La llibertat guiant al poble
Autor: Eugène Delacroix
Data: 1830
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 260x325cm
Museu: Louvre
Autoretrat
Autor: Eugène Delacroix
Data: 1837 aprox
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 65x54 cm
Museu: Lo...
Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la
pintura romàntica. Gilles Néret l’anomena “el príncep dels
romàntics”...
Fotografia de Delacroix (Félix Nadar)
El seu estil està molt influit per Miquel Àngel i Rubens.
De Rubens admira i assimila el moviment, el luxe
desbordant, els...
La mort del Sardanàpal
Autor: Eugène Delacroix
Data: 1827
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 3’92mx4,96m
...
Eugène Delacroix va viure de jove l’expansió napoleònica,
la caiguda de l’Imperi i el retorn de la monarquia. Al 1830
és t...
La barca de Dante. 1822. Oli sobre tela. Louvre
Les característiques de la seva obra són el color, el
moviment, la força continguda, el drama i la realitat (fins i
tot la...
La guerra d’independència de Grècia contra l’Imperi Turc
va commoure profundament els intele·lectuals europeus
de l’època....
La matança de Quíos.
1824.
Oli sobre tela.
Louvre
Grècia moribunda
1826.
Oli sobre tela.
Museu de Belles Arts
(Bordeus)
És un pintor literari, amb una sòlida educació literària
rebuda al Lycèe Impérial.
Ha llegit a Shakespeare, Goethe, Byron,...
Va treballar per esglésies, per l’Estat...
Tot i les crítiques rebudes va ser un pintor famós i
reconegut.
Al 1831 va pint...
Casament jueu al Marroc. 1839. Oli sobre tela. Louvre
Dones d’Argel. 1834. Oli sobre tela. Louvre
Al 1822 el periodista Thiers va fer comentaris elogiosos sobre
“La barca de Dante”. Al 1832, Thiers és ministre. Delacroix...
Al final de la seva vida, pinta flors i paisatges, anunciant
l’impressionisme.
El romanticisme
Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la
pintura romàntica.
El romanticisme va néixer cap a la...
A mitjan segle XVIII, els romàntics van fer els primer
passos per superar el model racionalista. El món havia
canviat. La ...
No van ser ni de lluny els únics canvis dels segles XVIII i
XIX. L’art ja no era patrimoni exclusiu de l’aristocràcia,
sin...
ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
La pinzellada és solta i ondulada. El color predomina per
sobre de la línia.
En quant al ...
La llum és irreal. Esclata a la brusa blanca del mort en
primer terme. Entorn de la Llibertat la llum sembla un aura
desan...
Composició
a sensació de perspectiva està present en l'obra gràcies als
edificis del fons i a la multitud, que es va allun...
La línia de l'horitzó és quelcom inestable, seria la línia
imaginària entre els caps de la multitud al fons del quadre,
qu...
Les figures principals s'emmarquen dins d'una piràmide
que ascendeix en el vèrtex de la qual l'eix central és la
Llibertat...
La composició recorda al quadre de Géricault “La balsa de
la medusa”, a qui Delacroix aprecia i admira.
•Composició piramidal
• Cadàvers
•Drap/ bandera
• Moviment
•Realisme

A la Llibertat, els cossos
avancen cap a
l’espectado...
Els tres elements (bandera, camisa del mort de l'esquerra i
vestimenta del ferit que s'alça enfront de la Llibertat)
forme...
2. Noi jove armat amb
dues pistoles.
Simbolitza la joventut
revoltada per la
injustícia.

3. Representa la
burgesia. Porta...
Estil
Delacroix és el pintor romàntic més important a França i a
Europa.
El Romanticisme en aquesta obra s’aprecia en dive...
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir lloc
els dies 27, 28 i 29 ...
Delacroix va estar
del costat dels
revolucionaris, és
més, ell mateix s'ha
representat en el
quadre com l'home
que porta e...
Delacroix tria el dia 28 quan els combats són al cènit i així
dóna suport a la revolució. L’obra és una manifest de la
pin...
La Llibertat és una
deessa grega (Victòria
Samotracia? Venus de
Milo?).
Porta la tricolor en una
mà i un fusell a l’altra....
L’escena se situa a París,
però no es correspon amb
una localització real.
Les figures es troben
sobre una barricada en la...
Funció
El quadre vol pintar la realitat de la Revolució: els morts, el
saqueig, el fum, els moribunds, l’excitació de la v...
L’Estat el va comprar per 3.000 francs, però no es va
exposar. Posteriorment va ser retornada a l’artista. Era
massa veríd...
MODELS I INFLUÈNCIES
Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità,
l’inspirà el color dels venecians (Tizià) i so...
Triomf de la República. Jules Dalou. 1899
Homenatge a Delacroix. Fantin Latour. 1864. Museu d’Orsay. Paris
Fonts consultades:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/louvre/
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guia...
La llibertat guiant al poble. Delacroix.
La llibertat guiant al poble. Delacroix.
La llibertat guiant al poble. Delacroix.
La llibertat guiant al poble. Delacroix.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La llibertat guiant al poble. Delacroix.

