 
                                                                                    	
  
       Grupsd'edat	
        Homes	
  (%	
                  Dones(%)	
  
                                                                                    	
  
       0-­‐4	
                                -­‐9,1	
                    8,8	
  
                                                                                    	
  
       5_9	
                                  -­‐8,1	
                    7,8	
  
                                                                                    	
  
       10_14	
                                -­‐6,7	
                    6,6	
  
                                                                                    	
  
       15-­‐19	
                              -­‐5,2	
                    5,5	
  
                                                                                    	
  
       20-­‐24	
                              -­‐4,2	
                    4,9	
  
                                                                                    	
  
       25-­‐29	
                              -­‐3,1	
                    3,8	
  
                                                                                    	
  
       30-­‐34	
                              -­‐2,3	
                      3	
  
       35-­‐39	
                              -­‐1,9	
                    2,5	
  
       40-­‐44	
                              -­‐1,8	
                    2,1	
  
       45-­‐49	
                              -­‐1,5	
                    1,7	
  
       50-­‐54	
                              -­‐1,2	
                    1,5	
  
       55-­‐59	
                              -­‐0,9	
                    1,2	
  
       60-­‐64	
                              -­‐0,7	
                    0,9	
  
       65-­‐69	
                              -­‐0,6	
                    0,7	
  
       70-­‐74	
                              -­‐0,4	
                    0,5	
  
       74-­‐49	
                              -­‐0,2	
                    0,3	
  
       80	
  o	
  +	
                         -­‐0,1	
                    0,2	
  

	
  
	
  




                                                                                                Dones(%)	
  
                                                                                                Homes	
  (%	
  




1.	
  És	
  una	
  poblaciójove	
  i	
  la	
  natalitat	
  elevada.	
  
2.	
  No	
  és	
  una	
  poblaciómoltenvellida,	
  ja	
  que	
  la	
  base	
  ésmoltampla	
  i	
  va	
  disminuintcom	
  forme	
  puja	
  d'edat.	
     	
  
3.	
  Hi	
  ha	
  mésesperança	
  de	
  vida	
  en	
  les	
  dones	
  que	
  en	
  elshomesperò	
  no	
  ésmolt	
  elevada.	
                           	
  
4.	
  És	
  una	
  piràmidesenseentrants	
  i	
  ixentsbruscs,	
  ja	
  que	
  va	
  disminuintcom	
  forme	
  la	
  gent	
  té	
  mésanys.	
           	
  
5.	
  És	
  una	
  piràmide	
  pagoda	
  perquè	
  indica	
  una	
  nataliat	
  i	
  mortalitataltes.	
  Éspròpiadelspaïsosjoves	
  i	
  en	
  	
       	
  
creixement,	
  ja	
  que	
  es	
  tractad'unapoblació	
  en	
  expansió.	
  És	
  característica	
  delspaïsossubdesenvolupats.	
                       	
  
DEFINICIONS TEMA 3:

La demografia: és l’estudi estadístic de la població humana, segons la seua
composició, l’estat i la distribució en un moment determinat o al llarg del temps.

Explosió demogràfica: creixement espectacular de la població causat per un
nombre elevat de naixements i un descens brusc de les defuncions.

La densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i l’espai
que ocupa. Es calcula dividint el nombre d’habitants entre la superfície, i
s’expressa en habitants per quilòmetre quadrat.

La natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en una població al
llarg d’un any.
    • La taxa de natalitat: és l’indicador que analitza la natalitat i s’obté dividint el
        nombre de naixements registrats al llarg d’un any en un lloc determinat
        entre la població total del mateix lloc; el resultat es multiplica per mil i
        s’expressa en tants per mil.

La fecunditat: mesura el nombre de fills per dona en edat fèrtil (15-49 anys).
   • La taxa de fecunditat general (TFG): és l’indicador que mesura el nombre
      de fills per dona en edat fèrtil i s’obté dividint el nombre de nascuts vius en
      un any entre el nombre de dones en edat fèrtil i multiplicant el resultat per
      mil; s’expressa en tants per mil.

La mortalitat: és el nombre de defuncions registrades en una població al llarg d’un
any.
   • La taxa de mortalitat (TM): és l’indicador que analitza la mortalitat i s’obté
      dividint el nombre de defuncions ocorregudes en un any, en un lloc
      determinat, entre la població total del mateix lloc i multiplicant el resultat pe
      mil. S’expressa en tants per mil.

   •   La taxa de mortalitat infantil (TMi): és l’indicador que analitza la mortalitat
       infantil i es calcula dividint el nombre de defuncions de xiquets menors, d’un
       any d’edat ocorregudes al llarg d’un any, en un lloc determinat, entre els
       naixements registrats en el mateix període i lloc. El resultat es multiplica per
       mil i s’expressa en tants per mil.

