Comentari PAU Ha de l'Art. 2n Batx

2. Títol: Nit estrellada
Autor: Vincent van Gogh ( Groot Zunder 1853- Anvers - sur - Oise 1890)
Cronologia: 1889
Estil: Postimpressionista
Tècnica: Oli sobre tela: 73,7 x 91,1 cm
Tema: Paisatge
Localització: MoMA, Nova York

4. El post-impressionisme
A principis de 1900, Europa es troba guanyada per la
concepció impressionista de la pintura i dels seus principis
teòrics. Però, la personalitat d'alguns dels seguidors inicials,
que acceptaren l'impressionisme com a manifestació d'un
antiacademicisme alliberador, adoptaren canvis divergents
degut precisament a la multiplicitat de possibilitats que la
ruptura de l'impressionisme amb les imposicions anteriors
havia facilitat.
Postimpressionisme és un terme històric-artístic que
s'aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i
principis del XX posteriors a l'impressionisme.
Va ser encunyat pel crític britànic Roger Fry amb motiu
d'una exposició de pintures de Paul Cézanne, Paul
Gauguin i Vincent van Gogh que es va celebrar a Londres
l'any 1910.

5. Aquest terme engloba en realitat diversos estils personals
plantejant-los com una extensió de l'impressionisme i
alhora com un rebuig de les limitacions d'aquest.
Els postimpressionistes van continuar utilitzant colors vius,
una aplicació compacta de la pintura, pinzellades
distingibles i temes de la vida real, però van intentar portar
més emoció i expressió a la seva pintura.
Encara que els postimpressionistes van basar la seva obra en
l'ús del color experimentat pels impressionistes, van
reaccionar contra el desig de reflectir fidelment la naturalesa
i van presentar una visió més subjectiva del món.
Tots els artistes englobats sota el terme postimpressionisme
van conèixer i van practicar en algun moment els postulats
impressionistes.

6. L'obra de Cézanne, Gauguin i Van Gogh es va caracteritzar
per un ús expressiu del color i una major llibertat formal.
Van Gogh, per la seva part, es va aproximar a la naturalesa
amb vigoroses pinzellades coloristes, evocadores de les
emocions internes de l'artista. La seva experimentació
subjectiva, va preludiar l'expressionisme.
Gauguin, Cafè a Arles, 1888 Gauguin, Visió després del sermó, 1888

7. Biografia de Van Gogh
Vincent van Gogh és el fill gran del pastor protestant
Theodorus van Gogh. Els altres dos fills són Anna i Theo.
Són família de Goupil, important marxant d’art.
La seva vida va ser un continu fracàs: no va formar una
família, no es va mantenir de forma autònoma, no va acabar
els estudis, no va tenir èxit com a pintor, no va establir
relacions duradores amb altres persones (amb excepció de
Theo, el seu germà petit), els desenganys amorosos són
continus...
L’art és la seva passió, la seva vocació, la seva connexió amb
el món que el rebutja i que ell no compren.
No tolerava la crítica, trencava la relació amb aquells que el
criticaven. Les seves relacions amb altres artistes tampoc
van fructificar a nivell personal.
Patia d’epilepsia, esquizofrenia i alcoholisme.

8. Va voler ser mestre, predicador... Finalment va descobrir la
seva gran passió: la pintura, a la que va dedicar la seva vida
amb la passió d’una conversió religiosa.
Va suicidar-se quan tenia 37 anys; va morir tan jove com Rafael.
Només feia 10 anys que es dedicava a la pintura. Tots els quadres
sobre els que descansa la seva fama es van pintar durant tres anys
de crisis mentals i espirituals.
Avui tothom coneix algun dels seus quadres. Exactament és això
el que ell ambcionava: que el seu art proporcionés plaer i
consol a qualsevol ésser humà, no només als coleccionistes i els
experts en art (Gombrich, pg 545.546).

9. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/28/vincent-van-gogh/
Menjant patates(1885) pintura a l'oli, 82 x 114 cm. Museu van Gogh,Amsterdam

10. Natura morta amb Bíblia, 1885, oli sobre llenç

11. Dona al cafè Tambourin
París, 1887

12. El Sena amb el pont “Grande Jatte”, París, 1887

13. Fantasies japoneses, París, 1887

14. Retrat de Père Tanguy
París, 1887
Oli sobre llenç

15. Pont de Langlois, Arles 1888

16. Presseguer en flor
Arles 1888
Oli sobre llenç

17. La casa groga
Arles 1888
Oli sobre llenç

18. Girasols
Arles 1888
Oli sobre llenç

19. Cadira de van Gogh/ cadira de Gauguin
Arles 1888
Oli sobre llenç

20. Autorretrat amb orella
embenada
Arles 1889
Oli sobre llenç

21. Pati de l’hospital d’Arles, Arles 1889 , Oli sobre llenç

22. Lliris, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

23. Autorretrat
Saint-Rémy 1889
Oli sobre llenç

24. Branques d’ametller en flor, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

25. Camp de blat verd amb xiprer, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

26. Camp de blat amb xiprers, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

28. Habitació a Arles, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

29. Retrat del Dr Gachet
Auvers 1890
Oli sobre llenç

30. Camp de blat amb corbs
Auvers 1890
Oli sobre llenç

32. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
La pinzellada és ràpida i
sinuosa. Els estels i el xiprer
estan formats per
pinzellades sinuoses,
mentre que les cases del
poble són línies rectes
delimitades per línies
negres gruixudes. El
conjunt despren
dinamisme.

