La Seu Vella de Lleida
Context històric
L’any 1149, els comtes Ramon Berenguer IV de
Barcelona i Ermengol VI d’Urgell van conquerir la
ciutat de ...
Pere Coma ja havia participat en diverses
intervencions a l’antiga mesquita reconvertida en
catedral.
El seu origen és inc...
ANÀLISI FORMAL
La Seu Vella de Lleida és un conjunt monumental
amb quatre elements ben diferenciats.
a) L’església
b) El c...
Elements de suport i suportats
La Seu Vella de Lleida comença a construir-se com
un temple romànic, però a mesura que avan...
Espai interior i exterior
L’aspecte exterior de la Seu Vella de Lleida combina
l’aspecte robust del romànic i la monumenta...
Espai interior i exterior
La planta de l’església és de creu llatina amb tres
naus i transsepte.
La nau central fa 70m de ...
Sobre el creuer trobem un cimbori de planta
octogonal sobre trompes. Té una galeria transitable i
grans finestrals que il·...
La nau central està dividida en tres trams
rectangulars coberts amb volta de creueria.
El transsepte està dividit en 5 tra...
Els contraforts exteriors obren capelles a l’interior:

a)
b)
c)
d)
e)

C. dels Montcada
Capella dels Colom
C. dels Reques...
La Seu Vella de Lleida no té façana principal perquè
la manca d’espai va obligar a situar el claustre als
peus de l’esglés...
Porta de Sant Berenguer:
Dóna entrada al transsepte i l’estil és romànic
auster.
Porta de l’Anunciata:
Rep aquest nom per una inscripció que fa referència
a l’Anunciació. Es coneixia també com la porta d...
Porta dels Fillols:
Durant molt de temps va ser la porta principal. La
decoració és exuberant. Era la porta per on entrave...
L’església es comunica amb el claustre mitjançant la
porta dels Apòstols.
•Els apòstols es
trobaven a les
columnes.
•Al tr...
El claustre és de planta trapezoidal.
L’espai es configura a partir de quatre crugies
cobertes amb volta de creueria.
Els capitells estan ricament decorats.
17 finestrals apuntats de rica traceria i abundant
decoració escultòrica rodegen el...
A l’interior del claustre, trobem tres portes que
donen a la Sala Capitular, la porta de la Pia Almoina
i la de la Canonja...
El campanar es va construir a finals del S.XIV i inicis
del S.XV. És de planta octogonal i té una alçada de
60m.
Està form...
Estil
La Seu Vella de Lleida es va iniciar com un temple
romànic i manté algunes de les seves
característiques: murs i pil...
Contingut i significació
Funció
La Seu Vella de Lleida és producte de la
cristianització de les terres conquerides als
mus...
Funció
Entre el S.XII i XVI va ser la catedral de Lleida, on se
celebraven misses i altres cerimònies.
Al S.XVII, durant l...
Funció
Durant la Renaixença es va revaloritzar l’edifici. Es
va pensar en utilitzar-la com a panteó de catalans
il·lustres...
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Seu Vella de Lleida

2.838 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.838
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
580
Acciones
Compartido
0
Descargas
60
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Seu Vella de Lleida

