DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L´enterrament d´Ornans
Autor: Courbet, Gustave
Datació: 1849 – 1850
Estil: realisme
Tècnica: o...
Context històric
Courbet va realitzar ”Enterrament a Ornans” el 1850, un
període tan crucial a la història de França com p...
Els intel·lectuals van començar a desenvolupar els
fonaments de la doctrina socialista com Karl Marx i PierreJoseph Proudh...
En aquest context social, els artistes no
són necessàriament al costat de la
classe treballadora i la seva lluita, però
es...
Autor: Gustave Courbet
Data: 1848-49
Museu: Museu Fabré
Estil: Realisme Francès
Material: Oli sobre llenç

L’autor: Gustav...
Va començar a
estudiar Dret, però
sempre va rebre
classes de pintura
(ell clamava ser
autodidacta) i
copiava les obres
del...
La revolució de 1848 va impedir la selecció del Jurat pel Saló
i Courbet va poder exposar 10 quadres que va ser ben
acolli...
A partir d’ara, no li caldrà passar pel Jurat per tal d’exposar
al Saló.
A partir de 1851, amb el seu “Enterrament a
Ornan...
Títol: Els picapedrers
Data: 1849
Material: Oli sobre llenç
Títol: Les cribadores
Data: 1855
Material: Oli sobre llenç
Títol: La trobada
Data: 1854
Material: Oli sobre llenç
Títol: L’artista al seu estudi
Data: 1855
Material: Oli sobre llenç
Títol: Dones joves a la vora del Sena
Data: 1856
Material: Oli sobre llenç
Títol: Proudhon i els seus fills
Data: 1866
Material: Oli sobre llenç
ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
En la gamma de colors predomina el negre, donant un
contrast amb els vermells i blancs co...
Composició
Les figures estan situades
horitzontalment com en
un fris. Les figures estan
davant la fossa, no al
voltant.
La...
El grup fa la sensació d’una barrera negra que centra
l’atenció de l’espectador. No hi ha jerarquia, tots els
personatges ...
L’acció central té lloc a l’ única obertura del penya-segat del
fons.
Els assistents esperen el final de la cerimònia a la...
Estil
L’obra de Coubert pertany al realisme, és un corrent artístic
que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta ...
Les característiques de la pintura realista són:
- El refús de la bellesa arquetípica
-Plasmació naturalista i antiacadèmi...
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Al final de l' estiu de 1849 , Courbet va començar a treballar
en la seva primera p...
Al Saló de 1850-1851 , molts espectadors van denunciar " la
lletjor " de la gent , i l'ordinarietat de l'escena . Entre el...
No existeixen personatges destacats ni acció narrativa: és un
senzill enterrament d’un camperol qualsevol (sembla que era
...
Funció
L’objectiu era pintar un esdeveniment real, un
enterrament, plasmar la realitat sense embellir-la.
El seu destí era...
Models i influències
Es va inspirar en retrats holandesos de grup al S.XVII ,
mentre que els negres sumptuosos recorden l'...
Rembrandt, La ronda de nit
Rembrandt, El síndic dels drapers
Fris de les Panatenees al Partenó
Millet, les espigadores
Millet, L’Angelus
Fonts consultades
•http://ca.wikipedia.org/wiki/Enterrament_a_Ornans
•https://en.khanacademy.org/humanities/art-history/ar...
Enterrament a Ornans. Courbet.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Enterrament a Ornans. Courbet.

4.870 visualizaciones

Publicado el

Presentació per a un grup d'alumnes de la matèria optativa d'Història de l'Art de 2n Batx.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.870
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
440
Acciones
Compartido
0
Descargas
102
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Enterrament a Ornans. Courbet.