Esperança de vida: és el nombre mitjà d’anys que s’espera que visca una persona
que acaba de nàixer. Es calcula dividint tots els anys viscuts per els naixements.
El creixement natural (CN) o vegetatiu: és la diferència que hi ha entre el nombre
de naixements i el d defuncions d’una població en un moment donat.

La taxa de creixement natural (TCN): és la diferència entre la taxa de natalitat i la
de mortalitat, i s’expressa en tants per cent. També pot calcular-se dividint el
creixement natural entre la població total i multiplicant el resultat per 100.

El model de transició demogràfica: és el model que s’utilitza per a explica la
transició demogràfica. Ha travessat les següents fases:
-Fase inicial.
-Fase de transició.
-Fase evolucionada.
-Fase de regressió.

Moviments espacials: són els desplaçaments que fan les persones d’un lloc a un
altre. Poden ser habituals o migratoris:

   •   Moviments habituals: són desplaçaments que es repeteixen periòdicament i
       que no impliquen un canvi de faena ni de residència. Poden fer-se entre
       llocs pròxims o distants i poden ser constants i esporàdics. En funció del
       motiu de desplaçament podem distingir:
                  § Moviments pendulars: es produeixen quan s’estudia o es
                     treballa en una localitat diferent de la residència.
                  § Moviments relacionats amb l’oci: són desplaçaments que es
                     duen a terme durant els caps de setmana, els dies festius i en
                     vacances.

   •   Moviments migratoris: són desplaçaments que fan les persones i que
       impliquen un canvi de faena i de residència. Podem distingir:
                § Emigració: és l’eixida de persones d’una àrea determinada.
                § Immigració: és l’arribada de persones a una zona concreta.

       També poden ser:
               § Moviments interiors: són els que es porten a terme dins d’un
                  mateix país. Entre aquests moviments hi ha:
                        -L’èxode rural.
                        -Desplaçament de població del camp a la ciutat.
               § Moviments exteriors: són els que tenen lloc quan les persones
                  es desplacen d’un país a un altre.
Saldo migratori:és la diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un
lloc determinat i en un període de temps concret.

L’estructura de la població: és l’estructura que ens permet distingir entre
poblacions envellides i joves i està determinada pels trets biològics ( edat i sexe ),
econòmics ( ocupació o activitat laboral ) i culturals ( alfabetització i nivell
d’estudis). Sol distribuir-se en tres grups:
                  § Població jove: (0-14 anys).
                  § Població adulta (15-64 anys).
                  § Població de gent gran ( 65 anys o més).
La població activa: és el conjunt de persones que estan en edat de treballar, tant si
fan una activitat professional remunerada ( població ocupada) com si estan a l’atur
i busquen faena ( població aturada o desequilibrada).

La població inactiva: són les persones que no poden treballar perquè són menors
d’edat o estan jubilades.

Activitat remunerada: és aquella per la qual es rep una quantitat de diners o de
béns.

Producte interior brut (PIB): conjunt de béns i serveis produïts en un país durant un
any.

Taxa d’activitat: és la relació entre la població activa i la població total d’un lloc. Es
calcula dividint la població total i multiplicant el resultat per 100.

Taxa de desocupació: és la relació entre la població aturada i la població activa.
Es pot esbrinar dividint la població aturada entre la població activa i multiplicant el
resultat per 100.

Piràmide de població: és un gràfic que serveis per representar l’estructura de la
població (per sexe i edat) d’una zona en un moment determinat.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsLourdes Escobar
 
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Jordi1492
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
13 organitzacions supranacionals copia
13   organitzacions supranacionals copia13   organitzacions supranacionals copia
13 organitzacions supranacionals copiajordimanero
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.Assumpció Granero
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector PrimariTxeli
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESOTxeli
 
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSMario Vicedo Pellin
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
Unitat 9 població espanya i catalunya
Unitat 9   població espanya i catalunyaUnitat 9   població espanya i catalunya
Unitat 9 població espanya i catalunyajordimanero
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporànianuriamg
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsfinamorenoo
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSONSoc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSONjoanpol
 

La actualidad más candente (20)

L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.Ud 1. L'organització política de les societats.
Ud 1. L'organització política de les societats.
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
13 organitzacions supranacionals copia
13   organitzacions supranacionals copia13   organitzacions supranacionals copia
13 organitzacions supranacionals copia
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.
TEMA 7.A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES. DESAMORTITZACIÓ. 1a GUERRA CARLINA.
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
Unitat 9 població espanya i catalunya
Unitat 9   població espanya i catalunyaUnitat 9   població espanya i catalunya
Unitat 9 població espanya i catalunya
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSONSoc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
 

