Seminariformaciomemòria pdv

2
ÍNDEX
Memòria Seminari de Formació en centres
Codi:020417 – 1973 Títol: “Treball per projectes”
1. Grau de consecució dels objectius. ....................................................................................................pàg. 3
1.1. Pla de Treball. .............................................................................................................................pàg. 4
1.2. Calendari del Pla de treball. ........................................................................................................pàg. 5
1.3. Valoració del grau de consecució dels objectius. .......................................................................pàg. 6
2. Modificacions introduïdes respecte del projecte. ..............................................................................pàg. 7
3. Activitats realitzades. .........................................................................................................................pàg. 9
4. Canvis produïts en l’organització del centre o en el treball a l’aula. ...............................................pàg. 11
5. Propostes d’activitats formatives futures. ........................................................................................pàg. 13
6. Materials elaborats. ..........................................................................................................................pàg. 15
7. Actes de reunions. ............................................................................................................................pàg. 17
8. Registre d’assistència. .....................................................................................................................pàg. 55
9. Avaluació del projecte formatiu. .....................................................................................................pàg. 62
10. Annex I. Registre de signatures. .....................................................................................................pàg. 64

4
1.1. Pla de treball
Què ens proposem?
Objectius
Com ho treballarem? Com ho portarem a la pràctica?
Accions concretes que volem desenvolupar
Qui i en quins terminis?
Dinàmiques de treball i
temporització.
Com sabrem que hem aconseguit
els objectius?
Criteris d’avaluació/ indicadors
1.Crear una línia
metodològica
pròpia consensuada
de centre.
1.1. Millorar el
procés
d’aprenentatge
dels alumnes
cap un
aprenentatge
més global i
competencial.
1.Establir quina línia metodològica volem pel nostre
centre i determinar amb quines “activitats” ho durem a
pràctica.
2.Documentar-se de diferents tipus de metodologies,
posar-les en pràctica i posar-ho en comú.
3.Fer proposta de diferents metodologies i instruments
d’avaluació (activitats, projectes, maneres de fer treballs
d’investigació...). Especificar quins instrument
d’avaluació es faran servir així com els elements que
avaluaran i la periodicitat de l’avaluació.
3. Aplicació i seguiment de activitats programades.
4. Posada en comú i arribar acords.
5. Acabar de concretar i definir els acords.
*En Claustre.
*Individualment i en
cicle.
*En Claustre.
*Per nivell i cicle.
*En Claustre.
*En Claustre.
1. Hem definit una línia de
treball general al centre?
2.Hem estat capaços de
consensuar i elaborar activitats
metodològicament globals i
competencials?
3.Hem sabut incorporar-les en
les nostres programacions
d’aula? Els hem aplicat amb els
alumnes?
4.Hem aconseguit una millora en
el rendiment dels nostres
alumnes?

5
1.2. Calendari - Pla de treball
DIA Dinàmica de treball i temporització Continguts a treballar
24 i 25 de juny de
2014.
Claustre Acords de claustre per establir una metodologia coherent i unificada pel nostre centre, així com
instruments d’avaluació competencials.
24/10/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: COM ENSENYAR ORTOGRAFIA.
07/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ACTIVITATS INTERCICLES.
21/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ELABORACIÓ I ÚS DE LAAP BOOKS.
24/11/14. Tots els participants amb l’assessor CEP:
17 -20 (3 hores).
Exposició metodologies de treball al CEIP Santa Gertrudis.
28/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ORGANITZACIÓ DE L’AULA.
03/12/14. Tots els participants amb l’assessor CEP:
17 -19 (2 hores).
Exposició metodologies de treball al CEIP Santa Gertrudis.
16/01/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: DINÀMICA DE GRUP PER COHESIONAR
EL CLAUSTRE.
23 i 26 de gener
de 2015
Cicle – 2 hores Reflexionar sobre les exposicions realitzades i valorar aspectes que podem aprofitar per crear
una línia metodològica unificada.
30/01/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: GOOGLE DRIVE – Compartir
documents.
06/02/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: INFORMES D’AVALUACIÓ.
20/02/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: DINÀMICA DE GRUPS.
06/03/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: GLOBALITZAR VÀRIES ÀREES A PARTIR
D’UN TEMA DE TREBALL.
13 i 16 de març
de 2015
Cicle – 2 hores Prendre acords com a cicle sobre tot el treballat al seminari i definir una línia metodològica
única.
24/04/15
(Modificat
dades)
Claustre Extraordinari- 2 hores. Presentació al claustre dels acords de cicle.
Fer valoracions conjuntes dels acords. Arribar a acords d’una metodologia unificada en benefici
del funcionament del centre.

6
1.3. Valoració del grau de consecució dels objectius.
Objectius
Proposats
Criteris d’avaluació/ indicadors Avaluació
1.Crear una línia
metodològica
pròpia consensuada
de centre.
1.2. Millorar el
procés
d’aprenentatge
dels alumnes
cap un
aprenentatge
més global i
competencial.
1. Hem definit una línia de treball
general al centre?
2.Hem estat capaços de consensuar i
elaborar activitats metodològicament
globals i competencials?
3.Hem sabut incorporar-les en les
nostres programacions d’aula? Els hem
aplicat amb els alumnes?
4.Hem aconseguit una millora en el
rendiment dels nostres alumnes?
Al claustre es fa una valoració positiva dels objectius proposats així com
dels indicadors d’avaluació. Hem aconseguit marcar un inici d’una línia
metodològica conjunta en una sèrie d’aspectes:
- Definir i dur en pràctica una sèrie d’activitats a tot el centre.
- Globalitzar una sèrie de continguts de diferents àrees amb un mateix
projecte de treball.
- Planificar i dur a pràctica diferents tallers.
- Concretar una sèrie de metodologies i activitats per aplicar a diferents
àrees.
- Determinar què volem que aprenguin els nostres alumnes.
-Incorporar a les programacions d’aula i a la pràctica diària activitats més
globals i competencials, on els alumnes podien posar en pràctica diferents
coneixements i estratègies d’aprenentatge.
-Hem aconseguir una millora en el rendiment dels alumnes sobre tot a les
matemàtiques i la comprensió lectora.
- Debatre i compartir opinions diferents, així com una major empatia a
propostes diferents.
- Acordar materials i recursos.
- Tenir el coneixement de diferents metodologies i maneres de fer i tenir-les
presents pel proper curs acadèmic.

8
Modificacions introduïdes respecte del projecte.
Hem estat bastant fidels a les activitats que ens havíem proposat, així com les accions concretes que ens
havíem planificar fer. Per tant no hi ha cap modificació respecte al projecte de treball que ens havíem
plantejat.
Al següent apartat es presenta una relació de les accions i actuacions que hem dut a terme al llarg del
desenvolupament d’aquest seminari.

10
Activitats realitzades.
Activitats a nivell de Claustre Activitats a nivell de cicle Activitats a nivell individual
 Assistència i participació als Claustres
Metodològics*.
 Assistència i participació als claustres de
presa de decisions i arribada d’acords.
 Assistència a les dues sessions de
ponència per part del CEIP Santa
Gertrudis.
*Els Claustres Metodològics han consistit en exposicions
que han fet els propis mestres del centre a partir de
experiències dutes a pràctica dins les aules. Prèviament
ha hagut una feina de recerca d’informació, programació,
posada en pràctica dins les aules i d’avaluació. Els
continguts tractats venen especificats al Calendari del pla
de treball i a les actes.
 Valorar les exposicions realitzades als
claustres metodològics.
 Incorporar a les programacions
metodologies i activitats que permeten
globalitzar continguts diferents.
 Programar activitats més motivadores i
manipulatives pels alumnes per aquest curs
i pel curs següent.
 Fer un seguiment i valoració d’activitats
proposades.
 Elaborar registres d’avaluació.
 Programar i dur a pràctica diferents tallers.
 Fer propostes pel proper curs acadèmic.
 Documentar-se sobre diferents
tipus de metodologies.
 Incorporar a les UD activitats
proposades als claustres
metodològics.
 Intentar globalitzar continguts
de diferents àrees a un mateix
projecte de treball.

12
Canvis produïts en l’organització del centre i a nivell d’aula.
Canvis a nivell de Claustre/centre Canvis a nivell de cicle/aula Canvis a nivell individual/aula
 Dedicar sessions d’exclusiva només per a
tractar aspectes de funcionament
metodològic.
 Reunions d’una comissió específica per a
proposar i planificar activitats i tallers on
es permeti globalitzar continguts.
 Reunions per avaluar l’aplicació i
desenvolupament d’activitats
programades.
 Reunions de cicle i claustre per a arribar
a acords.
 Treballar millor en equip.
 Programar d’una manera més
globalitzadora.
 Sessions per programar tallers i elaboració
de material.
 Interès per noves
metodologies.
 Incorporar a les UD noves
maneres de fer.
 Programar d’una manera més
globalitzadora.