1.041 visualizaciones

Publicado el

Comentari per a un grup de 2n Batx. Optativa de Història de l'Art.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.041
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
20
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La llibertat guiant al poble. Delacroix.

  1. 1. La llibertat guiant al poble
  2. 2. Autor: Eugène Delacroix Data: 1830 Estil: romanticisme Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 260x325cm Museu: Louvre
  3. 3. Autoretrat Autor: Eugène Delacroix Data: 1837 aprox Estil: romanticisme Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 65x54 cm Museu: Louvre
  4. 4. Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la pintura romàntica. Gilles Néret l’anomena “el príncep dels romàntics”. El poeta Baudelaire el considera l’ “últim gran artista del Renaixement i el primer dels moderns”. Fins i tot la seva vida és plena d’aspectes propis del romanticisme: probable fill il·legítim de Talleyrand, malalt i tancat a casa des de molt jove, amic de Chopin i d’altres artistes del moment, revolucionari el 1830, i burgés i conservador davant de l’esclat dels moviments socialistes el 1848. Capdavanter del romanticisme pictòric francès, Delacroix va ser un fervent defensor de la llibertat de l’artista enfront dels cànons classicistes per donar pas a una obra vigorosa, dinàmica i abarrocada, sovint imperfecta, però sempre genial.
  5. 5. Fotografia de Delacroix (Félix Nadar)
  6. 6. El seu estil està molt influit per Miquel Àngel i Rubens. De Rubens admira i assimila el moviment, el luxe desbordant, els cossos retorçats. Per ell confessa sentir una admiració sense límits. De Miquel Àngel extreu la imaginació i el gust per les imatges terribles. El color és la base de la seva pintura i prové de Tintoretto i Ticià (escola veneciana).
  7. 7. La mort del Sardanàpal Autor: Eugène Delacroix Data: 1827 Estil: romanticisme Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 3’92mx4,96m Museu: Louvre
  8. 8. Eugène Delacroix va viure de jove l’expansió napoleònica, la caiguda de l’Imperi i el retorn de la monarquia. Al 1830 és testimoni (no partícep) de la revolució, la caiguda de Carles X i l’arribada al tron de Lluis Felip, rei liberal. La revolució de 1848 deposa al rei liberal. Napoleó III pren el poder. Es va formar a l’Escola de Belles Arts (1816) i realitzant còpies dels grans mestres al Louvre. Al 1822 va exposar per primer cop al “Saló”. Al llarg de la seva carrera, exposarà més de deu obres al “Saló”. Al 1855 rep la medalla de la Legió d’Honor.
  9. 9. La barca de Dante. 1822. Oli sobre tela. Louvre
  10. 10. Les característiques de la seva obra són el color, el moviment, la força continguda, el drama i la realitat (fins i tot la lletjor).
  11. 11. La guerra d’independència de Grècia contra l’Imperi Turc va commoure profundament els intele·lectuals europeus de l’època. Serà un dels temes més apassionats dels romàntics.
  12. 12. La matança de Quíos. 1824. Oli sobre tela. Louvre
  13. 13. Grècia moribunda 1826. Oli sobre tela. Museu de Belles Arts (Bordeus)
  14. 14. És un pintor literari, amb una sòlida educació literària rebuda al Lycèe Impérial. Ha llegit a Shakespeare, Goethe, Byron, Dante... És amic de Dumas, Stendhal i Víctor Hugo. Com a persona és un burgés refinat, culte, encantador, que creu que les revoltes ens impedeixen gaudir dels plaers de la vida. Com a pintor és combatiu i transgressor. Per a ell tot tema és vàlid, ja que plasticitat i tècnica es fonen amb el tema. Els quadres són obres d’art per se, no pel tema escollit.
  15. 15. Va treballar per esglésies, per l’Estat... Tot i les crítiques rebudes va ser un pintor famós i reconegut. Al 1831 va pintar la seva obra mestra “La llibertat guiant al poble”. Al 1832 va viatjar al Marroc amb una missió diplomàtica francesa. Va tornar fascinat pel que havia vist: llum, color, temes nous...
  16. 16. Casament jueu al Marroc. 1839. Oli sobre tela. Louvre
  17. 17. Dones d’Argel. 1834. Oli sobre tela. Louvre
  18. 18. Al 1822 el periodista Thiers va fer comentaris elogiosos sobre “La barca de Dante”. Al 1832, Thiers és ministre. Delacroix rep diversos encàrrecs de l’Estat: Saló del Rei al Palau Borbó, Palau Luxemburg, Galeria d’Apol·lo al Louvre (pintura decorativa mural). És un repte nou que l’entusiasma La Justícia. Saló del Rei al Palau Borbó. 1833-38
