El pèsol Negre. Nº 18. Octubre-Novembre 2004

1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat
Traïts i acomiadats GRATIS
6000 exemplars
II època núm. 18
Typsa acomiada 15 obrers a
Octubre-novembre 2004
Navarcles. Patètica actuació de Berguedà
sindicats i companys /pàg 16 Sant Corneli i la febre del
formigó /pàg 8
La febre constructora no para: volen
construïr una pedrera a Sant Corneli
En construcció /pàg 14
Mentre no es para d’edificar la gent
del Berguedà hem de marxar a viure
a fora
Magriña S.A representa un greu
perill pels seus obrers /pàg 17
Com a la majoria d’empreses
berguedanes no s’hi respecten les
mesures de seguretat
Bages
Una muntanya de merda
salada /pàg 6 i 7
Aquesta és una història de negligèn-
cies, despropòsits, pors i interessos
L’especulació: el pa de cada dia
comercials sense escrúpols
al Bages i al Berguedà /pàg 3 i 14
Alerta ecològica a Avinyó! Homenatge a Agustín
Ja fa uns dies que l'em-
presa Arenes i Gravés
Castellot ha començat
Rueda /pàg 4 i 5
d'Avinyó, Sallent i Balsareny
hi van a passejar o buscar
bolets gaudint dels plaers Atacant l’autodefensa /pàg 13
l'explotació de les graves de la natura. El pavelló municipal
Els mossos d’esquadra segueixen
d'uns camps que pertan- d’esports de Sallent
yen a la Pineda (propietat Cal estar alerta i impedir durà el nom del amb les seves tàctiques de control
del Bisbat de Vic). que l'explotació no passi company i veí del social
L'empresa les explota dels camps. Cada part del poble Agustín
legalment i amb tots els bosc que es perd, desapa- Rueda Sierra, el
permisos d'indústria i reix un patrimoni natural qual sempre va
medi ambient, però no irrecuperable ("remem- estar molt vincu-
tan sols extrauràn les ber" FIASA on tot un alzi- lat a l’esport.
graves dels camps, nar ha sigut devorat per L’any 1978 l’Estat
almenys més d'un 15% de les maquines). va assassinar bru-
la zona sud-oest és bosc. talment l’Agustín a Sobre els col·lectius
Un bosc que després de
patir un incendi, s'ha Ens canvien boscos per
Carabanchel.Mai
l’hem oblidat i el
de l’alt Llobregat
regenerat de forma ciment, ens asfalten la diumenge 31 d’oc-
espectacular; tant, que vida, no hi actuarem? tubre el recordarem
nombrosos veïns tots junts.
WWW.berguedallibertari.org/pesolnegre/index.html

2. Castellano Català
Estamos de enhorabuena, Estem d'enhorabona, hem fet un gran pas
hemos hecho un gran paso endavant en el camí de la lluita cap a la lliber-
adelante en el camino de la tat. El Pèsol Negre ja no és la publicació lli-
lucha hacia la libertad. El Pèsol bertària del Berguedà sinó que és la publicació
Negre ya no es la publicación llibertària de l'Alt Llobregat. Això vol dir que no
libertaria del Berguedà sino que es la publicación libertaria del Alto Llobregat. Eso només tens a les mans el número 18 d’ El Pèsol Negre sinó que estàs llegint
quiere decir que no tienes en las manos solamente el número 18 de El Pèsol Negre el primer número en que aquesta publicació és bàsicament del Bages i del
sino que estás leyendo el primer número en que ésta publicación es básicamente Berguedà. I això què vol dir? Doncs vol dir d'entrada que en aquesta publica-
del Bages y del Berguedà. Y eso, ¿qué quiere decir? Pues quiere decir de entrada ció ara ja no només hi participen persones de diferents pobles de la comarca
que en ésta publicación ahora ya no participan solamente personas de diferentes del Berguedà sinó que també hi participen persones de molts pobles i ciutats
pueblos de la comarca del Berguedà sino que además participan personas de del Bages. Vol dir que la publicació ha passat de tenir 12 pàgines a tenir-ne
muchas ciudades y pueblos del Bages. Quiere decir que la publicación ha pasado 20 i de tenir una tirada de 2.000 o 3.000 exemplars a tenir-ne una de 6.000.
de tener 12 páginas a tener 20 y de tener una tirada de 2.000 o 3.000 ejemplares Ara el projecte de lliurepensament i contrainformació -sobretot a nivell local-
a tener 6.000. Ahora el proyecto de librepensamiento y contrainformación -sobre- té un abast molt més gran i la publicació esdevé encara més útil. Aquest
todo a nivel local- tiene un alcance mucho mayor y la publicación resulta así más periòdic és una valuosa eina i esperem que entre totes l'aprofitem al màxim.
útil. Éste periódico es una buena herramienta y esperamos que entre todas la apro- Amb aquest pas, a més, s'avança en la coordinació de les persones amb sen-
vechemos al máximo. Con éste paso, además, se avanza en la coordinación de las sibilitat llibertària de la històrica comarcal de l'Alt Llobregat. Salvant les
personas de sensibilidad libertaria de la histórica comarcal del Alto Llobregat. distàncies, podríem dir que des de la publicació d’ El Trabajo, publicació de
Salvando las distancias podríamos decir que desde la publicación de El Trabajo, la CNT durant els anys 1922-23, 1931-34 i 1937-38, no hi havia una publica-
publicación de la CNT durante los años 1922-23, 1931-34 y 1937-38, no había ció de gran abast i de sensibilitat llibertària que actués en l'Alt Llobregat i això
habido una publicación de gran alcance y sensibilidad libertaria que actuase en el ens omple d'alegria. El Pèsol es va fent gran i segueix sent Negre.
