Revista mensual de CCOO del Vall`les Occidental.

1. Número 40 - Gener de 2014
vallès occidental
Comunicat del comité d’empresa Alstom Transporte
Gran recollida d’aliments a Sogefi
El renacimiento de la industria
Resum de l’informe general
Enrique Rodríguez:
“sometemos al secretario
general de CCOO del Vallès
Occidental a nuestra sección
de preguntas”
Joan Carles Gallego:
“CCOO del Vallès Occidental s’ha
mantingut com una organització
referent”

2. vallès occidental
COMENCEM LA NOVA ERA DE
I en aquesta benvinguda a la no
acompanyar el professor Vicenç Navarro i
Catalunya, Joan Carles Gallego. Moltes gr
UNA DE LAS MIL RAZONES PARA ESTAR INDIGNADOS
Vicenç Navarro
Article publicat a ‘El Plural’i traslladat
al Connexió Digital amb el permís de
Vicenç Navarro.
Si usted, lector,sabeestá indigno
nado es que no
qué está
pasando en su país. Seguro que
es consciente de que la situación económica y social del país
no está yendo bien. En realidad,
está yendo muy mal. El desempleo ha alcanzado niveles récord
en la Unión Europea y en España. Y las agencias internacionales más fiables dicen que la
economía española no alcanzará
los niveles de desempleo que
tenía antes de que se iniciara la
crisis hasta veinte años (sí, ha
leído bien, veinte años a partir
de ahora). Y puesto que el desempleo juvenil es el doble del
general, estos pronósticos quieren decir que estamos quemando nuestro futuro, pues muchas
generaciones jóvenes estarán
en una situación desesperada,
habiendo sido convertidas en inservibles. Esta situación de los
jóvenes está también afectando
negativamente al futuro de la Seguridad Social, contradiciendo,
por cierto, el famoso argumento
de que el problema de las pensiones es que hay demasiados
ancianos y muy pocos jóvenes.
La falacia de este argumento
queda claramente al descubierto
en la crisis actual. El problema
de las pensiones no es que no
haya jóvenes sino que no hay
trabajo para ellos. Este es el problema que el famoso argumento
catastrofista basado en la transición demográfica oculta.
Esta crisis ha sido consecuencia de unas políticas públicas
llevadas a cabo por gobiernos
bajo el mandato de instituciones altamente influenciadas por
la banca, tales como el Banco
2
Central Europeo, la Comisión
Europea y el Fondo Monetario Internacional. Se lo digo
yo, que soy Catedrático de
Políticas Públicas y he visto
muchos casos antes, en otros
continentes, que experimentaron crisis muy semejantes.
En realidad, a finales del siglo
XX, Latinoamérica sufrió una
situación muy parecida.
Estos bancos que tienen una
enorme influencia política
(muy, pero que muy marcada
en España, donde el gobierno
Rajoy es un mero instrumento
de la banca), están forzando e
imponiendo políticas que son
la causa de la crisis. Cito solo
un detalle. El gobierno Rajoy
está recortando y desmantelando el Estado del Bienestar
de España (lo mismo ocurre
en Catalunya con el gobierno de Artur Mas), recortando
y recortando gasto y empleo
público a fin de reducir el déficit y la deuda pública. Estos
recortes están contribuyendo
a destruir empleo y bajar la
demanda que debería estimular la economía.
Ahora bien, a pesar de los recortes, la deuda pública española continúa subiendo y
subiendo, ascendiendo ya a
664.000 millones de euros (lo
cual es mucho dinero). Usted
y yo pagamos los intereses de
esta deuda, que representa ya
el segundo capítulo del presupuesto del Estado después de
la Seguridad Social. Este dinero suyo y mío va a los bancos que han comprado esta
deuda. Hoy los bancos españoles tienen casi la mitad de
esta deuda, 299.000 millones.
La pregunta que debe hacerse
es: ¿Y de dónde saca el banco
el dinero para comprar la deuda? Pues, mire usted, por mucho que le sorprenda, procede
de préstamos públicos. Cada
año los bancos españoles piden prestado dinero al Banco
Central Europeo, BCE, una
institución pública (que no
funciona en realidad como un
banco central, sino como un
lobby de la banca), a unos intereses bajísimos, menos del
1%. El BCE se lo presta para
que los bancos se lo presten a
usted y a mí, y a las pequeñas
y medianas empresas, y así se
resuelva el enorme problema
de falta de crédito que ha paralizado la economía. No sé si
usted ha intentado conseguir
un préstamo de la banca. Si lo
intenta, verá que no es fácil.
¿Y, por qué no es fácil, si reciben tanto dinero del BCE?
La respuesta no es difícil de
ver. Los bancos ganan mucho
“el gobierno de Rajoy
es un mero instrumento de la banca”
más dinero comprando deuda
pública a unos intereses muy
altos (que el discurso oficial
indica que el Estado necesita
ofrecer para que los Estados
puedan conseguir prestado
dinero de los bancos), de un
4%, 6%, o incluso 13%. Imagínese el chollo que significa
que reciban dinero a menos
del 1% y con ello compren
bonos que les generan una
cantidad de dinero muchas
veces mayor que la que pidieron prestada del BCE. ¿Se da
cuenta? Y, sepa usted, que los
banqueros en España están
entre los mejor pagados de la
Unión Europea. Y los bancos
más importantes de España
han estado entre las empresas con mayores beneficios.
Si después de leer todo esto
no se ha dignado, es que no
me he explicado bien.
Pero si me ha entendido bien,
entonces prepárese para incrementar su nivel de indigna-
ción, pues todo esto es totalmente innecesario. Todo este
enorme sufrimiento, incluido
el elevado desempleo, es totalmente evitable. Es, repito,
innecesario y dañino y existe
única y exclusivamente para
el beneficio primordialmente
de la banca. La solución a esta
situación es extremadamente
fácil. El BCE debería prestar
el mismo dinero, no a la banca
privada, sino a los Estados, y
dejar que estos lo ofreciesen
a usted, a mí y a las pequeñas y medianas empresas, al
mismo tipo de interés que el
Estado lo recibe del BCE. Mire
que fácil.
Y usted preguntará ¿Y por qué
no se hace así? Pues porque
la banca tiene un enorme poder sobre el BCE, sobre las
instituciones que gobiernan
la Eurozona, sobre el gobierno español y, no lo olvide, sobre los medios de información
y persuasión. Y un ejemplo de
ello es que este artículo que
ha estado leyendo no se publicará en ninguno de los cinco rotativos más importantes
del país. De ahí que le sugiera
que lo distribuya ampliamente entre amigos y familiares,
porque la escasísima democracia que tenemos tiene que
cambiarse y ello empezará por
tener una ciudadanía informada, que es lo que no tenemos.
www.vnavarro.org/