  19. 19. Al final de la seva vida, pinta flors i paisatges, anunciant l’impressionisme.
  20. 20. El romanticisme Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la pintura romàntica. El romanticisme va néixer cap a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya amb literats i pensadors com Goethe, Herder o Schiller i es va perllongar fins ben entrat el segle XIX.
  21. 21. A mitjan segle XVIII, els romàntics van fer els primer passos per superar el model racionalista. El món havia canviat. La revolució industrial, que havia esclatat a Anglaterra i s’havia traslladat a França i la resta del continent, havia generat una nova divisió social, la major part de les poblacions es concentraven al voltant dels nuclis industrials i es produïa una progressiva despoblació del camp. El sistema productiu demanava una expansió exterior per col·locar els productes manufacturats i aconseguir matèries primeres. Els mitjans de transport possibilitaven l’intercanvi amb cultures llunyanes i difuminaven les fronteres fins llavors existents.
  22. 22. No van ser ni de lluny els únics canvis dels segles XVIII i XIX. L’art ja no era patrimoni exclusiu de l’aristocràcia, sinó que una nova classe social, la burgesa, es va convertir en el centre de la creació artística. L’art romàntic es caracteritzava, sobretot, per la rebel·lia de l’artista, l’emoció desbordada del creador, una concepció històrica del present i la visió del passat com una utopia irrealitzable. Els artistes romàntics lluitaven contra la societat, anhelaven vulnerar totes les convencions i buscaven l’originalitat. Els agradaven els paisatges abruptes i/o exòtics i s’identificaven amb la pàtria, una peculiaritat que enllaça amb les tesis nacionalistes i la recerca d’arrels comunes.
  23. 23. ANÀLISI FORMAL Elements plàstics La pinzellada és solta i ondulada. El color predomina per sobre de la línia. En quant al color, predominen els ocres i negres. Destaca el blau de la camisa del moribund i de la jaqueta del mort. Els colors de la bandera atreuen l’atenció de l’espectador pel fort contrast. El color per Delacroix no solament tenia un valor de representació, sinó sobretot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre el llenç el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.
  24. 24. La llum és irreal. Esclata a la brusa blanca del mort en primer terme. Entorn de la Llibertat la llum sembla un aura desantedat. La llum del fons és difusa, entre els edificis i el fum de la ciutat que sembla en flames. La llum aconsegueix crear una clara tensió emocional. L’objectiu de la llum i el color és potenciar el moviment.
  25. 25. Composició a sensació de perspectiva està present en l'obra gràcies als edificis del fons i a la multitud, que es va allunyant i reduint en grandària al fons del llenç.
  26. 26. La línia de l'horitzó és quelcom inestable, seria la línia imaginària entre els caps de la multitud al fons del quadre, que es difuminen amb el fum i els edificis del fons del llenç.
  27. 27. Les figures principals s'emmarquen dins d'una piràmide que ascendeix en el vèrtex de la qual l'eix central és la Llibertat i els dos morts en primer terme tanquen el triangle.
  28. 28. La composició recorda al quadre de Géricault “La balsa de la medusa”, a qui Delacroix aprecia i admira.
  29. 29. •Composició piramidal • Cadàvers •Drap/ bandera • Moviment •Realisme A la Llibertat, els cossos avancen cap a l’espectador, a “La balsa” s’allunyen.
  30. 30. Els tres elements (bandera, camisa del mort de l'esquerra i vestimenta del ferit que s'alça enfront de la Llibertat) formen una línia recta imaginària que forma un eix central.
  31. 31. 2. Noi jove armat amb dues pistoles. Simbolitza la joventut revoltada per la injustícia. 3. Representa la burgesia. Porta un fusell de caça, propi i no robat a la batalla, moda burgesa de l'època, amb pantalons amples. 7-8-9. Soldats morts dels batallons monàrquics. Han patit el saqueig. 5. L'home amb un sabre és un obrer de la indústria. 6.Jornaler moribund mira a la Llibertat fixament (ha valgut la pena el sacrifici).
