1. LES PLANTES

2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS ORGANISMES SIMPLES ELS ÉSSERS VIUS MONERES ANIMALS PLANTES VERTEBRATS AMB FLORS PROTISTES SENSE FLORS INVERTEBRATS FONGS

3. TIPUS DE PLANTES REPRODUCCIÓ SEXUAL REPRODUCCIÓ SEXUAL APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ fruit fruit estam estam gineceu gineceu TIPUS DE POL.LINITZACIÓ TIPUS DE POL.LINITZACIÓ GERMINACIÓ GERMINACIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX CARNOSOS– acumulen aigua CARNOSOS– acumulen aigua 3. CREIX LA TIJA 3. CREIX LA TIJA DE FULLA CADUCA DE FULLA CADUCA 4. CREIXEN LES FULLES 4. CREIXEN LES FULLES TIPUS DE FRUITS TIPUS DE FRUITS TIPUS D’ARBRES TIPUS D’ARBRES SECS– no acumulen aigua SECS– no acumulen aigua DE FULLA PERENNE DE FULLA PERENNE

4. TIPUS DE PLANTES AMB FLORS SENSE FLORS GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) VERDETS I HEPÀTIQUES sivina pi ullastre trompera xiprer ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) FALGUERES COES DE CAVALL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS romaní margarides nenúfar cactus alzina tomatiguera pastanaga TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES TIPUS DE PLANTES AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS AMB FLORS SENSE FLORS GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES GIMNOSPERMES (LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES) ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES ALGUES VERDETS I HEPÀTIQUES sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer sivina pi ullastre trompera xiprer ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) FALGUERES COES DE CAVALL FALGUERES COES DE CAVALL FALGUERES COES DE CAVALL FALGUERES COES DE CAVALL FALGUERES COES DE CAVALL ANGIOSPERMES (LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES) MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL FALGUERES COES DE CAVALL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL FALGUERES COES DE CAVALL MONOCOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS LICOPODIS LICOPODIS LICOPODIS LICOPODIS LICOPODIS DICOTILEDÒNIES LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS LICOPODIS LICOPODIS romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina romaní margarides nenúfar cactus alzina tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga tomatiguera pastanaga

5. FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

6. ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI AUTÒTROFES Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment. ALIMENTACIÓ Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar. RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel·lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit. Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes alliberen més oxigen que el que empren per la respiració. Al fosquet, les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només allibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient. SABA BRUTA Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos. SABA ELABORADA En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprèn oxigen O2. La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians. ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES RESPIRACIÓ: RESPIRACIÓ CEL.LULAR ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI AUTÒTROFES Les plantes no necessiten menjar altres éssers vius, perquè fabriquen el seu aliment. ALIMENTACIÓ Necessiten aire (CO2), aigua (H2O), sals minerals del sòl (nitrats, sulfats, fosfats,...) i llum solar. RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Les plantes com els animals prenen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la respiració cel.lular. Aquest intercanvi es produeix tant de dia com de nit. Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi també respiren. De dia les plantes lliberen més oxígen que el que empren per la respiració. Al fosquet , les plantes produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que de diòxid i de vespre només llibera diòxid. Per això al vespre empobreixen l’ambient. SABA BRUTA Mitjançant les arrels absorbeixen sals minerals dissoltes en aigua del sòl. Això és la saba bruta que puja pels vasos llenyosos. SABA ELABORADA En arribar a les fulles la saba bruta es mescla amb CO2 i també gràcies al llum (per això només es fa de dia) a les fulles es produeixen molts de canvis fins que es transforma en saba elaborada. Això és la FOTOSÍNTESI. Com a resultat es desprén oxigen O2. La saba elaborada es reparteix per tota la planta pels vasos liberians.

8. FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ Reproducció sexual de les plantes amb flor REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLORS REPRODUCCIÓ SEXUAL REPRODUCCIÓ SEXUAL REPRODUCCIÓ SEXUAL REPRODUCCIÓ SEXUAL APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. REPRODUCCIÓ SEXUAL APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. REPRODUCCIÓ SEXUAL POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors. POL.LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol.len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol.len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl.lula sexual femenina i una altra de masculina. fruit fruit estam estam POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ fruit estam gineceu gineceu TIPUS DE POL.LINITZACIÓ TIPUS DE POL.LINITZACIÓ POL.LINITZACIÓ FECUNDACIÓ fruit estam gineceu TIPUS DE POL.LINITZACIÓ fruit estam gineceu TIPUS DE POL.LINITZACIÓ fruit estam gineceu TIPUS DE POL.LINITZACIÓ gineceu GERMINACIÓ TIPUS DE POL.LINITZACIÓ GERMINACIÓ GERMINACIÓ GERMINACIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. GERMINACIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. GERMINACIÓ 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. CARNOSOS– acumulen aigua CARNOSOS– acumulen aigua 3. CREIX LA TIJA 3. CREIX LA TIJA 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX DE FULLA CADUCA DE FULLA CADUCA CARNOSOS– acumulen aigua 4. CREIXEN LES FULLES 4. CREIXEN LES FULLES 3. CREIX LA TIJA TIPUS DE FRUITS DE FULLA CADUCA TIPUS DE FRUITS TIPUS D’ARBRES TIPUS D’ARBRES 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR SECS– no acumulen aigua SECS– no acumulen aigua 4. CREIXEN LES FULLES TIPUS DE FRUITS DE FULLA PERENNE DE FULLA PERENNE TIPUS D’ARBRES SECS– no acumulen aigua 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX DE FULLA PERENNE CARNOSOS– acumulen aigua 3. CREIX LA TIJA DE FULLA CADUCA 4. CREIXEN LES FULLES TIPUS DE FRUITS TIPUS D’ARBRES SECS– no acumulen aigua DE FULLA PERENNE

9. APARICIÓ DE LES FLORS Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor: les flors.

10. POL·LINITZACIÓ El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu. DIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor. INDIRECTE El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor del mateix tipus.

11. FECUNDACIÓ S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.

12. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors. CARNOSOS– acumulen aigua TIPUS DE FRUITS SECS– no acumulen aigua

13. GERMINACIÓ Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta. 1. S'ENTERRA UNA LLAVOR 2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX 3. CREIX LA TIJA 4. CREIXEN LES FULLES

14. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta. Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no. DE FULLA CADUCA TIPUS D’ARBRES DE FULLA PERENNE

15. FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ Reproducció asexual

16. RIZOMA BULBS TUBERCLES ESQUEIX ESTOLÓ EMPELT

17. FUNCIÓ DE RELACIÓ

18. TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA RESPOSTA. SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”: -FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM -GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP AMUNT -HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA AIGUA -TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.