Alto Llobregat y eso nos llena de alegría. El Pèsol se va haciendo grande y sigue
siendo Negro. El mes de març de 1998 va aparèixer el primer número de la primera època
d'aquesta publicació amb un format molt diferent. El mes de novembre del
El mes de marzo de 1998 apareció el primer número de la primera época de ésta 2000 començava una segona època que no s'ha aturat tot i les millores tèc-
publicación con un formato muy diferente. El mes de noviembre del 2000 empe- niques i els augments de tirada que s'han fet. La gent del Berguedà ja sap com
zaba una segunda época que no se ha detenido a pesar de las muchas mejoras és El Pèsol Negre, ara al Bages també hi ha pesolets i pesoletes. Com es deia
técnicas y los aumentos de tirada que se han ido realizando. La gente del Berguedà al primer número de la primera època: el pèsol negre, també anomenat pèsol
ya sabe como es El Pèsol Negre, ahora en el Bages también hay pesolets y pesole- de muntanya, és una varietat de pèsol que es planta a secà i és rústica i rebel.
tes. Como se decía en el primer número de la primera época: el pèsol negre, tam- Bé, doncs nosaltres també som rebels.
bién llamado pèsol de montaña es una variedad de guisante que se planta en seca-
no y es rústica y rebelde. Bien, pues nosotros también somos rebeldes. Aquesta és una publicació basada en el lliurepensament i que pretén ser una
eina per a la denúncia de la injustícia, per a informar-nos del que passa amb
Ésta es una publicación basada en el librepensamiento y que pretende ser una independència respecte els diferents poders que inevitablement sempre con-
herramienta para la denuncia de la injustícia, para informarnos de lo que pasa con trolen els grans mitjans, per a la crítica, el pensament, la creació i l'humor. El
independencia de los diferentes poderes que siempre controlan los medios, para Pèsol Negre el fem tots i és de tots; per això és important que hi col·laborem
la crítica, el pensamiento, la creación y el humor. El Pèsol Negre lo hacemos entre per tal de tenir un mitjà com aquest en el nostre àmbit més immediat. Si hem
todos y es de todos; por eso es importante que colaboremos para tener un medio d'esperar que ens informin els altres, els poderosos, estem arreglats.
como éste en nuestro entorno inmediato. Si hemos de esperar a que nos informen
los otros, los poderosos, estamos apañados. Volem treballar juntes per la justícia, la llibertat i la igualtat, en contra de l'ex-
plotació dels éssers vius pels éssers vius, perquè portem un món nou als cors
Queremos trabajar juntas por la justicia, la libertad y la igualdad, en contra de la i entre tots i totes el farem néixer. Ens hem de fer sentir i aquest periòdic ens
explotación de los seres vivos por los seres vivos, porqué llevamos un mundo pot servir per fer-ho. Davant les injustícies que ja són el pa de cada dia és molt
nuevo en nuestros corazones y entre todos y todas lo haremos nacer. Debemos difícil lluitar sols, però si els que patim les mateixes injustícies ens ajudem d’
hacernos oir y éste periódico nos puede servir para hacerlo. Frente a las injustícias igual a igual, ens organitzem solidàriament, és més fàcil canviar les coses.
que ya son el pan de cada día es muy difícil luchar solos, pero si los que sufrímos
las mismas injusticias nos ayudamos de igual a igual, nos organizamos solidaria- Comencem aquest nou trajecte d’ El Pèsol Negre amb aquest número que
mente, es más fácil cambiar las cosas. estàs llegint, carregats d'il·lusió i esperem que el projecte tiri endavant És per
això que volem que tothom que vulgui s'hi afegeixi i ens envieu articles i pro-
Empezamos este nuevo trayecto de El Pèsol Negre con éste número que estas postes. Perquè segurament tu també ets un Pèsol Negre o..., no te n'havies
leyendo, llenos de ilusión y esperamos que el proyecto siga adelante. Es por eso adonat?
que queremos que todo el mundo que quiera se sume y nos envíe sus artículos y
propuestas. Porque seguramente tú también eres un pèsol negre o..., ¿no te habías
dado cuenta? Salut i anarquia!
¡Salud y anarquía!
I recorda...
Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni
entitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament Per contactar amb nosaltres:
a qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem
assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són respons- pesolnegre@berguedallibertari.org
abilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.
Tancament d'aquesta edició: 21/10/04 Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder.
Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els
En aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, Bastards investigadors, Ile, Amics vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot,
d’Agustin Rueda, Cirne, Col·lectiu les Granges, Gbx, Etc, Boicot preventiu, M., GSA, tingueu paciència.
Blanka, Hiram Gascoigne, AF, Pep i Tu, Zapling
Directori
*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu
difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari
del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos,
Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària del Berguedà): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació
Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de
Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció). Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol
de Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.com *NAVARCLES: Casal Carrasclet: http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htm
L'Escletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tk *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda, Ateneu Popular Ferroka, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).
Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina
web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

3. ció per danys i perjudicis. Si no
es demana la mesura cautelar
no hi haurà res que pari les
obres, i quan l'edifici estigui
acabat no hi haurà cap sentèn-
cia (per molt que l'il·legalitzi)
que l'enderroqui.