  32. 32. Estil Delacroix és el pintor romàntic més important a França i a Europa. El Romanticisme en aquesta obra s’aprecia en diversos aspectes: -Un esdeveniment contemporani assoleix la categoria d’un fet històric. - Ús emocional del color, la llum i la pinzellada. -No defuig la realitat: mostra la vilència i duresa de les revolucions. -Patriotisme del tema: és la gran causa de la llibertat de França.
  33. 33. INTERPRETACIÓ Contingut i significació El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominades «les Tres jornades glorioses»). És una de les revolucions burgeses, i la que va posar fi al terror blanc després dels setze anys de la restaurada la monarquia borbònica, encarnada en l'ultraconservador de Carlos X, que va ser expulsat del tron i substituït per Luis Felipe d'Orleans, l'anomenat Rei burgès. Es va consumar l'accés al poder de la burgesia liberal, encara que no es va instaurar la república.
  34. 34. Delacroix va estar del costat dels revolucionaris, és més, ell mateix s'ha representat en el quadre com l'home que porta el barret de copa negre i que es troba entre els combatents i en primera fila. Alguns autors neguen aquesta idea.
  35. 35. Delacroix tria el dia 28 quan els combats són al cènit i així dóna suport a la revolució. L’obra és una manifest de la pintura romàntica. És un manifest d’adhesió a la causa revolucionària. Segons alguns autors, ens trobem davant el primer quadre polític de la pintura moderna (si deixem de banda Goya). Llibertat questava lligada indissolublement en aquella època al concepte de Pàtria. Per aquest motiu la figura central de la dona, que és al·legoria de la llibertat, el sigui també de la nació. La lluita per la llibertat i per la nació (el nacionalisme) és una constant en els romàntics.
  36. 36. La Llibertat és una deessa grega (Victòria Samotracia? Venus de Milo?). Porta la tricolor en una mà i un fusell a l’altra. És una dona compromesa amb el seu poble que els guia cap a la Llibertat i la Victòria. Va ser molt criticada perquè es considerava que embrutava la imatge de les deeses clàssiques.
  37. 37. L’escena se situa a París, però no es correspon amb una localització real. Les figures es troben sobre una barricada en la que Delacroix ha signat. Delacroix va pintar aquest quadre en tres mesos, en estat d’excitació febril. Tal i com va escriure al seu germà: “Estic pintant un tema modern, una barricada. Si no he lluitat per la meva pàtria, pintaré per ella.
  38. 38. Funció El quadre vol pintar la realitat de la Revolució: els morts, el saqueig, el fum, els moribunds, l’excitació de la violència. Es va exposar al “Saló” de 1831 on va ser molt criticat per la seva cruesa i realisme. No mostrava la revolució de forma heroica. Combats al carrer Rohan. Hyppolite Lecomte. 1830.
  39. 39. L’Estat el va comprar per 3.000 francs, però no es va exposar. Posteriorment va ser retornada a l’artista. Era massa verídica. El govern no volia recordar que s’havia alçat des de la sang i la violència de la revolució. No va ser exposada al Louvre fins al 1794. Posteriorment, ha esdevingut la imatge de França i la Revolució.
  40. 40. MODELS I INFLUÈNCIES Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità, l’inspirà el color dels venecians (Tizià) i sobre tot Rubens, per la seva gran vitalitat, força dinàmica i profusió decorativa. La influència del Rai de la Medusa ha quedat clara. També coneixia a Goya. Ha influït en pintors posteriors, com Renoir, Seurat, Van Gogh i Cézanne. L’escultor Jules Dalou va realitzar una obra clarament inspirada en la Llibertat de Delacroix per commemorar el centenari de la Revolució francesa. La imatge de Delacroix ha aparegut en segells, bitllets... Esdevenint el símbol de França i la llibertat.
  41. 41. Triomf de la República. Jules Dalou. 1899
  42. 42. Homenatge a Delacroix. Fantin Latour. 1864. Museu d’Orsay. Paris
  43. 43. Fonts consultades: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/louvre/ http://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble http://art2nbatxillerat.blogspot.com.es/2012/05/la-llibertat-guiant-el-poble-el-28de.html http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=4304 VVAA. VISUAL ART. Ed Vicens Vives Néret, Gilles. Delacroix. Ed Taschen Gombrich. Història de l’art. Ed Debate. Honour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed Akal.

×