14
Propostes d’activitats formatives futures.
En principi s’ha acordat seguir formant-nos entre nosaltres a partir del seguir realitzant el proper curs
acadèmic els Claustres Metodològics.
Ens hem plantejat la formació i orientació d’un assistent en l’aplicació de noves metodologies.
De tota manera, a data de l’acabament d’aquest seminari, i com ve especificat en l’última acta, com a
claustre seguirem fent claustres on seguirem definint una línia conjunta de treball i ens falta acabar de
definir cap a on volem exactament una formació pel curs vinent.

16
Materials elaborats.
A partir d’aquest seminari hem elaborat una sèrie de documents que ens han ajudat a planificar-nos, a
fer un seguiment, i sobretot a dur un registre de les activitats fetes i dels acords presos:
- Graelles de planificació i programació dels tallers de matemàtiques.
- Rúbriques pels mestres i per l’observador dels tallers per tal d’avaluar el desenvolupament de
l’aplicació dels tallers.
- Actes de la comissió de Competències Bàsiques, per tal de dur un registre dels acords presos i pel
desenvolupament de les activitats dels diferents cicles.
- Les actes d’aquest seminari, que ens han servit per tal de definir què volem i cap a on anam.
- La concreció curricular. Ja hem començat a incorporar tots els acords i valoracions en la concreció
curricular del proper curs acadèmic.
- Unitats Didàctiques i Programacions d’aula. Per nivell i per cicles s’ha començat a modificar i
introduir les noves aportacions pel curs vinent, així com en propostes d’avaluació.

18
FORMACIÓ EN CENTRES Acta de sessions
Títol de l’activitat Clau
CEIP Puig d’en Valls – Metodologia: Treball per projectes. 020417 - 1973
Sessió nº Nº d’assistents Durada Data Lloc de celebració
1 23 i resta claustre 1h 24/10/14 CEIP Puig d’en Valls
Temes tractats
 Com treballar l’ortografia dins l’aula.
 Treball ortogràfic a partir de la vessant neurolingüística. Fomentar les estratègies
visuals front les auditives.
 Diverses activitats seqüenciades, on per passar a la següent activitat és necessari que
l’alumne hagi assolit els continguts de l’anterior.
 Autor: Daniel Gabarró- “¿Cómo enseñar ortografía? (Boira Editorial)
Acords:
- Tots els presents es mostren gratament sorpresos per aquesta metodologia i s’acorda
consultar el material proposat i reflexionar sobre els mètodes que feim servir en
contrast als aspectes exposats.
- S’acorda adquirir el llibre editat i/o consultar la pàgina web d’aquest autor.



Tasques a realitzar abans de la pròxima sessió Responsable
 Cercar activitats que fomentin la globalització
dins la dinàmica de les classes i aplicar-les.
 Preparar següent exposició.
 Tots els presents.
 Mestres responsables de
l’exposició de les seves feines

19
Desenvolupament de la sessió:
 S’inicia aquesta primera sessió amb l’exposició de la mestra Carmen Clapés on exposa
una metodologia que ha dut a pràctica dins la seva aula.
 Es centra amb l’aspecte de l’ortografia, ja que es va plantejar que els alumnes sempre
feien les mateixes faltes tot i treballar-ho contínuament, per tant, va tenir la necessitat
de cercar alguna manera diferent de fer-ho.
 Presenta el material de l’autor Daniel Gabarró (¿Cómo enseñar ortografía?), basat en
un programa neurolingüístic. Es procedeix al visionament d’un vídeo on el mateix autor
explica la seua metodologia:
Aquest metodologia es centra en que els alumnes facin l’aprenentatge de
l’ortografia a partir d’estratègies visuals, que no només ho vegin com un objecte
sinó com una paraula.
Es recomana aquest mètode a partir de 3r de primària i explica que té una
garantia entre un 50 i 80%
A continuació explica una sèrie d’activitats on el més destacables és que són
perfectament seqüenciades, i és importantíssim que per a que un alumne passi a
la següent activitat tingui els continguts ortogràfics programats assolits. També
destaca que és molt important que els alumnes sàpiguen el significat de les
paraules treballades, per tal de crear la imatge dins de la seua ment a l’hora
d’escriure. Ressalta que ens hem d’assegurar que tots els alumnes que tenen
problemes ortogràfics passin de tenir una estratègia auditiva a una estratègia
visual. El programa presentat per a que es pugui aplicar amb èxit s’han de
realitzar els 9 passos que proposa, i sempre partint de les pròpies
característiques ortogràfiques de l’alumne.
El coordinador de l'activitat,
Ricardo López Noguera

20
Temes tractats
 Activitats intercicles.
 Afavorir l’adaptació d’infantil al 1r cicle de primària.
 La millora del coneixement de l’alumne i facilitar-los experiències enriquidores. El rol
alumne-tutor.
Acords:
- S’acorda entre tots els presents que és una activitat molt interessant i important per tal
de crear més ambient d’escola i facilitar la incorporació dels alumnes d’infantil a
primària.
- S’acorda reflexionar si es podria deixar com una activitat a realitzar tots els cursos
acadèmics i deixar-ho com part de la metodologia del centre.



 Preparar següent exposició.
 Mestres responsables de
l’exposició de les seves feines

21
 En primer lloc els dos mestres del 1r cicle que fan l’exposició comencen tractant la
metodologia i l’organització d’una sèrie de tallers on participen els alumnes d’infantil de
5 anys i els alumnes de 1r cicle.
 Es programa uns tallers cada 2/3 setmanes en divendres, i a cada taller hi ha una
mestra d’infantil i un de primària. La durada dels tallers són d’una hora i mitja.
 Abans es fa una reunió entre les i les mestres per a realitzar grups de taller segons les
característiques dels alumnes.
 Cada alumne tindrà una targeta de color identificativa amb el nom posat (a mode de
collar). El color és diferent a cada grup. Es fan parelles com si fossin padrins i fillols.
 S’ha de decidir un punt de trobada prèviament. Els productes finals que realitzin els
alumnes se’ls enduran a casa i es farà un enregistrament fotogràfic de l’activitat.
 Com a exemple mostren una graella de 6 grups d’alumnes. També els collarets amb
les targetes de colors. Aquest collarets estan penjats dins l’aula durant tota la setmana
fins el dia dels tallers.
 Es procedeix a explicar quins tipus d’activitats realitzen a aquests tallers: escacs, cuina,
titelles, papiroflèxia, anglès, gimcana ...També mostren fotografies de diferents
productes finals realitzats pels alumnes.
 Es ressalta que es dona molta importància a la convivència, l’adaptació, tenir cura dels
petits, ajudar...
 Al torn obert de paraula es demana com avaluen aquesta activitat. Expliquen que
realitzen un registre d’observació.

22
Temes tractats
 Elaboració d’un producte final: LAAP BOOKS.
 Metodologia basada en la investigació de continguts per part dels alumnes.
 Autonomia en el treball i esforç per a elaborar una feina per part dels alumnes.
Acords:
- A tots els presents els hi agrada molt aquets producte a realitzar pels alumnes i es
valora que es una manera molt competència de treballar continguts.
- Es comenta com ho podríem aprofitar a altres cicles i a les diferents àrees. Tractar-ho
en cicle.



 Cercar continguts en cada cicle que es puguin
treballar amb aquesta metodologia.
 Es recorda que la propera sessió és l’exposició
del CEIP Santa Gertrudis al CEIP Sa Bodega.

23
 Una mestra del 3r cicle explica l’elaboració de Laap Books per part dels alumnes. Es
tracta d’un producte final que han de realitzar a partir de la recerca d’informació sobre
uns continguts pactats
 Consisteix en proposar un tema de treball als alumnes i a partir d’unes pautes
d’estructura d’aquest material ells busquen la informació dels diferents apartats i
seleccionen la informació més adient. A més han de decidir el format de presentació.
 Necessiten una orientació i unes pautes per tal d’elaborar-ho, però els alumnes treuen
molt de profit i treballen moltíssim l’autonomia front nous aprenentatges.
 Els alumnes es mostren molt motivats amb les activitats per a elaborar aquest material.
 Els alumnes més fluixos i/o que necessiten més suport necessiten unes pautes més
clares i un seguiment més exhaustiu, però s’observa una gran millora en els seus
aprenentatges.
 L’elaboració del Laap Book serà la nota de la unitat didàctica programada, juntament
amb l’exposició oral que fa cadascú dels alumnes del seu treball. Un cop finalitzat cada
alumne ompli un full d’autoavaluació de tot aquest procés.
 Es destaca que es treballa: l’autonomia, la iniciativa, la creativitat, totes les
competències lingüístiques i es fomenta molt l’aprendre a aprendre.
 En mostra els Laap Books elaborats pels seus alumnes que tracten sobre l’Edat
Mitjana. Ens comenta que es pot reballar amb aquesta metodologia qualsevol contingut
de qualsevol àrea.
 Finalment comenta que s’ha de fer un seguiment continu amb els alumnes i orientar-los
perquè sinó els alumnes tenen la tendència a copiar la informació que necessiten.
Necessiten molta orientació en aquest aspecte.