3. vallès occidental
EL CONNEXIÓ DIGITAL
v a e t a p a d e l 2 . 0 e n s h a n vo l g u t
i el nostre secretari general de CCOO de
àcies a tots dos per la vostra implicació!
Hem d’explicar què som, què fem i com ho fem
Si ahaguéssim de el condescriure
grans trets
text econòmic, social i
polític del 2014, hauríem
de parlar d’estancament
econòmic, d’atur i precarització laboral, d’augment de
la pobresa i la desigualtat,
i d’afebliment democràtic i
atac a les llibertats personals i col·lectives i als drets
socials. En aquest context,
el sindicat ha de ser capaç
de mantenir l’organització i
la força, d’augmentar la utilitat i el servei, de millorar la
transparència i la informació
del que fa, així com de reforçar la proximitat i la presència als centres de treball.
La situació econòmica, malgrat l’eufòria que alguns sectors governamentals expressen, ha entrat en una fase
d’estancament. Al costat
d’algunes dades positives,
en especial sectors exportadors i turisme, es manté
l’atonia de la demanda interna, pressionada a la baixa
per la devaluació salarial,
l’atur i les retallades pressupostàries. No es pot parlar
de reactivació i, per tant, no
hi haurà creació suficient de
nova ocupació. Malauradament res indica que s’avanci
en el canvi de model productiu i, per tant, es mantenen
els desequilibris estructurals de l’economia catalana i
espanyola.
Pel que fa a la situació social,
el marc està limitat per les
escandaloses xifres d’atur,
la pobresa i les desigualtats
socials. La reforma laboral
i les retallades provoquen
que la riquesa existent al
país es distribueixi cada
vegada de manera més injusta. Les rendes del treball
perden pes en el conjunt de
la renda nacional del país.
Quasi la totalitat dels pocs
nous llocs de treball que
es creen són temporals o a
temps parcial i amb baixos
salaris. La precarització del
mercat laboral genera un
empobriment del treball, per
la qual cosa avui tenir feina
no garanteix no ser pobre.
Sense feina estable, qualificada i reconeguda en termes
de condicions de treball, no
són possibles els processos d’innovació. És per això
que la reforma laboral, a
més d’injusta, és inútil per
impulsar el canvi de model
productiu.
Una situació social que
s’agreuja per la continuïtat
de les retallades pressupostàries, que empitjoren
els nivells de prestació de
serveis públics i d’atenció
social que rep la ciutadania.
En un context d’alts nivells
d’atur de llarga durada s’està
generant un creixement preocupant de la pobresa i de
l’exclusió social.
La situació política segueix marcada pel descrèdit
de les institucions del país
i per la deriva autoritària
dels governs. Les darreres
actuacions i propostes dels
governs ataquen els drets
i les llibertats individuals
i col·lectives. La proposta
de modificació de la Llei de
l’avortament, només justificada per motius ideològics i
la supeditació als interessos
de la jerarquia eclesiàstica
catòlica, i l’Avantprojecte de
llei de seguretat ciutadana
o el qüestionament del dret
de vaga, que vol impedir
l’exercici del conflicte social i emmudir la protesta, són exemples clars de
l’autoritarisme que s’està
instal·lant.
El quadre que es presenta és
gris i fred, negatiu. L’acció
del sindicat s’ha de comprometre a canviar-lo, omplintlo de color i perspectiva. A
les empreses i a la societat.
Organitzant, més i millor, els
treballadors i treballadores
per defensar les condicions
de treball i la qualitat de
vida. Sent present als centres de treball i als carrers,
generant el conflicte quan
escaigui. Establint complicitats i compartint objectius i
accions amb altres organitzacions i entitats.
Aquests anys, CCOO del
Vallès Occidental s’ha mantingut com una organització referent, tant a la mateixa comarca com també a
la resta de les comissions
obreres. Els problemes laborals i socials de la comarca
són els mateixos que els del
conjunt del país. La indústria i la construcció, però
també els serveis, han patit els efectes destructius
de les polítiques neoliberals. S’ha perdut capacitat
productiva instal·lada, s’ha
destruït ocupació, s’han empitjorat les condicions de
treball, s’han afeblit els serveis públics i l’atenció so-
Joan C. Gallego
www.joancarlesgallego.cat
cial. El sindicat hem plantat
cara als problemes: mobilitzant, organitzant, denunciant, proposant i negociant.
I hem estat a prop de la gent
treballadora, assessorant,
informant, agrupant, prestant serveis. Mantenim una
important taxa d’afiliació
sindical i estem fent un esforç organitzatiu per donar
noves respostes socials i
laborals als problemes de
les persones treballadores
i en atur. Aquest any hem
d’aprofundir aquesta línia
de treball: organitzant més
i millor, mobilitzant davant
les agressions empresarials
o dels governs, i reforçant la
unitat d’acció tant sindical
com social. Aquests punts
han de ser la guia de treball.
El 2014 hem de reforçar el
treball en relació amb la negociació col·lectiva, preservant aquesta estructura clau
per assolir millores laborals
i redistribuir la riquesa del
treball. Hem de comprometre les institucions a obrir
espais de diàleg social, per
confrontar propostes al servei de les necessitats de les
persones en situació d’atur i
per fer front a la nova pobresa i la precarietat que s’està
instal·lant. Hem de ser presents als centres de treball i
a la societat, ser referents
d’atenció, d’assessorament,
de resposta. I hem d’explicar
què som, què fem i com ho
fem. Aquests són reptes que
de ben segur que podrem afrontar i respondre.
3

