Títol: Panteó. 
Autor: desconegut. 
Cronologia: 118-128. 
Tipologia: temple. 
Materials: formigó, granit, 
maó, marbre i f...
Context 
El 27 a.C., Marco Agripa, un general i polític romà que va 
arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August...
ANÀLISI FORMAL 
Elements de suport i suportats 
A la façana del temple veiem un 
pòrtic octàstil de columnes 
corínties a ...
El tambor consisteix en 
un cilindre de tres 
pisos sobre el que 
s’assenta una cúpula 
hemiesfèrica. 
Aquesta cúpula i el...
Aquests arcs són de descàrrega i constitueixen uns 
veritables contraforts interns que distribueixen la pressió 
de la cúp...
Espai interior i exterior 
L’edifici consta de dues parts: una 
cel·la de planta circular i un 
pòrtic octàstil. 
La trans...
La nau central, més ampla, 
condueix a la porta d’accés a la 
cel·la. 
Les dues naus laterals culminen en 
sengles nínxols...
El Panteó uneix un quadrat i un cercle, combinació 
estranya. Cal recordar la ubicació original de l’edifici que 
comporta...
El frontó, suportat per les columnes de granit egipci, 
suporten un entaulament amb una inscripció de l’antic 
temple.
Tot i l’espectacularitat d’aquest pòrtic, la vertadera 
importància del Panteó de Roma l’hem de buscar en la 
impressionan...
Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una 
perceptible sensació d’harmonia que es complementa amb 
la llum tranquil...
El tambor cilíndric té un gruix de sis metres i la seva 
estructura combina el formigó amb filades de maons. 
La massa del...
Pilars 
Templets rematats per frOonbteorntus rterisangulars/segment cercle
Pilastres corínties 
Columnes corínties
La cúpula presenta un cassetonat que disminueix 
progressivament en sentit ascendent.
Estil 
Els antecedents més 
directes del Panteó són els 
antics temples grecs 
circulars (tholos). 
Els temples circulars ...
La transcendència de la cúpula 
del Panteó en l’arquitectura 
occidental ha estat enorme. 
Brunelleschi la va estudiar per...
Villa Capra (Palladio)
INTERPRETACIÓ 
Contingut i significació 
El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp, 
tal com es deriva de...
Funció 
El Panteó és un edifici de caràcter 
religiós, dedicat a tots els déus, 
originalment. 
Concebut per ser un espai ...
A l'interior del Panteó es troben les tombes de nombrosos 
reis d'Itàlia i multitud d'obres d'art. El personatge més 
cone...
Fonts: 
•http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/09/26/el-panteo-de-roma/ 
•http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_...
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Panteó
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Panteó

563 visualizaciones

Publicado el

Comentari del Panteó per a un grup de 2n Batx. Història de l'Art.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
563
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
6
Acciones
Compartido
0
Descargas
15
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Panteó

