1. LA CAPELLA SCROVEGNI

2. Pintures entorn de l’altar

3. Capella des de l’entrada

4. Pintures a la sortida

5. Pintures de la volta

6. LA CAPELLA SCROVEGNI
Context històric/ Autor
Giotto és considerat un punt d’inflexió en la història
de l’art.
Tenim poques dades sobre la seva biografia.
Va ser molt famós. Ja en vida seva, s’explicaven
multitud d’anècdotes sobre ell.
Va viure a la Itàlia del Trecento i va aprofitar el bon
moment econòmic del S.XIII i XIV (1267–1337).
Va ser pintor, arquitecte i empresari. Va tenir una
excepcional capacitat d’innovació.

7. Estàtua de Giotto a Florència, prop de la
Galeria dels Uffizi.

8. Va treballar pels franciscans a Assís, pels papes a
Roma i Avinyó, pels Anjou a Nàpols, pels Visconti a
Milà...
Tracta els temes religiosos amb emoció humana.
Es va fer molt ric: tenia cases a Florència i Roma i
finques agrícoles.
Es va formar amb Cimabue i Arnolfo di Cambio,
però va desenvolupar el seu propi estil.
Cimabue era el gran artista del moment, però Giotto
el va superar.
No es tracta de la continuació del mestre-aprenent,
sinó d’un trencament. Va ser precursor del
Renaixement italià.

9. Maestà (Cimabue)

10. Tomba de Bonifaci VIII (Arnolfo di Cambio

11. Artistes del Renaixement com Massaccio, Leonardo,
Miguel Ángel o Vasari estaven fascinats amb l’obra
de Giotto per la seva capacitat de dibuixar i
representar la realitat.
La seva fama es va oblidar durant el Barroc.
El Romanticisme va recuperar la seva obra.

12. Maestà (Cimabue)
Madonna en la Glòria (Giotto)

13. LA CAPELLA SCROVEGNI
Anàlisi formal
Elements plàstics
L’estil gòtic italià és refinat i elegant, amb
influències bizantines.
Era molt freqüent l’ús de fons daurats.
A Itàlia no es perd la pintura mural al fresc, l’estil
gòtic no arrela a la península itàlica, molt
influenciada per la pervivència de les restes
romanes.

14. En les pintures al fresc de la capella Scrovegni
trobem un ús diferent del color: els colors són
matisats i degradats. Per exemple, es transparenten
els cabells sota els vels.
S’aprecia una cura especial en el tractament de la
llum donant una certa sensació de perspectiva.

18. El tractament de les figures també és una novetat:
Les figures són corpòries, monumentals, s’han fet a
partir d’estudis anatòmics i models reals.
Els contorns són clars i definits per l’ús de la llum
que aclareix els vestits.
Hi ha espai real entre les figures, que semblen poder
moure’s.
El registre gestual de les figures és molt ampli,
ajudant al retrat psicològic.
Els rostres són ovals, els ulls allargats.
Els fons és paisatgístic, no daurat com fins llavors.
Destaca el color turquesa del cel.

20. Composició
El programa iconogràfic de la capella Scrovegni es
distribueix en tres registres.
Els dos primers registres corresponen a l’alçada de
les finestres. El tercer registre es troba sobre les
finestres i arriba fins a la volta de canó.

22. La lectura de la narració iconogràfica s’inicia a la
zona superior dreta amb les històries de St Joaquim
i Sta Anna (pares de la Verge Maria) a l’evangeli
apòcrif de Sant Jaume.
A la zona superior esquerra trobem imatges de la
vida de la Verge Maria.
Al primer i segon registre es representen escenes de
la vida de Jesucrist.
Al sòcol trobem les grisalles dels vicis i virtuts.

24. Les pintures estan separades entre elles per marcs
pintats i elements polits de marbre. Es representen
escenes de l’AT i el NT.

27. Les escenes mostren un mesurat sentit de l’ordre en
la composició. Les figures són del mateix ordre,
sense jerarquia. Fins i tot algunes de les figures
principals estan apartades de l’eix central.

28. A la zona central de l’absis trobem el Crist Jutge en
el Judici Final, envoltat dels àngels i els 12 apòstols.
Al registre inferior de la zona central veiem diverses
escenes de martiri.

30. Estil
Giotto és el gran mestre del gòtic italià per les
grans innovacions que va introduir.
a) Copia de la naturalesa
b) Efectes espacials (espai)
c) Paisatge enlloc de fons daurat
d) Estudi anatòmic dels personatges
e) Interès en el tractament de la llum
f) Manifestació de l’estat d’ànim dels personatges
(pels gestos i les expressions).
Les figures perden l’estilització bizantina i guanyen
en naturalitat (influència dels valors franciscans
de retorn a la natura).

34. Interpretació
Contingut i significació
Trobem tres registres en les històries:
a) A la zona superior apareixen les escenes de
Maria, Sant Joaquim i Santa Anna (evangelis
apòcrifs).
b) A la zona intermèdia trobem escenes de la vida i
mort de Jesús (evangelis canònics).
c) Al sòcol apareixen grisalles amb
personificacions dels Vicis i Virtuts.
Vicis: desesperació, injustícia, estupidesa..
Virtuts: justícia, fidelitat, caritat, esperança...

36. Entre els vicis no
apareix l’avarícia (el
pare d’Enrico
Scrovegni era un
usurer), però sí apareix
l’enveja.

37. Els Vicis i Virtuts són un extraordinari “trompe a
l’oeil”, simulen marbre quan són pintura. És una
tècnica específica (ja utilitzada a Pompeia). La
superfície a pintar es cobreix amb una substància
oliosa i després es poleix amb ferro roent.

38. A la volta de canó es representa el firmament amb
les icones de JC, la Verge, els quatre evangelistes i
alguns profetes.

39. Funció
La capella va ser encarregada per Enricco Scrovegni,
poderós terratinent, per expiar els pecats del seu
pare, un famós usurer. És la primera vegada que un
burgés encarrega una obra d’aquestes dimensions.
La capella Scrovegni es coneix també com la Capella
della Arena, perquè estava als terrenys de l’antic
amfiteatre romà (on van ser martiritzats els
cristians).
La capella estava adossada al palau dels Scrovegni.
Havia de ser una capella privada per a la família.
El comitent apareix a l’escena del Judici Final oferint
la capella a la Verge.