Títol: Victòria de Samotràcia. 
Autor: S’atribueix a Pithóritos. 
Escola de Rodes. 
Cronologia: 190 a. C.. 
Tipologia: exe...
Context històric 
Després de les guerres del Peloponès, el regne macedoni de 
Filip II va envair i sotmetre les polis greg...
Apareixen així nous centres culturals i artístics com Rodes 
o Pèrgam a l’Àsia Menor o Alexandría al nord d’Egipte. 
Uns c...
ANÀLISI FORMAL 
Composició 
• És una Niké o Victòria, representada 
com una dona amb ales que acaba de 
posar-se sobre la ...
•La composició és oberta, les 
línies eix de l'obra són les 
diagonals i corbes, produint 
sensació de desequilibri. 
• Fr...
•El modelatge de les formes està aconseguit amb 
gran expressivitat. 
•L'artista ha sabut expressar a la perfecció els 
ef...
Estil 
L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, 
últim període de l’escultura grega: 
•Complicació comp...
Victòria de Peonio de Menda, 
425 y el 421 a.C. (període clàsssic).
INTERPRETACIÓ 
Contingut i significació 
• Charles Champoiseau era cònsol de 
Adrianópolis l'any 1863. L'illa de 
Samotrac...
•Al costat de les restes de 
l'estàtua van trobar plomes i 
tapissos, que van portar a 
Champoiseau a la conclusió que 
es...
•No hi ha estàtues produïdes en qualsevol lloc del món 
grec durant el període hel·lenístic en comparació de la 
Victòria ...
Fris de les Panatenees al Partenó
Ha estat recentment restaurada. Durant 
vora un any no ha estat exposada al 
museu del Louvre, sinó a una sala annexa 
seg...
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
Funció 
• Commemorar una batalla naval (no està clara la batalla). 
• Simbolitza el triomf. 
•L'obra, una de les més belle...
http://almaleonor.files.wordpress.com/2013/08/tumblr_m29wfmiuoj1r5568mo1_1280.jpg
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Victoria de samotracia
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Victoria de samotracia

1.162 visualizaciones

Publicado el

Comentari PAAU Història de l'Art 2n Batx

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.162
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
26
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Victoria de samotracia