  1. 1. Títol: Panteó. Autor: desconegut. Cronologia: 118-128. Tipologia: temple. Materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil: romà imperial. Localització: Camp de Mart (Roma).
  2. 2. Context El 27 a.C., Marco Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August, va encarregar un temple dedicat als Déus de la gens Julia. Gairebé destruït per un incendi el 80 d.C., va ser restaurat per Domicià (118-128 dC). Novament abatut el 110 d.C., va ser reedificat per l’emperador Adrià. Tot i que no se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció pot ser Apol.lodor de Damasc. Adrià va decidir reedificar l’edifici per dedicar-lo a tots els déus de la mitologia romana, però va fer conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa: M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIUM.FECIT (Marco Agripa, fill de Luci, el va construir durant el seu tercer consolat). Això i els segells amb que estan marcats els maons, datats entre 118 i 125 d..C., ens permet datar amb seguretat l’obra. La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran repte que porta al límit la resistència dels materials.
  3. 3. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i suportats A la façana del temple veiem un pòrtic octàstil de columnes corínties a l’interior que formen 3 naus. Vuit columnes exemptes sostenen el frontó triangular de pedra que presideix la façana (columnes monolítiques de granit egipci d’Asuan, amb capitells corintis i bases de marbre blanc).
  4. 4. El tambor consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el que s’assenta una cúpula hemiesfèrica. Aquesta cúpula i el seu pes va ser una obra mestra de l’enginyeria romana, portant els materials fins al límit de la seva resistència. Els murs del tambor combinen el formigó amb tres sèries d’arcs superposats construits amb maons. Tambor Arcs
  5. 5. Aquests arcs són de descàrrega i constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la. Tambor Arcs
  6. 6. Espai interior i exterior L’edifici consta de dues parts: una cel·la de planta circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquests dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon. El pòrtic presenta una forma octàstila de columnes de granit egipci, amb capitells corintis i bases de marbre blanc. Altres vuit columnes divideixen el pòrtic en tres naus. Cel·la Pòrtic Cub
  7. 7. La nau central, més ampla, condueix a la porta d’accés a la cel·la. Les dues naus laterals culminen en sengles nínxols oberts als murs del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colosals (probablement d’Agripa i d’August). Nau central Naus laterals Pòrtic octàstil de tres naus Nínxols
  8. 8. El Panteó uneix un quadrat i un cercle, combinació estranya. Cal recordar la ubicació original de l’edifici que comportava que la façana columnada amb frontó fos la part visible en el conjunt urbà, mentre que la cel·la cilíndrica quedava amagada per d’altres construccions adjacents. A simple vista, es podria confondre amb un temple grec clàssic.
  9. 9. El frontó, suportat per les columnes de granit egipci, suporten un entaulament amb una inscripció de l’antic temple.
  10. 10. Tot i l’espectacularitat d’aquest pòrtic, la vertadera importància del Panteó de Roma l’hem de buscar en la impressionant rotonda de la cel·la (planta circular). Contràriament al que és habitual en la cultura clàssica, l’espai interior assoleix una importància preponderant sobre l’exterior. Es tracta d’una sola planta circular de 43,30 metres de diàmetre coberta per una grandiosa cúpula de mitja esfera que, en el seu punt zenital, arriba a una alçada idèntica a la del diàmetre (43,30 metres).
  11. 11. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia que es complementa amb la llum tranquil·la i difusa que li proporciona l’ull de bou de 8,92 metres de diàmetre que s’obre a la part més alta de la cúpula.
  12. 12. El tambor cilíndric té un gruix de sis metres i la seva estructura combina el formigó amb filades de maons. La massa del mur és alleugerida per tres sèries superposades d’arcs de descàrrega (visibles a l’exterior), els quals distribueixen les càrregues de la gran cúpula sobre els vuit pilars que sostenen el tambor. Els vuit pilars s’alternen amb vuit obertures, una de les quals correspon a la porta d’accés i l’oposada a una espècie d’absis cobert per una cúpula de quart d’esfera. Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds a mena de capelles emmarcades per pilastres corínties i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol. En els espais tancats de la paret sobresurten sengles edicles o templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament.
  13. 13. Pilars Templets rematats per frOonbteorntus rterisangulars/segment cercle
  14. 14. Pilastres corínties Columnes corínties
  15. 15. La cúpula presenta un cassetonat que disminueix progressivament en sentit ascendent.
  16. 16. Estil Els antecedents més directes del Panteó són els antics temples grecs circulars (tholos). Els temples circulars i l’ús de la cúpula com a sistema de coberta no van ser una invenció romana. L’arc, la volta i la cúpula ja eren coneguts per mesopotàmics i micènics, i van ser utilitzats pel poble etrusc.
  17. 17. La transcendència de la cúpula del Panteó en l’arquitectura occidental ha estat enorme. Brunelleschi la va estudiar per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència. També va servir de model a Bramante (San Pietro in Montorio), Miquel Àngel (cúpula de la basílica de Sant Pere), i Palladio (Villa Capra de Vicenza). Fins al S.XIX (arquitectura del ferro) no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó.
  18. 18. Villa Capra (Palladio)
  19. 19. INTERPRETACIÓ Contingut i significació El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp, tal com es deriva del significat del seu nom en grec: pan és “tot” i theos és “déu”. L’interior era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes (el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste que, segons els romans, cobria la Terra a manera de cúpula . L’òcul central és la representació del Sol.
  20. 20. Funció El Panteó és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus, originalment. Concebut per ser un espai d’unió entre l’home i la divinitat, l’emperador Adrià també el va utilitzar com a tribunal públic i cort. El 609, el papa Bonifaci IV el va consagrar com a església (Santa Maria dels Màrtirs). Al segle XVII l’escultor italià Bernini en va aprofitar el bronze que revestia la cúpula per fer el baldaquí de Sant Pere del Vaticà.
  21. 21. A l'interior del Panteó es troben les tombes de nombrosos reis d'Itàlia i multitud d'obres d'art. El personatge més conegut que es troba enterrat en el Panteó és sens dubte el pintor i arquitecte renaixentista Rafael. L'edifici fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980.
  22. 22. Fonts: •http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/09/26/el-panteo-de-roma/ •http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma •Visual Art. Ed Vicens Vives •Història de l’Art. Ed Vicens Vives • Medina, Pedro. Història de l’Art. Ed Educalula 62

×