Art del Renaixement
IES Bisbe Berenguer
S. Llorenç de Nuremberg (començada 1439)
Capella Pazzi
(començada 1440,
Florència)
ART DEL RENAIXEMENT
Context històric
El Renaixement és un moviment que neix i creix a
Itàlia. La seva difusió per Europa v...
Hospital dels Innocents, Brunelleschi
Hospital dels Innocents,
Brunelleschi
Santa Maria dei Fiore, Brunelleschi (cúpula)
Sant Llorenç (Brunelleschi)
Portes del paradís
(Ghiberti)
Sant Giorgio (Donatello)
Santíssima Trinitat (Masaccio)
Santa Maria Novella (Alberti)
Expulsió del Paradís
(Masaccio)
Naixement de Venus (Botticelli)
Alegoria de la Primavera (Botticelli)
Els artistes del Renaixement se saben diferents als
seus predecessors. Va ser el moviment artístic més
conscient de si mat...
Lorenzo Valla, un altre humanista, es pregunta com
pot ser que les arts, que havien decaigut tant en
segles anteriors fins...
Característiques del Renaixement
•L’ésser humà és el centre de l’univers.
•El Renaixement és el retorn a la mesura humana....
•Els homes del Renaixement continuen sent
religiosos. La divinitat manifesta la seva perfecció
mitjançant l’equilibri i l’...
• A les universitats es llegeixen els clàssics en grec i
llatí, es discuteix sobre teologia i sobre els dogmes.
• La impre...
• Les petites corts italianes
estan desitjoses de passar a
la posteritat, de mostrar el
seu poder.
• Busquen als artistes ...
El Renaixement es divideix en dos períodes:
a) Quattrocento, S.XV a Florència, sota el mecenatge
dels Mèdici.
b) Cinquecen...
Quattrocento
Quattrocento
Arquitectura
Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a
Florència amb l’Hospital dels Innocents, el prime...
Se li encarrega acabar la catedral gòtica de Santa
Maria dei Fiori construint la cúpula. És una obra
airosa, espectacular,...
Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a
Florència.
Ell és un nou tipus d’arquitecte, no ha ha fet
aprenentatge al t...
Quattrocento
Escultura
La presència de vestigis i d’obres romanes a Itàlia
facilita l’aparició d’un sentiment clàssic a l’...
Amic de Brunelleschi,
deixeble de Ghiberti. La
seva passió per l’escultura
de l’Antiguitat el fan
desenvolupar un estil
pr...
Quattrocento
Pintura
A Itàlia trobem una gran quantitat de mestres de la
pintura.
Giotto és l’arrel de la pintura italiana...
Característiques del Quattrocento
• Importància del paisatge, dóna efecte de
profunditat
• Tema religiós i profà/ Temes mi...
•Perspectiva:
Brunelleschi va
idear un mètode
científic
mitjançant el
punt de fuga i les
seves paral·leles.
La pintura
s’e...
El tamany de les dues obres de Botticelli (Venus/ Primavera)
abans només s’havia utilitzat per quadres religiosos, mai per...
Cinquecento
Cinquecento
Arquitectura
Els arquitectes del Renaixement no són simples mestres
d’obres, com ho havien estat en segles ant...
El centre de gravetat de l’art es trasllada a Roma. El
Papa Juli II (Papa guerrer, intel·ligent, de caràcter
fort) vol par...
El Papa Juli II va encarregar el
projecte a Bramante que va
dissenyar un projecte molt atrevit,
seguint els ideals de l’ar...
•Inici de les obres: 1506
•Projecte de Bramante
•Planta de creu grega
inscrita en un quadrat
•Interès per la geometria
• C...
Bramante també va
dissenyar i construir San
Pietro in Montorio.
Segueix la pauta dels Tholoi
grecs (temples circulars).
Al...
Palladio diu de Bramante: va ser el primer en treure a
la llum una arquitectura bona i bella, oblidada des dels
temps anti...
Els arquitectes del Renaixement buscaven l’església
cristiana perfecta.
El Tempietto intenta resoldre aquest problema, com...