4. vallès occidental
Comunicat del Comité d’Empresa
A l s t o m Tr a n s p o r t e S t a . P e r p è t u a
Durante la jornada de ayer 9 de enero de 2014
hemos tenido conocimiento a través de una
noticia en la prensa, que la Generalitat ha decidido que sea la Empresa Suiza STADLER la
fabricante de los dos renes de L a Po bla por un valor de 9,5 millones de euros.
Tenemos que recordar que en abril de 2013 la
oferta de Alstom fue la preferida, el concurso se
anuló porque sobrepasaba en medio millón
de euros las bases del mismo. No era, en aquel
momento, ni mucho menos ahora es de recibo
que se excluyese por esa cantidad a una empresa
Catalana, que en la actualidad tiene problemas de carga de trabajo del mercado Nacional
El proyecto no representaba muchas horas de carga de trabajo, pero tenía una componente de
desarrollo de Ingeniería de gran interés para
la Unidad de Alstom en Santa Perpétua, pues
suponía desarrollar un proyecto nuevo en colaboración con Ferrocarriles de la Generalitat de
Catalunya – FGC- , es decir desarrollar un
proyecto de principio a f in en Catalunya.
Lo más grave, y según las noticias que tenemos
en el Comité de Empresa a día de hoy, es que se
haya
producido
por
lo
siguiente:
Alstom Transporte va patir un expedient de regulació d’ocupació el passat
.... i els seus treballadors i treballadores
han estat sotmesos a pressió i chantatge per part de l’empresa. La Federació
d’Indústria de CCOO de Catalunya i CCOO
del Vallès Occidental donen suport al
plantejament del Comitè d’Empresa que
denuncia la incongruència d’adjudicar
aquest encàrrec a una empresa estrangera en comptes de potenciar la indústria
ferroviària catalana.
4
1º.- Alstom no se ha presentado a este segundo Concurso, Tendremos que preguntar el porqué,
cuando se está diciendo desde la Dirección, que
no hay mercado nacional y por este motivo se
nos está planteando un Convenio de mínimos
con una reducción salarial y pérdida de derechos
socio-laborales
además
de
aplicar un ERTE que ha f inaliz ado sin acuerdo.
2º.- También tendremos que preguntar al Go vern de la Generalitat y en concreto, al President Sr.
Artur Más y los Consellers Sr. Felip Puig y Sr. Santi Vila porqué se ha producido esta adjudicación,
conociendo la situación industrial de un sector estratégico como lo es el ferroviario en Catalunya,
seguramente esta adjudicación se ha realiz ado pensando mucho en Catalunya, pero poco en la
In dus tr ia f e r rov iar ia C at alana y l os tr ab aja d o res /as C at alan es qu e tr ab ajam os e n e lla .
Conclusiones
El
Comité
de
Empres a
de cide
lo
siguiente:
1º.- Exigir explicaciones a la Dirección de la empresa de Alstom Transpor te y al Govern de la
Generalitat
de
Catalunya.
2º.- Informar a la opinión pública a través de los medios de comunicación del peligro de ex tinción
de la Industria ferroviaria de Catalunya, con estas políticas que se realizan desde el Govern de la
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
.
3º.- Proponemos a la Asamblea General de Trabajadores, el dar una respuesta contundente –
Movilizacionesante
estos
hechos

5. vallès occidental
CCOO valora positivament la sentència,
que considera provat que l’empresa
ha vulnerat el dret de llibertat sindical
UN JUTJAT SOCIAL DE SABADELL DECLARA NUL
L’ACOMIADAMENT D’UNA TREBALLADORA DE CSA
AUTOMOTIVE BARCELONA
La Federació d’Indústria
de CCOO de Catalunya
valora positivament la
sentència que ha emès
el Jutjat Social número 3
de Sabadell, que declara
nul l’acomiadament d’una
treballadora de CSA Automotive Barcelona (Ripollet), que es va fer efectiu
el passat 10 de maig de
2013, ja que considera que
s’ha produït una vulneració del dret de llibertat sindical d’aquesta treballadora, que era delegada de
CCOO. Així mateix, declara
la nul•litat radical de les
actuacions empresarials i
ordena el cessament de
l’activitat antisindical, i
condemna l’empresa a reposar els drets de la treballadora i a indemnitzarla amb 6.000 euros en
concepte de danys i perjudicis.
Per a CCOO, la decisió que ha pres
el Jutjat Social és molt important,
ja que dóna la raó a la demanda
presentada pel Gabinet Jurídic de
CCOO de Catalunya i condemna
la persecució sindical de CSA Automotive Barcelona contra aquest
sindicat, i recorda que l’empresa
encara té obert algun procediment
judicial que està pendent de sentència
5