24
4 21 3h 24/11/14 CEIP Sa Bodega
Temes tractats
 Justificació de la feina per projectes.
 Relació amb les famílies dels alumnes.
 Organització del centre i horari.
 Projecte de centre.
Acords:
- Reflexionar sobre els continguts tractats.
- Relacionar-ho amb el què volem nosaltres com a centre i cap a on volem anar.



 Assistir al claustre de formació de l’escola:
organització i gestió dins l’aula. Treball
col·laboratiu entre mestres i alumnes.

25
 En un primer moment es presenten les mestres del CEIP Santa Gertrudis i ens
expliquen els següents aspectes relacionats amb el seu treball per projectes al seu
centre.
 En primer lloc exposen com es varen iniciar, una mica d’història d’aquesta metodologia,
les dificultats amb les que es trobaren i el temps que trigaren en poder treballar tot el
centre amb una línia metodològica conjunta.
 A continuació destaquen que qualsevol programació que es faci i la seva aplicació a les
aules ha d’estar sempre molt ben justificat, i per tant s’ha d’informar a les famílies.
 És importantíssim preparar a les famílies i es realitzen reunions pedagògiques amb
aquestes sempre justificant totes les feines.
 Tenen una figura de “l’assessor entre companys” que ajuda i guia als mestres en
l’orientació i implementació del treball per projectes dins l’aula.
 Respecte a com s’organitzen, elaboren un horari amb les tasques específiques que han
de treballar, així com un horari per a estratègies metodològiques. D’aquest horari es
destaca:
“Què m’expliques?”- treball principalment oral, la notícia, conferències... un treball oral
de la llengua.
Hores de càlcul.
Racons – estan establerts per tot el claustre i participa tota l’escola. Es treballa
ciències, art, aspectes periodístics... dependrà de les necessitats curriculars. Es
mesclen les classes fent grups i així cada aula és un racó
“S’hora del centre”
Treball d’aula – engloba les àrees instrumentals, fent-ho el mateix mestre a tot el grup.
L’Equip Directiu fa els racons.
 Projecte de Centre: Treball per projectes.
Per engegar un projecte aquest ha de partir d’una necessitat dels alumnes.
Al primer trimestre es dediquen a l’organització de l’aula, festes tradicionals... realitzant
petits projectes per a les coses que surten.
S’elabora una graella de seguiment dels continguts que han treballat, així com es du un
registre dels continguts que va treballant cada grup. Si en un determinant moment es
troba que no s’ha treballat un contingut es fa. Al tercer cicle es fa una relació dels
continguts fets i dels no treballats per tal de treballar aquells que no s’han tractat i
deixar el currículum cobert.

26
S’elaboren programacions didàctiques, i després a mida que es va treballant marquen
els continguts donats.
El centre entrega un butlletí de notes per competències.
Els projectes els trien els alumnes i els mestres han de ser els guies. El mestre també
orienta cap a on van els continguts que trien els alumnes.
Els especialistes fan les seves àrees però alguna tutoria el relaciona amb el projecte de
classe.
Treballen a nivell d’aula, no fan projectes comuns al centre o per cicles.
Ens donen unes pautes per aposar en marxa un projecte:
*Definir què volen, definir el projecte.
*Avaluació inicial.
*Desenvolupament del projecte.
*Tractament de la informació (recerca, organització, seleccionar informació... han de
ser produccions fetes pels alumnes, no ha d’haver-hi còpies).
*Avaluació.
Sempre s’ha de contextualitzar amb la realitat de l’alumne i el seu entorn.
El mestre també ha de fer un Planning amb els alumnes elaborant un mapa conceptual.
 I, per acabar aquesta sessió, ens donen una sèrie de direccions i recursos per a que
puguem consultar.

27
Temes tractats
 Organització i gestió dins l’aula.
 Treball col·laboratiu entre alumnes i mestres.
Acords:
- Tots els presents es coincideixen en una bona planificació de l’espai en relació a
l’alumnat que tenim i la feina programada a treballar.
- S’acorda reflexionar sobre la distribució que tenim els mestres dins les nostres aules.



 Es recorda que la propera sessió és l’exposició
del CEIP Santa Gertrudis al CEIP Sa Bodega.

28
 Aquesta exposició la realitza un mestra del 2n cicle de primària i comença amb la
presentació d’un PowerPoint titulat “Organització i gestió de l’aula”.
 En primer lloc comença justificant per què és important una bona gestió de l’espai, on
es destaca el següent:
Agilitza la feina dels mestres.
Disminueix irrupcions dins l’aula.
Afavoreix la participació dels alumnes dins l’aula.
El grup es mostrarà més motivat.
Es creen vincles entre les membres del grup.
Ordena i ajuda a planificar l’aplicació de les activitats programades.
 A continuació ens explica com es pot fer això:
Adaptar l’aula al Projecte Educatiu i les programacions d’aula.
Procurar que sigui un lloc coherent amb el que es fa en relació als objectius plantejats.
Intentar que sigui un espai acollidor, que els alumnes es sentin a gust.
Pactar i negociar amb els alumnes els diferents espais de l’aula segons els seus
interessos i el que tenim programat fer.
Fer canvis al llarg del curs i penjar els seus treballs.
Agrupacions dels alumnes segons el que es vol treballar.
Ens mostra una frase d’Albert Einstein que ens convida a la reflexió: “És una locura
seguir haciendo lo mismo y esperar resultados diferentes”.
 Després ens comenta que és molt interessant que els primers dies de classe els
alumnes gestionin la distribució dels espais, el material, els grups de treball.. que
determinin què volen a la seva aula, les responsabilitats que han de tenir...
 Finalment ens va explicant els diferents espais que té a l’aula (hem de destacar que
ens trobam dins l’aula d’aquesta tutora). Ressaltar que són espais dinàmics i que van
canviant i modificant-se amb els materials i productes que realitzen els alumnes a
mesura que treballen.

29
6 19 2h 03/12/14 CEIP Sa Bodega
Temes tractats
 Projecte: Com decoram la nostra classe?
 Treball per projectes.
 Activitats que fomenten el raonament i la deducció per part dels alumnes.
 Autonomia en l’aprenentatge dels alumnes.
 Enregistrament de la feina feta.
Acords:
- Exposició interessant i del gust de tothom, i ens convida a que reflexionem sobre les
tasques que ja duim a pràctica i a connectar activitats que ja feim amb una planificació
globalitzadora i competencial.
- Accedir a l’entorn Moodlee per a compartir experiències, documents i feines fetes.



 Seguir amb les sessions del seminari a
cadascú dels centres.
 Tots els membres presents.

30
 Presenten unes mestres de primària del CEIP Santa Gertrudis un projecte que vàren
realitzar fa uns anys amb uns alumnes de 5 anys: “Com decoram la nostra classe?”. El
projecte va sorgir a partir de qüestionar-se com es volien dir i de la necessitar d’explicar
qui eren.
 Ens mostren un PowerPoint amb tot el procés del projecte amb les activitats que varen
realitzar, així com de material realitzat pels alumnes.
 Dels aspectes tractats es destaca el següent:
Fomentar la reflexió i opinió per part dels alumnes, per partir dels seus propis
interessos.
Realitzar activitats prèvies al projecte per a marcar una línia de treball, amb el
corresponent registre de les dades que van sortint.
L’evolució del treball i els interessos dels boixos anava marcant nous dubtes i anava
marcant la línia de treball del que volien saber i investigar.
Destaquen la important col·laboració per part de les famílies.
A mesura que evoluciona el treball van sortint nous dubtes que van dirigint noves
recerques d’investigació, en aquest punt és molt important que el mestre tingui molt clar
què és el que aprenguin els seus alumnes per anar dirigint cap a una línia concreta.
Cada vegada que surt un interrogant s’ha d’elaborar una hipòtesi amb els alumnes.
Es comenta la importància de distribució de tasques i responsabilitats que ha de tenir
cada alumne en tot aquest procés. És molt important dur un registre d’observació i de
continguts treballats i assolits per a cada alumne, per tal de garantir l’assimilació del
currículum.
També comenten que el mestre ha de tenir molt clar com vol fer cada activitat, ja que
ha de tenir la previsió de les característiques individuals de cada alumne, els
agrupaments que es faran servir, suports que es poden necessitar...
Molt important també és arribar a unes conclusions després d’una recerca i plasmar-ho
entre tots a un document, com per exemple en la elaboració d’un mapa conceptual del
que han fet i après.
Aquest tipus de projecte permet globalitzar totes les àrees que un consideri o vagin
sorgint.
Importantíssim és el dur un registre de tot el que es fa, ja que després permetrà al
mestre elaborar la programació amb els continguts treballats i objectius assolits. Les
programacions elaborades es guarden a una carpeta que té cada grup que els
acompanya en tota la seva etapa de primària, i d’aquesta manera queda constància de
tot el que s’ha treballat.