33. Domina el color blau, groc, blanc i verd. El blau envaeix
tot el quadre, els estels són grocs i blancs, el xiprer és
verd.

34. Composició
Trobem dos xiprers en primer pla. Un d’ells ocupa l’alçada
del quadre, l’altre és més reduïts. Tots dos estan dibuixats
amb pinzellades ondulants i formes flamejants.
Els dos xiprers verticals, juntament amb l’agulla de
l’església contrasten amb els remolins horitzontals dels
estels.

35. Dues enormes espirals transmeten la seva agitació en un
cel intensament blau.
Onze estels il·luminen el firmament. Una enigmàtica lluna
taronja es confon amb un astre més gran.
El cel transmet una llum groga brillant.

37. Els dos xiprers capten immediatament l’atenció, però
l’element principal són els espirals del cel.
El poble està en primer
pla, dibuixat amb línies
rectes i formes
geomètriques
elementals: quadrats,
rectangles i triangles.
Destaca el contrast de
les línies rectes del
poble amb les línies
ondulants del cel.
La línia de l’horitzó és
baixa.

39. Estil
Van Gogh utilitzava el color com a recurs expressiu, no
per mostrar la realitat. Aquest ús del color el converteix en
precursor de l’Expressionisme.
A París va descobrir l’Impressionisme. Poc a poc es va
allunyar de l’Impressionisme, buscant el seu propi camí:
l’expressió dels sentiments amb el color. Allà va conéixer a
Seurat, Gauguin, Bernard i Toulouse-Lautrec.
Cansat de París, va marxar a Arles, buscant nous
paisatges, llum i color.
Per a Van Gogh, l’expressió individual és més important
que l’execució perfecte, el gest expressiu està per sobre de
la bellesa academicista.

40. L’Impressionisme es va centrar en la llum del dia i el seu
efecte sobre els paisatges i els objectes. Van Gogh va
introduir la pintura de nit, sense llum natural, una
innovació personal de Van Gogh.
Terrassa del cafè a la nit
Arles 1880
Oli sobre llenç

41. Nit estelada sobre el riu,1880,Oli sobre llenç

42. http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-
estrellada?related=2http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-
estrellada?related=2
http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-estrellada?related=2

43. El color de Delacroix és una influència cabdal en l’obra de
Van Gogh.
En els seus viatges i visites a museus (Brusel·les, París,
Londres) va conéixer els mestres de la pintura. Hals i
Rembrandt el van impressionar.
A París va conéixer l’obra dels impressionistes, als quals
va imitar durant una temporada. Considerava a Gauguin
un poeta de la pintura, un geni incomprés.
La moda del japonesisme també el va colpejar , amb el
color i la línia.
El seu ús del color el situa a l’origen de l’expressionisme i
el fauvisme (Vlaminck i Matisse) que itilitzaran violents
contrastos cromàtics buscant l’emotivitat i l’expressió.

44. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
“La nit estelada”és l’obra mestra de la pintura de nit de
Van Gogh i una de les seves obres més conegudes.
Contràriament al seu costum, no és una imatge real,
pintada observant del natural, sinó un producte de la seva
imaginació. És l’expressió de la seva angoixa vital, quan
s’estava recuperant d’un atac epilèptic i esquizofrènic.
Un esdeveniment d’enorme dramatisme succeeix al
firmament, transmetent la seva angoixa vital.
La resplendor dels estels pot ser la seva última esperança
de salvació.
En els últims temps Van Gogh havia pintat xiprers en
diversos quadres (1889).

45. El xiprer és una flama ardent, mogut pel vent, i s’aixeca
cap el cel, immens i llunyà. El poble està lluny, perquè ell
està sol; així dona forma al calor humà, present a les
experiències que es produeixen rere els vidres il·luminats
i de les que l’artista no hi pot participar. L’església, amb la
seva agulla, és el ressò del xiprer, llunyana i inútil.
Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i
el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li
serveixen per expressar l’anhel religiós de forma
innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una
de les seves cartes, diu cercar una pintura que pugui
donar consol.
En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la
seva crisi íntima.

47. Fonts consultades
http://www.slideshare.net/mbigorra/nit-estrellada-6687991
http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-estrellada
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/28/vincent-van-gogh/
http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/vangogh.htm
http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/33-LA-NIT-
ESTELADA-an%C3%A0lisi-de-lobra.pdf
VVAA Visual Art Ed Vicens Vives
Gombrich Historia del Arte
Honour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed Akal.
Walther, Ingo Van Gogh Ed Taschen
VVAA Història de l’Art Ed Vicens Vives