Les persones afectades es pre-
gunten com és que l'ajunta-
ment ha preferit donar el
permís per construir sobre un
terreny tan minúscul (doncs
tota la planta del nou edifici no
superaria els 150m2) abans que
aquest petit terreny es convertís
en zona verda. Ens volen empa-
redar les constructores, empa-
rades per la llei i amb el vist-i-
plau de l'Ajuntament, un trian-
gle perfecte que legitima i lega-
litza l'especulació salvatge en
contra de la voluntat de les per-
sones afectades.
I el sarcasme queda encara més
patent quan l'Ajuntament enge-
ga una campanya publicitària
amb el lema "Mil idees per
Manresa" seguida de la màxima
"Si ens respectem, vivim millor".
Potser és hora de demanar a
l'Ajuntament una cosa tant sen-
zilla com que prediqui amb l'e-
xemple, que comenci a respec-
tar als seus ciutadans i les seves
La llei empareda les persones
voluntats i no a les del capital.
El cas dels veïns i veïnes del
carrer Ginjoler no és un cas
aïllat, hi han molts altres casos
Manresa Així doncs vam decidir anar a de la compra de l'immoble) i la denúncia pública mitjançant d'injustícia urbanística. A
Els bastards investigadors parlar personalment amb els intimitat dels veïns, al seu torn, pancartes per tal que el conflic- Manresa en trobem varis exem-
veïns i veïnes de l'edifici en també es veuria afectada tenint te surti a la llum pública i tenen ples com és el cas de les veïnes
D
urant els darrers anys el qüestió (entrada pel carrer en compte que diverses fines- el suport de l'Associació de que vivien a la zona de les
mercat immobiliari ha Ginjoler) per demanar-los si ens tres del nou edifici donarien veïns del seu barri, Passeig i Bases de Manresa a les quals els
experimentat un aug- podien explicar què al·ludien just davant dels balcons de casa Rodalies. hi van donar indemnitzacions
ment espectacular pel les pancartes. seva. Podríem dir que el seu gest de molt baixes per després vendre
que fa als preus. A Manresa el Dues de les veïnes afectades protesta ha donat els seus els nous pisos a preus on pocs
preu mitjà del m2 construït ha ens van informar del següent: El passat mes d'agost els va fruits, vist que la regidora d'ur- hi podien arribar. És també el
passat de 674 euros l'any 1996 El passat mes d'agost els va arribar la notícia que just banisme Àngels Mas ha propo- cas de les persones que viuen al
a 1520 euros el 2003, conver- arribar la notícia que just sat una reforma per solucionar Barri Vell, als quals se'ls oferèi-
davant del seu edifici
tint la compra d'un habitatge en davant del seu edifici el cas: els 2 metres de distància xen baixes indemnitzacions i a
un privilegi només assumible l'Ajuntament de Manresa havia l'Ajuntament de Manresa no començarien des de la faça- canvi disposen del sòl per fer i
hipotecant-nos per la resta de donat els permisos per edificar havia donat els permisos na sinó des de la barana del desfer al seu afany.
les nostres vides. D'altra banda, una nova construcció de la balcó, guanyant així un trist Quan decidim les persones si
per edificar una nova
els lloguers de pisos de segona mateixa alçada que el seu habi- metre. Aquesta és la distància volem una zona verda, un nou
mà volten els 400 euros al mes, tatge. El nou edifici constaria de construcció de la mateixa permesa per poder gaudir de edifici o un garatge? Qui deci-
obstaculitzant la possibilitat dues plantes d'aparcament sub- alçada que el seu les vistes així com de l'entrada deix què es construeix en cada
d'emancipació de la gent jove, terrani, una planta baixa adjudi- de llum directe promeses en les m2 de la ciutat? Qui decideix fer
habitatge(...)
que no pot assumir pagar cada a la multinacional de men- escriptures de propietat. I sí, tot fora a les persones que han vis-
aquests preus, sotmesa com jar escombraries Pans & això és legal, doncs la legislació cut tota la vida al mateix edifici
està a la precarietat laboral. Company, tres plantes més, i L'edificació es faria a una vigent estipula que la servitud perquè ara diuen que allà hi
Vivim en una època on es prio- una altra sotacoberta que de vistes es considera a partir volen una botiga Abacus?
distància de 3 m, distància
ritza molt més el benefici camufla un quart pis que legal- dels 2 metres; tot plegat a tenir L'Ajuntament, les constructo-
econòmic per sobre del benes- ment no es podria construir. que es veu reduïda a 1'50m molt en compte quan vegem res, ens pretenen comprar i fer
tar de les persones i a Manresa L'edificació es faria a una tenint en compte l'amplada anuncis de lloguer o compra de callar amb almoines, però no
com a tot arreu podem trobar distància de 3 m, distància que pisos amb missatges de l'estil: tothom està disposat a que la
dels balcons. (...)
varis exemples. es veu reduïda a 1'50 m tenint súper econòmic i amb fantàsti- seva vida canviï radicalment pel
en compte l'amplada dels bal- Les veïnes, conscients de la ques vistes. gust d'uns quants.