31
També es destaca que els pares han d’estar informats de tot el que es fa, així com
donar-los una còpia del document de programació, o accés de consulta a la pàgina
web del centre o al bloc de la classe.
 Després les mestres que realitzen l’exposició passen a explicar un altre projecte que
realitzaren, relacionat amb la recaptació de sous per a la fundació de Vicent Ferrer.
Tots els aspectes tractats a l’anterior projecte es tornen a comentar en aquest.
 Finalment es debat sobre l’avaluació de tot aquest tipus de treball, i ens comenten que
s’ha de tenir molt clar què es vol fer i quines eines volem que aprenguin (més important
que aprendre continguts), també és importantíssim dur un registre exhaustiu del que
fan els alumnes i què van assolint. Al centre tenen una sèrie de documents per a
facilitar l’avaluació, que al mateix temps comparteixen amb altres mestres i amb les
famílies.
*La Sra. Dolors Roig, en un punt del desenvolupament de la sessió, comenta als presents que
podem accedir a l’entorn Moodle. Explica la manera que podem accedir.

32
7 23 1h 16/01/15 CEIP Puig d’en Valls
Temes tractats.
 Dinàmiques de grup per cohesionar el Claustre.
Acords:
- Tots els presents acorden tenir present tècniques d’aquestes per tal de rompre les
rutines que massa sovent fomentem a les aules.



Assistir al claustre de formació de l’escola: Valoració
en cicle de totes les exposicions i ponències fetes.
Tots els participants del seminari i la
resta del claustre.

33
 Es presenta en primer lloc unes justificacions de perquè és molt important dedicar
temps a realitzar activitats diferents dins les aules trencant la rutina diària per tal de
cohesionar el grup classe i per a que els alumnes perdin vergonya a interactuar amb
els companys i a participar en les diferents propostes que els hi puguem oferir els
mestres.
 Justifiquen que és molt important trencar puntualment cada mati amb la rutina que
estiguin fent. Els ajuda a descansar la ment, desinhibir-se, expressar emocions,
compartir situacions amb els companys...
 A continuació ens presenten una relació d’activitats. Unes impliquen una acció de pocs
minuts i altres poden implicar mitja o una sessió complerta: jocs de picar palmes, jocs
de paraules, un ball (individual i per parelles), observar una imatge i expressar
sentiments que els i produeixen...
 Posteriorment proposen als presents dos activitats per a realitzar: la primera és un
simulacre d’un Flasmob (en el quals tots els presents participen realitzant un ball a
partir d’un ball realitzat pels alumnes de 6è) i l’altra es tracta de copiar i emular formes i
gestos que es produeixen a una vídeo.

34
8 i 9 23 2h 23 i 26/01 CEIP Puig d’en Valls
Temes tractats
 Valorar en cicle les activitats i metodologies tractades a les exposicions dels
companys als claustres de Seminari.
 Valorar el treballs exposats pel CEIP Santa Gertrudis.
 Extraure conclusions sobre les metodologies presentades i relacionar-ho amb el tipus
de feina que ja es fa al nostre centre, així com fer propostes de millora.
Acords:
 Seguir el proper any amb claustres metodològics per compartir experiències.
 Seguir cercant i aplicant activitats que permetin globalitzar.
 Tenir presents les propostes de millora de tots els cicles per a programar el proper
curs acadèmic.



Assistir al claustre de formació de l’escola: exposició
d’activitats i metodologia: google drive (compartir
documents)
Directora i mestra de música

35
Els diferents cicles es reuneixen per a tractar els aspectes determinats a l’apartat de
temes tractats en aquesta acta, i es ressalten els següent aspectes (s’adjunten les
actes dels diferents cicles):
 Educació Infantil:
En general es valoren molt positivament.
El que més ha agradat és que són iniciatives que ja s’havien dut a la pràctica.
Resulta molt positiu que els/les mestres expliquin les coses que donen bon
resultats a la seva aula.
Els hi agradaria anar a visitar el centre de Santa Gertrudis.
Algunes de les mestres han començat a aplicar coses dins de la seva aula:
Tutora de 5 anys B: Laapbook i carretera de conceptes.
Tutores de 4 anys : racons internivell
Tutora de 4 anys B: encarregats a l’aula.
La tutora de 5 anys A ha utilitzat coses pel seu projecte del nom de la classe.
Sobretot l’apropament a la realitat dels seus alumnes.
En general hem aprés que no sempre hem de seguir el mateix guió.
 Primer cicle de primària:
- Algunes exposicions no estan gaire relacionades directament amb l’objectiu
plantejat enguany de la Formació de Centre, però sí que es poden treure algunes
idees per aplicar en els treballs per projectes.
- Les xerrades van ser pràctiques i van ser enriquidores. Potser una visita al centre
i fer una sessió in situ seria la part que donaria un coneixement més global i
complet.
- Pensam que si es vol fer un treball per projectes ben fet ha d’haver més hores de
coordinació entre els mestres d’un grup i així poder implicar més àrees.
- Creiem que al nostre centre encara no tenim les condicions necessàries per
aplicar-lo.
- Respecte a les famílies hauríem de fer un treball pedagògic intens i llarg per
preparar-les i explicar-les el funcionament d’aquesta metodologia.
- Es plantegen els següents interrogants: Cap a on anam? Volem aquesta línia
metodològica per a la nostra escola? Estem disposats a fer aquest esforç?

36
 Segon cicle de primària:
- Acord de dur a terme alguna proposta d’activitat exposada als claustres, com pot
ser la part d’ortografia visual. Es creu que és una bona idea posar-la en pràctica a
tallers de llengua.
- D’altra banda, el recurs material de LAPBOOKS pot ser molt útil per posar en
pràctica al projecte d’art de 2n cicle, així com el curs vinent.
- S’ha consensuat d’altra banda:
Pel curs vinent fer un Laapbook per alumne o en petit grup, per tal de treballar
continguts d’art.
De la part d’organització d’aula, a principi de curs s’ha de disposar de més temps
per preparar material i aconseguir una bona organització d’aula, ja que si aquesta
no és adient, els alumnes poden tenir dificultats per assolir continguts de les
diferents àrees. És molt important que aconseguir que els alumnes siguin el més
autònoms possible i que siguin ells els protagonistes del seu procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Es valora molt positivament les ponències de membres del claustre els
divendres. Es proposa la seva continuïtat el curs vinent per tal d’anar creant una
mateixa línia metodològica al centre.
- Després de les ponències, ens hem adonat que al nostre centre manquen més
reunions d’equip docents per tal de programar de manera conjunta i treballar així
de manera globalitzada.
- En general gran satisfacció amb el camí que està seguint la nostra escola. El
claustre està obert a noves metodologies i, a poc a poc, s’han anat introduint
canvis molt significatius: tallers de matemàtiques a tots els cicles de primària,
racons a cicles, globalitzar contingut a través del monogràfic... Ens estem
implicant molt en les sessions de claustre dels divendres.
- Es proposa seguir la idea del CEIP Sta. Gertrudis de crear un document per cada
grup que puja d’infantil fins a 6è de primària, en el que hi estigui reflectit tots els
projectes que s’han anat treballant al llarg de l’escolaritat.

37
 Tercer cicle de primària:
- Tots els membres del cicle valoren molt positivament les sessions dels claustres
metodològics perquè són molt didàctics i pràctics a l’hora de posar-ho en
pràctica.
El projectes de l’escola Sta. Gertrudis han estat molt interessant però el tercer
cicle no estam molt d’acord en la manera de treballar els conceptes ja que
trobam que el currículum es tracta molt relaxadament, es a dir, es treballen molt
uns determinats conceptes però en queden molts de pendents que es van
deixant per al tercer cicle o no es veuen mai. També pensam que treballa cada
tutor individualment cada projecte i ens agrada més la forma de treballar de la
nostra escola que és més en equip i un monogràfic per a tota l’escola. Això no
vol dir que no es pugui fer projectes per aula.
Propostes de millora:
*Continuar amb claustres metodològic i compartir experiències entre tot el
claustre.
*Realitzar activitats per millorar l’ortografia.
*Fer activitats intercicles.
*Continuar fent les activitats que ja ens funcionen.
*Fer dinàmica de grups de manera trimestral.