6. ¿?
Enrique Rodríguez Ruíz es
trabajador de Ficosa y el actual secretario general de
CCOO del Vallès Occidental. Su trayectoria dentro del
mundo sindical es extensa
El año 2013 se ha cerrado con
más recortes, reformas y contrareformas. ¿Qué crees que
nos traerá el 2014?
Por desgracia, y espero equivocarme, el 2014 traerá las
consecuencias de todos esos
recortes. De hecho, algunas
de esas consecuencias ya
se están padeciendo, A pesar de que el Gobierno del
PP y de CiU en Catalunya se
empeñen en no reconocerlo.
Los efectos de la reforma laboral, no sólo se ha traducido en desempleo durante el
2012 y 2013, además ahora se
ha traducido el precariedad,
reducciones de salarios, etc
y encima debemos aguantar
que crece la economía por las
exportaciones... gracias al
empobrecimiento de los ciudadanos y ciudadanas, para
el enriquecimiento de las élites económica, financieras,
empresariales y eclesiasticas. Lo mismo con la reforma de las pensiones, o con la
reforma de la Administración
Local, que además de alejar
la política del pueblo reduce
los recursos economicos y
conllevará más destrucción
de empleo, o la LOMCE que
solo la defiende el ministrio
Wert, Rajoy y su PP, toda la
6
¿?
vallès occidental
Preguntem a...
Enrique Rodríguez Ruíz
Secretario general de CCOO del Vallès Occidental.
comunidad educativa en
contra y sin participación.
Todas estas reformas con
el objetivo de recortar
y dar negocio a cuatro
amiguetes del gobierno
de turno, con una carga
ideológica muy importante, utilizando la crisis
como excusa. Pero donde ya no hay ni excusa por
la crisis, es el la reforma
del aborto, reforma ideológica pura y dura, donde
se le arrebata el derecho
a decidir sobre su propio
cuerpo a la Mujer “a golpe de BOE”. Reforma pensada para contentar a la
derecha más ultra de este
Estado, a lo más casposo y lo más conservador
de la iglesia, situando los
derechos de la mujer en
“los mejores tiempos de la
dictadura Franquista”. La
ley mordaza, para limitar
y reprimir la movilización
ciudadana... etc. Ahora
ni por esas nos vamos a
resignar, ante este panorama más movilización
ciudanada, más propuesta
y más política de alianzas
amplias. Les dades de
l’EPA no mostren signes
de canvi tendència en el
mercat laboral, però cons-
tantment ens parlen de llum al
final del túnel, que ens pots
dir d’això? Como bien comentó Carles Francino en su programa de radio cuidado!!! “...
no vaya a resultar que la luz
al final del túnel sea un tren
que nos lleve por delante...”
Primero, estos gobiernos
(tanto el del PP como el de
CiU) están tratando los datos
de manera sesgada, una noticia del descenso del paro,
debe ir acompañada de un
aumento sinmilar o superior
de personas que cotizan a la
Seguridad Social. Cosa que
ahora no ocurre, por lo tanto hay personas que siguen
saliendo del país o no ven
porqué estar inscritas en la
OTG. Cierto es que los últimos datos de la EPA, esto no
se reflegaban, pero es la primera vez en años. Segundo,
nunca hablan de la tasa de cobertura, o sea, la cantidad de
personas que cobran prestación de desempleo, subsidio
de desempleo, etc que cada
vez son menos. Tercero, no
se analizan los datos de contratación. Lo que aumenta
es la contratación eventual,
de esta mayoritariamente los
contratos a tiempo parcial, y
la contratación indefinida es
anecdótica. Creo que a la

