Pont del Diable, Pont de les Ferreres.
• Autor: desconegut.
• Cronologia: finals del segle I a. C, probablement el
24-22 a...
Context històric
La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les
necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) ...
Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia
hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i
...
Quan Juli Cèsar va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia
(mitjans segle I a. C.), la romanització duia ja dos-cents
anys...
Els antics aqüeductes romans estan entre les obres
d'enginyeria més extraordinàries de la història.
L'administrador del su...
ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
El tram aeri de l'aqüeducte de les Ferres té 11 arcs al pis
inferior i 25 al...
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de
27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui
destr...
1.Clau
2.Dovelles
3.Extradós
4.Imposta
5.Intradós
6.Llum
Arcs de mig punt http://www.slideshare.net/ramonpujola/aqeducte-f...
Espai interior i exterior
L’Aqueducte està construït a base de carreus rectangulars
lleugerament encoixinats i col·locats ...
Els pilars inferiors
s’organitzen en fileres de
carreus esglaonats que
esdevenen piràmides
truncades, coronades per
cornis...
Pilars inferiors Cornises Pilars superiors
Damunt de l’arcuació superior se situa el canal per on
circula l’aigua, entre les dues parets de maçoneria
arrebossada. El...
L’aqueducte no era només el pont que salva el barranc,
sinó tota la conducció en conjunt, des del riu o la font que
el pro...
Al punt d’origen de l’aqüeducte, l’aigua passava al canal
des d’un dipòsit de capçalera. A partir d’aquí, la
conducció s’a...
• A cel obert: en canals construïts sobre un mur a nivell de
terra. Perquè el mur no obstruís el drenatge del terreny,
s’h...
• En forma d’arcuacions quan calia salvar una depressió:
Acostumaven a ser construccions complexes que sostenien
el canal ...
L’aqueducte de les Ferreres era un dels tres que abastava
la ciutat de Tarraco. La captació de les aigües es feia en
una r...
1. La captació de les aigües: resclosa del riu Francolí (a
4km de la ciutat).
2. L’aqüeducte seguia paral·lel al riu.
3. D...
Estil
Els aqüeductes foren una innovació característica de
l’enginyeria romana. Estigueren presents a la majoria de
les gr...
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Conta la llegenda que …
«En temps de la dominació romana i
davant la necessitat que...
Feta aquesta afirmació se li presentà de
sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un
pont aquella mateixa nit amb pedra ...
Funció
L’ Aqüeducte de les Ferreres era un
dels tres aqüeductes que abastien
la ciutat de Tàrraco, després de que
Juli Cés...
Fonts:
•http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Aq%C3%
BCeducte_de_les_Ferreres
•http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarx...
Aqueducte de les Ferreres (Tarragona)
Aqueducte de les Ferreres (Tarragona)
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Aqueducte de les Ferreres (Tarragona)

7.623 visualizaciones

Publicado el

Comentari PAU d'una obra arquitectònica per a un grup de 2n Batx.

Publicado en: Educación
0 comentarios
5 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
7.623
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.419
Acciones
Compartido
0
Descargas
268
Comentarios
0
Recomendaciones
5
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Aqueducte de les Ferreres (Tarragona)