  1. 1. DOCUMENTACIO GENERAL Títol: L´enterrament d´Ornans Autor: Courbet, Gustave Datació: 1849 – 1850 Estil: realisme Tècnica: oli Suport: tela; 3,15 m x 6,68 m Localització actual: Museu d´Orsay, a Paris
  2. 2. Context històric Courbet va realitzar ”Enterrament a Ornans” el 1850, un període tan crucial a la història de França com per a la història de l'art modern. França acaba de passar per la revolució democràtica de 1848, que ha deposat al rei liberal Llluis Felip I. Napoleó III arriba al poder com a president de la República. El Romanticisme queda obsolet davant dels ràpids canvis impulsats per la Revolució Indiustrial. La burgesia ha assolit el poder, el proletariat lluita per millorar les seves condicions de vida i de feina.
  3. 3. Els intel·lectuals van començar a desenvolupar els fonaments de la doctrina socialista com Karl Marx i PierreJoseph Proudhon, que era amic de Courbet. Títol: Proudhon i els seus fills Data: 1865 Material: Oli sobre llenç
  4. 4. En aquest context social, els artistes no són necessàriament al costat de la classe treballadora i la seva lluita, però està en contra de la burgesia, que rebutja les noves formes de l'art. L'artista veritablement innovador, tendeix a aïllar-se i marginar-se a ell mateix: després de la forma de vida bohèmia i lliure dels artistes romàntics, a la fi del segle XIX va aparèixer la imatge de l'artista maleït, que no està al servei de les institucions i dels poderosos com abans, i que només és entès per una petita elit intel·lectual i artística.
  5. 5. Autor: Gustave Courbet Data: 1848-49 Museu: Museu Fabré Estil: Realisme Francès Material: Oli sobre llenç L’autor: Gustave Courbet (1819-1877) Courbet va néixer al 1819 a Ornans. Tota la vida se sentirà molt vinculat a la seva regió rural i no al govern francès, al que sent llunyà. Va interessar-se pel dibuix a partir d’un professor que havia estudiat amb AntoineJean Gros (també amb una gran influència sobre Delacroix).
  6. 6. Va començar a estudiar Dret, però sempre va rebre classes de pintura (ell clamava ser autodidacta) i copiava les obres dels grans mestres als museus municipals. Al 1844 el Saló va acceptar un dels seus quadres (després de diversos intents). Autor: Gustave Courbet Data: 1842-44 Museu: Museo del Petit Palais Estil: Realisme Francès Material: Oli sobre llenç
  7. 7. La revolució de 1848 va impedir la selecció del Jurat pel Saló i Courbet va poder exposar 10 quadres que va ser ben acollits. A l’any següent, va presentar set quadres. Va guanyar una medalla d’or. Títol: Després del dinar a Ornans Data: 1849 Material: Oli sobre llenç
  8. 8. A partir d’ara, no li caldrà passar pel Jurat per tal d’exposar al Saló. A partir de 1851, amb el seu “Enterrament a Ornans”, Courbet és titllat com a sospitós per socialista i revolucionari. Ell mateix es defineix com republicà, socialista i demòcrata, quan a França s’instaurava el II Imperi de Napoleó III. Al 18171 es va implicar en la Comuna (durant la guerra contra Prússia) i va ser posteriorment detingut. Va ser condemnat a pagar una multa i a sis anys de presó. Els problemes amb la Justícia el van portar a Suïssa on va morir malalt al 1877. Fins al 1919 no es van retornar les seves restes a Ornans.
  9. 9. Títol: Els picapedrers Data: 1849 Material: Oli sobre llenç
  10. 10. Títol: Les cribadores Data: 1855 Material: Oli sobre llenç
  11. 11. Títol: La trobada Data: 1854 Material: Oli sobre llenç
  12. 12. Títol: L’artista al seu estudi Data: 1855 Material: Oli sobre llenç
  13. 13. Títol: Dones joves a la vora del Sena Data: 1856 Material: Oli sobre llenç
  14. 14. Títol: Proudhon i els seus fills Data: 1866 Material: Oli sobre llenç
  15. 15. ANÀLISI FORMAL Elements plàstics En la gamma de colors predomina el negre, donant un contrast amb els vermells i blancs combinats amb l’ocre. Aquesta gamma reduïda dóna més sensació de dramatisme. Pel que fa a la llum, Courbet intenta reproduir una llum real de bon matí, a trenc d’alba. La llum dóna corporeïtat a les figures. En quant a l’expressivitat, és un quadre no gaire expressiu de forma global, però no obstant podem observar la cara de cada personatge que ens mostra una expressió individual.
  16. 16. Composició Les figures estan situades horitzontalment com en un fris. Les figures estan davant la fossa, no al voltant. La composició està descentrada, entre el capellà i l’home de gris que té la fossa als seus peus. No hi ha cap jerarquia en la disposició de les figures.
  17. 17. El grup fa la sensació d’una barrera negra que centra l’atenció de l’espectador. No hi ha jerarquia, tots els personatges estan al mateix nivell. La composició combina l’horitzontalitat del paisatge amb la verticalitat de les figures i el crucifix que sobresurt .