38
Temes tractats
 Compartir documents. Google drive
Acords:
- Tots els presents acorden practicar amb documents comuns en aquest espai per tal
d’anar practicant.
- Pel proper curs acadèmic es proposa fer en aquest espai: les memòries dels cicles,
reunions d’Equips Docents, El treball específic d’alguns alumnes (alumnes NESE).



Assistir al claustre de formació de l’escola:
exposició d’activitats i metodologia: ELABORACIÓ
INFORMES D’AVALUACIÓ.
Mestres d’Educació Infantil

39
 La mestra que realitza aquesta l’exposició justifica aquesta eina a partir de la
necessitat que mostren moltes vegades molts de mestres de la falta de temps i d’espai
per a compartir documents i per a realitzar reunions.
 En un primer lloc realitza una explicació teòrica del origen del google Drive i de com va
sorgir i quina expansió va tenir.
 A continuació exposa què ens permet aquesta eina:
Emmagatzemar documents i compartir-los.
Es poden crear molts tipus de documents.
Es pot crear, modificar i crear tot tipus de documents específics des d’aquesta
aplicació. És un administrador de documents.
Es pot transferir documents a les persones que es conviden.
 L’únic requisit que es necessita és tenir un compte de gmail.
 A continuació mostra per passes com es pot accedir al Google Drive. Així com poder
descarregar aquest sistema de diferents maneres.
 Després fa casos pràctics de creació d’arxius. Mostra diferents opcions, com fer un
document de text, com treballar des del nostre ordinador, com compartir-los amb altres
persones...
 Per finalitzar ens mostra una relació de fonts i enllaços d’interès.
 Al torn obert de paraula es tracten els següents temes:
Es proposa crear un document amb una activitat per a tots els mestres per a que anem
practicant amb aquesta eina.
Les mestres d’infantil comenten que elles ja ho han posat en marxa per a tractar
aspectes sobre un alumne en concret.
Es diuen les contrasenyes del centre per a poder accedir.
Pel proper curs acadèmic es proposa treballar les memòries dels diferents cicles, les
reunions dels Equips Docents i el treball específic dels alumnes NESE.

40
Temes tractats
 Elaboració d’informes d’avaluació.
 Projecte Filosofia 3/18.
Acords:
- Consultar la pàgina web del GRUP IREF.
- Plantejar-nos els informes d’avaluació.



Assistir al claustre de formació de l’escola: exposició
d’activitats i metodologia: GLOBALITZAR ÀREES A
PARTIR D’UN TEMA DE TREBALL.
 Els mestres que exposen.

41
 A la sessió d’avui dues mestres d’Infantil ens presenten i expliquen com realitzen els
seus informes d’avaluació i després ens fan una explicació de la metodologia filosofia
3/18 que elles duen a pràctica dins les aules d’infantil.
 En primer lloc una mestra d’infantil ens introdueix el per què fan els informes
d’avaluació d’aquesta manera i ens posa el visionament del vídeo “És utòpic canviar
l’educació?” DE Carles Monereo, del que es ressalten els següents aspectes:
S’ha d’avaluar “in situ”: hi ha molts moments que s’avalua per competències i no en
som conscients.
Demana que es reflexioni, compari, s’autoavaluï.. posar en pràctica coneixement per
avaluar als alumnes.
Els professors hem de proporcionar eines i coneixements als alumnes per avaluar-los i
autoavaluar-se.
Proposa que molts de professors ja ho fan, és important fer el canvi i proposa que si es
vol fer una canvi metodològic es comenci per l’avaluació.
 Després la mestra ens explica la dificultat que tenen per avaluar el que fan amb els
ítems del Gestib. Elaboren un document d’avaluació que consta de tres parts:
“Què hem fet?”- D’on surten els continguts treballats.
“Per què?”- Justifiquen el que han treballat i expliquen la seva importància.
“Com ha anat?” – En aquest punt s’informa de l’evolució individual de cada alumne.
A continuació ens mostren un exemple d’informe d’avaluació realitzat per un dels seus
alumnes.
 En aquest punt ens explica de manera més detallada el punt que fa referència al “Com
ha anat?”. Hi ha un resum de l’informe i surten observacions respecte a: aspectes a
millorar, estratègies per aconseguir-ho, ressaltar punts forts... i ha d’estar fet amb un
llenguatge entenedor i ha de ser un informe positiu.
 Per acabar aquesta part ressalten que els pares a les valuacions donen més
importància a les observacions dels mestres que als ítems en sí.
 Posteriorment passam a la part d’explicació del projecte de Filosofia 3/18 per part
d’una altra mestra d’infantil.
 En primer lloc ens ofereix una explicació de què consisteix aquests tipus de projecte.
Principalment facilita les habilitats del pensament. És una manera de desenvolupar la
capacitat cognitiva i permet globalitzar totes les disciplines, i els alumnes aprenen eines
que podran fer servir tota la vida. Es treballen continguts de la vida quotidiana i podran
aplicar-los a tots els àmbits de la seva vida.

42
 L’objectiu principal d’aquest projecte és ajudar-los a pensar per ells mateixos. Ens
presenten una relació de les habilitats del pensament que es treballen, així com una
relació d’habilitats d’aplicació.
 A continuació ens explica com es pot aplicar a l’aula (clima afectiu, potenciador
d’habilitats de pensament, diàleg filosòfic, avaluació amb judicis de valors...)
 Comparteixen una conclusió de la seva experiència dient que convida als alumnes a
pensar i al raonament, així com a l’autonomia a l’hora de pensar, i a més és una
manera atractiva i divertida.
 Es presenta una activitat realitzada a 3anys, una activitat de recerca a través de l’art.
Es destaca que el/la mestre/a fa de guia o mediador. Ens mostren també la memòria
de la seva experiència. A infantil dediquen una hora setmanal a fer filosofia a través
dels contes.
 Es destaca que és molt important realitzar desdoblaments amb els grups. També és
interessant fer un enregistrament de la sessió, així com és importantíssim avaluar entre
tots la sessió quan acaba.
 Tot seguit ens mostren el vídeo “L’aventura de pensar” del projecte de filosofia 3/18. Un
cop acabat ì per acabar la sessió ens mostren les fonts del GRUP IREF. Ens expliquen
la pàgina Web i les seves parts.

43
Temes tractats
 Dinàmica de grups.
Acords:
- Tots els presents es mostren d’acord en les conclusions fetes respecte al treball en
equip.
- Tenir més present el treball en equip dins les aules i donar-li la importància que
pertoca.



 Assistir al claustre de formació de l’escola:
reflexionar sobre els acords presos ja que la
propera sessió és la última on com a claustre
hem de prendre decisions.
 Tots els i les mestres.

44
 La sessió d’avui la realitza la Directora en col·laboració amb una àvia d’uns alumnes
del centre. Ens expliquen que a través d’un taller de cuina es poden treballar els
continguts relacionats amb la cohesió de grups, el treball en equip i la presa d’acords
conjunta.
 En primer lloc indiquen a tots els presents que ens hem d’organitzar en grups, donant
la pauta que ningú quedi sense formar part d’un equip. Un cop fet això ens hem
d’ubicar a una taula de treball on hi ha una sèrie d’eines i productes per a elaborar un
menjar.
 A continuació ens expliquen el procés d’elaboració del producte, indicant que cada
membre de l’equip ha de tenir una tasca específica que ha de respectar en el procés
d’elaboració. Insisteixen que aquesta passa de distribució de funcions abans de
començar una tasca conjunta és molt important per a que el resultat final sigui bo i tots
hagin tengut la seua implicació i responsabilitat. A més hi ha una sèrie d’estris de cuina
que hem de compartir tots els equips a un espai comú.
 Un cop explicat això els equips realitzen l’elaboració del menjar explicat.
 Acabat ja el producte es fa un posada en comú per part de cada equip del treball
conjunt que han fet, dificultats trobades, compliment de responsabilitats, sensacions...
 Posteriorment es fa una anàlisi d’aquesta posada en comú i entre tots els presents
realitzam un anàlisi d’aquells aspectes que podem tenir en compte amb els nostres
alumnes i quins aspectes podem potenciar per tal d’incentivar la cohesió i el treball en
grup. Una manera diferent de treballar dins les aules, insistint també que ho podem fer
amb una activitat i a un espai totalment diferent del que estam avesats a fer.
 Per acabar ens mostren una sèrie d’activitats relacionades amb el que acabam de fer,
com per exemple expressar en una oració els sentiments que els ha produït aquesta
activitat, escriure una petita història relacionada amb els productes utilitzats, elaborar
una recepta, elaborar un text instructiu....

45
Temes tractats
 Globalitzar vàries àrees a partir d’un tema de treball.
Acords:
- Valorar aquesta manera de treballar d’acord a la feina que duim actualment a les
aules.