Us expliquem un cas: cons. màfia urbanística manresana
Un dia passejant pels voltants que comprèn polítics, construc- L'absurd de la llei va encara més Hi ha gent que no vol una minça
de l'institut Lluís de Peguera Aquesta situació comportaria tors i advocats, han tramitat lluny: tot i haver-hi un procés indemnització a canvi de que-
(plaça Espanya) ens van cridar d'una banda que les veïnes una denúncia per via judicial judicial pel mig les obres estant dar-se emparedada per la resta
l'atenció les pancartes penjades afectades no tindrien cap sorti- des d'una gestoria de a punt de començar. Per parar- de la seva vida. Hi ha gent que
als balcons del carrer Carrasco i da exterior, amb la perillositat Barcelona. Aquest procés no les s'hauria d'iniciar una mesura amb un gest tan simple com
Formiguera, amb missatges que comporta en cas d'incendi s'ha pogut dur a terme abans ja cautelar. Per poder engegar penjar una pancarta al balcó
com "Ajuntament traïdor", o altres situacions d'emergèn- que se'ls va informar del greuge aquest procés la gent afectada evidencia la injustícia urbanísti-
"aquesta obra és il·legal", "ens cia; i d'altra banda es quedarien just abans de l'inici del mes d'a- hauria de pagar una fiança (esti- ca, i es topa amb el laberint de
volen emparedar", "polítics sense cap entrada de llum natu- gost (període en el qual les ins- pulada pel jutge) per assegurar l'òrgan legislatiu i el nul recol-
especuladors", "perquè l'ajunta- ral. Així mateix, deixarien de titucions judicials resten tanca- que en cas de perdre (que es zament de l'Ajuntament.
ment permet això? Què hi ha tenir vistes exteriors (caracterís- des). consideri l'obra legal), la cons-
amagat?". tiques promeses en el moment Paral·lelament utilitzen la tructora cobri una indemnitza-

4. El pavelló municipal durà el nom
d’Agustin Rueda
Per fi el proper dia 31 d'octubre, donant compliment a l’acord del ple de A continuació transcrivim l'escrit que
l'Ajuntament de Sallent del 18 de juny del 2004, el pavelló municipal d'esports vam fer arribar a l’Ajuntament
portarà el nom d'Agustín Rueda. Aquest punt va ser aprovat al ple per set vots sol·licitant que el pavelló
a favor: quatre d’ERC, dos de RDC-CUP i un del PSC; i sis vots en contra de CiU. dugués el nom d'Agustín
Rueda.
Amb un acte senzill donarem compliment d'aquest acord. El 31 d'octubre a les
quatre de la tarda descobrirem la placa del pavelló i es jugarà un partit de fut- Salut
bol entre ex-jugadors del Dynamo, companys, veïns i amics de l'Agustín. i anarquia!
També esperem comptar amb la presència de cantautors, algun grup musical,
etc. Esperem que aquesta sigui una jornada de retrobament, record i festa al
voltant de la figura d'Agustín Rueda.
Sallent ens alegra i ho aplaudim. que -com l'Agustín-
volien canviar la situa-
Amics d’Agustín Rueda Estem plenament convençuts ció era dura i perillosa.
INSTÀNCIA PRESENTADA que aquesta reclamació és Però la necessitat i la
PER TAL QUE EL PAVELLÓ justa, amb seny i raonable, ja voluntat eren fortes.
MUNICIPAL D'ESPORTS DE que el record de l'Agustín ha Alguns joves, amb
SALLENT PORTI EL NOM de perviure en la memòria l'Agustín entre ells,
D'AGUSTÍN RUEDA popular de les properes gene- van ocupar l'antiga
racions. No volem que caigui esglèsia de la
S
allent a 29 de maig de en l'oblit un sallentí dels nos- Botjosa i allí hi
2004. tres temps -sense ganes de organitzen un club
menysprear a ningú i sense juvenil. La guàrdia
Els veïns de Sallent (...) ànim de mitificar-lo- amb més civil els hi va fer la
ens dirigim a les autoritats alçada de mires, més genero- vida impossible
democràtiques de la vila de sitat, més entrega i millor dis- davant la il·legali-
Sallent, encapçalades per l'al- posició per a canviar aquesta tat comesa, mun-
caldessa, Mireia Cortés i tots societat, injusta, inhumana i tar un club juvenil
els regidors que composen el insolidària. Va donar la seva estava total-
govern municipal per recla- vida lluitant per un món millor ment prohibit
mar que el pavelló municipal per a tots, amb les seves idees si no es lega-
d'esports de la nostra vila - i la seva rebel·lia. Sens dubte litzava i deixa-
sense nom fins aquests és un dels millors fills del ven el control
moments- porti el nom d'un poble i, potser el millor ja que a la OJE. Però
insigne sallentí com és el ell va començar en la misèria i ells van seguir
d’Agustín Rueda. la precarietat i va lluitar per la endavant i,
dignitat humana. No des del junt a d'altres
Dins dels actes de commemo- poder, sinó des de baix. joves del barri i
ració del 20é aniversari del del nucli urbà
seu assassinat, es van recollir Per refrescar les memòries de Sallent van
signatures per sol·licitar que recordarem alguns dels trets fundar el FAES i
se li donés el nom d'Agustín principals de la seva vida: el Centre Juvenil
Rueda al Pavelló Municipal de la Botjosa que
d'Esports. Van ser recollides "Agustín Rueda Sierra, fill com activitat prin-
340 signatures que van ser d’immigrants com ho és una cipal desenvolupa-
entregades als responsables bona part de la població de ven -i desenvolupen
del govern municipal en Sallent, va néixer en una encara- l'excursionis-
aquell moment, i, en el ple del barraca del poblat miner de la me i l'amor a la natura.
