2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES
D’ESPANYA
La circulació atmosfèrica en altitud
La circulació de l’aire en superfície
Els anticiclons tropicals: l’anticicló de
les Açores:
Les depressions atlàntiques:
Els reajustaments termodinàmics
entre latituds polars i latituds
tropicals.
El comportament semiautònom del
Mediterrani Occidental .
La forma i el relleu de la Península
Ibèrica.
3.
4. ELS FACTORS DINÀMICSELS FACTORS DINÀMICS
són els relacionats amb la circulació atmosfèrica isón els relacionats amb la circulació atmosfèrica i
són de dos tipus: circulació superior i circulació ensón de dos tipus: circulació superior i circulació en
superfíciesuperfície
14. CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
Comprèn una franja al nord de la Península.
Les temperatures són suaus al llarg de tot l’any. Les
precipitacions són abundants durant gairebé tot l’any. Els
vents dominants són de ponent d’intensitat moderada, tot
i que de vegades poden derivar en galernes i temporals de
mar.
La vegetació característica és el bosc temperat
caducifoli tot i que s’han fet repoblacions de pins i
eucaliptus. La degradació d’aquest tipus de bosc dóna lloc a
la formació de la landa .També hi trobem el prat natural
- Varietat de muntanya oceànica . Es troba al Massís
Galaic, Muntanyes de Lleó,Serralada Cantàbrica, Muntanyes
Basques, Pirineus navarresos i aragonesos. L’altitud del
relleu provoca el descens de les temperatures i nevades a
l’hivern.
- Varietat oceànica de transició. Es troba a les terres
baixes d’Ourense, nord de Castella i Lleó, Alaba, la Rioja,
Navarra i zones d’Aragó i Catalunya properes als Pirineus.
Es produeix un clima de transició entre l’oceànic i el
d’interior.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21. EL CLIMA MEDITERRANI
Comprèn el litoral mediterrani, les Balears, Ceuta i Melilla.
Les temperatures es caracteritzen per estius calorosos i
secs i hiverns suaus. Les precipitacions no són gaire
abundants i irregulars i es concentren sobretot a la primavera i a
la tardor. A la tardor es poden produir pluges torrencials.
Els rius presenten un cabal irregular amb estiatges a l’estiu i
inundacions si es produeixen pluges torrencials.
La vegetació característica natural és el bosc d’alzines que ha
estat substituït en part per pinedes. A les zones on el bosc es
degrada s’estén la màquia, la garriga i l’estepa.
- Varietat mediterrània d’influència atlàntica. Comprèn la
franja costanera andalusa. Les precipitacions solen ser
abundants . Les temperatures solen ser suaus.
- Varietat de muntanya mediterrània. Comprèn els relleus
muntanyosos costaners. Els hiverns solen ser frescos i els estius
suaus.
- Varietat seca amb menys de 400mm de precipitacions
anuals. Predomina al sud. Les precipitacions són molt
escasses.
22.
23.
24. CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR
Comprèn sobretot la zona de la Meseta. Es un clima amb una
forta oscil·lació tèrmica entre hiverns freds i estius calorosos.
Les precipitacions són escasses durant tot l’any .Els rius tenen
un cabal irregular.
La vegetació es caracteritza per alzinars i pinedes als
vessants de les muntanyes i arbustos a les zones planes.
- Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats.
Comprèn la conca sedimentària de Castella i la Meseta Nord. Els
hiverns són llargs i freds i els estius són calorosos i curts. Les
precipitacions són escasses, amb estius molt secs.
- Varietat de muntanya interior. Comprèn el Sistema Ibèric,
el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Els hiverns són
llargs i molt freds, els estius són curts, frescos i força secs.
- Zones de precipitacions escasses i domini del cerç.
Comprèn la zona de la depressió de l’Ebre, la Rioja, sud de
Navarra i gran part d’Aragó, comarques meridionals de Lleida i
terres interiors de Tarragona. Les precipitacions són escasses.
Destaca la importància del cerç.
25.
26.
27. EL CLIMA DE LES CANÀRIES
El clima de les Canàries es caracteritza per unes temperatures càlides durant
tot l’any i precipitacions escasses, més abundants a l’hivern.
Varietats climàtiques
- Varietat de costa. Presenta un clima subdesèrtic i estepari, amb
temperatures suaus i precipitacions escasses. A Lanzarote i Fuerteventura el
clima és desèrtic.
- Varietat de muntanyes mitjanes. Es present a les illes muntanyoses
amb temperatures fresques i poca insolació.
- Varietats de cims. A l’hivern, són freqüents les glaçades i les
precipitacions s’acosten als 500mm i la forta insolació.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34. CATALUNYA: CLIMA ALPÍ I ATLÀNTIC
EL CLIMA ALPÍ
Es propi d’alta muntanya i es localitza als cims i
valls altes del Pirineu. Les característiques
d’aquest clima són les baixes temperatures i una
elevada pluviositat amb moltes nevades. A l’estiu
també hi plou força a causa de les tempestes de
calor. El clima alpí té una varietat més atenuada,
el clima subalpí que es localitza en cotes
inferiors, entre els 2300 i els 1500 m.
EL CLIMA ATLÀNTIC
Es localitza tan sols a la Vall d’Aran ja que aquesta
vall és l’única oberta directament als vents humits
de l’Atlàntic. Es caracteritza per una gran humitat,
pluges freqüents,( en forma de neu a l’hivern),
repartides al llarg de tot l’any i boires abundants.
35.
36. CATALUNYA: CLIMA MEDITERRANI
- El clima mediterrani de muntanya alta. Les
temperatures són menys fredes a l’hivern i més càlides a
l’estiu. Les precipitacions són també menors. Es localitza al
Prepirineu Interior, a la Serralada Transversal i a la
Serralada Pre-litoral fins al massís del Montseny.
- El clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa.
Es localitza al Prepirineu més meridional, als altiplans i les
conques marginals de la Depressió Central ( Osona,
Bages..).Es caracteritza per unes temperatures lleugerament
inferiors a les del clima mediterrani típic i unes pluges més
abundoses.
- Clima mediterrani litoral. Abasta la zona costanera.
Les temperatures són suaus a l’hivern i càlides a l’estiu. Les
pluges,no gaire importants.
- Clima mediterrani de tendència continental. Es
localitza al sector més occidental de la Depressió Central,
sobretot a les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell i
el Pla de Lleida. Hiverns freds i uns estius calorosos. Les
pluges són escasses i irregulars.
37.
38.
39. CATALUNYA: ELS VENTS
Els dos vents catalans més característics són la tramuntana i el mestral.
La tramuntana ( vent del nord-oest) sol afectar la zona de l’Empordà i
pot arribar a bufar en ratxes de més de 120km. El mestral circula pel fons
de la Depressió de l’Ebre i afecta la part sud de Catalunya. Rep noms
diferents ( cerç, serè..). El llevant és un vent de l’est, càlid i humit que sol
portar pluja. El xaloc és un vent del sud-est, provinent de l’Africa,
temperat i humit a la primavera i a l’hivern i molt sec a l’estiu. Les brises
són uns vents periòdics molt característiques de la franja litoral, destaca la
marinada ( vent de mar cap a terra).