  1. 1. Títol: Victòria de Samotràcia. Autor: S’atribueix a Pithóritos. Escola de Rodes. Cronologia: 190 a. C.. Tipologia: exempta. Materials: marbre. Mides: 245 cm. Estil: grec hel·lenístic. Tema: mitològic, commemoratiu. Localització: Museu del Louvre. Procedència: Santuari del Cabirs de Samotràcia.
  2. 2. Context històric Després de les guerres del Peloponès, el regne macedoni de Filip II va envair i sotmetre les polis gregues. Alexandre Magne va conquerir l’Imperi Persa, ampliant l’àrea d’influència de la cultura grega. Apareix una nova concepció de la cultura grega: l’hel·lenisme. L’època Hel·lenística és una etapa convulsa que s’inicia amb la mort d’Alexandre Magne el 323 a.C. El gran imperi format per Alexandre es divideix entre els seus generals donant lloc a l'aparició dels regnes hel·lenístics. La cultura grega s’atomitza. Atenes deixa de ser la capital cultural i prenen importància les ciutats d’Orient (Àsia Menor).
  3. 3. Apareixen així nous centres culturals i artístics com Rodes o Pèrgam a l’Àsia Menor o Alexandría al nord d’Egipte. Uns centres, en els quals les produccions artístiques que s’hi realitzen manifesten amb tota la seva esplendor la barreja entre la tradició clàssica i les influències de la cultura oriental. L’Escola de Rodes es caracteritzà pel gust per allò grandiós i pel recargolament dels cossos. Entre les seves principals obres destaquen a més de la Victòria de Samotràcia, el Colós de Rodes, i els grups escultòrics del o el Toro Farnesi o del Laocoont i els seus fills.
  4. 4. ANÀLISI FORMAL Composició • És una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales que acaba de posar-se sobre la proa d'un vaixell. •Encara manté les ales desplegades i les seves robes es mouen pel vent marí. • L'estàtua ha perdut el cap i els braços. •Els infinits plecs del lleuger vestit flueixen al voltant del cos, s’enganxen al pit i ventre, insinuen i realcen les belles formes arrodonides. •Descansa el pes sobre la cama dreta, mentre l'esquerra va cap a enrere, en una suau i llarga ondulació.
  5. 5. •La composició és oberta, les línies eix de l'obra són les diagonals i corbes, produint sensació de desequilibri. • Frontalment, la figura es retorça i s'obre en les dues llargues corbes de les ales. •Vista lateralment, s'observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap perdut. •El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit. •L'escultor ha volgut captar l'instant en què es posa sobre la proa del vaixell.
  6. 6. •El modelatge de les formes està aconseguit amb gran expressivitat. •L'artista ha sabut expressar a la perfecció els efectes de l'assot del vent sobre el cos de la deessa, amb un estudi anatòmic de gran habilitat tècnica. •Delinea amb perícia els pits, el ventre i les diferències de grossor de les cames. •La lleugera vestidura, de "draps mullats" (Fídies, Panatenees) adherits al cos, el carrega de sensualitat i misteri, tornant més bell el cos de la Niké. •El joc de la llum s'accentua en els plecs, creant violents contrastos de llum i ombra. •La factura de l'obra és refinada, virtuosa, ben treballades les diferents textures (teles, plomatge de les ales, etc).
  7. 7. Estil L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, últim període de l’escultura grega: •Complicació compositiva •Il·lusionisme escenogràfic •Grandiositat i ruptura de la proporció classicista •Realisme •Trencament de l’equilibri •Gust pel moviment •Tensió dramàtica, sensualitat i bellesa •Habilitat tècnica L'autor es basa en models clàssics anteriors, com l’evident influència de Fídies en la tècnica de “draps mullats”, però és més realista.
  8. 8. Victòria de Peonio de Menda, 425 y el 421 a.C. (període clàsssic).
  9. 9. INTERPRETACIÓ Contingut i significació • Charles Champoiseau era cònsol de Adrianópolis l'any 1863. L'illa de Samotracia quedava prop de la seva nova destinació i, com a arqueòleg amateur que era, va decidir anar a explorar les ruïnes del santuari de la illa dedicat a Caberoi (Grans Déus). •El 15 d'Abril de 1863, poc després del començament de l'exploració del lloc, un grup de treballadors excavant a l'oest del santuari van recuperar diverses parts d'una gran estàtua d'una dona. •Van continuar excavant amb l'objectiu de trobar el cap i els braços, però no van aconseguir trobar res més.
  10. 10. •Al costat de les restes de l'estàtua van trobar plomes i tapissos, que van portar a Champoiseau a la conclusió que es tractava d'una estàtua que representava a la deessa de la victòria, i va passar a conèixer-se com a Victòria de Samotracia. •Va enviar els fragments oposats a França, arribant al museu del Louvre un any més tard, l'11 de Maig de 1864. Després d'un curós treball de restauració, el bloc principal constituït per cames i part inferior del tors, va ser exposat el 1866.
  11. 11. •No hi ha estàtues produïdes en qualsevol lloc del món grec durant el període hel·lenístic en comparació de la Victòria de Samotracia. •Només els efectes de cortines en les deesses del frontó del Partenó són comparables, com si, dos segles i mitjà més tard, l’escultor volgués posar a prova la seva habilitat davant dels mestres de l'escultura clàssica del S.V a. C. • S’atribueix a l’escola de Rodes a causa de la factura del pedestal, però mostra similituds amb l’escola de Pèrgam i les seves escultures (altar de Pèrgam). •Molt poques estàtues antigues poden ser localitzades de forma tan precisa.
  12. 12. Fris de les Panatenees al Partenó
  13. 13. Ha estat recentment restaurada. Durant vora un any no ha estat exposada al museu del Louvre, sinó a una sala annexa seguint un procés de restauració i neteja (sala de les set xemeneies). La restauració ha costat entorn de 4 milions d’euros (crowd-funding). Ja torna a estar a l’escala Daru, el seu emplaçament habitual.
  14. 14. Altar de Zeus a Pèrgam
  15. 15. Altar de Zeus a Pèrgam
  16. 16. Funció • Commemorar una batalla naval (no està clara la batalla). • Simbolitza el triomf. •L'obra, una de les més belles del món antic, s'atribueix a Pithòcritos, escultor poc conegut de l'Escola de Rodes, una de les principals de l'etapa hel·lenística (segles III-II-I a.C). •Els clients serien la minoria rica i poderosa de l'època.
  17. 17. http://almaleonor.files.wordpress.com/2013/08/tumblr_m29wfmiuoj1r5568mo1_1280.jpg

×