  1. 1. La Seu Vella de Lleida
  2. 2. Context històric L’any 1149, els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell van conquerir la ciutat de Lleida als sarraïns. Es va aprofitar l’edifici de la mesquita com a catedral (Santa Maria l’Antiga). A finals del S.XII, a causa del creixement de la població, el bisbe de Lleida va decidir encarregar la construcció d’una nova catedral. Al 1203 es col·loca la primera pedra. El mestre d’obres va ser Pere de Coma.
  3. 3. Pere Coma ja havia participat en diverses intervencions a l’antiga mesquita reconvertida en catedral. El seu origen és incert: Llombardia? Solsonés? Ribagorça? Se’l considera l’introductor del romànic a Lleida. Va dibuixar els plànols de la catedral, en la que va treballar fins a la seva mort al 1221. Es coneixen altres noms dels mestres d’obres de la Seu Vella: Berenguer de Coma, Pere Ferrer de Coma, mestre Mateus, Berenguer de Pennafreita...
  4. 4. ANÀLISI FORMAL La Seu Vella de Lleida és un conjunt monumental amb quatre elements ben diferenciats. a) L’església b) El claustre c) El campanar d) La Canonja (estances vinculades al capítol catedralici).
  5. 5. Elements de suport i suportats La Seu Vella de Lleida comença a construir-se com un temple romànic, però a mesura que avanci la construcció, s’adaptarà a les noves corrents del gòtic. Els murs són gruixuts, pensats per suportar una volta de canó. Els pilars són cruciformes, gruixuts i robustos, propis del romànic. Les fines i elegants columnes adossades són gòtiques. Els capitells estan ricament decorats. El sostre és de volta de creueria: amb nervis i claus de volta. Els pilars es van haver de readaptar per acollir la volta ogival.
  6. 6. Espai interior i exterior L’aspecte exterior de la Seu Vella de Lleida combina l’aspecte robust del romànic i la monumentalitat del gòtic, especialment ressaltada per l’alçada del campanar. Les façanes són sòbries amb poca decoració. Destaquen les finestres de traceria del claustres, les portalades decorades i les rosasses.
  7. 7. Espai interior i exterior La planta de l’església és de creu llatina amb tres naus i transsepte. La nau central fa 70m de llarg, 13 d’amplada i 19m d’alt. Les naus laterals fan 30 m de llarg, 8m d’amplada i 10m d’alçada. El transsepte fa 53m de llarg, 10m d’amplada i 19 m d’alçada. Originalment, l’església tenia 5 absis. Un d’ells es va perdre en una explosió en l’actualitat en queden quatre. Queden restes molt deteriorades de la pintura mural.
  8. 8. Sobre el creuer trobem un cimbori de planta octogonal sobre trompes. Té una galeria transitable i grans finestrals que il·luminen l’interior de l’edifici.
  9. 9. La nau central està dividida en tres trams rectangulars coberts amb volta de creueria. El transsepte està dividit en 5 trams. Els pilars separen la nau central de les laterals. Sobre els arcs formers apuntats s’obren finestres de mig punt abotzinades amb arquivoltes i sense decoració. Les finestres obertes al mur i les fines tres del cimbori il·luminen l’interior de l’edifici. Els contraforts exteriors obren capelles a l’interior.
  10. 10. Els contraforts exteriors obren capelles a l’interior: a) b) c) d) e) C. dels Montcada Capella dels Colom C. dels Requesens C. dels Sescomes Capella dels Pinell • Importants mostres d’escultura i pintura • Panteons funeraris de famílies riques de la ciutat
  11. 11. La Seu Vella de Lleida no té façana principal perquè la manca d’espai va obligar a situar el claustre als peus de l’església, amagant així la façana romànica original. L’església es comunica amb el claustre a través del portal Major amb decoració escultòrica a les arquivoltes. A l’exterior trobem tres portalades que donen entrada a l’església. a) Porta de Sant Berenguer b) Porta de l’Anunciata c) Porta dels Fillols
  12. 12. Porta de Sant Berenguer: Dóna entrada al transsepte i l’estil és romànic auster.
  13. 13. Porta de l’Anunciata: Rep aquest nom per una inscripció que fa referència a l’Anunciació. Es coneixia també com la porta de les núvies.
  14. 14. Porta dels Fillols: Durant molt de temps va ser la porta principal. La decoració és exuberant. Era la porta per on entraven els nens que es batejaven.
  15. 15. L’església es comunica amb el claustre mitjançant la porta dels Apòstols. •Els apòstols es trobaven a les columnes. •Al trencallums hi havia una imatge de la Verge Maria. •Crist en Majestat al centre del timpà. •Arc apuntat i abotzinat. • Grans escultors com Jaume Cascalls.
  16. 16. El claustre és de planta trapezoidal. L’espai es configura a partir de quatre crugies cobertes amb volta de creueria.
  17. 17. Els capitells estan ricament decorats. 17 finestrals apuntats de rica traceria i abundant decoració escultòrica rodegen el claustre. Cinc d’aquests finestrals són visibles des de l’exterior. Les finestres són totes diferents entre elles, però mantenen la unitat d’estil.
  18. 18. A l’interior del claustre, trobem tres portes que donen a la Sala Capitular, la porta de la Pia Almoina i la de la Canonja (porta de Santa Maria l’Antiga). Totes tres són d’estil plateresc renaixentista.
  19. 19. El campanar es va construir a finals del S.XIV i inicis del S.XV. És de planta octogonal i té una alçada de 60m. Està format per dos cossos: a) Cos ample i alt. Les finestres es fan més grans amb l’alçada. b) Un segon cos més petit i estret coronat per gablets.
  20. 20. Estil La Seu Vella de Lleida es va iniciar com un temple romànic i manté algunes de les seves característiques: murs i pilars gruixuts, arcs de mig punt a les finestres i les portalades. En un segon moment, es va readaptar a l’estil gòtic, visible en les fines columnes adossades als pilars, els arcs apuntats, les voltes ogivals, el campanar, la decoració del claustre i l’estructura del portal dels Apòstols.
  21. 21. Contingut i significació Funció La Seu Vella de Lleida és producte de la cristianització de les terres conquerides als musulmans durant el S.XII. Després de conquerir un territori, calia repoblar-lo i mostrar símbols de poder. Monestirs i catedrals atreien als camperols a instal·lar-se a aquests territoris de frontera. La seva etapa d’esplendor va acabar al S.XVI.
  22. 22. Funció Entre el S.XII i XVI va ser la catedral de Lleida, on se celebraven misses i altres cerimònies. Al S.XVII, durant la guerra dels Segadors va ser utilitzada com a magatzem d’armes i hospital. Al 1707, Lleida va ser conquerida per les tropes borbòniques de Felip V. Va ser convertida en caserna (emplaçament privilegiat per vigilar la ciutat) i tancada al culte. Part dels espais van ser modificats i part del patrimoni va ser destruït. La guerra del Francès va aprofundir el deteriorament de l’antiga catedral.
  23. 23. Funció Durant la Renaixença es va revaloritzar l’edifici. Es va pensar en utilitzar-la com a panteó de catalans il·lustres. Al 1918 es va declara monument nacional. Entre 1936 i 1948 va ser presó i camp de concentració (Guerra Civil entre 1936 i 1939). Actualment es troba en procés de restauració.

×