dia 10 de juliol de 1998 va ser Botjosa on va viure fins els Un cop aconseguit l'objec-
sotmesa a votació la deman- quatre anys, fins que l’empre- tiu de guanyar un espai de
da, sent rebutjada la proposta sa els va donar un pis en un llibertat mínim, Agustín i
pels vots contraris dels mem- edifici situat dins la mateixa altres companys aprofiten el
bres de CDC (en el govern en colònia. Va destacar des de local per a moltes altres acti-
aquell moment) -6 vots en petit, a l'escola, on els seus vitats. Es programen debats i
contra-, amb 5 vots a favor companys l'anomenaven "el xerrades sobre sexe, política i
per part de la oposició: PSC, político" pels seus raona- d'altres temes tabús per la
ERC i Alternativa Sallentina de ments i comentaris que tren- joventut de l'època. També
Progrés. Iniciativa per caven amb els esquemes dels organitzen concerts i festes a
Catalunya, amb 1 vot, es va professors de l'escola fran- la Botjosa per on van passar
abstenir. quista. La seva infància va ser Marina Rosell, Rosa León,
difícil i plena de necessitats Manuel Gerena i d'altres can-
La nostra intenció i els motius en un barri on tot era propie- tautors. L'existència del club
que ens mouen segueixen tat de la mina, qüasi es podria juvenil era un fet excepcional
sent els mateixos. L'únic que dir que els mateixos habitants en aquells anys i l'Agustín era
el temps ha canviat ha sigut la també ho eren. Tot això el principal dinamitzador.
composició del govern muni- sumat a la dictadura a que
cipal. L'actual té una major estava sotmès aquest país Un altre passió seva era el
sensibilitat davant els temes feien que les condicions de futbol i amb els seus com-
socials i justos, demostrada vida de la joventut en aquells panys funden el Dínamo
en temes com la demolició del moments eren grises i deses- ERT. Construeixen el camp
monòlit que hi havia en el perançades. Les úniques de futbol del barri amb les
nostre parc en homenatge als organitzacions permeses eren seves mans i van formar un
qui van destruïr la voluntat la OJE, la Falange i l'Esglèsia equip femení i tres de mascu-
popular i democràtica. Això catòlica. La feina d'aquells lins de diferents edats. Però la

5. 5
idea que en tenia del futbol i,
en general de tot l'esport, està
a anys llum de l'actual futbol-
espectacle, creador de fanà-
de menys és el resultat. El fut-
bol era la porta on altres joves
del barri trobaven un nou ven-
tall de possibilitats per la seva
Perpinyà es guanya la vida tre-
ballant al camp i, aprofitant
les vegades que creuava la
frontera, portava llibres i
Notícies breus
tics i negoci increïble per uns formació personal. publicacions prohibides i aju-
pocs. Ell entenia el futbol com dava a passar a França a algun Torna Ajoblanco
una forma de mantenir el cos També va lluitar per la creació desertor.
amb bona forma física, desen- de l’Associació de Veïns del Estem d’enhorabona. El passat 19 d’octubre ha sortit de nou als
volupant els reflexos i barri. Sobretot per aconseguir En una d'aquestes anades i quioscs la revista Ajoblanco -ara El Ajo-, i ho ha fet acompanyada d’un
fomentant el com- que aquesta fos realment tornades va caure en mans de interessantíssim dossier sobre els seus trenta anys d’història i la
panyerisme, representativa de tots els la guàrdia civil, al passar la reproducció dels sis primers números (d’octubre de 1974 a juny de
on tots hi veïns, democràtica i amb la frontera per Coll de Banyuls, 1975). Ajoblanco fóu, en aquells temps difícils, un espai de llibertat
juguen i el suficient personalitat per enganyat per un fosc perso- explícitament antiautoritari on van confluïr teatre i art de carrer (Toni
representar la voluntat popu- natge anomenat Eduardo Puig), poesia (Pepe Ribas), fotografia, literatura i cinema independents
lar del barri. Soler, confident de la policia (Quim Monzó, Albert Abril), contraculturals (Luis Racionero, Maria
que els va portar a una tram- José Ragué), gents de l’underground (Fernando Mir), anarquisme i
Al febrer de 1972, la vaga i pa preparada per la seva autogestió obrera (Santi Soler), situacionisme (Juanjo Fernández), etc.
tancament dels miners i el detenció i la d'un altre com-
tancament de les dones a pany. Els guàrdia civils el Superhumor des de Georgetown
l'esglèsia del poble , va portar reben amb un "¡hombre
l'Agustín a col·laborar acti- Agustinito!, ¡tú por aquí!", i el En una conferència a la universitat nord-americana de Georgetown,
vament donant idees, aju- porten immediatament a Via l'entranyable Aznar va explicar als seus oients per què va perdre les
dant a organitzar la Laietana. Després el traslla- regnes del país. El cas és que uns terroristes, que encara no té clar
resistència i visitant als den a Figueres, després a que no fossin etarres, van causar dos centenars de morts de la pobla-
tancats per donar-los Girona i, mesos després, a ció civil a Madrid, just tres dies abans de les eleccions. I la gent,
coratge i valor. La vaga Carabanchel. Per tots el cen- incomprensiblement, li'n va donar la culpa a ell, pobret, que tant mira
va acabar amb èxit pels tres penitenciaris per on va per la seguretat del poble. I sapigueu, desagraïts, que aquests atacs
miners i les seves passar deixa empremta de la d'extremistes islàmics no tenen res a veure amb la guerra de l'Iraq,
dones, aconseguint la seva generositat, el compan- perquè Espanya sempre ha sigut objectiu d'aquests grups nostàlgics
readmissió dels aco- yerisme i la lluita. "Plantes", de l'Al-Andalus, que volen recuperar tan si com no. Així, l'arrel dels
miadats i altres vagues de fam i militància atemptats de l'11-M es troba uns quants segles enrere. I tant, i tant...