Destacado

La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n esojgutier4
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójgutier4
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1Mprof
 
Comentario Piramide
Comentario PiramideComentario Piramide
Comentario PiramideIsaac Buzo
 
Comentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoComentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoIsaac Buzo
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEscola Vedruna-Àngels
 
Tema 5-activitats socials
Tema 5-activitats socialsTema 5-activitats socials
Tema 5-activitats socialscarmenbolufer98
 
Treballem la població 2
Treballem la població 2Treballem la població 2
Treballem la població 2Marisa Bermudez
 
La població i el treball d´espanya i de
La població i el treball d´espanya i deLa població i el treball d´espanya i de
La població i el treball d´espanya i deferbelmir
 
Solubilitat: activitats
Solubilitat: activitatsSolubilitat: activitats
Solubilitat: activitatslluis1975
 
78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1Psicoreeduca
 

Destacado (20)

La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
05. la població espanyola
05. la població espanyola05. la població espanyola
05. la població espanyola
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1
 
Comentario Piramide
Comentario PiramideComentario Piramide
Comentario Piramide
 
Comentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoComentario del Plano Urbano
Comentario del Plano Urbano
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
 
Tema 5-activitats socials
Tema 5-activitats socialsTema 5-activitats socials
Tema 5-activitats socials
 
Imatges de tardor
Imatges de tardorImatges de tardor
Imatges de tardor
 
resume
resumeresume
resume
 
Treballem la població 2
Treballem la població 2Treballem la població 2
Treballem la població 2
 
Cuca de llum
Cuca de llumCuca de llum
Cuca de llum
 
La població i el treball d´espanya i de
La població i el treball d´espanya i deLa població i el treball d´espanya i de
La població i el treball d´espanya i de
 
Demografía
DemografíaDemografía
Demografía
 
Pobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i planaPobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i plana
 
Solubilitat: activitats
Solubilitat: activitatsSolubilitat: activitats
Solubilitat: activitats
 
E3 active or passive
E3 active or passiveE3 active or passive
E3 active or passive
 
78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1
 

Similar a Tema 3 exercicis socials

Activitats tema 3
Activitats tema 3Activitats tema 3
Activitats tema 3ma49030
 
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDActivitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDNuriaRos15
 
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDActivitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDNuriaRos15
 
Activitats t3 joan
Activitats t3 joanActivitats t3 joan
Activitats t3 joanandresjoan3a
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11llulsil23
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11llulsil23
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirvicenteahuir1999
 
Activitats tema3 pauros3er_d
Activitats tema3 pauros3er_dActivitats tema3 pauros3er_d
Activitats tema3 pauros3er_dPauRos99
 
Demografia
DemografiaDemografia
DemografiaTxeli
 
Activitats socials t. 3 nuria ros
Activitats socials t. 3 nuria rosActivitats socials t. 3 nuria ros
Activitats socials t. 3 nuria rosNuriaRos15
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxMaria Polo
 
Activitats tema 3 socials
Activitats tema 3 socialsActivitats tema 3 socials
Activitats tema 3 socialsbisquertmarcos
 

Similar a Tema 3 exercicis socials (20)

Activitats tema 3
Activitats tema 3Activitats tema 3
Activitats tema 3
 
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDActivitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
 
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erDActivitats socials t. 3 nuria ros 3erD
Activitats socials t. 3 nuria ros 3erD
 
Tema 3 sociales
Tema 3 socialesTema 3 sociales
Tema 3 sociales
 
Tema 3 socials
Tema 3 socialsTema 3 socials
Tema 3 socials
 
Tema 3 socials
Tema 3 socialsTema 3 socials
Tema 3 socials
 
Activitats tema 3
Activitats tema 3Activitats tema 3
Activitats tema 3
 
Activitats tema 3
Activitats tema 3Activitats tema 3
Activitats tema 3
 
ACTIVITATS TEMA
ACTIVITATS TEMAACTIVITATS TEMA
ACTIVITATS TEMA
 
Activitats t3 joan
Activitats t3 joanActivitats t3 joan
Activitats t3 joan
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
 
Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3
 
Activitats tema3 pauros3er_d
Activitats tema3 pauros3er_dActivitats tema3 pauros3er_d
Activitats tema3 pauros3er_d
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
Activitats socials t. 3 nuria ros
Activitats socials t. 3 nuria rosActivitats socials t. 3 nuria ros
Activitats socials t. 3 nuria ros
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptx
 
Activitats tema 3 socials
Activitats tema 3 socialsActivitats tema 3 socials
Activitats tema 3 socials
 

Más de carmenbolufer98

Más de carmenbolufer98 (16)

