Verge de les roques

936 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
936
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
6
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Verge de les roques

  1. 1. La Verge de les Roques Context històric Arquetipus del geni del Renaixement, Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser l’encarnació de l’artista total dels segles XV i XVI, aquell que dominava l’arquitectura, l’escultura, la pintura, el dibuix… però també les ciències del seu temps. Entre 1483 i 1486, durant la seva estància a Milà, residint a la cort del seu protector Ludovico el Moro, Leonardo va pintar La Verge de les Roques (La Vierge aux rochers), primera pintura milanesa, una de les obres cabdals del classicisme renaixentista.
  2. 2. Leonardo ha marxat de Florència per l’excès de competència a la ciutat. En una carta al duc de Milà ha ofert els seus serveis com a enginyer, inventor, pintor i escultor. Allà viurà durant 16 anys al servei del duc. https://sites.google.com/site/labuhardilladepapel/tres/davinci
  3. 3. ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS Els colors que predominen són el marró, el negre, el blau i el color carn. Contrasta l'ús de colors freds (blau, verd) i càlids (taronja, marrons) que donen vitalitat a les persones i apropen els objectes. Hi ha contrastos de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la imatge. El paisatge és vaporós i difuminat. És un paisatge irreal, humit, fred i inquietant. Tot i això, els estudis botànics i geològics són molt acurats.
  4. 4. Els personatges, que són el principal, els fa ressaltar més per aconseguir profunditat en la superfície plana. La seva pell clara irradia llum. La llum també està present filtrant-se entre les roques, deixant el fons en penombra. L“sfumatto”, invenció de Leonardo, la tècnica que difumina els contorns, fusiona una ombra amb l’altra, deixant sempre espai a la imaginació.
  5. 5. Utilitza la tècnica del clarobscur en la qual la llum és creadora d'ombres i mitjançant la perspectiva aèria dissecciona l'espai en tres punts, dos en els costats de l'horitzó i un altre cap avall. La composició racional i equilibrada, els focus lumínics i les seves penombres, així com la pròpia ocupació del color, amb tons baixos ocupant superfícies extenses, i tons alts empleats en espais més reduïts i intensos, modelen l'espai, establint plans que es van allunyant, des d'un primer plànol molt proper a l'espectador fins a un fons que s'esvaeix a la llunyania, intensificat per la utilització de colors freds, enfront de la gamma dels càlids.
  6. 6. COMPOSICIÓ La composició d’aquesta obra és una piràmide que encercla els quatre personatges. -La Verge Maria al centre -Sant Joan Baptista infant - Nen Jesús - Àrcàngel Uriel
  7. 7. Una línia recta travessa el rostre de la Verge i una línia quasi horitzontal passa entre les mans de Maria i l’Àngel. La Verge porta una agulla de pit que és el centre de la imatge.
  8. 8. Maria va vestida de blau amb una peça groga que ressalta el color i la llum a la cintura. Està asseguda? Està agenollada? En situar-la enmig de la naturalesa, en contacte amb el terra, s’inscriu en les anomenades “madonnes de la humilitat” que no estan en un tron. Postura gràcil i indefinida. Maria agafa a Joan Baptista infant fermament per l’espatlla com dirigint-lo cap a Jesús. La seva mà esquerra se situa per sobre de Jesús en un gest protector. Joan fa el gest d’adorar a Jesús i aquest, en resposta, el beneeix. Un àngel acompanya als personatges.
  9. 9. Versió Louvre: -Àngel mira a l’espectador, somriu enigmàticament i assenyala a Joan. -Àngel sense ales -Colors més càlids. -Els nens no porten atributs per identificar-los. -Personatges sense aureola de santedat.
  10. 10. Versió National Gallery -Àngel no mira a l’espectador, no somriu enigmàticament no assenyala a ningú. - Àngel té ales. -Colors més freds. -Els nens porten atributs per identificar-los. -Personatges amb aureola de santedat.
  11. 11. ESTIL Aquest quadre de Leonardo pertany al Quattrocento italià. Leonardo és un artista individual amb un estil propi. El quadre del Louvre pertany a la seva primera estada a Milà i el primer quadre que se li atribueix en aquest període. Es data la seva realització entorn del 1483-6. Leonardo persegueix la pintura perfecta, els seus estudis anatòmics, botànics, geològics... pretenen millorar la seva pintura.
  12. 12. INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ Leonardo presenta una escena inusual provinent dels evangelis apòcrifs. Durant la fugida a Egipte de la Sagrada Família, troben a Joan a Baptista nen. No apareix Sant Josep que sí forma part d’aquests relats. Sant Joan està acompanyat de l’arcàngel Uriel (protector dels desvalguts). Ha quedat orfe i l’àngel el protegeix. Es troben a l’entrada d’una gruta, matriu de la Terra i una al·lusió a la Saviesa. Als seus peus hi ha un estany, que pot ser símbol de la puresa de Maria o una referència al futur episodi del baptisme.
  13. 13. FUNCIÓ Al 1483 Leonardo va signar un contracte amb una confradia franciscana per pintar un retaule de tres cossos (Fraternitat milanesa de la Inmaculada Concepció). La taula central aniria càrrec del propi Leonardo i havia d’incloure la Verge amb el Nen, dos àngels i dos profetes. Les taules laterals representarien a dos àngels músics i les pintaria de Predis, ajudant de Leonardo. El contracte estipulava que cobrarien 800 lires a terminis. Havia d’estar acabada en 8 mesos, pel següent 8 de desembre, festivitat de la Puríssima Concepció.
  14. 14. Leonardo va signar el certificat de finalització de l’obra al 1508. No van acceptar l’obra? No seguia les pautes demanades? No van pagar? La disputa pel quadre es va allargar durant 25 anys. Leonardo va arribar a vendre-la al rei de França Lluís XII com a regal de noces. Tot i la documentació estudiada, no se sap amb certesa què va succeir. L’obra de la Natonal Gallery (1505-8) és una còpia de l’original que alguns estudiosos atribueixen a De Predis o a una colaboració de tots dos. Leonardo considerava que l’important d’una obra és la idea, no tan sols l’execució.
  15. 15. http://analisisycomentario.blogspot.com.es/2008/02/leonardo-da-vinci-la-virgende-las.html http://smarthistory.khanacademy.org/leonardo-virgin-of-the-rocks.html http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/01/03/leonardo-da-vinci-la-verge-deles-roques/

×