Assistir al claustre de formació de l’escola:
Valoració en cicles de les metodologies i activitats
presentades. Fer propostes de millora pel curs
vinent per crear una línia de treball conjunta.
Tot el Claustre
Els dos tutors del 4t nivell de primària presenten en aquesta sessió la metodologia de treball
que fan servir a tot el segon cicle de primària: el treball curricular a través de l’art.
 A partir d’un Power- point expliquen en primer lloc la justificació de per què varen
decidir fer servir el treball a través de l’art. Varen començar a fer-ho el passat curs
acadèmic ja que no hi ha llibres de text a les llengües, i consideren que el treball a

46
partir de l’art obre una ventall de possibilitats de treball molt ampli i molt motivador. Es
treballa a partir de les emocions, els sentiments, les descripcions, el raonament i tot allò
que surt dels propis alumnes. La base d’aquesta manera de treballar està basada en la
Filosofia 3/18.
 Expliquen que aquesta manera de treballar permet globalitzar molts de continguts i
enllaçar el treball de diferents àrees.
 Mostren a continuació la relació de pintors que tenen programats treballar per
trimestres al llarg del present curs acadèmic, així com les sortides i activitats
complementàries relacionades amb aquests.
 Després mostren un quadre de Joaquin Sorolla. Expliquen com es comença el treball a
partir d’una obra d’art. Fer suposicions, debats, descripcions, emocions que els hi
transmet.. i a partir d’aquí ja es dirigeix a treballar continguts planificats a les diferents
UD de les diferents àrees.
 Un cop explicat això mostren una graella on hi ha una relació dels continguts de les
àrees de català, medi, matemàtiques i artística que estan relacionats amb el treball
d’aquest pintor. Destaquen que és molt important que a l’hora de programar triïn
continguts de diferents àrees que es puguin enllaçar, o deixar-los oberts a continguts
i/o interessos que vagin sorgint per part dels alumnes.
 A continuació mostren un llistat de productes finals que hauran de realitzar els alumnes
al llarg del treball d’aquestes UD i que ens servirà com avaluació de tot el procés.
 Com a conclusió expliquen que és molt gratificant el treball a partir de l’art i que els i les
alumnes es mostren molt motivats. S’assimilen els continguts programats a partir del
treball de raonament dels alumnes, entenen el que aprenen, evolucionen molt en la
comprensió lectora i el raonament de conceptes.. i es mostren cada cop més autònoms
en el treball, així com molt motivats per aprendre coses noves. També destaquen que
es troben amb diverses dificultats, per exemple a l’hora d’avaluar, sobretot fer-ho
encaixar amb els ítems d’avaluació que proposa el Gestib. Es fan moltes coses que no
queden reflectides als informes d’avaluació. A més la programació inicial no es
compleix del tot perquè l’evolució de les activitats encamina al treball d’altres continguts
que no es tenien programats, i costa molt ajustar-ho i fer-ho quadrar tot. També els
continguts que proposen són molt amplis i no dona temps a treballar-se tot.
 Per acabar, ressalten que una UD ha de ser un document obert i flexible, que serveixi
de guia i orientació. S’ha d’anar revisant contínuament.

47
14 i 15 23 2h 13 i 16/03 CEIP Puig d’en Valls
Temes tractats
 Anàlisi del treballs i metodologies exposades.
 Propostes d’activitats i o metodologia de treball amb els alumnes a alguna àrea o
vàries àrees pel proper curs acadèmic.
 Valoració d’activitats que hem dut a terme al present curs que podem millorar i seguir
realitzant el proper curs acadèmic.
Acords:
 Es presenten en aquesta acta les reflexions i les propostes de tots els cicles del
seminari de formació.
 A l’última sessió del seminari es realitzarà una posada en comú de tothom.
 En aquesta sessió es prendran acords metodològics per al proper curs acadèmic.



 Revisar els acords i propostes fetes pel cicle
per a exposar-les al proper claustre del dia 24
d’abril.
 Tots els presents

48
Els diferents cicles es reuneixen en dues sessions per a tractar els aspectes
determinats a l’apartat de temes tractats en aquesta acta, i es ressalten els següent
aspectes:
 Educació Infantil:
Anàlisi del treballs i metodologies exposades:
Molt interessant.
Molt productiu es poden adaptar moltes propostes a infantil, excepte l'ortografia tot ha estat
molt profitós.
Laapbook molt interessant i a 5 anys s'ha dut a la pràctica.
Google drive molt pràctic i 3 anys B l'ha posat en pràctica.
Organització de l'aula moltes idees profitoses.
Avaluació t'obliga a reflexionar sobre el treball fet a l'aula.
Art: molt interessant
Dinàmica de grup: uneix al claustre, vivències molt divertides i positives paral·leles a la feina.
Projectes ( Sta. Gertrudis): aprofundir en les activitats per fer-les més significatives i vivencials
(ex. dissecció d'un peix a les aules de 5 anys).
Valorem molt positivament que es faci una exposició de la part pràctica de les experiències
entre els companys de centre.
Propostes d’activitats i o metodologia de treball amb els alumnes a alguna àrea o vàries
àrees pel proper curs acadèmic.
Tallers intercicle (proposta de millora de les mestres en pràctiques).
Unificar criteris de cara al treball d'un alumne determinat de la classe de 3 anys B.
Laapbook ( 5 anys B ) nom de la classe.
Organització de l'aula ( 5 anys B): carretera de conceptes treballats.
Avaluació: observacions al Gestib.
Filosofia 3/18 aplicat a les converses de grup.
Reunions del l'equip docent a Educació infantil.
Continuar amb claustres de metodologia.
 Primer cicle de primària:
Laap book. Isabel Ferrer .Com a producte final de trimestre o curs és una bona
metodologia. S’ha d’implicar la família perquè encara són petits a 1r cicle. A l’àrea de
C. Naturals i C. Socials seria un bon començament. Una aplicació real seria explicar
ells mateixos en fitxes el que van aprenent de cada assignatura. Aquestes fitxes es van
guardant durant el curs. Hauríem de donar instruccions perquè el Padrins facin les
explicacions necessàries als Fillols. A les sessions d’Apadrinament Lector es poden
llegir i fer el Laapbook , al 3r trimestre.

49
Taller Inter cicles. Miquel Fontirroig i Rubén Peris
Seria interessant realitzar-ho una vegada al trimestre durant 4 setmanes o només en un
trimestre, tercer per exemple, per preparar el pas al curs següent. Podria ser inter cicles
(Inf-1r cicle) (1r-2n cicle) (2n-3r cicle), o també podria ser dins d’un cicle per conèixer-
se millor entre ells.
L’equip/s de cicle/s decidirien el tema dels tallers, per exemple: expressió oral, cuina,
jocs de convivència i valors, relaxació... A cada ronda nova de tallers es farien nous
agrupaments.
Organització d’aula. Edith Brachs
Molt interessant l’exposició. És molt important una bona organització de l’aula. Hi ha
una llista acordada sobre els espai s mínims obligatoris que ha de tenir cada aula. S’han
de revisar cada any per cicle per si és necessari modificar-la.
Butlletins de notes. Rosa Morey i Adela Martínez
Com els ítems de vegades no reflecteixen tota la informació que volem transmetre als
pares hem d’acostumar-nos a preparar frases o petits textos que afegirem a les
observacions del butlletins de notes a cada trimestre. Els pares ho valoren molt.
Google Drive. Aina Balaguer
Per al curs que ve proposem treballar a partir d’aquesta eina als cicles, nivell i centre.
Globalització de continguts. Ricard López i Toni Marí
És molt important relacionar continguts a través de diferents àrees, és més motivador i
significatiu. A principi de curs s`ha de pensar la manera de de programar-ho. La
motivació del mestre és molt important per poder transmetre-la.
 Segon cicle de primària:
Anàlisi del treballs i metodologies exposades.
 Dinàmica de grup equip directiu: valorem molt positivament el fet de fomentar el bon
ambient amb dinàmiques grupals. Si hi ha un bon clima, els recursos humans estaran
més oberts a treballar de manera cooperativa, a aplicar metodologies noves, a
gestionar els conflictes amb més facilitat i amb positivitat, entre d’altres fets.
 Inventari Acuña: pensem que hi ha una necessitat d’organitzar de manera ordenada els
recursos materials del centre. D’aquesta manera, podem fer-ne un ús de qualitat,
guanyant en la temporització de crear materials, que pot ser ja disposem i ho
desconeixem.
 Google Drive: ens sembla molt útil per compartir material amb l’equip docent d’un grup,
així com per poder globalitzar la programació d’aula amb els diferents mestres
especialistes. També és necessari per compartir protocols o orientacions específiques
amb un grup i/o alumne. Veiem imprescindible una bona connexió a Internet. D’altra
banda, poder disposar dels documents de centre a través de google drive i/o
fotografies d’activitats de centre, evitaria saturar el servidor de l’escola.
 Filosofia 3/18: des del nostre punt de vista, ens va agradar molt, sobretot per aplicar-ho
a l’art a 2n cicle. Molt útil per fomentar la participació, l’expressió oral, el raonament i
l’esperit crític de l’alumnat.
 Avaluació (observacions a l’informe dels alumnes): valorem de manera molt positiva
l’exposició, així com la idea d’estructurar la informació que ha de ser llegida pels pares.
Els exemples eren molt clars i sempre parlant en positiu i oferint orientacions.