Va estar molt a prop de fer
realitat l’ideal de perfecció.
Havia d’estar rodejat per
un pati circular (no quadrat
com en l...
Cinquecento
Escultura
A l’escultura del Cinquecento una figura sobresurt per
sobre de la resta: Miquel Àngel Buonarrotti. ...
Per sobre de tot li agrada treballar amb marbre de
Carrara, el material més noble, el més proper a la
bellesa.
Les seves f...
Va néixer a Florència.
Allà va començar al
taller de Ghirlandaio. Va
treballar pels Médici on
va poder conèixer les
seves ...
Li va encarregar el seu monument funerari,
d’enormes dimensions, destinat a l’església de Sant
Pere que Bramante estava co...
Al 1508 comença a pintar la volta de la capella
sixtina. En un principi, no volia acceptar el projecte.
De sobte, es tanca...
Cinquecento
Pintura
La pintura del Cinquecento passa per una evolució
notable des del Quattrocento.
Els mestres del Cinque...
Característiques:
• El color està per sobre del
dibuix
•Les formes es dibuixen amb
clarobscur
•Volum
•Llum i profunditat
•...
Leonardo
Leonardo da Vinci és el primer d’aquests famosos
mestres.
Va aprendre al taller de Verrocchio, un taller
magnífic...
Els seus contemporanis l’admiraven, però el temien.
Prínceps i reis el van cridar al seu costat per treure
partit de la se...
Rafael Sanzio
Rafael Sanzio va coincidir amb Miquel Àngel a
Roma, tots dos treballant pel Papa Juli II i les seves
magnífi...
Quan arriba a
Florència es troba amb
Leonardo i Miquel
Àngel. El seu bon
caràcter li va obrir les
portes, però a més
tenia...
Després de
Florència, va
marxar a
Roma.
Juli II li va
encarregar la
decoració de
les estances
vaticanes
(stanza della
sign...
Les pintures del sostre tracten de les quatre
branques del coneixement humanista: teologia,
filosofia, poesia i jurisprudè...
A Rafael tot
sovint el veiem
com un pintor
de verges
suaus, però el
seu talent era
molt més
ampli.
Rafael va morir al 1520 amb 37 anys. La inscripció de
la seva tomba al Panteó diu:
ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE...
La pintura a Venècia
Venècia té un estil propi en art. És una república rica
i independent, un imperi comercial on es barr...
Característiques de la pintura veneciana:
• Color per sobre del dibuix
• Colors càlids
• Bellesa i opulència, exaltació de...
Veronés, Les noces de Caná
Giorgione, La tempesta
Ticià, Carles V a Mühlberg
Ticià és el gran pintor de l’època a Venècia.
Va formar-se al taller de Giovanni Bellini. Allà el
color és el centre i mot...
Ticià va ser especialment
famós pels retrats. Tots
els poderosos volien que
els retratés.
No eren retrats
idealitzats. Ell...
És el pintor de les formes toves i rodones, sent
especial predilecció pels nus infantils i els femenins.
Va pintar una sèrie d’escenes eròtico-mitològiques
per Felip II en les que pinta mites grecs a partir de
relats en italià....
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Art del Renaixement
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Art del Renaixement

803 visualizaciones

Publicado el

Explicacions sobre l'art del Renaixement. Elaboració pròpia. 2n Batx. Història de l'Art.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
803
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
90
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Art del Renaixement

  1. 1. Art del Renaixement IES Bisbe Berenguer
  2. 2. S. Llorenç de Nuremberg (començada 1439)
  3. 3. Capella Pazzi (començada 1440, Florència)
  4. 4. ART DEL RENAIXEMENT Context històric El Renaixement és un moviment que neix i creix a Itàlia. La seva difusió per Europa va ser limitada. Va ser molt important a Castella, però no tant a la resta d’Europa. Concretament, el Renaixement neix a Florència al S.XV, el Quattrocento. De la mà dels Médici, poderosa família que governava la ciutat-Estat, els artistes florentins van desenvolupar una nova concepció de l’art basat en els preceptes i elements de l’Antiguitat clàssica revisitada.