7. ?
vallès occidental
ciudadanía se le debe decir
toda la verdad, creo que es
lo que decía Rajoy en campaña electoral, que cumpla
con su palabra, no sólo en
este tema, pero estaría bien
que dijera la verdad, él, sus
ministros y ministras y los
medios de comunicación
que están a su servicio. Entre otras cosas, porque esa
mejoría de la economía no se
refleja en la mejora del publo.
El Vallès Occidental ha sido
siempre una comarca marcada
por la industria. ¿Recuperaremos el tejido industrial?
El peso en el PIB de Catalunya del Vallès Occidental es
del 11%, y el 3% del Estado
Español. Necesariamente
debemos recuperar el peso
de la industria, y tanto la Generalitat como el Gobierno
del Estado debería estar preocupado realmente por esta
situación, en lugar de seguir
generando condiciones, a
golpe de boletines, para que
las grandes empresas sigan
generando y acumulando.
Vamos a trabajar para que
el Vallès Occidental tenga
propuesta industrial de comarca, generando sinergias
y consensos, “el Vallès o es
industrial o no será Vallès”.
Debemos tener propuestar
y trabajar por ellas, eso o
gestionar pobreza y exclusión social, y a esto último
no está dispuesta la gente
de CCOO, así que estaremos
trabajando por la industria y
el empleo de calidad y con
derechos.
En aquest primer número del
nou Connexió Digital 2.0 volem
fer deu preguntes al secretari
general, Enrique Rodríguez...
Uno de los objectivos de la derecha es el desprestigio constante a los sindicates. ¿Crees
que el sindicalismo de clase
sigue siendo necesario?
El sindicalismo de clase seguirá existiendo por mucho
que la derecha y algunos mal
llamados de ultraizquierdas
y demás hierbas se empeñen
y se alien para que eso ocurra, por la sencilla razón de
que la lucha de clases seguirá existiendo. También es
cierto que debemos hacer,
CCOO ya lo está haciendo,
autocrítica. Todo no lo hemos hecho bien, ahora eso
no quiere decir que debemos
admitir todas las barbaridades que publican los voceros de la derecha. Entre otras
cosas por que no es cierto,
les molesta el último muro
de contención que tiene la
sociedad que no es otro que
el sindicalismo confederal, y
CCOO especialmente, creen
que una vez lo consigan, acabaran con la organización de
los trabajadores y trabajadoras (que es lo que realmente
les preocupa), para poder imponer más reformas si cabe.
Además que el PP y CiU, pero
sobre todo el PP, han conseguido exparcir la corrupción
por todo el mapa del Estado
Español, y quieren hacer ver
que todas las organizaciones
están como ellos, y no es así.
¿Qué mensaje podemos enviar
a todos aquellos compañeros
y aquellas compañeras que
creen que la movilización ya
ha dejado de dar frutos?
La movilización siempre
da su rentabilidad, tardará más o tradará menos,
pero necesitamos seguir
saliendo a la calle y manteniendo el clima de movilización sostenida y la
política de alianzas amplias. A la “dictadura de la
mayoría absoluta del PP”
se le ganará en la calle,
desde luego sin movernos
será bastante dificil que
cambien o que los ciudadanos y ciudadanas lleguen a la conclusión de
que no pueden volver a
ganar las elecciones.
Te sientes cómodo con el
posicionamiento de CCOO
frente a la defensa del derecho a autodeterminación
de Catalunya?
Sí, no entiendo como se
puede estar en contra de
que un pueblo decida su
futuro, no solo el de Catalunya. Hablan de democracía y cuando se decide
votar se prohibe, es contradictorio no?
Y para acabar, te ha tocado vivir un mandato muy
movido. ¿Te arrepientes de
haber aceptado la responsabilidad?
No claro que no, es cierto
que son tiempos duros y
complicados para hacer
sindicalismo, pero también es lo necesario en
estos tiempos...
7

8. vallès occidental
El renacimi
Q
ue la industria de la comarca necesita un nuevo empuje es algo que
nadie se cuestiona. Por ese motivo el sindicato está en continua
evolución y regeneración; en esta
ocasión se realizó el 15 de enero
de 2014 una asamblea congresual
para realizar las votaciones de las
nuevas listas para del nuevo paso
de la industria en la comarca.
El problema viene cuando despiadadamente los bancos, que son
los auténticos amos y señores de
los gobernantes, deciden por intereses propios destrozar sin miramiento alguno la economía de
las ciudadanas y ciudadanos de
Catalunya. En especial, la comarca del Vallès Occidental, ha sido
una gran damnificada por ser una
histórica potencia dentro del tejido industrial. Seguramente nos
preguntamos el motivo de este
continuo ataque a la industria y,
tal vez, una de las respuestas la
podemos encontrar en el miedo.
Es cierto que el miedo está cam-
8
biando de bando y una clara muestra
es el bloqueo continuo en la firma del
convenio colectivo del ramo del metal. Es evidente que el tejido industrial
se ha reducido drásticamente, pero
sigue siendo un bastión dificilmente
reductible.
¿De qué otra manera se puede explicar que, según los dirigentes del gobierno español, se esté recuperando
la economía y no se abre el grifo del
crédito? No conviene. Reconstruir el
tejido industrial con las exigencias de
los sindicatos equivale a ‘rearmar’ el
bastión. Si se firma el convenio colectivo, fluye el crédito para que las
empresas contraten y mejoren las condiciones de las trabajadoras y trabajadores del metal, también se está dando el título de vencedor de la batalla a
los sindicatos y generaría un aumento
de potencia de los mismos, y es algo
que ni la patronal, los bancos ni los
gobernantes van a consentir.
El continuo ataque a los sindicatos por
parte de los gobiernos y los medios
de ‘descomunicación’ es parte de la
estrategia de empobrecimiento global. Estamos de acuerdo en que si en
el pasado se obró mal por intenciones
o desconocimiento dentro de los propios sindicatos, se deben enmendar
dichos errores para que no vuelvan a
suceder, pero no es motivo para usarlo
de palanca y de esta manera lanzar a
la totalidad de sindicalistas al mismo

9. vallès occidental
iento de la industria
abismo. Se está demostrando con las fusiones entre federaciones que el sindicato
tiene una postura seria y eficiente ante la situación complicada a la que nos enfrentamos. Se están reduciendo costes, cambiando maneras y manteniendo el espíritu de
lucha de clases. No cabe duda que de las fusiones el sindicato debe salir fortalecido,
con aire nuevo, más ideas, ganas, empuje, pero con el mismo romanticismo que hace
que todas y todos formemos parte de él. Es evidente que hay miedo a la fusión pero
este miedo no debe estar en nuestro bando. Vamos a sacar adelante la fusión con más
empuje que nunca, vamos a sacar adelante la industria y la comarca porque, el miedo,
lo tienen en otra parte.
¡Arriba la industria, la comarca y las CCOO!
Momento de las
votaciones.
9