millores laborals en activa en la COPEL són les
ple franquisme. seves eines per dignificar l'in- La dreta puja
humà espai de reclusió on hi
La lluita per aconse- convivien els presos d'aquells El PP compta actualment amb gairebé 680.000 afiliats, i és el partit
guir el pas subterra- temps. polític espanyol amb més afiliats, superant de tros el mig milió dels
ni per sota la carrete- socialistes. L'afiliació al partit ha augmentat molt sobretot a partir de
ra que unís les dues A Carabanchel el van matar. la derrota electoral del 14-M (ha guanyat 25.000 afiliats i n'ha perdut
parts del barri porta a D'una forma cruel, despieta- només 85), i acull gent de diverses procedències, tot i que les dades
la rebel·lió dels da, irracional i inhumana, on no em quadren gaire. Per exemple, entre els 18 i els 29 anys hi ha un
veïns després de els carcellers van descarregar 7.37% d'afiliats (serien uns 50.000); en canvi, els estudiants afiliats
nombroses prome- tot el seu odi sobre un home són 101.093, de manera que hi ha moltíssims estudiants majors de
ses de l'administra- pres però realment lliure d’es- 29 anys!!! També és curiós que hi hagi 52.000 aturats a les files del
ció i de la setena perit i pensament. Tenia 25 PP, o que el partit creixés en 11.321 persones el 2003, l'any de la gue-
mort per atropella- anys. rra. Ara bé, les quotes mensuals dels afiliats al PP són entre 3 i 6
ment. Aquests decidei- euros, i si no es paguen es fa la vista grossa. Oju, que la dreta puja!!
xen tallar la carretera Estem convençuts que
produïnt-se enfronta- l'Agustín, per tots aquests Per fi, la igualtat
ments amb la guàrdia fets i molts altres passatges
civil antidisturbis al de la seva vida, es mereix l'ho- La Constitució ja deia que tots els espanyols som iguals davant la llei,
carregar aquesta contra nor i el reconeixement per però els homosexuals han hagut d'esperar fins ara per tenir el dret a
els veïns presents, inclo- part dels ciutadans d'aquesta casar-se i a adoptar que han tingut sempre els heterosexuals. I
sos els avis, els nens i les vila. Ho va donar tot per la l'Església (aquest cau de lladres i reprimits sexuals, pederastes i parà-
dones. Dies després, la guàr- causa de la Llibertat i la sits socials) ja ha saltat en contra d'aquesta llei tan lògica i natural.
dia civil detén a l'Agustín i al Justícia. El seu nom enriqueix Que callin d'una puta vegada i segueixin venent la moto als que enca-
matrimoni Camacho. Els la historia dels sallentins i el ra hi creuen i que a la resta ens deixin en pau, que com ens toquin
empresonen immediatament. nostre pavelló d'esports pot gaire els collons encara queden moltes esglèsies, convents i col·legis
Després de sortir de la Model, lluïr-lo amb orgull i dignitat. catòlics per cremar. Visca l'amor lliure i mori el clero!! (Així i tot, no
d’on surt reforçat ideològica- El seu nom ens farà recordar vol dir que siguem partidaris de l’institució del matrimoni...!!)
ment, Agustín està "marcat", la lluita en contra de la tortu-
no tan sols per les "fuerzas ra i els maltractaments que Berguedà, terra de misèria
del orden" sinó també pels pateixen moltes persones del
empresaris i té problemes per nostre món pel simple fet de Segons una notícia de Regió7, d’entre les poblacions amb la renta
trobar treball. Només troba treballar per la dignitat, la més baixa de Catalunya hi havia els pobles berguedans de Cercs,
treballs temporals amb algun veritat i la justícia. Que mai Casserres, La Pobla de Lillet i algun altre; i això que n'esmentava
paleta o al camp. Al mateix més cap ser humà pateixi el només una dotzeneta... . A més, l'estudi només feia referència a les
temps, cada cop dedica més que va passar Agustín Rueda poblacions de més de 1.000 habitants, de manera que al Berguedà
temps a llegir, sobretot els Sierra. encara queden molts pobles amb menys del miler d'habitants que
volums dels grans pensadors i segur que tenen una renta igualment baixa. Berguedans, encara teniu
filòsofs.És l'únic vici que se li Esperem que els diferents algun dubte de l'estat deplorable en què ens trobem?
coneix. grups polítics que formen
part del govern d'una de les les diferents
Després de la mili, on tan sols viles mes lluitadores de la entitats
obté permís per l'enterrament història del moviment obrer anunciades no
dels seus pares, i custodiat, de Catalunya tinguin el corat- tenen perquè
es troba sense casa. Viu un ge i la sensibilitat i facin pos-
compartir les
temps al pis on proba la sible aquesta proposta que,
orquestra Rosaleda i, més com hem dit, creiem justa. ideologies dels
tard en el Lilla. Com que no diferents arti-
vol ser una càrrega per a la VISCA LA LLIBERTAT! cles de la
seva germana, decideix mar- publicació
xar i creuar la frontera france-
sa. A Cornellà de Ribera i a

6. 6
Sallent
Una muntanya de merda salada del municipi, i com a con-
Cirne seqüència de la mala explota-
A
ció combinada amb els inte-
questa és una història ressos especulatius, tot un
de negligències, des- barri sencer ha de ser desallot-
propòsits, pors i inte- jat (el barri de l'estació de
ressos comercials sense Sallent). Tot es paga amb fons
escrúpols. És la història d'un públics i la mina, els polítics i
poble arruïnat (o quasi) per molta gent mira cap a una
una empresa. És la història de altra banda. Potser els habi-
Sallent i la seva mina de tants de les poblacions prop
potasses. de Mathausen féien el mateix
quan sentien l'olor de carn cre-
Comencem per la negligència. mada, no?