  5. 5. Hospital dels Innocents, Brunelleschi
  6. 6. Hospital dels Innocents, Brunelleschi
  7. 7. Santa Maria dei Fiore, Brunelleschi (cúpula)
  8. 8. Sant Llorenç (Brunelleschi)
  9. 9. Portes del paradís (Ghiberti)
  10. 10. Sant Giorgio (Donatello)
  11. 11. Santíssima Trinitat (Masaccio)
  12. 12. Santa Maria Novella (Alberti)
  13. 13. Expulsió del Paradís (Masaccio)
  14. 14. Naixement de Venus (Botticelli)
  15. 15. Alegoria de la Primavera (Botticelli)
  16. 16. Els artistes del Renaixement se saben diferents als seus predecessors. Va ser el moviment artístic més conscient de si mateix. Els erudits italians propaguen el mite de que entre ells i l’Antiguitat clàssica va transcórrer un període fosc, l’Edat Mitjana. Alberti, ideal de l’home complert del Renaixement diu de l’art de la seva època: Diversos artistes del nostre temps no han de ser considerats inferiors en res als antics (parla de Brunelleschi, Ghiberti, Donatello, Masaccio i della Robbia).
  17. 17. Lorenzo Valla, un altre humanista, es pregunta com pot ser que les arts, que havien decaigut tant en segles anteriors fins casi morir, ara han renascut amb tanta força; ni per què es trobaven tants grans artistes. La realitat és que l’Edat Mitjana no va oblidar als clàssics de l’Antiguitat. La diferència és que els homes erudits del Renaixement, els humanistes, troben veritats absolutes i normes a seguir a l’Antiguitat clàssica.
  18. 18. Característiques del Renaixement •L’ésser humà és el centre de l’univers. •El Renaixement és el retorn a la mesura humana. La mesura humana que els grecs van utilitzar per l’exterior dels edificis serà adaptada pels humanistes tant pels interiors com exteriors dels edificis. •Les proporcions són senzilles, equilibrades, fan ús d’una geometria simple i comprensible.
  19. 19. •Els homes del Renaixement continuen sent religiosos. La divinitat manifesta la seva perfecció mitjançant l’equilibri i l’armonia. Diu un erudit de l’època: les veritats de la religió cristiana són tan evidents com les lleis de les matemàtiques. •Al S.XV sorgeix un humanisme racional, que ja no és l’humanisme sentimental del S.XIII.
  20. 20. • A les universitats es llegeixen els clàssics en grec i llatí, es discuteix sobre teologia i sobre els dogmes. • La impremta divulga la cultura escrita. L’humanista és la figura clau del Renaixement: És un home culte, amant (i expert) de l’Antiguitat, sap llatí i grec, coneix l’obra de Plató i Aristòtil, així com les teories més avançades del moment. També es dedica a la poesia. Alberti és l’ideal de l’època: moralista, advocat, poeta, escriptor, matemàtic, científic, pintor, escultor, arquitecte i teòric de l’estètica.
  21. 21. • Les petites corts italianes estan desitjoses de passar a la posteritat, de mostrar el seu poder. • Busquen als artistes i humanistes per construir palaus, altars, mausoleus... • Allà s’escriuen els primers estudis racionals i crítics d’art. • Neix la Història i la crítica de l’Art.
  22. 22. El Renaixement es divideix en dos períodes: a) Quattrocento, S.XV a Florència, sota el mecenatge dels Mèdici. b) Cinquecento, S.XVI a Roma, sota el mecenatge dels Papes.
  23. 23. Quattrocento
  24. 24. Quattrocento Arquitectura Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència amb l’Hospital dels Innocents, el primer edifici renaixentista.
  25. 25. Se li encarrega acabar la catedral gòtica de Santa Maria dei Fiori construint la cúpula. És una obra airosa, espectacular, la cúpula més gran des del Panteó. Esdevé el símbol de Florència.