10. No sólo eres responsable de lo que haces, sino de lo que no haces, de lo
que no defiendes y de lo que callas.
J a v i e r
I r i o n d o
El 24 de novembre vam complir un any de
mandat, un any complicat en què la situació
econòmica, laboral i social al Vallès Occidental s’ha anat precaritzant. Per tant, el Pla
d’Acció aprovat en el X Congrés de CCOO
del Vallès Occidental continua sent vigent.
El 14 de desembre es va celebrar el 25è
aniversari de la vaga general del 14-D i el
20 de desembre, el 40è aniversari del procés judicial 1001. Dues dates que han de ser
recordades com a exemple de lluita i compromís amb la democràcia i les llibertats.
Resum de l’Informe General pr
8 de gener al Consell Comarcal
Pel que fa a la cobertura de prestacions i subsidis segueix el descens del nombre de persones que
cobren una prestació contributiva i
un subsidi i, en canvi, augmenta el
nombre de les que passen a cobrar
la renda activa d’inserció. La causa
principal de la caiguda de la protecció per desocupació és l’esgotament
de les prestacions per desocupació.
La taxa de desocupació de llarga
durada al Vallès Occidental és superior a la mitjana de Catalunya.
La manca de protecció de les persones fa augmentar les situacions de
pobresa i exclusió social; per això,
des del Vallès Occidental, hem de
situar propostes per revertir la situació. Propostes consensuades amb
les administracions locals, sindicats,
universitats, partits polítics, agents
econòmics i patronals que passen per
la reindustrialització de la comarca.
La crisi actual ha deixat clar que no
es poden reproduir models anteriors, sinó que necessitem un canvi
de model productiu i tecnològic.
El Govern de CiU i del seu soci
parlamentari no pot seguir donant
l’esquena i renunciant a tenir estratègies, instruments i política industrial a Catalunya. Cal consensuar un model industrial que generi
ocupació i reactivació econòmica.
rm
fo
In
l’
e
a
v
d
o
r
m
p
u
a
s
i
a
t
r
a
e
t
n
n
e
e
g
d
e
O
d
O
C
S I T U A C I Ó
G E N E R A L
Durant el 2013 la dinàmica al Vallès Occidental no ha estat diferent de la de la resta de
Catalunya: la destrucció d’ocupació i el tancament d’empreses han estat importants a
conseqüència de les polítiques que s’estan
aplicant; una destrucció d’ocupació que està
afectant petites, mitjanes i grans empreses.
Les reformes aprovades per la dictadura de
la majoria absoluta del PP s’han erigit com a
eina fonamental per a la patronal en la destrucció d’ocupació. Alguns exemples en són
Johnson Controls, Ficosa, Alstom o Ricoh.
Fruit d’això, al Vallès Occidental es pateix
una taxa d’atur del 17,8%. El 45,7% de les
persones aturades són majors de 45 anys. El
26,58% de les persones en situació d’atur són
de llarga durada i el 46,61% provenen dels sectors industrials. Des de l’inici de la crisi s’han
destruït a la comarca 73.484 llocs de treball.
La destrucció d’ocupació s’ha centrat en
les persones amb contracte indefinit, sent
la contractació eventual a temps parcial
la que està augmentat. És important tenir en compte que un contracte no significa
una persona ocupada; una persona pot tenir diversos contractes en un mateix mes.
En matèria de contractació, la suposada millora de les dades d’atur ve donada pel decreixement de la població activa (persones que
estan marxant fora de Catalunya i de l’Estat)
i per les persones que no consten com a demandants d’ocupació. Si creuem les dades de
descens de l’atur amb l’augment de cotitzants
a la Seguretat Social, aquestes no quadren.
10
LA
I M PO RTÀNC IA
DE
SEGUIR
SUMANT
Seguim impulsant altres línies de
treball. D’una banda, amb la renda
garantida de ciutadania, i, d’altra,
promovent un treball conjunt amb altres organitzacions i potenciant els
espais de solidaritat i cooperació.
La col•laboració amb la Creu Roja
en la recollida d’aliments a empreses on tenim representació ha estat
tot un èxit. En aquesta última etapa cal destacar la solidaritat de la