  1. 1. Pont del Diable, Pont de les Ferreres. • Autor: desconegut. • Cronologia: finals del segle I a. C, probablement el 24-22 a. C., durant l’estada d’Octavi a Tarraco. • Tipologia: obra d’enginyeria, pont per a aqüeducte. • Materials: pedra calcària (saldó). Originàriament recobert (almenys en part d’estuc). • Dimensions: 26x249 m. • Estil: Romà, període tardorepublicà o començaments de l’altimperial. • Localització: Tarragona, 4 km al N del centre urbà.
  2. 2. Context històric La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic (balnea, banys) que implicaven un consum important. La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. L’enginyeria de l’aigua va assegurar la multiplicació d’infraestructures de captació, transport i distribució de l’aigua arreu de l’Imperi i va esdevenir uns dels elements fonamentals de l’intervencionisme romà sobre els territoris que dominava.
  3. 3. Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen afegir la seva pròpia experiència. Finalment s’assoliren uns resultats notables que permetien, el subministrament d’aigua de qualitat i en quantitat suficient per a permetre un estil de vida força homogeni arreu, almenys per a la població urbana romanitzada. El llibre VIII de Re Architectonica de Vitrubi (segle I a. C.) i De Aqueductu Urbis Romae de Frontinus (segles I - II) ens mostra l’important nivell teòric de l’enginyeria hidràulica romana.
  4. 4. Quan Juli Cèsar va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia (mitjans segle I a. C.), la romanització duia ja dos-cents anys actuant. Una de les preocupacions dels magistrats locals va ser la dotació d’importants recursos hidràulics que la dignitas de ciutat romana implicava. Si el freàtic havia proveït suficientment fins llavors la demanda, la baixa cota (lluny del centre) de les deus naturals, deixava sense prou aigua els espais simbòlics de representació que ben aviat varen anar desenvolupant-se a les zones altes de la ciutat. L’estada de dos anys d’Octavi August a Tarraco, per a completar la definitiva pacificació d’Hispània, va accelerar les infraestructures de subministrament.
  5. 5. Els antics aqüeductes romans estan entre les obres d'enginyeria més extraordinàries de la història. L'administrador del subministrament d'aigua de Roma, Sisè Julio Frontino (35-c.103), va dir el següent sobre aquestes construccions: “Als beneficis tan nombrosos i tan necessaris de tants aqüeductes, van doncs a comparar les piràmides que no serveixen òbviament per res o també les obres dels Grecs, inútils, però celebrades per totes parts”
  6. 6. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i suportats El tram aeri de l'aqüeducte de les Ferres té 11 arcs al pis inferior i 25 al superior. El sistema de suport és bàsic: els pilars sostenen els arcs de mig punt i l’arcuació inferior sosté l’arcuació superior. Es completa amb una galeria de conducció d’aigua que devia fer 2m d’alçada.
  7. 7. El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària d'1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i al costat sud de 56,4 m. llargada de 217 m. alçada màxima de 27 m. 25 arcs de mig punt 11 arcs de mig punt de 6,30 m. de llum i 5,70 d’alçada. Specus de 80 cm http://www.slideshare.net/ramonpujola/aqeducte-ferreres-27894797
  8. 8. 1.Clau 2.Dovelles 3.Extradós 4.Imposta 5.Intradós 6.Llum Arcs de mig punt http://www.slideshare.net/ramonpujola/aqeducte-ferreres- 27894797
  9. 9. Espai interior i exterior L’Aqueducte està construït a base de carreus rectangulars lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense argamassa (sense morter entre les juntes).
  10. 10. Els pilars inferiors s’organitzen en fileres de carreus esglaonats que esdevenen piràmides truncades, coronades per cornises. Els pilars superiors són prismes rectangulars. Els arcs, d’entre 19 i 21 dovelles tenen una arrencada comunal per a dos arcs alhora, cosa que enforteix l’estructura.
  11. 11. Pilars inferiors Cornises Pilars superiors
  12. 12. Damunt de l’arcuació superior se situa el canal per on circula l’aigua, entre les dues parets de maçoneria arrebossada. El canal fou construït amb morter impermeable fet amb calç i ceràmica.
  13. 13. L’aqueducte no era només el pont que salva el barranc, sinó tota la conducció en conjunt, des del riu o la font que el proveïa d’aigua fins que desguassava a la ciutat. La construcció no era fàcil, exigia l’estudi munuciós del terreny per escollir el recorregut més econòmic, més curt i que permetés mantenir una certa inclinació durant tot el recorregut perquè el cabal d’aigua circulés.
  14. 14. Al punt d’origen de l’aqüeducte, l’aigua passava al canal des d’un dipòsit de capçalera. A partir d’aquí, la conducció s’adaptava al terreny de tres maneres: • Soterrada: s’excavaven turons i muntanyes. Es feia una estructura de blocs paral·lelepípedes impermeabilitzada, que es ventilava per mitjà de pous situats cada 20-30m que servien també per a les tasques periòdiques de mateniment.
  15. 15. • A cel obert: en canals construïts sobre un mur a nivell de terra. Perquè el mur no obstruís el drenatge del terreny, s’hi construïen clavegueres.
  16. 16. • En forma d’arcuacions quan calia salvar una depressió: Acostumaven a ser construccions complexes que sostenien el canal i mantenien el desnivell adequat. Pont du Gard (França)
  17. 17. L’aqueducte de les Ferreres era un dels tres que abastava la ciutat de Tarraco. La captació de les aigües es feia en una resclosa del riu Francolí, a uns 4km de la ciutat. Primer, l’aqüeducte seguia paral·lel al riu. Després se’n separava aprofitant els pendents naturals. Un cop arribava al barranc dels Arcs es va contruir el pont aeri. A partir d’aquí, el canal ja continuava amb normalitat fins a la ciutat on l’aigua era recollida en un gran dipòsit i després distribuïda per mitjà d’una xarxa de canonades de plom fins a la zona residencial de Tàrraco.
  18. 18. 1. La captació de les aigües: resclosa del riu Francolí (a 4km de la ciutat). 2. L’aqüeducte seguia paral·lel al riu. 3. Després se’n separava aprofitant els pendents naturals. 4. Un cop arribava al barranc dels Arcs es va contruir el pont aeri. 5. A partir d’aquí, el canal ja continuava amb normalitat fins a la ciutat on l’aigua era recollida en un gran dipòsit 6. Després es distribuia per mitjà d’una xarxa de canonades de plom fins a la zona residencial de Tàrraco.
  19. 19. Estil Els aqüeductes foren una innovació característica de l’enginyeria romana. Estigueren presents a la majoria de les grans ciutats romanes. L’aqüeducte de les Ferreres és un dels millor conservats i una de les restes arqueològiques més importants de tot el conjunt monumental de Tarraco. La seva importància rau en que els estudis assenyalen que fou el primer assaig dels enginyers i constructors romans per superposar dos pisos d’arqueries. Aquesta construcció es veu superada per l’aqüeducte de Segòvia, de construcció més tardana (90-105 dC). Està considerat el més important de la Península Ibèrica i un dels més rellevants d’Europa.
  20. 20. INTERPRETACIÓ Contingut i significació Conta la llegenda que … «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada.
  21. 21. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»
  22. 22. Funció L’ Aqüeducte de les Ferreres era un dels tres aqüeductes que abastien la ciutat de Tàrraco, després de que Juli César li concedís la dignitat de Colònia a mitjans segle I a. C. Fins llavors, les aigües freàtiques (subterrànies) havien proveït a la ciutat. Ara calia portar aigua a la zona alta de la ciutat i es necessitaven noves obres d’enginyeria. L’estada de dos anys d’Octavi August a Tarraco va accelerar les infraestructures de subministrament.
  23. 23. Fonts: •http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Aq%C3% BCeducte_de_les_Ferreres •http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/09/28/l%E 2%80%99aqueducte-de-les-ferreres-a-tarragona/ •http://www.slideshare.net/ramonpujola/aqeducte- ferreres-27894797 •http://www.slideshare.net/GAJENJO/aqueducte-de- tarragona?related=1 •http://www.jw.org/es/publicaciones/revistas/g2014 11/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/ • Visual Art. Ed Vicens Vives. •Història de l’Art. Ed Vicens Vives.

×