Esquemes8
Esquemes8Esquemes8
Esquemes8
 
Tema 8 activitats
Tema 8 activitatsTema 8 activitats
Tema 8 activitats
 
Tema 7 -activitats
Tema 7 -activitatsTema 7 -activitats
Tema 7 -activitats
 
Tema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socialsTema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socials
 
Esquemes- tema 5
Esquemes- tema 5Esquemes- tema 5
Esquemes- tema 5
 
Plànol urbà
Plànol urbàPlànol urbà
Plànol urbà
 
Esquemes socials tema 4
Esquemes socials tema 4Esquemes socials tema 4
Esquemes socials tema 4
 
exercicis socials tema 4
exercicis socials tema 4exercicis socials tema 4
exercicis socials tema 4
 
esquemes tema 3
esquemes tema 3esquemes tema 3
esquemes tema 3
 
Piramides de població carmen
Piramides de població carmenPiramides de població carmen
Piramides de població carmen
 
Piramides de població carmen
Piramides de població carmenPiramides de població carmen
Piramides de població carmen
 
Activitat terratrèmol-socials
Activitat terratrèmol-socialsActivitat terratrèmol-socials
Activitat terratrèmol-socials
 
Esquema tema 1_socials
Esquema tema 1_socialsEsquema tema 1_socials
Esquema tema 1_socials
 
Exercicis socials tema 1-2
Exercicis socials  tema 1-2Exercicis socials  tema 1-2
Exercicis socials tema 1-2
 
Exercicis socials tema1-2
Exercicis socials tema1-2Exercicis socials tema1-2
Exercicis socials tema1-2
 
Exercicis socials tema 1-2
Exercicis socials  tema 1-2Exercicis socials  tema 1-2
Exercicis socials tema 1-2
 