11. r
p
l
ra
e
n
e
t
G
a
s
e
s
a
m
p
m
o
l
e
C
t
ll
a
e
s
n
id
c
o
c
C
O
l
s
a
lè
l
a
V
l
e
d
resentat i aprovat el passat dia
l de CCOO del Vallès Occidental
plantilla de l’empresa Sogefi Filtration,
SA, en què 125 treballadors i treballadores han recollit 800 kg d’aliments.
CCOO, UGT, la Creu Roja i
l’Ajuntament de Terrassa hem acordat organitzar, el proper 30 de març,
la Primera Cursa Solidària per la Justícia Social. Les inscripcions s’han de
fer lliurant una quantitat d’aliments.
Estem sumant forces i estratègies amb
les diferents plataformes del territori:
Iaioflautes, Ni un pas enrere, Terrassa contra la violència de gènere, etc.
El 2013 s’ha caracteritzat per les retallades en sanitat, educació i serveis socials, la Llei Wert, la reforma de les pensions, la dependència, la congelació de
l’SMI, la Llei de l’avortament... tot això
gràcies a la majoria absoluta del PP.
ACC I Ó
SINDICAL ,
MOBILIT Z AC I Ó
I
PROPOSTES
Un dels majors problemes és la destrucció d’ocupació, i els acomiadaments
individuals són els més utilitzats independentment de l’abús dels ERO. Ara
l’atac s’està donant en les condicions
salarials i socials, i s’arriba al xantatge
a la taula de negociació, amb supèrbia
i superioritat per part de la patronal.
El 23 de maig passat es van realitzar
mobilitzacions a Catalunya i en alguns
sectors hi va haver vagues, ja que el
7 de juliol s’acabava la ultraactivitat
d’alguns convenis. Gràcies a aquestes mobilitzacions es van aconseguir
acords en alguns sectors i un pacte
amb les patronals de caràcter obligacional, que no normatiu, podent així
desbloquejar o prorrogar la vigència
de la ultraactivitat. Per al 22 de gener
hi ha convocada una vaga en el sector
del metall de la província de Barcelona, pel bloqueig de la negociació i la
intransigència de la UPM per incomplir
el que s’ha pactat. És probable que,
per aquesta data, es facin confluir diversos conflictes de diferents sectors.
És cert que s’estan tancant negociacions de conveni que estan superant els problemes generats per la
ultraactivitat que ens ha generat la
reforma laboral, com és el cas dels
convenis de neteja d’edificis i locals,
d’aigües o del transport sanitari. Altres convenis segueixen bloquejats i
afecten un nombre important de treballadors i treballadores, com el del
lleure o de transport de mercaderies.
A això hem d’afegir-hi l’incompliment
del Govern central referent a
l’evolució de l’SMI fins al 60% i
l’increment dels títols de transport
més utilitzats per la població per
part del Govern de la Generalitat.
A CCOO continuem donant resposta
i, conjuntament amb UGT, estem treballant per promoure una mobilització
comarcal, cap a finals de gener o
principis de febrer, per fer visible el
problema de la desindustrialització
del Vallès Occidental. Posteriorment
s’organitzaran unes jornades on, conjuntament, el món social, sindical, polític, econòmic i universitari podrem
discutir i acordar un model econòmic
i industrial per al Vallès Occidental.
El pròxim 21 de gener CCOO i UGT
intervindrem en el Consell d’Alcaldes
de la comarca per demanar la implicació d’alcaldes i alcaldesses.
El 18 de desembre ens vam mobilitzar per les empreses en crisi al
Vallès Occidental. Hem de seguir
amb l’estratègia de la mobilització
sostinguda. És inconcebible que només el 5,9% de les empreses i el
13,5% dels assalariats i assalariades del territori estiguin ocupats en
activitats d’alt contingut tecnològic.
El primer semestre de l’any serà
intens. A més, hi haurà la mobilització i la jornada a principis d’abril
i possiblement se celebri una assemblea general conjunta amb
UGT, coincidint amb dates amb un
11

12. vallès occidental
congrés extraordinari i de fusió. Al principi del segon semestre s’inicia el període de concentració d’eleccions sindicals.
REFORMES,
PROJECTES
DE
LLEI
I
R ESPOSTES
Una de les últimes reformes del Govern central, la Llei de seguretat ciutadana, ens trasllada a temps passats, ja que criminalitza i
reprimeix la protesta social i converteix la protesta ciutadana en una qüestió d’ordre públic,
limitant l’exercici de les llibertats i devaluant la
democràcia. L’objectiu és clar: posar punt i final a la mobilització i a la protesta social. Des
de CCOO reivindiquem, dins de l’estratègia de
la mobilització continuada, la seva retirada.
El passat 4 de novembre, i dins del procés
d’explicació de la reforma de pensions i els
pressupostos antisocials del Govern central i de la Generalitat, vam celebrar una
assemblea general de delegats i delegades. Aquí, hem de fer-nos una autocrítica:
no hi va haver continuïtat d’assemblees als
centres de treball i això es va reflectir en
la poca participació de delegats i delegades, i d’afiliats i afiliades en la concentració
del 22 de novembre al territori i a la manifestació del 24 de novembre a Barcelona.
Una reforma que hem de seguir combatent.
Des de l’any 1995 hem demostrat que entenem que el sistema necessita adaptacions
periòdiques per poder garantir la protecció
de les persones pensionistes. El Govern del
PP ha trencat el marc de diàleg en el si del
Pacte de Toledo imposant una reforma injusta i innecessària. La crisi econòmica és
conjuntural i les reformes estructurals fetes pel PP tenen un alt contingut ideològic.
La concertació funciona, i la prova és l’últim
acord que es va pactar per adaptar a la legislació la regulació dels contractes a temps parcial i fixos discontinus. El seu objectiu és cobrar una pensió mínima contributiva després
de quinze anys cotitzats sigui quina sigui la
seva jornada. Això ha suposat que a Catalunya
425.000 persones, en la seva majoria dones,
no es quedaran sense pensió de jubilació.
També estem immersos en la mobilització
en contra de la reforma de l’Administració
local. Un atac frontal a serveis de caràcter
fonamental per als ciutadans i ciutadanes
que va des de serveis socials, educatius, sociosanitaris, d’atenció a dones maltractades,
12
passant per escoles bressol, de música,
centres especials de treball, etc. Aquesta
reforma entra en contradicció i en col•lisió
amb el que regula l’Estatut d’autonomia i
envaeix competències que aquest recull.
La Comissió Obrera Nacional de Catalunya ha obert un procés de reestructuració
territorial que ha de culminar, en el cas
del Vallès Occidental, amb la fusió de la
nostra comarca amb part de la Catalunya Central, en aquest cas amb el BagesBerguedà. Aquest procés ha de servir per
enfortir estructures, fer-les més operatives, eficients, eficaces i aconseguir una
reducció de costos, tenint en compte la
nostra realitat econòmica i financera.