50
 Metodologia globalitzadora: traslladar a la resta de companys la nostra manera de
treballar al cicle ens anima a unificar idees i anar creant a poc a poc una mateixa línia
metodològica de centre.
Els mestres de 2n cicle proposen:
- Continuar amb L’ART com centre d’interès per globalitzar la major part d’àrees
possible.
- Continuar amb els TALLERS DE MATEMÀTIQUES. La valoració és molt
positiva. Hi ha hagut molta implicació dels docents.
- Introduir els racons a llengües i seguir amb els de matemàtiques com es fa a 3r
de primària.
- Continuar amb els claustres de metodologia; estan funcionant molt bé i molts
mestres han aplicat alguna proposta metodològica de companys. És una manera
de conèixer diferents habilitats dels companys, que podríem desconèixer si estan
a altres cicles i no hi fem classe.
- Proposem planificar a l’horari de principi de curs sessions per crear material (de
manera més concreta) per Tallers de matemàtiques i dies que es facin activitats a
nivell de centre (dia de la Pau, Carnaval, ...).
- Disposar de reunions d’equip docent per poder globalitzar.
- Aplicar l’ortografia a nivell visual i Laap books aprofitant la metodologia de
cicle.
 Tercer cicle de primària:
Filosofia 3/18: Va ser molt interessant l’exposició i creiem que sempre s’està treballant
en moltes ocasions dins l’aula però que ho podríem enfocar més per fer-ho a l’hora de
tutoria amb més profunditat.
-Manera de treballar a partir d’un quadre: “La pesca de la tonyina en Ayamonte”:
Valoram molt positivament la feina que fan els nostres companys de 2n Cicle però
l’equip de 3r Cicle pensa que en alguns moments pot ser un poc monòton sentir durant
un trimestre el mateix tema a totes les àrees. Creiem que si no s’aplicàs el tema a totes
les àrees podria ser més motivador i més curt en el temps, és a dir, que no duri tot un
curs.
Acords pel proper curs acadèmic:
-Sol·licitar un curs de formació de Filosofia 3/18.
-Fer un producte final de cada tema treballat: mini-books, Laap-Books, còmic, quadre,
Power point, jocs, presentacions orals, maquetes, murals, activitats online, ...
- Continuar amb els claustres metodològics i amb la dinàmica de grups per a tot el
claustre.

51
16 i 17 23 2h 9-12/05/15 CEIP Puig d’en Valls
Temes tractats
 Anàlisi i valoració del treballs exposats per part dels diferents cicles.
 Propostes de millora per part dels cicles i proposta d’una línia metodològica conjunta.
 Acords metodològics de tot el Claustre.
 Definició línia metodològica de treball per tot el centre.
Acords:
- Seguir revisant i planificant per a elaborar una línia conjunta de treball.
- Seguir el proper curs amb els claustre metodològics de formació entre iguals.
- A l’acta venen definit els acords més concrets respecte a metodologia i activitats.



 Revisar les actes i acords d’aquests seminari.  Tot el claustre.

52
En primer lloc, com a primera part d’aquesta última sessió del seminari, els coordinadors de
tots els cicles passen a exposar les valoracions i anàlisi de les sessions del seminari i a fer
propostes metodològiques de cara al curs vinent. Tots aquest aspectes estan especificats a
l’acta anterior, l’acta nº13. D’aquests es destaca els següents comentaris:
 De les valoracions del nivell d’infantil s’especifica que els tallers siguin dins del mateix
cicle, a més, el treball que es realitza amb una alumne NEE de 3 anys quedin reflectits
dins el PAT per tal que es puguin aplicar a altres alumnes.
 Del 1r cicle de primària s’especifica en aquesta sessió que s’aprofiti el monogràfic del
centre que es treballi al proper curs acadèmic per a treballar jocs de paraules,
vocabulari i que els alumnes elaborin el material. També es comenta que es podria fer
tallers intercicles entre tot el centre i a més realitzar uns tallers intracicles a principi de
curs per a que es coneguin millors els alumnes del mateix cicle.
Un cop acabats les exposicions dels coordinadors dels diferents cicles, i com a segona part, es
passa a tractar a nivell ja de tot el claustre els següents continguts proposats fent ja les
aportacions i planificació pel proper curs acadèmic traçant una línia de treball conjunta per tot el
centre:
 TALLERS DE MATEMÀTIQUES.
Degut a la bona acollida dels tallers de matemàtiques que s’han dut a terme en el
present curs acadèmic per part dels mestres, famílies i alumnes, es decideix continuar
el proper curs concretant una sèrie d’aspectes.
Es realitzaran dos tallers cada trimestre.
Es mantindran els quatre tallers al llarg del matí: un de càlcul, un de resolució de
problemes, altre d’activitats al pati i el quart rotatiu (anglès, música o TIC).
Els continguts de matemàtiques que s’hauran de treballar són els relacionats amb totes
les unitats de mesura, els d’estadística i els de geometria.
A principi de curs els cicles hauran de concretar els continguts exactes a treballar en
aquests tallers.
Les activitats hauran de ser el més pràctiques possibles, manipulatives i significatives
pels alumnes.
Si algun dels dies un cicle determinat vol globalitzar tots els tallers en un (com per
exemple una gimcana) tindrà la llibertat de fer-ho, prèviament planificat.
S’acorda mantenir la figura de que hi hagi un observador per cicle per ajudar i valorar
l’evolució dels tallers, per tal de millorar els tallers amb propostes de millora.
S’organitzaran uns mínims a treballar a nivell de cicle, després cada cicle decidirà com
ho voldrà treballar.
 COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES.
Es decideix que cada cicle pugui demanar l’ajuda i la implicació de les famílies en els
tallers (de matemàtiques, de disfresses de carnaval, de sant Jordi...)
Aquesta col·laboració pot servir per a preparar material divers. Es podria realitzar en
ocasions a les hores d’exclusiva amb una bona planificació.
S’acorda que quan participin pares en activitats del centre (siguin del tipus que sigui) ha
d’estar la col·laboració molt organitzada per part dels mestres, deixant ben definit la
funció que han de tenir els pares i mares dins la dinàmica i el desenvolupament de
l’activitat.

53
 ÚS DEL GOOGLE DRIVE.
S’acorda fer servir aquesta eina per compartir documents i informació a nivell de cicle i
de centre. Es proposa començar aquest curs amb la realització de les memòries de
final de curs.
 S’acorda seguir el proper curs acadèmic amb la realització dels claustres metodològics,
com a eina de formació entre iguals, per a compartir experiències i per seguir creant
una línia de treball conjunta. També es decideix fer servir aquests claustres per a
treballar entre els mestres la Filosofia 3/18.
 Es proposa i s’acorda també la planificació del treball dels mestres durant les dues
primeres setmanes de setembre: 1 de setembre claustre; del 2 al 4 setembre
organització d’aula, planificació tutoria i nivell; 7 i 8 de setembre elaboració
programacions de cicle a la Cala de Sant Vicent; 9 de setembre comissions i el dia 10
preparació i planificació reunions de pares. També s’acorda que el dia 3 a les 9 hores
es faci la reunió amb les famílies de P3.
 TALLERS INTERCICLES
A Infantil realitzaran tallers intercicles entre ells i al 3r trimestre realitzaran un entre
infantil 5 anys i primer de primària.
També al 3r trimestre es realitzarà un taller entre 2n i 3r de primària i entre 4t i 5è de
primària.
Falta concretar quin tipus de continguts es tractaran i de quina manera.
 TALLERS DE LLENGÜES
En principi es realitzaran al 2n cicle de primària.
Falta concretar quin tipus de continguts es tractaran i de quina manera.
 ELABORACIÓ DE LAAP-BOOKS.
Al 3r trimestre a les sessions d’apadrinament lector, els padrins i fillols elaboraran
conjuntament un Laap-book. Els continguts d’aquests s’aniran treballant i elaborant al
llarg de tot el curs. Falta determinar quins continguts es treballaran i de quina manera.
L’elaboració d’un Laap-book també es realitzarà ala resta de cicles, però aquest
decidiran quins continguts treballaran, segons les necessitats que es valorin el proper
curs acadèmic.
 METODOLOGIA GLOBALITZADORA.
Per tal de facilitar la globalització dels continguts juntament amb les propostes anteriors
s’acorda seguir amb les següent propostes que han funcionat aquest curs acadèmic i
que estaven definides a la Concreció Curricular:
*Relacionar activitats de diferents àrees amb el monogràfic del centre (“La Salut”) i a
més amb la celebració de 50 aniversari del centre el proper curs acadèmic.
*Seguir amb els tres concursos: literari, artístic i de fotografia. Es proposa que les
bases dels tres concursos estiguin fetes i publicades des de setembre.
Treball d’eix comú - Seguir treballant de manera globalitzada diferents àrees amb els
següents continguts:
*Infantil i 1r cicle de primària: treball a partir de contes.
*2n cicle de primària: treball a partir de l’art.
*3r cicle de primària: treball a partir de la geografia.