Tema 3 exercicis socials

  • 1. TEMA 3.- LA POBLACIÓ Pàg.57 ex 2 i 3 2. Quina relació tenen els avanços sanitaris (vacunes, medecines…) amb l’augment de la població?Què gràcies als avanços sanitaris ( descobriment de vacunes i medecines noves) la població va registrar un altre augment a Europa, aleshores, el desenolupamente conómic que experimentaren la majoria dels països europeus contribuí al creixement de la població. 3.La població mundial creix o disminueix? Calcula la diferència entre el nombre actual d’habitants de la Terra i el que es preveu que hi haurà a les acaballes del segle XXI. 12.000.000.000 + 7.021.836.029 = 4.978.164.071 La població mundial augmentarà. Pàg. 59 ex 4 4.Amb les dades de la graella, calcula la densitat de población que té cada país. País Extensió Població Xina 9.596.961 1.338.612.968 Líbia 1.759.540 6.310.434 PaïsosBaixos 41.543 16.715.999 Austràlia 7.741.220 21.262.641 Densitat de població=población total superfície Densitat de població de Xina = 1.338.612.968 = 139’48 9.596.961 Densitat de població de Líbia = 6.310.434 = 3’59 1.759.540
  • 2. Densitat de población dels PaïsosBaixos = 16.715.999 = 402’38 41.543 Densitat de población d’Austràlia = 21.262.641 = 2’75 7.741.220 Ordena en el teu quadern aquests països en funció de la densitat de población que tenen, de menys a més. Austràlia < Líbia < Xina < Països Baixos Pàg. 61 ex 7, 8 i 9 7. En quins continents están situats els països amb una taxa de mortalitat inferior al 9 per mil? I els països amb una mortalitat superior al 12 per mil? En América, el nordd’Àfrica, el sud d’Àsia i Oceaniasónelspaïsosamb una taxa de mortalitat inferior al 9 per mil i elspaïsosamb una mortalitat superior al 12 per mil són la majorpartd’Àfrica, quasi tota Àsia i el nord-estd’Europa. 8. Calcula la taxa de mortalitat ( TM ) d’Àfrica si la población total és de 968.042.075. i el nombre de defuncions en un any és d’11.997.553. Compara el resultat amb la llegenda del mapa de mortalitat al món i indica si és elevada o reduïda.
  • 3. Taxa de mortalitat == defuncions en un anyxx 1.000 Taxa de mortalitat defuncions en un any 1.000 població del lloc lloc població del Taxa de mortalitat d’Àfrica = 11.997.553 x 1.000= 12’39 968.042.075 La taxa de mortalitatés alta. 9. Calcula la taxa de mortalitat infanyil ( TMi ) d’Europa si el nombre de defuncions de xiquets menors d’un any és de 55.208, i el naixements, de 7.424.397. Taxa de mortalitat infantil = defuncions de xiquets menorsd’un any x 1000 naixements registrats en el mateix any Taxa de mortalitat infantil = 55.208 x 1.000 = 7’44 7.424.397 Pàg. 62 ex 11 i 12 11. Calcula la taxa de creixement natural ( TCN ) de Mali, tenint en compte que la taxa de natalitat és del 46,8 per mil i la taxa de mortalitat és del 15,3 per mil. TCN = TN – TM TCN de Mali = 46,8 – 15,3 = 31,5‰ o 31,5 : 100 = 3’15% TCN = CN x1.000 població total 12.Repeteix l’activitat anterior amb les dades d’Alemanya, que té una natalitat del 8,2 per mil i una mortalitat del 10,8 per mil. TCN d’Alemanya= 8,2 – 10,8 = -2’6‰ -2’6 : 100 = -0’26% Pàg. 62 ex 13, 14 i 15
  • 4. 13. Observa el gràfic i explica comés el creixement natural al començament i al final del model de transició demográfica. El creixement natural en la fase inicial ésnegatiu, despréspassa a positiuperò enseguida torna a negatiu i ja a la fase de transcició i a la fase evolucionada éspositiufins a la fase de regressió que torna a ser negatiu. 14. Indica si aquestes frases, relatives al model de transiciódemogràfica, sónverdaderes o falses, i corregeixaquestesúltimes en el teuquadern: -Al final de la fase de transició, el creixement natural disminueix. Verdader
  • 5. -En la fase evolucionada, la taxa de natalitat és molt alta i el creixement natural, reduït. Fals, en la fase evolucionada, la taxa de natalitat no és molt alta i el creixement, reduït. -En la fase de regressió, el creixement natural és molt elevat. Fals, en la fase de regressió el creixement natural és baix. -Tots els països del món han exerimentat el model de transició demogràfica. Fals, aquest model de transició demogràfica no l’han seguit tots els països de la mateixa manera, perquè mentre què els països industrialitzats estan en la fase de regressió o amb un creixement de població mínim, els països més poc desenvolupats estangeneralment en la fase de transició. 15.Quines conseqüències creus que té per a una societat el descens de la población? Seràn positives perquè actualmente estem sobreutilitzant els recursos naturals, però també serán negatives perquèsinó creix la població, aquesta arribarà a envellir. Pàg.64 ex 16 i 18 16. Elabora en el teu quadern un quadre comparatiu dels moviments habituals i migratoris. Moviments habituals Moviments migratoris -És repeteixen periòdicament i no - Implica un canvi de faena i de impliquen un canvi de faena ni de residència. residència. -Segons el motiu del desplaçament -Segons el desplaçament poden ser: poden ser: Moviments interiors: es porten a terme Moviments pendulars: quan s’estudia o quan es dins d’un mateix país. Hi ha es treballa en una localitat diferent de la l’èxode rural o desplaçament de de residència. població del camp a la ciutat. Moviments relacionats amb l’oci: Són Moviments exteriors: tenen lloc quan es els desplaçaments que es duen a terme desplacen d’un país a un altre. els caps de setmana, dies festius i els períodes de vacances. 18.Què és el saldo migratori?El saldo migratori és la diferencia entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un lloc determinat i en un període de temps concret.