  26. 26. Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència. Ell és un nou tipus d’arquitecte, no ha ha fet aprenentatge al taller d’un picapedrer. És fill d’un notari ric i va rebre una educació liberal. Va visitar Roma per estudiar els seus monuments antics. Va ser elogiat pel seu talent com a enginyer i pel seu coneixement de les formes de l’arquitectura. Com a florentí que és, se sent molt orgullós del passat romà d’Itàlia de la que se sent hereu. L’art clàssic és l’origen de la seva arquitectura i el seu rebuig al gòtic (art bàrbar).
  27. 27. Quattrocento Escultura La presència de vestigis i d’obres romanes a Itàlia facilita l’aparició d’un sentiment clàssic a l’escultura a Itàlia. Durant el Trecento han destacat les escoles escultòriques de Siena i Pisa. Durant el Quattrocento destaca Florència. La catedral, començada al segle anterior, pot donar feina a molts artistes. Brunelleschi, Ghiberti, della Robbia i Donatello són els grans escultors del moment a Florència.
  28. 28. Amic de Brunelleschi, deixeble de Ghiberti. La seva passió per l’escultura de l’Antiguitat el fan desenvolupar un estil propi (Donatello). Va col·laborar en les portes del baptisteri de Florència. Va revitalitzar totes les formes de l’escultura, tant les escultures exemptes com el baix relleu.
  29. 29. Quattrocento Pintura A Itàlia trobem una gran quantitat de mestres de la pintura. Giotto és l’arrel de la pintura italiana del S.XV. Mestres del Quattrocento Masaccio Filipo Lippi Botticelli Mantegna Perugino Ghirlandaio Fra Angelico
  30. 30. Característiques del Quattrocento • Importància del paisatge, dóna efecte de profunditat • Tema religiós i profà/ Temes mitològics (500 a 40) • Bellesa idealitzada dels nus • Volum i forma • Sentit espacial • Importància del dibuix, contorns nítids • Aparença plana • Importància de la llum • Composicions complicades
  31. 31. •Perspectiva: Brunelleschi va idear un mètode científic mitjançant el punt de fuga i les seves paral·leles. La pintura s’eleva a la categoria de ciència.
  32. 32. El tamany de les dues obres de Botticelli (Venus/ Primavera) abans només s’havia utilitzat per quadres religiosos, mai per obres destinades a particulars. Es van pintar per a un nebot de Lorenzo de Médici quan tenia 15 anys (Lorenzo Pierfrancesco de Médici). Estan pensades per formar part de la seva educació clàssica. “El naixement de Venus” simbolitza el naixement de la bellesa al món. La intenció és representar el tema mitològic amb tota la dignitat possible. Fins llavors les obres grans per a cases particulars eren tapissos, molt cars. Són les pintures un substitut barat?
  33. 33. Cinquecento
  34. 34. Cinquecento Arquitectura Els arquitectes del Renaixement no són simples mestres d’obres, com ho havien estat en segles anteriors. Han de conèixer l’arquitectura clàssica, dominar els ordres clàssics, conèixer el manuscrits clàssics, estudiar les runes arqueològiques de l’Antiguitat... Ells no volen fer edificis útils, volen fer servir els arcs de triomf, els ordres arquitectònics. Se’ls hi demanen esglésies i palaus, però ells volen fer edificis centrant-se en les proporcions, l’espai interior i la grandiositat i bellesa del conjunt.
  35. 35. El centre de gravetat de l’art es trasllada a Roma. El Papa Juli II (Papa guerrer, intel·ligent, de caràcter fort) vol participar de la renovació de l’art i ajudar a la glorificació de Roma, centre de la Cristiandat i antiga capital de l’Imperi romà. Juli II ha decidit enderrocar l’antiga basílica de Sant Pere (on diu la tradició que està enterrat l’apòstol Pere).
  36. 36. El Papa Juli II va encarregar el projecte a Bramante que va dissenyar un projecte molt atrevit, seguint els ideals de l’arquitectura de l’època. No el va veure acabat en vida. Altres arquitectes el van continuar. Sant Pere del Vaticà és la gran obra del Cinquecento, per la que van passar els grans artistes de l’època, cadascun aportant la seva pròpia idea.