13. No és estrany trobar darrerament campanyes de recollides d’aliments, sobretot en dates tan sensibles com són les
de Nadal , però que ha passat a Sogefi
Filtration ha estat una mica més.
Una plantilla que lluita, compromesa,
pels seus i pels altres. Igual surten al
carrer per exigir que es redueixi l’excés
de calor patit en les seves plantes de
treball com es posen al cap de les
recollides d’aliments gràcies al conveni
de col·laboració entre CCOO, Creu Roja
i UGT. Un conveni de fins al moment
està deixant unes altes xifres de participació / col·laboració.
La situació actual està obligant a milers de famílies a veure necessitades
d’un ajut extra per cobrir les mínimes
garanties de supervivència. Cada
vegada són més les i els que s’han de
veure en una cua per rebre aquests
aliments que faran que la seva unitat
familiar segueixi endavant, que aquestes nenes i nens puguin esmorzar,
berenar igual que la resta de nenes i
nens de l’escola ...
... aquest espai en blanc no és un error
d’impremta, és un error de sistema:
del sistema en què ens fan viure. Un
sistema al qual fins i tot els més compromesos es comencen a acostumar.
Si tornem a la frase anterior a l’espai
en blanc llegirem ‘que aquestes nenes
SOGEFI
i la gran mostra d’humanitat
i nens puguin esmorzar , berenar
igual que la resta de nenes i nens
de l’escola’ i és una cosa a la qual
sembla que, en ser habitual, ens
hem d’acostumar. ¿Què sent aquesta mare o aquest pare que espera a
la cua el seu torn per recollir unes
galetes, unes magdalenes o un trist
batut perquè la seva filla o el seu fill
no noti aquest ferotge cop de la situació actual, generada pels despietats governs dirigits per les entitats
financeres? el mateix que podem
sentir qualsevol de nosaltres però
elevat a la màxima potència. Una
ràbia continguda que vol explotar
acompanyada d’un nus a la gola i
una llàgrima a casa quan ningú et
veu, o almenys els més petits.
Davant d’aquestes situacions, el
conveni de cooperació per a la
recollida d’aliments a les empreses del Vallès Occidental aporta la
seva acció i, una mostra increïble
d’humanitat i solidaritat i de com
pot arribar una plantilla de només
125 treballadores i treballadors
a aportar seva col·laboració per
salvar aquestes situacions es diu
Sogefi Filtration.
779,90 kg d’aliments gràcies a
la col·laboració entre plantilla i
direcció, la qual va aportar una
quantitat econòmica a la causa.
Què senzill sembla no?. Ara només
cal que els governants s’adonin
que, com a responsables directes
d’aquesta situació, nosaltres no
podem fer més que col·laborar
amb les recollides durant el temps
necessari i que són ells els que
tenen el deure i
l’obligació de girar la situació i fer
que no siguin necessàries aquest
tipus de recollides. Aquesta situació no pot ser perenne, encara que
ja comença a ser massa llarga.
13

14. es
t m m ...
es e
qu a qu
A t
es
d
Mobilització conjunta per la
negociació col·lectiva i contra
la precarietat laboral i social
ACM, FMC, CCOO i UGT s’uneixen
per dir no a la reforma local imposada per l’estat
s
ll a d o r
t r eba brar.
Senyors i senyores del PP i CiU:
a de ls a c e le
e vag
s
die s d
així no fem país!, entrada al
c o . Re
e 10 0 s de Panri
bloc de l’Enrique Rodríguez. Me s d lladore
a
Llegeix-lo AQUÍ
i treb
CCOO col·labora en la fira
“Salvem les pensions”
CCOO sa
luda l’ap
r ovac ió
E L TR IBUN AL S
C ATALUNYA R EC UPE R IOR DE JU S T ÍC IA DE
C LÀUS ULE S DEL ONEI X LA V IGÈNCIA DE LE S
T R A N S P O RT DE C O N V E NI DE L S EC TO R DE L
LONA MENTR E DMERC ADER IE S DE BARC EPER ACOR DAR U UR IN LE S NEGOCIACION S
N DE NOU
CCOO denuncia que la Generalitat de Catalunya discrimina laboralment el personal interí de Justícia
amb malalties o baixes per
maternitat
C C O O DE
S OR PR EN C ATALUNYA CON S
DA PE R L ENT L A R E S POS TA IDER A
DE L’IN S SA DIR EC TOR A GE DONAF IC AC IÓ R E F E R E N T A L A N E R A L
NI TÀR I A S OBR E A S SIS TÈNC MODII R E SIDÈ
I A S ANCI A
CCOO recorre l’aplicació de la LOMCE a la Comissió i el Parlament europeus i a la Defensora del Poble
d e l C o di
de C on du
ct
a Eur o p e
u
CCOO dóna suport a la concentració contra la pujada de preus del transport públic
À
DE L A VIGIL
IVATIT Z ACIÓCIARIS
T R A L A PR
CCOO CON EL S CENTRES PENITEN
E X T ER NA D
NCIA
CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA PÈRDUA DE
PODER ADQUSITIU DE SALARIS, PENSIONS I PRESTACIONS FA AUGMENTAR LA POBRESA I LA DESIGUALTAT I ALLUNYA LA SORTIDA DE LA CRISI

15. La cita del mes
En realitat, hi ha
dues espècies
d’utopies: les utopies proletàries
socialistes que
gaudeixen de la
propietat de no
realitzar mai, i les
utopies capitalistes
que, malauradament, tendeixen a
realitzar-se amb
molta freqüència.
Michel Foucault
historiador de les idees,
psicòleg, teòric social i filòsof
francès.
CONNEXIÓ DIGITAL 2.0
Vallès Occidental
@ccoovalles
www.ccoo.cat/vallesoccidental