  • 6. Pàg.65 ex 20 20.Observa els gràfics i explica en el quadern quines característiques presenta l’estructura de la població per edat a Àustria i a la República del Congo. A Àustria: -Un 14,8% està dins del grup de la població jove. -Un 67,5% forma part de la població adulta de gent entre 15-64 anys. -un 17,7% està dins del grup de la població de gent gran.
  • 7. És una població envellida, perquè el percentatge de gent gran és major que el de gent jove, però no hi ha una gran diferència. A la República del Congo: -Un 46,1% forma part de la població jove , és un percentatge molt alt. -Un 51% forma part de la població adulta de gent entre 15-64 anys. -Un 2,9% forma part de la població de gent gran. És una població jove, ja que el percentatge de joves és molt gran i el de gent major és molt reduït, ací si que hi ha una gran diferència. Pàg. 68 ex 24 i 25 24. Observa el mapa i respón a les qüestions següents: a) Quines són les províncies d’Espanya que representen una densitat de població més elevada? Alacant, Madrid, Barcelona, Guipúzcoa, Biscaia, Balears i Canàries. b) On es localitzen les províncies amb una densitat de població per davall de 85 hab/km²? En quines àrees geogràfiques la densitat de població és més baixa de 25 hab/km²? Les províncies amb una densitat de població per davall de 85 hab/km² es localitzen a l’nterior de la península. En les àrees muntanyoses i les zones agrícoles o d’economia dèbil. 25. Quines van ser les causes del descens de la natalitat a Espanya a partir del 1980? Les causes principals del descens de la natalitat a Espanya han estat: -L’augment de l’edat en què es contrau matrimoni, a causa de les dificultats econòmiques i això fa que el període de temps per a tindre fills siga menor. A això s’uneix l’accés a estudis superiors d’un alt percentatge de joves. -La incorporació creixent de la dona al món laboral, la qual cosa les dones dediquen el temps a la faena i no poden atendre als fills. -S’ha incrementat el nombre de llars unipersonals (formades per una sola persona) i de famílies monoparentals ( els fills viuen amb el pare o la mare), que són més fecundes.
  • 8. Pàg. 70 ex 29 29. Esbrina si entre la teua família o coneguts hi ha cap persona que haja viscut en un altre país o ciutat durant un període de temps prolongat. Informa-te’n i resumeix en el teu quadern els apartats següents: a) Motius pels quals va haver d’emigrar.Va emigrar per a poder treballar i guanyar diners. b) On va residir. A Canadà. c) Quins problemes va trobar al lloc on es va traslladar.El major problema va ser el idioma. Pàg.72 i 73 ex 32, 33 i 34 32. Amb les dades de la taula, calcula en el teu quadern la densitat de població de cada província. Província Habitants Extensió (km²) Alacant 1.891.477 5.817 Castelló 594.915 6.632 València 2.543.209 10.806 Densitat de població d’Alacant = 1.891.477 = 325’16 hab/km² 5.817 Densitat de població de Castelló = 594.915 = 89’70 hab/km² 6.632 Densitat de població de València = 2.543.209 = 235’35 hab/km² 10.806 33. Quins trets presenta el creixement natural a la nostra comunitat? Al començament de la dècada del 1980, el creixement natural de la Comunitat Valenciana va començar a descendir notablement. A partir de l’any 2000 es va produir un increment lleu per l’augment de la natalitat. En l’actualitat, el creixement natural és baix ( 0,33%), ja que les taxes de natalitat i mortalitat tenen valors semblants.
  • 9. 34. Observa la taula dels estrangers a la Comunitat Valenciana. De quins tres països arriben més persones a la nostra comunitat? En quins continents estan situats aquests països? De Romania ( arriben 8.255 persones) i esta situat a Europa, del Regne Unit (arriben 6.895 persones) que també està a Europa i del Marroc ( arriben 5.625 persones), situat a Àfrica. Activitats finals pàg. 76 i 77 ex 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10 i 11 1.Defineix els termes següents: -Creixement natural: El creixement natural o vegetatiués la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el de defuncions d’una població en un moment donat. -Saldo migratori: El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un lloc determinat i en un període de temps concret. -Moviment pendular: El moviment pendular és un moviment habitual que són desplaçaments de població que es repeteixen periòdicament i que no impliquen un canvi de faena ni de residència. Es produeixen quan s’estudia o es treballa en una localitat diferent de la residència. -Creixement real: és el resultat de sumar el creixement natural (natalitat - mortalitat) més el saldo migratori (immigració - emigració). -Èxode rural: L’èxode rural o desplaçament de població del camp a la ciutat, és un moviment interior, què és un tipus de moviment migratori. -Piràmide de població:La piràmide de població és un gràfic que serveix per a representar l’estructura de la població (per sexe i edat) d’una zona en un moment determinat. 2. Copia aquestes columnes en el teu quadern i uneix-les amb fletxes: - Deserts tropicals i continentals à zona poblada densament - Àrees pròximes a l’equador à zona poblada densament -Hemisferi nord àzona poblada densament - Zones polars àzona poblada escassament - Sud-est asiàtic àzona poblada densament - Zones d’alta muntanya àzona poblada escassament