  37. 37. •Inici de les obres: 1506 •Projecte de Bramante •Planta de creu grega inscrita en un quadrat •Interès per la geometria • Cúpula inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència.
  38. 38. Bramante també va dissenyar i construir San Pietro in Montorio. Segueix la pauta dels Tholoi grecs (temples circulars). Allà va poder posar en pràctica totes les seves idees sobre l’arquitectura.
  39. 39. Palladio diu de Bramante: va ser el primer en treure a la llum una arquitectura bona i bella, oblidada des dels temps antics”. Bramante és més radical que els seus predecessors. El Tempietto inicia una nova fase en el Renaixement. • Renuncia a la decoració supèrflua • Restaura l’ús correcte dels ordres clàssics • Les columnes dòriques regularment espaiades sostenen un entaulament pla amb mètopes i tríglifs (no arcs). • Es va concebre com part d’un conjunt en perfecte equilibri (mai construït).
  40. 40. Els arquitectes del Renaixement buscaven l’església cristiana perfecta. El Tempietto intenta resoldre aquest problema, com fusionar humanisme i cristianisme? La planta circular respon a les formes de la naturalesa: el cosmos, els nius, els globus terraqui... El cercle és la forma més perfecte per representar la divinitat i la perfecció. L’església és la forma d’edifici superior, és seu de la justícia divina. Només la forma circular li farà honor i cal coronar-la amb una cúpula semiesfèrica com la del Panteó que simbolitza el Cosmos.
  41. 41. Va estar molt a prop de fer realitat l’ideal de perfecció. Havia d’estar rodejat per un pati circular (no quadrat com en l’actualitat) amb 16 columnes. Hauria semblat més gran, harmoniós i monumental: l’efecte edificant i purificador necessari per una església cristiana ideal.
  42. 42. Cinquecento Escultura A l’escultura del Cinquecento una figura sobresurt per sobre de la resta: Miquel Àngel Buonarrotti. És un dels majors genis de la història. La seva obra és variada i complexa: pintura, arquitectura, poesia i escultura. Ell es defineix a si mateix com a escultor. Tota la seva obra està marcada per la recerca de la BELLESA. No li agrada l’obra de ningú, ni la seva pròpia.
  43. 43. Per sobre de tot li agrada treballar amb marbre de Carrara, el material més noble, el més proper a la bellesa. Les seves figures són grandioses, monumentals, espirituals... El tractament de l’anatomia és un mer pretext, les seves figures traspuen vitalitat. No va ser un artista com els altres, mai va tenir un taller. Ell va ser un exemple clar de la independència d’esperit dels artistes del Renaixement i el seu objectiu de dignificar la seva feina: ells no són artesans com els altres.
  44. 44. Va néixer a Florència. Allà va començar al taller de Ghirlandaio. Va treballar pels Médici on va poder conèixer les seves col·leccions d’art. Després d’esculpir el David fou cridat a Roma pel Papa Juli II.
  45. 45. Li va encarregar el seu monument funerari, d’enormes dimensions, destinat a l’església de Sant Pere que Bramante estava construïnt. Mai es va arribar a completar. Durant 40 anys hi va treballar de forma intermitent.
  46. 46. Al 1508 comença a pintar la volta de la capella sixtina. En un principi, no volia acceptar el projecte. De sobte, es tanca a treballar en la decoració de la volta. Vol fer una obra que el món sencer admiri. Va treballar a la volta de la capella sixtina durant 4 anys, pràcticament sol, dibuixant esbossos i pintant sobre un andamiatge, tombat d’esquenes. Va ser un immens esforç físic i intelectual, per la duresa de la feina, per la quantitat de postures i figures, pels detalls. La seva representació de Déu Pare ha quedat en l’imaginari col·lectiu.
