Retaule de l'Esperit Sant

1.601 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.601
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
30
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Retaule de l'Esperit Sant

  1. 1. EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT http://www.edu3. cat/Edu3tv/Fitxa ?p_id=21379
  2. 2. EL RETAULE DE L’ESPERIT SANT Context històric/ Autor Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic, que va ser actiu entre 1357 i 1406. Fill d’una família menestral (el seu pare era sastre), els quatre o cinc germans de la família varen ser pintors actius a Catalunya al segle XIV. Tots van conrear l'estil italo-gòtic d'influència especialment sienesa, com era d'altra banda típic del segle XIV català.
  3. 3. Dels quatre germans, Pere Serra és el més dotat i qui va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller de Ramon Destorrents. Es va interessar més pel colorit que pels conceptes espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteració dels mateixos models pictòrics. El taller dels germans Serra va ser el més actiu de l’època. Els germans Serra treballaren per a la Cort d'Aragó i dominaren el mercat pictòric barceloní durant la segona meitat del segle XIV.
  4. 4. Retaule de Tots els Sants Església del monestir de Sant Cugat (atribuït a Pere Serra de final del segle XIV)
  5. 5. Mare de Déu dels Àngels (MNAC)
  6. 6. ANÀLISI FORMAL Elements plàstics El cromatisme del retaule és suau. Destaquen els blaus i vermells de les robes i el daurat del fons. El daurat és propi de l’escola sienesa. El color predomina per sobre del dibuix per modelar les figures. El modelatge encara no està prou desenvolupat.
  7. 7. Composició El retaule segueix l’esquema dels retaules gòtics: -Un carrer central amb les escenes principals i la crucifixió de Jesucrist. -Diversos carrers laterals amb escenes relacionades amb el carrer central. - Els muntants, petites separacions verticals entre els carrers. -El guardapols recorre tota l’estructura com si la protegís - Tota l’estructura és plenament gòtica, imitant les formes arquitectòniques (arcs apuntats i pinacles). - La part baixa rep el nom de predela o bancal.
  8. 8. Guardapols Muntants Bancal Carrers laterals
  9. 9. Composició Al centre del retaule trobem l’escena de la Pentecosta, de dimensions més grans que la resta de les escenes. Al centre de l’escena està la Verge, més gran que els altres personatges. Asseguda sobre un tron i amb un llibre als peus. L’Esperit Sant, en forma de colom descendeix sobre Maria i els apòstols (entorn d’ella).
  10. 10. Del Llibre dels Fets dels Apòstols: Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se. Ac 2, 1-4
  11. 11. L’Esperit Sant infon una llum en forma de línies vermelles (llengües de foc).
  12. 12. L’escena de sobre representa la coronació de la Verge (escena no evangèlica).
  13. 13. A la part més alta del carrer central hi ha una imatge de la crucifixió (els retaules sempre presenten una crucifixió a la part més alta).
  14. 14. Als carrers laterals es representen imatges de l’AT i el NT. Cada carrer ve coronat per un àngel amb un rotlle desplegat.
  15. 15. Banda dreta Creació del món (Déu amb un compàs) Creació d’Adam Anunciació Naixement de Jesús Adoració dels Mags Presentació de Jesús al Temple
  16. 16. Banda esquerra Baptisme de Jesús Resurrecció Ascensió de Jesucrist Transfiguració Aparició de Jesús als Apòstols Predicació de Sant Pere
  17. 17. Baptisme de Jesús (Marc 1,9-11) Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel: --Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
  18. 18. Transfiguració (Mateu 17,1-13) Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús.
  19. 19. Aparició de Jesús als Apòstols (Joan 20,19-29) Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran
  20. 20. L’escena de la lamentació sobre el cos de Crist mort que ocupa el banc del retaule és una obra posterior de Lluís Borrassà a principis del segle XV. Contrasta amb la resta del retaule perquè mostra molt dramatisme en la composició, presentant la cara deformada pel dolor del Crist mort i la tristesa evident que traslladen a l’espectador la tensió anímica i l’emoció de les figures que el vetllen. Les escenes als laterals són originals del retaule.
  21. 21. Estil Pere Serra és un dels representants de l’estil gòtic italianitzant a Catalunya, concretament infuenciat per l’elegància i suavitat de l’escola de Siena. Les seves composicions són amables i elegants, gens dramàtiques. Els personatges no mostren sentiments. Els rostres estan idealitzats. Les imatges de la Verge són arquetípiques, no mostren varietat, amb trets idèntics en diverses escenes. Els personatges masculins mostren més varietat. Algunes escenes segueixen els models de l’època (Anunciació, Naixement) i d’altres són novedoses (la Creació).
  22. 22. INTERPRETACIÓ Contingut i significació La intenció d’aquest retaule és glorificar l’Esperit Sant (la major part de les escenes estan relacionades amb escenes del NT on apareix l’Esperit Sant).
  23. 23. Funció L’apertura de grans finestrals en l’arquitectura gòtica portarà a la desaparició de la pintura mural a favor dels vitralls i els retaules. Els retaules es col·locaven darrera de l’altar i representaven escenes bíbliques o de vides de sants. El gremi de cuireters va encarregar aquest retaule a Pere Serra. Els membres del gremi s’agrupaven en la Confradia de l’Esperit Sant. Tenien una capella a una de les naus laterals de la Seu de Manresa. El retaule es va realitzar molt ràpid al taller de Pere Serra. Encara es troba al seu emplaçament original en bon estat de conservació (excepte la taula central del bancal).

×