  • 10. -Nord-est dels Estats Units à zona poblada escassament - Europa central àzona poblada densament 3.La informació d’aquesta taula està desordenada. Copia-la en el quadern i ordena-la d’una manera correcta. Indicador Definició TN Nre. de naixements registrats al llarg d’un any entre la població d’aquell mateix lloc; el r3sultat es multiplica per mil. TMi Nre. de defuncions de xiquets és menuts d’un any d’edat entre els naixements registrats; el resultat es multiplica per mil. TFG Nre. de nascuts vius entre el nombre de dones en edat fèrtil; el resultat es multiplica per mil. TCN Diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat. 5.Llig el text següent i contesta les preguntes que hi ha tot seguit: a) Per què els immigrants han rejovenit la població espanyola? Perquè els immigrants que venen no són gent major sinó adulta i jove aleshores augmenten la població espanyola. b) Quins avantatges creus que té una població amb una proporció elevada de joves?Què els joves són els futurs adults i els que paguen als majors, i els adults són una població activa i ocupen llocs de treball. 6. Indica si les afirmacions següents són verdaderes o falses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern: -La densitat de població elevada és característica d’àrees geogràfiques molt extenses. Fals. Són reduïdes i molt poblades. -El desequilibri entre població i recursos pot causar pobresa. Verdader. -En els països amb un percentatge elevat de població de gent gran, la mortalitat tendeix a disminuir. Fals. Tendeix a augmentar. -En la fase inicial del model de transició demogràfica, la natalitat i la mortalitat són reduïdes i el creixement de la població és escàs. Fals. En la fase de regressió del model de transició demogràfica, la natalitat i la mortalitat són reduïdes i el creixement de la població és escàs.
  • 11. -Es calcula que al final d’aquest segle, els habitants de la Terra s’hauran duplicat.Verdader. 7. Observa les dades d’aquesta taula i respon a les preguntes: a) Quins països tenen el nombre més elevat de fills per dona? Quins tenen el nombre més baix? Mali, Somàlia i Burkina Faso són els països amb el nombre més elevat de fills per dona i Àustria, Canadà, Suècia, Dinamarca i Luxemburg els que tenen el nombre més baix. b) En quins és més elevada la taxa de mortalitat infantil? Quins països presenten una taxa més baixa? Mali, Somàlia i Burkina Faso són els països amb una taxa de mortalitat més elevada i Suècia, Àustria, Canadà, Dinamarca i Luxemburg els que tenen la taxa de mortalitat infantil més baixa. 8. En un poble d’Espanya viu una família els membres de la qual fan aquests moviments espacials: a) El pare s’ha de traslladat a França per treballar en la verema. b) El fill ha estat contractat com a cambrer en un establiment de la Costa del Sol. c) La mare treballarà tots els dies al poble veí. Quin tipus de moviment espacial ha fet cada un dels membres d’aquesta família? -El pare ha fet un moviment migratori exterior. -El fill ha fet un moviment migratori interior. -La mare fa un moviment habitual pendular. 10. Observa el mapa que representa l’estructura de la població per edat en els distints continents i respon a les preguntes:
  • 12. a) Quin continent té el percentatge més elevat de població de gent gran?Europa té el major percentatge de població de gent gran. b) En quin és més elevada la proporció de població jove?Àfrica té el major percentatge de població jove. c) Quines conseqüències té per a un país que la població jove siga molt nombrosa?Què quan la població jove envellisca si no hi ha un gran nombre de població jove, no podran rebre els diners que ells han pagat per a què els donaren quan sigueren majors. d) Com influeix en el creixement de la població un percentatge elevat de gent gran?Influeix perquè augmenta la mortalitat i dismunueix el creixement per la qual cosa descendeix la possibilitat de relleu generecimal. 11. Amb les dades següents de la població del Txad (Àfrica), fes en el teu quadern una piràmide de població. Segueix les pautes de l’apartat de Tècniques de treball; després analitza.
  • 13.     Grupsd'edat   Homes  (%   Dones(%)     0-­‐4   -­‐9,1   8,8     5_9   -­‐8,1   7,8     10_14   -­‐6,7   6,6     15-­‐19   -­‐5,2   5,5     20-­‐24   -­‐4,2   4,9     25-­‐29   -­‐3,1   3,8     30-­‐34   -­‐2,3   3   35-­‐39   -­‐1,9   2,5   40-­‐44   -­‐1,8   2,1   45-­‐49   -­‐1,5   1,7   50-­‐54   -­‐1,2   1,5   55-­‐59   -­‐0,9   1,2   60-­‐64   -­‐0,7   0,9   65-­‐69   -­‐0,6   0,7   70-­‐74   -­‐0,4   0,5   74-­‐49   -­‐0,2   0,3   80  o  +   -­‐0,1   0,2       Dones(%)   Homes  (%   1.  És  una  poblaciójove  i  la  natalitat  elevada.   2.  No  és  una  poblaciómoltenvellida,  ja  que  la  base  ésmoltampla  i  va  disminuintcom  forme  puja  d'edat.     3.  Hi  ha  mésesperança  de  vida  en  les  dones  que  en  elshomesperò  no  ésmolt  elevada.     4.  És  una  piràmidesenseentrants  i  ixentsbruscs,  ja  que  va  disminuintcom  forme  la  gent  té  mésanys.     5.  És  una  piràmide  pagoda  perquè  indica  una  nataliat  i  mortalitataltes.  Éspròpiadelspaïsosjoves  i  en       creixement,  ja  que  es  tractad'unapoblació  en  expansió.  És  característica  delspaïsossubdesenvolupats.    