Quan als anys 20 del segle
passat una empresa estrange- Des de l'any 1983 l'empresa
ra va començar la extracció de ha dilatat, entorpit i
la potassa del subsòl del poble
de Sallent, els habitants es fre-
subornat els polítics
gaven les mans pensant que "democràtics" (es suposa
tindrien el seu futur i el de les però no n’hi ha proves, és
pròximes generacions assegu-
rat. Encara patien les con-
clar) per tal de no aplicar
seqüències de la transforma- les directives
ció de la seva indústria fami- mediambientals.
liar del tèxtil del teler en l'es-
clavatge de les fàbriques que,
Actualment no hi ha una
amb condicions inhumanes, sola font d'aigua potable no
havien acabat amb el medi de salada en més de la meitat
subsistència econòmica de
tants segles enrera. Alguns
del terme de Sallent i una
encara se'n recordaven de la bona part del de Santpedor
destrucció per part de la
població de la fàbrica del Cal mobilitzar la gent per
Bonaplata, la primera que va recolzar entitats com ara
explotar industrialment el tèx- Montsalat que fa la feina d’in-
til i a la gent que hi treballava, vestigar i denunciar penalment
i veien la mina com una alter- Gairebé tota l'aigua del subsòl de aquest desastre ecològic. De
nativa. Poc desprès es van Sallent es salada i L'EMPRESA TE moment i ha una denuncia
penedir ja que les condicions LA CARA DE NO ADMETRE-HO!!! presentada pel fiscal general
laborals i de seguretat eren ya de residus més bèstia de gaire cosa. Quan els beneficis per Medi Ambient que contem- de medi ambient que obliga a
molt primitives i realment Catalunya. Si les condicions primen, la mina és privada; pla les dimensions màximes tancar l'abocament de runa i
quasi mortals pels miners. Van laborals van millorar, la merda quan les coses van mal dades, en 70has. d'ocupació i una fer desaparèixer els cinc dipò-
lluitar, es van sindicar (a la va augmentar amb el vist-i- la mina és pública. Actualment alçada de 625 m, que la con- sits actuals (dos a Sallent, dos
CNT) i desprès de molts anys plau de les forces públiques pertany a Dead Sea Works, vertirà en la muntanya més a Súria i un d'inactiu i abando-
de lluita (uns 50 anys i moltes de poder i bona part del poble multinacional israelita que alta del Bages. Tot un desgra- nat a Balsareny). Segons fonts
morts) aconseguiren certes de Sallent. Si això no és controla el 98 % de la potassa ciat rècord de birra negra. La de Montsalat i els precedents
millores econòmiques i veien negligència... de toooot el món i espera amb merda més gran del món. històrics és de preveure un
com s'aplicaven part de les Despropòsits són la forma avarícia la retirada dels aran- Des de l'any 1983 l'empresa llarg període de temps abans
mesures de seguretat i salut d'actuar dels Ajuntaments, zels l'any 2005 per facilitar les ha dilatat, entorpit i (es supo- de celebrar-se el judici.
laboral. l'empresa i els habitants d'a- explotacions que no li són sa, però no n’hi ha proves, és LA MINA HAURIA DE PAGAR
Fins aquí tot més o menys quest poble. La mina era -o és- fàcilment controlables per por- clar) subornat els polítics LES CONSEQÜÈNCIES, LA FAC-
"normal", però... la mina va quasi tant sagrada com el tar la potassa des del Mar "democràtics" per tal de no TURA DE L'AIGUA QUE LA
començar l'explotació intensi- pederasta de l'Antoni M. Claret Mort, on la potassa s'extreu aplicar les directives mediam- PAGUI L'EMPRESA.
va amb mètodes moderns i, (que per cert, rep més home- amb pala i a cel obert ( i segur bientals. Actualment no hi ha Des d'aquí fem un crit d'alar-
com a conseqüència, el runam natges que els centenars de que la mà d'obra és palestina, una sola font d'aigua potable ma i de lluita popular per solu-
provinent de l'extracció va morts que ha generat la mina. jordana, sudanesa.....). no salada en més de la meitat cionar el problema perquè els
augmentar de forma propor- Tot un referent). Una ínfima del terme de Sallent i una bona nostres fills i néts gaudeixin
cional al ritme de producció. part de la població es benefi- Amb contactes i entrevistes part del de Santpedor. El muni- del poc entorn natural que ens
Actualment cada dia s'abo- cia de la mina, però tots en hem aconseguit una sèrie de cipi ha d'extreure l'aigua direc- queda. Si no actuem ara i amb
quen més de 1000 tones a la rebem les conseqüències. dades molt sucoses, com ara tament del riu, s'ha fet una força, la merda ens arribarà al
muntanya més alta del terme Dels interessos comercials que la mina té un programa nova potabilitzadora que l’han coll.