  47. 47. Cinquecento Pintura La pintura del Cinquecento passa per una evolució notable des del Quattrocento. Els mestres del Cinquecento són: •Leonardo •Miquel Àngel • Rafael
  48. 48. Característiques: • El color està per sobre del dibuix •Les formes es dibuixen amb clarobscur •Volum •Llum i profunditat •Composició clara (triangular)
  49. 49. Leonardo Leonardo da Vinci és el primer d’aquests famosos mestres. Va aprendre al taller de Verrocchio, un taller magnífic amb un mestre famós i reconegut. Allà va aprendre a barrejar colors, a pintar, a fondre metalls, a estudiar models i nus... Des taller de Verrocchio van sortir molts bons artistes. Leonardo era un geni. Els seus apunts i esbossos ens parlen d’una ment inquieta, milers de pàgines de dibuixos, comentaris... No confiava en l’autoritat, només en l’experimentació.
  50. 50. Els seus contemporanis l’admiraven, però el temien. Prínceps i reis el van cridar al seu costat per treure partit de la seva inventiva (fortificacions, canals, armes...). Per a ell, la pintura és un art liberal, no una feina manual (la poesia). Acceptava els encàrrecs que volia, els deixava a mitges, començava de nous... Era ell qui decidia si una obra estava o no acabada i no l’entregava fins a estar-ne satisfet. Va morir al 1519, admirat però incomprès (1452- 1519).
  51. 51. Rafael Sanzio Rafael Sanzio va coincidir amb Miquel Àngel a Roma, tots dos treballant pel Papa Juli II i les seves magnífiques obres. S’odiaven. Eren antagonistes i antagònics. Miquel Àngel era de mal caràcter, intractable, colèric. Rafel era encantador i el seu bon caràcter li va obrir totes les portes. Va estudiar al taller de Perugino, pintor de quadres d’altar, respectat per les seves formes suaus i composicions agradables. Allà va aprendre Rafael.
  52. 52. Quan arriba a Florència es troba amb Leonardo i Miquel Àngel. El seu bon caràcter li va obrir les portes, però a més tenia un enorme talent. Les imatges més conegudes de Rafael són les Madonnes, dolces i senzilles.
  53. 53. Després de Florència, va marxar a Roma. Juli II li va encarregar la decoració de les estances vaticanes (stanza della signatura).
  54. 54. Les pintures del sostre tracten de les quatre branques del coneixement humanista: teologia, filosofia, poesia i jurisprudència. A les partes apareixen la llei civil, la llei canònica la filosofia i la teologia.
  55. 55. A Rafael tot sovint el veiem com un pintor de verges suaus, però el seu talent era molt més ampli.
  56. 56. Rafael va morir al 1520 amb 37 anys. La inscripció de la seva tomba al Panteó diu: ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE VINCI RERVM MAGNA PARENS ET MORIENTE MORI (Aquesta és la tomba de Rafael, qui en vida va fer que la mare naturalesa temés ser derrotada per ell, i a la seva mort, va pensar que també ella moriria)
  57. 57. La pintura a Venècia Venècia té un estil propi en art. És una república rica i independent, un imperi comercial on es barregen cultures, religions, gents de totes les races...Les circumstàncies de Venècia són especials: la neblina de la ciutat, l’esplendor i luxe dels banquets, les festes... Els pintors venecians destacats del Renaixement són: • Tintoretto •Giorgione • Veronés • Ticià
  58. 58. Característiques de la pintura veneciana: • Color per sobre del dibuix • Colors càlids • Bellesa i opulència, exaltació de la riquesa • Contemplació poètica del paisatge
  59. 59. Veronés, Les noces de Caná
  60. 60. Giorgione, La tempesta
  61. 61. Ticià, Carles V a Mühlberg
  62. 62. Ticià és el gran pintor de l’època a Venècia. Va formar-se al taller de Giovanni Bellini. Allà el color és el centre i motiu de la pintura. http://www.youtube.com/watch?v=PjFg_-wq_mc
  63. 63. Ticià va ser especialment famós pels retrats. Tots els poderosos volien que els retratés. No eren retrats idealitzats. Ell els oferia continuar vivint en el seu art. Ticià, Isabel de Portugal
  64. 64. És el pintor de les formes toves i rodones, sent especial predilecció pels nus infantils i els femenins.
  65. 65. Va pintar una sèrie d’escenes eròtico-mitològiques per Felip II en les que pinta mites grecs a partir de relats en italià. http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/danae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano/

×