54
A més es decideix mantenir els recursos d’aula definits a la concreció curricular,
incorporant-se els globus terraqüis.
Encara queden per revisar alguns aspectes i acabar de definir-los, juntament entre
propostes dels cicles i la concreció curricular elaborada el passat curs acadèmic
(productes finals, audicions orals, produccions escrites...). S’acorda anar treballant les
properes sessions de claustre, encara que aquesta és l’última sessió de seminari, però
s’acorda continuar.
 AVALUACIÓ.
Criteris de Qualificació: el 1r cicle decideix mantenir els criteris ja definits però el 2n i el
3r cicle de primària volen revisar-los i modificar-los.
Posar observacions més properes als alumnes als butlletins de qualificació.
Elaborar altre document per avaluar la feina que feim amb els alumnes.
 GRAELLA CONTINGUTS.
Es proposa controlar més el treball del currículum a cada grup i es proposa que es
podria fer un registre dels continguts que treballen.
 DEURES.
Debatre i decidir uns criteris pedagògics respecte als deures que s’envien als alumnes.
Informar a les famílies sobre aquestes decisions.
Fins aquí els temes tractats a les últimes sessions d’aquest seminari. Com he comentat en un
punt anterior, el claustre decideix que seguirà tractant aquest temes i altres respecte al
funcionament i metodologia que volem al nostre centre en properes sessions de claustre.

56
ASSISTENTS CURS FORMACIÓ CENTRES – TREBALL PER PROJECTES
N Nom i llinatges NIF Càrrec (1) 24/10/14 07/11/14 21/11/14 24/11/14 28/11/14
1
MARIA MARÍ MARÍ
41452673 PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
2
MIRIAM MERINO FAJARNES
41460432B PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
3
MÓNICA PASCUAL BREA
46953697W PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
4
Mª DEL CARMEN DAZA IBÁÑEZ
5
ADELA MARTÍNEZ CLIMENT
73777034A
COORD INFANTIL
MEMBRE CCP
Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
6
MARIA ROSA MOREY CASTELLÓ
43131901R PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
7
NURIA SANTOS TORRES
8
RUBÉN PERIS ALCOVER
22572824 PROFESSOR
9
ALBERTO PÉREZ CUQUERELLA
20446183 PROFESSOR
10
MIGUEL ÁNGEL FONTIRROIG OLIVER
43133634 PROFESSOR Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
11
EVA Mª SEMPERE SEGUÍ
48347810Q PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix

57
12 VIRGÍNIA GUASCH TORRES 46950463B
PROFESSORA
COORD PLURILINGÜE
Assisteix Assisteix Assisteix NO assisteix Assisteix
13 ANTONIO MARÍ MARÍ 46950290E
PROFESSOR
COORD HORT ESC.
MEMBRE CCP
14
EDITH BRACHS SERRA
46954513J
COORD SEGON CICLE
MEMBRE CCP
15
RICARD LÓPEZ NOGUERA
41456458Q Coordinador Seminari Assisteix Assisteix Assisteix NO assisteix Assisteix
16
CARME CLAPÉS TORRES
41439172Y
COORD TERCER CICLE
MEMBRE CCP
17 Mª ISABEL FERRER ROIG 41437795Y
PROFESSORA
COORD EXTRAESCOLARS
18
Mª PILAR SERRA GÓMEZ
46953606A PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
19
JUAN NOEL RAMÓN FERRER
41450327A SECRETARI
20
Mª JOSÉ FERRANDO POQUET
20815038 CAP D’ESTUDIS Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
21
LORENA PÉREZ RODRÍGUEZ
43182664 PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
22
MARIA MARTÍN JIMÉNEZ
46951777Z PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
23
EDUVIGIS SÁNCHEZ MEROÑO
21979628T
DIRECTORA
MEMBRE CCP
Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix NO assisteix
24 ANA BALAGUER LLOMPART

58
N Nom i cognoms NIF Càrrec (1) 03/12/14 16/01/15 23 i 26/01/15 30/01/15 06/02/15
1
MARIA MARÍ MARÍ
2
41460432B PROFESSORA NO assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
3
46953697W PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
4
5
73777034A
COORD INFANTIL
MEMBRE CCP
6
43131901R PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
7
NURIA SANTOS TORRES
8
22572824 PROFESSOR NO assisteix
Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
9
20446183 PROFESSOR
10
43133634 PROFESSOR Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
11
48347810Q PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix

59
12 VIRGÍNIA GUASCH TORRES 46950463B
PROFESSORA
COORD PLURILINGÜE
NO assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
PROFESSOR
COORD HORT ESC.
MEMBRE CCP
14
EDITH BRACHS SERRA
46954513J
COORD SEGON CICLE
MEMBRE CCP
15
41456458Q Coordinador Seminari Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
16
41439172Y
COORD TERCER CICLE
MEMBRE CCP
PROFESSORA
COORD EXTRAESCOLARS
Assisteix NO assisteix NO assisteix NO assisteix NO assisteix
18
46953606A PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
19
41450327A SECRETARI
20
20815038 CAP D’ESTUDIS NO assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
21
43182664 PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
22
46951777Z PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix
23
21979628T
DIRECTORA
MEMBRE CCP
24 ANA BALAGUER LLOMPART 43185517 PROFESSORA

60
N Nom i cognoms NIF Càrrec (1) 20/02/15 06/03/15 13 i 16/03/15 09 I 12/05/15 HORES
FETES
1
MARIA MARÍ MARÍ
41452673 PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
2
41460432B PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 18 HORES
3
46953697W PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
4
5
73777034A
COORD INFANTIL
MEMBRE CCP
Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
6
43131901R PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
7
NURIA SANTOS TORRES
8
22572824 PROFESSOR
18 HORES
9
20446183 PROFESSOR
20 HORES
10
43133634 PROFESSOR Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
11
48347810Q PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES

61
12
VIRGÍNIA GUASCH TORRES
46950463B
PROFESSORA
COORD PLURILINGÜE
PROFESSOR
COORD HORT ESC.
MEMBRE CCP
14
EDITH BRACHS SERRA
46954513J
COORD SEGON CICLE
MEMBRE CCP
15
41456458Q Coordinador Seminari Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 17 HORES
16
41439172Y
COORD TERCER CICLE
MEMBRE CCP
PROFESSORA
COORD
EXTRAESCOLARS
NO assisteix NO assisteix NO assisteix Assisteix 11 HORES
18
46953606A PROFESSORA Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
19
41450327A SECRETARI
Assisteix Assisteix Assisteix
Assisteix
20 HORES
20
20815038 CAP D’ESTUDIS Assisteix Assisteix Assisteix
Assisteix
18 HORES
21
43182664 PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
22
46951777Z PROFESSORA PT Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES
23
21979628T
DIRECTORA
MEMBRE CCP
24 ANA BALAGUER LLOMPART 43185517 PROFESSORA
NO assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 19 HORES

63
Avaluació del projecte formatiu.
A nivell de Claustre es realitza la següent valoració:
- Gran satisfacció general per la metodologia emprada en aquest seminari.
- Ha estat molt positiu i enriquidor establir com a eix principal d’aquesta formació la formació entre
iguals entre els mateixos mestres del centre. Ha permès compartir experiències i veure quines
metodologies i activitats es feien a altres grups.
- Molt positiu ha estat el decidir acords entre tots i començar a definir conjuntament una mateixa
línia de treball.
- Aquest seminari ens ha permès tenir una major empatia entre professionals i millorar en el treball
en grup.
- Es valora molt positivament les exposicions que ens varen fer les mestres de l’escola de Santa
Gertrudis.

Seminariformaciomemòria pdv

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Seminariformaciomemòria pdv

Similar a Seminariformaciomemòria pdv (20)

Más de ceippuigdenvalls

Más de ceippuigdenvalls (20)

Seminariformaciomemòria pdv