Koré amb el peple 
Autor: desconegut 
Cronologia: 510-550aC 
Estil: grec arcaic 
Tècnica:talla 
Formes: escultura exempta ...
Context històric, artístic i cultural 
Els grecs van conéixer l’estatuària egípcia en els seus 
viatges comercials a parti...
Els kourós i les korai són les estàtues més genuïnes del 
període arcaic. L’evolució de l’art grec es pot seguir a través ...
ANÀLISI FORMAL 
COMPOSICIÓ 
Ambdues escultures presenten unes característiques formals 
comunes: la simetria, la frontalit...
Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostren 
ambdues figures i que és determinada per la posició 
frontal...
També cal remarcar les 
restes de policromia que 
conserva la figura 
femenina, tant als cabells, 
com al rostre o al brod...
ESTIL 
L’escultura grega arcaica es desenvolupà 
a partir de l’evolució d’uns referents 
propis, les xòana, imatges primit...
Busquen una representació més real i personal del cos humà. 
Eliminen el suport posterior que utilitzaven els egipcis. 
Le...
INTERPRETACIÓ 
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ 
Durant la Grècia arcaica, la figura 
masculina atlètica despullada –tal 
com es p...
Entre els anys 1885 i 1889 els grecs 
van excavar el subsòl de 
l'Acròpoli. Els objectes que es 
van desenterrar van crida...
FUNCIÓ 
Els kouroi (figures masculines) tenien diverses funcions: 
podies servir com la representació d’un déu, com 
ofren...
Koré del peplum
Koré del peplum
Koré del peplum
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Koré del peplum

6.260 visualizaciones

Publicado el

Comentari Història de l'Art PAU. 2n Batx.

Publicado en: Educación
0 comentarios
5 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
6.260
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
229
Acciones
Compartido
0
Descargas
101
Comentarios
0
Recomendaciones
5
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Koré del peplum

  1. 1. Koré amb el peple Autor: desconegut Cronologia: 510-550aC Estil: grec arcaic Tècnica:talla Formes: escultura exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: policroma (perdut) Material:marbre de Paros Dimensions: 1,21m Localització original: Acròpolis Atenes Localització actual: Museu de l’Acròpolis d’Atenes
  2. 2. Context històric, artístic i cultural Els grecs van conéixer l’estatuària egípcia en els seus viatges comercials a partir del S.VII aC. Dels egipcis van copiar la rigidesa, la frontalitat, la simetria i l’intent d’apuntar el moviment.
  3. 3. Els kourós i les korai són les estàtues més genuïnes del període arcaic. L’evolució de l’art grec es pot seguir a través d’aquestes figures datades entre 620 i 480 aC. Les primeres es caracteritzen per la rigidesa i manca de realisme. Poc a poc, s’acostaran al període clàssic.
  4. 4. ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ Ambdues escultures presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria per determinar certs elements corporals. Pel que fa a la simetria, s’observa en les figures la possibilitat d’establir un eix central que divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç en el cas de la kóre, i de la cama avançada en el cas del koúros. Precisament, aquests dos elements diferencials són els que trenquen la rigidesa dels altres elements corporals.
  5. 5. Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostren ambdues figures i que és determinada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o túnica, en el cas de la kóre, que fa que els plecs caiguin totalment en vertical. L’element geomètric, utilitzat amb una evident voluntat desnaturalitzant, s’endevina ràpidament en la formació de la cabellera de la kóre, en algun detall del rostre (com els ulls ametllats), en el tors o en els relleus a la roba. També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina, tant als cabells, com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presència de coloració en l’estatuària grega ja des de l’inici.
  6. 6. També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina, tant als cabells, com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presència de coloració en l’estatuària grega ja des de l’inici.
  7. 7. ESTIL L’escultura grega arcaica es desenvolupà a partir de l’evolució d’uns referents propis, les xòana, imatges primitives anteriors al segle VII a. C., i de la influència de l’estatuària egípcia. Les xòana eren escultures en fusta caracteritzades per la rigidesa i la geometria formal Pertany a l’estil grec arcaic. Els escultors grecs aprofiten el coneixement i tècnica dels artistes egipcis, però intenten anar més enllà. Continuen evolucionant i buscant noves solucions (la tècnica evoluciona fins arribar al classicisme).
  8. 8. Busquen una representació més real i personal del cos humà. Eliminen el suport posterior que utilitzaven els egipcis. Les seves obres són relleus o escultures exemptes. Koré amb peple vol mostrar expressivitat, tot i la rigidesa del rostre, com els ulls ametllats i el somriure estereotipat que mostren les koré. En la koré s’insinuen les formes femenines (pits i cintura sota el “jitó”). Les Korés sempre vestides, kouroi sempre despullats.
  9. 9. INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada –tal com es practicava l’esport llavors- va ser esculpida amb molta freqüència. Aquest tipus d’estàtues, anomenades koúroi, moltes vegades han estat identificades erròniament amb l’imatge de déu Apol·lo o, de vegades, amb el retrat fidel d’alguna persona important. No obstant això, i segons les fonts escrites conservades, eren representacions que es feien, generalment, en honor dels grans atletes guanyadors als importants jocs d’Olímpia.
  10. 10. Entre els anys 1885 i 1889 els grecs van excavar el subsòl de l'Acròpoli. Els objectes que es van desenterrar van cridar l'atenció per la seva bellesa i per ser anteriors a la destrucció persa, (480 ac) . Es van trobar gairebé seixanta: entre elles una sèrie de figures femenines (Koré, Kórai: verge o donzella portadora d'un do). Aquesta koré concreta és diferent a les altres, alguns historiadors apunten la possibilitat de que es tractés de la deessa Artemisa i no de la representació d’una sacerdotessa.
  11. 11. FUNCIÓ Els kouroi (figures masculines) tenien diverses funcions: podies servir com la representació d’un déu, com ofrena a una divinitat, per lloar a un atleta guanyador o com a recordatori d’un home a la seva tomba. Les korai eren estàtues votives, representacions de sacerdotesses que feien una ofrena a la divinitat (gest de la mà d’oferir una fruita). Totes dues estàtues són obres mestres de l’escultura arcaica.

×