  • 14. DEFINICIONS TEMA 3: La demografia: és l’estudi estadístic de la població humana, segons la seua composició, l’estat i la distribució en un moment determinat o al llarg del temps. Explosió demogràfica: creixement espectacular de la població causat per un nombre elevat de naixements i un descens brusc de les defuncions. La densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i l’espai que ocupa. Es calcula dividint el nombre d’habitants entre la superfície, i s’expressa en habitants per quilòmetre quadrat. La natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en una població al llarg d’un any. • La taxa de natalitat: és l’indicador que analitza la natalitat i s’obté dividint el nombre de naixements registrats al llarg d’un any en un lloc determinat entre la població total del mateix lloc; el resultat es multiplica per mil i s’expressa en tants per mil. La fecunditat: mesura el nombre de fills per dona en edat fèrtil (15-49 anys). • La taxa de fecunditat general (TFG): és l’indicador que mesura el nombre de fills per dona en edat fèrtil i s’obté dividint el nombre de nascuts vius en un any entre el nombre de dones en edat fèrtil i multiplicant el resultat per mil; s’expressa en tants per mil. La mortalitat: és el nombre de defuncions registrades en una població al llarg d’un any. • La taxa de mortalitat (TM): és l’indicador que analitza la mortalitat i s’obté dividint el nombre de defuncions ocorregudes en un any, en un lloc determinat, entre la població total del mateix lloc i multiplicant el resultat pe mil. S’expressa en tants per mil. • La taxa de mortalitat infantil (TMi): és l’indicador que analitza la mortalitat infantil i es calcula dividint el nombre de defuncions de xiquets menors, d’un any d’edat ocorregudes al llarg d’un any, en un lloc determinat, entre els naixements registrats en el mateix període i lloc. El resultat es multiplica per mil i s’expressa en tants per mil. Esperança de vida: és el nombre mitjà d’anys que s’espera que visca una persona que acaba de nàixer. Es calcula dividint tots els anys viscuts per els naixements.
  • 15. El creixement natural (CN) o vegetatiu: és la diferència que hi ha entre el nombre de naixements i el d defuncions d’una població en un moment donat. La taxa de creixement natural (TCN): és la diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat, i s’expressa en tants per cent. També pot calcular-se dividint el creixement natural entre la població total i multiplicant el resultat per 100. El model de transició demogràfica: és el model que s’utilitza per a explica la transició demogràfica. Ha travessat les següents fases: -Fase inicial. -Fase de transició. -Fase evolucionada. -Fase de regressió. Moviments espacials: són els desplaçaments que fan les persones d’un lloc a un altre. Poden ser habituals o migratoris: • Moviments habituals: són desplaçaments que es repeteixen periòdicament i que no impliquen un canvi de faena ni de residència. Poden fer-se entre llocs pròxims o distants i poden ser constants i esporàdics. En funció del motiu de desplaçament podem distingir: § Moviments pendulars: es produeixen quan s’estudia o es treballa en una localitat diferent de la residència. § Moviments relacionats amb l’oci: són desplaçaments que es duen a terme durant els caps de setmana, els dies festius i en vacances. • Moviments migratoris: són desplaçaments que fan les persones i que impliquen un canvi de faena i de residència. Podem distingir: § Emigració: és l’eixida de persones d’una àrea determinada. § Immigració: és l’arribada de persones a una zona concreta. També poden ser: § Moviments interiors: són els que es porten a terme dins d’un mateix país. Entre aquests moviments hi ha: -L’èxode rural. -Desplaçament de població del camp a la ciutat. § Moviments exteriors: són els que tenen lloc quan les persones es desplacen d’un país a un altre.
  • 16. Saldo migratori:és la diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un lloc determinat i en un període de temps concret. L’estructura de la població: és l’estructura que ens permet distingir entre poblacions envellides i joves i està determinada pels trets biològics ( edat i sexe ), econòmics ( ocupació o activitat laboral ) i culturals ( alfabetització i nivell d’estudis). Sol distribuir-se en tres grups: § Població jove: (0-14 anys). § Població adulta (15-64 anys). § Població de gent gran ( 65 anys o més). La població activa: és el conjunt de persones que estan en edat de treballar, tant si fan una activitat professional remunerada ( població ocupada) com si estan a l’atur i busquen faena ( població aturada o desequilibrada). La població inactiva: són les persones que no poden treballar perquè són menors d’edat o estan jubilades. Activitat remunerada: és aquella per la qual es rep una quantitat de diners o de béns. Producte interior brut (PIB): conjunt de béns i serveis produïts en un país durant un any. Taxa d’activitat: és la relació entre la població activa i la població total d’un lloc. Es calcula dividint la població total i multiplicant el resultat per 100. Taxa de desocupació: és la relació entre la població aturada i la població activa. Es pot esbrinar dividint la població aturada entre la població activa i multiplicant el resultat per 100. Piràmide de població: és un gràfic que serveis per representar l’estructura de la població (per sexe i edat) d’una zona en un moment determinat.