Colosseu de Roma

1.647 visualizaciones

Publicado el

Comentari per a un grup de 2n Batx Història de l'Art

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.647
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
282
Acciones
Compartido
0
Descargas
43
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Colosseu de Roma

  1. 1. El Colosseu de Roma
  2. 2. Títol: Colosseu o amfiteatre Flavi. Autor: desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià). Cronologia: segle I (72-80). Tipologia: amfiteatre. Materials: blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil: romà imperial. Localització: Roma.
  3. 3. Context històric El Colosseu es va començar a construir l’any 72 d. C., durant el mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81). No es va acabar completament fins a l’any 82 sota de Domicià (81-96). Acabades les obres, el Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai. L’ emperador Vespasià es va marcar com a objectiu renovar la capital de l'Imperi després de l'incendi de l'any 64, que havia destruït bona part de Roma. Va restaurar aqüeductes i temples i va urbanitzar el nou fòrum. El seu projecte "estrella", va ser la construcció de l’amfiteatre Flavi o Colosseu, finançat en bona part gràcies al saqueig de Jerusalem del 70 dC.
  4. 4. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i suportats La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.
  5. 5. A l’interior, la càvea no aprofita el desnivell del terreny (com als teatres grecs), sinó que s’aixeca sobre voltes superposades damunt pilastres de pedra de travertí.
  6. 6. Espai interior i exterior L’edifici de quatre pisos s’alça sobre un podi de petita alçada. Antigament estava recobert d’estuc. De baix a dalt, se superposen aquestes ordres: 1. Dòric-toscà (robustesa i virilitat) 2. Jònic 3. Corinti. 4. L’últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol. Aquest últim pis oferia més espai per espectadors, més ombra i un efecte visual més potent en augmentar l’alçada de l’edifici.
  7. 7. La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena (74mx46m), on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien el 50.000-70.000 espectadors que podia arribar a acollir. L’interior estava luxosament decorat amb estàtues, relleus de marbre, pintures murals...
  8. 8. L'accés al recinte es feia a través dels arcs (80 portes numerades) del pis inferior. A partir d’aquí, una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les grades a través d’unes portes anomenades vomitoris.
  9. 9. Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina.
  10. 10. Estil L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà. No aprofiten el pendent del terreny, es fan en superfícies planes, gràcies a l’ ús de la volta de canó i la volta d’aresta (unió de dues voltes de canó). Les característiques més importants d’aquesta construcció, i de l’arquitectura romana en general, són l’ús de l’arc i la volta, substituint o complementant l’arquitectura arquitravada grega. Volta de canó Volta d’aresta Arc de mig punt
  11. 11. La façana és conservadora. La superposició d’ordres als diferents pisos es habitual en l’època hel·lenística. Va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement (Alberti) i del Barroc. Alberti, Palazzo Rucellai, Florència
  12. 12. INTERPRETACIÓ Contingut i significació A l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l’emperador Neró que estava situada a prop del monument, s’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes). Fins i tot, s’hi escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua.
  13. 13. L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. De fet, per a molts emperadors, els espectacles entre feres o gladiadors que s'hi organitzaven eren la millor manera de distreure el poble, una de les tasques fonamentals dels cèsars, que volien ser recordats per haver organitzat els jocs més massius i populars.
  14. 14. Funció El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment va ser fortalesa privada. Els diversos terratrèmols el van deixar malmés i part dels materials es van fer servir en altres construccions durant el Renaixement.
  15. 15. Bernardo Bellotto, Capriccio Romano, Colosseum
  16. 16. Fonts http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/07/el-colosseum-de-roma-en- epoca-medieval-4463.php http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/01/troben-frescos-de-colors-sota- les-parets-del-coliseu-3184.php http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/10/vespasia_479.php http://ca.wikipedia.org/wiki/Colosseu http://www.slideshare.net/mcarmearanda/colosseo http://es.slideshare.net/GAJENJO/colosseu-29472491 http://es.slideshare.net/GAJENJO/colosseu-29472491 •Visual Art. Ed Vicens Vives •Història de l’Art. Ed Vicens Vives • Honour &Fleming. Historia mundial del arte. Ed Akal

×