  18. 18. L’acció central té lloc a l’ única obertura del penya-segat del fons. Els assistents esperen el final de la cerimònia a la que assisteixen amb desinterès.
  19. 19. Estil L’obra de Coubert pertany al realisme, és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si bé, la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’abstracte), el realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.
  20. 20. Les característiques de la pintura realista són: - El refús de la bellesa arquetípica -Plasmació naturalista i antiacadèmica, anticlàssica - Representació directa i realista de la societat. - El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades - Disposició causal de les figures. - Mostren el treball i el treballador com a nou “heroi” El realisme de Courbet consisteix en pintar les coses tal com són. Ell s'imagina l'escena tal com seria i la pinta sense cap mena d’artifici.
  21. 21. INTERPRETACIÓ Contingut i significació Al final de l' estiu de 1849 , Courbet va començar a treballar en la seva primera pintura monumental. Volia assegurar-se la seva declaració de principis, i ho va deixar clar amb el títol: “Pintura de figures humanes, la història d'un enterrament a Ornans “. L'enfocament de Courbet era radicalment innovador en aquell moment : ell va usar un llenç de dimensions enormes, generalment reservat per a la pintura històrica , un gènere " noble" , per presentar un tema comú, sense cap rastre d'idealització.
  22. 22. Al Saló de 1850-1851 , molts espectadors van denunciar " la lletjor " de la gent , i l'ordinarietat de l'escena . Entre els pocs admiradors de la pintura , un crític va profetitzar que esdevindria "els pilar d'Hèrcules del realisme de la història moderna". Delacroix va menysprear aquesta obra: “és la mort de l’esperit romàntic”. Considerat al principi com anticlerical, finalment es creu que, en una composició dominada per Crist a la creu, que reuneix el clergat , un alcalde i un jutge maçònic, envoltada d'homes i dones de tots els àmbits de la vida, es plasma la idea d’ "entesa universal”, una preocupació constant en el S.XIX i per a la generació de 1848 en particular .
  23. 23. No existeixen personatges destacats ni acció narrativa: és un senzill enterrament d’un camperol qualsevol (sembla que era l’avi matern de l’artista). A la cerimònia hi assisteix tota la comunitat, representada sense cap tipus de jerarquia, formant un grup compacte de rostres intensos i expressius. Els models són camperols del seu poble, ja que la pintura es va realitzar al seu poble. El sacerdot oficia per rutina, els clergues es desentenen de la cerimònia, els representants de l’ajuntament i les ploramorts oficials fan acte de presència, els familiars i amics que, exceptuant-ne algun cas aïllat, semblen complir amb l’obligació social d’assistir a la cerimònia més que no pas sentir la mort del difunt. A partir de les dades dels arxius municipals i d'actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part de tots els personatges.
  24. 24. Funció L’objectiu era pintar un esdeveniment real, un enterrament, plasmar la realitat sense embellir-la. El seu destí era ser exposat al Saló de 1850 i ser venut. Tot i la crítica tan dura i les caricatures per ridiculitzar el quadre, va rebre una medalla.
  25. 25. Models i influències Es va inspirar en retrats holandesos de grup al S.XVII , mentre que els negres sumptuosos recorden l'art espanyol. La composició rigorosa de fris recorda al fris de les Panatenees al Partenó i la tomba oberta plena d'ossos ens convida a reflexionar sobre la condició humana. El seu estil està molt influenciat pels mestres holandesos (Rembrandt, Hals), venecians (Giorgione i Veronese) i espanyols ( Murillo, Velázquez, Zurbarán) que va poder veure al Louvre. L’escola de Barbizon el va portar a prestar atenció als detalls. Va ser una gran influència per Monet en els seus estudis de la llum.
  26. 26. Rembrandt, La ronda de nit
  27. 27. Rembrandt, El síndic dels drapers
  28. 28. Fris de les Panatenees al Partenó
  29. 29. Millet, les espigadores
  30. 30. Millet, L’Angelus
  31. 31. Fonts consultades •http://ca.wikipedia.org/wiki/Enterrament_a_Ornans •https://en.khanacademy.org/humanities/art-history/art-history-1848-1907-industrial-revolutionii/realism/v/courbet--a-burial-at-ornans---1850 •http://www.musee-orsay.fr/index.php?id=851&L=1&tx_commentaire_pi1%5BshowUid%5D=130 •http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/16/gustave-courbet-l%E2%80%99enterrament-a-ornans/ • VVAA Visual Art • Grandes maestros de la pintura: Courbet Ed Altaya

×