de Sallent, és a dir, la muntan- sense escrúpols no cal dir-ne d'ampliació del runam aprovat de pagar tots els contribuents
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
PINTURES I DECORACIÓ
PRODUCTES DE RESTAURACIÓ
PRODUCTES QUÍMICS
ATENCIÓ PERSONALITZADA
Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos
08240 Manresa
Tel. 938722516 i Fax 938720581 C/ passeig, 7
Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164 EN VENDA (LOCAL I VIVENDA DE 2 PLANTES)
E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor

7. 7
Les dades de la negligència
Montsalat va presentar una
denúncia a la fiscalia mediam-
biental de la Generalitat l'any
- 1983. Les directives (quan la sal passa al subsòl i la 1997. El fiscal contesta l'any
mediambientals d'obligat compli- capa freàtica). Encara no han 2003 acusant a l'empresa de tots
ment de la Generalitat i el Govern estat col·locats. els càrrecs (jutjat número 2 de
Central entren en vigor. Obliguen >Demana estudis geològics a Manresa). El fiscal demana la
a l’adequació dels abocadors càrrec de la mina per determinar prohibició de seguir abocant més
industrials per un major respecte el grau de repercussió del pes del runa als 5 dipòsits i la clausura i
amb el medi ambient i a mesures runam sobre el sòl. retirada del runam. El judici enca-
correctores en els ja existents. >Exigeix controls de salinitat dels ra no té data i, per experiència,
- 1998. Les empreses torrents que desemboquen al sabem que és més fàcil que un
explotadores de les mines de Cardener i pous de recollida de arbre creixi en el canto d'un
potassa del Bages no han fet un l’aigua d'escorrentia. Encara és paper de fumar que un empresa-
pas realment efectiu pel compli- l'hora que es vegi cap voluntat ri entri a la presó. Tanmateix la
ment de la llei, és més, la mina de per part de Súria K i/o Dead Sea sentència demana accions penals
Súria demana una ampliació del Works. als responsables de la mina.
dipòsit de runa i aconsegueix un
canvi de qualificació urbanística D'altra banda, a Sallent encara ho En tot això, els governs del PP i
per part de l'Ajuntament passant tenim pitjor de moment, ja que el CIU cauen i es tira enrera el PHN.
la superfície ocupada de 26 a 62 programa de restauració que L'Agencia Catalana de l’Aigua
has. Les al·legacions tiren enrere Potasses del Llobregat havia de demana part dels fons públics
l’ampliació a la Generalitat. presentar l'any 1983, l'han trami- previstos pel mateix per donar
- 2003 . Mes de juny. És tat amb urgència l'any 2003, 20 solució al problema. Com sem-
aprovada per la Direcció General anys després!! En aquests pre, els contribuents ho pagarem
de Boscos de la Generalitat una moments, el nou Govern el té 1983. Les directives medioambientals d'obligat i Dead Sea Works es seguirà enri-
ordenança que permet l'amplia- aturat. compliment de la Generalitat i el govern central entren en quint. JA N'HI HA PROU!!!!!
ció però amb una sèrie de nor- Aquest programa no admet ser la vigor, hi la mina encara no ha fet res.
mes correctores, com ara: causa de la salinització de quasi EXIGIM QUE, COM A MÍNIM I PER
>Preveu la desaparició del runam tota l'aigua potable subterrània El mes de maig de l'any 2004 la El representant de Montsalat -l'or- COMENÇAR, LA MINA ES FACI
(sense posar-hi cap data) i, per del terme de Sallent i part de Direcció General de Medi ganització ecologista que porta CÀRREC DE LES DESPESES DE L'AI-
això, reclama una fiança de 5,2 Santpedor i Balsareny ni contem- Ambient presenta les esmenes el cas- entrevistat per mi, creu, i GUA DE SALLENT AIXÍ COM DE
milions d'euros. L’actual pro- pla programes de mesures pel pla del 1998 per Iberpotash tota la organització també, que LES INDEMNITZACIONS ALS VEÏNS
pietària de la mina sembla que correctores. D’altra banda preveu SA d'obligat compliment en un l'empresa dilatarà en el temps l'a- DE L'ESTACIÓ (QUE ELS HI
encara no l'ha dipositat. una ampliació del runam -esmen- terme de 60 dies hàbils. Som a plicació de les mesures fins a PAGUIN ELS PISOS NOUS,
>Determina controls piezomé- tada abans- amb 70 has. d'ocu- l'Octubre i encara no s'ha fet res. aconseguir un canvi de qualifica- COLLONS)!!!!!!!!
trics de les subsidiències salines pació i 625 m. d'alçada. ció mediambiental del runam.
Entrebancs inesperats en la IV festa
major alternativa de Calaf
Calaf automàticament quedaria satisfactòriament. A continua- Granges i Visca la Festa Major premi proporcionalment als
Col·lectiu les granges suspès el procediment de ció s'encapçalà la festa amb la Alternativa. participants. A la nit es desen-
D
sol·licitud d'autorització per rumba cariñosa de Karlitos el cadenà el concert tant esperat
os dies abans de fer la fer la festa major alternativa. Rata y Combosea i és llegí el Un pregó simbòlic que volgué de : Terrorismo Sonoro, Mano
festa major alternativa, Conseqüentment, després de pregó modificat per tal de transmetre el sentiment d'im- Armada, Penetres i Código.
se'ns feu arribà una llargues discrepàncies i donar donar constància dels proces- potència davant les entitats
carta en la qual un moltes voltes el tema, a les 12 sos en que ens havíem topat: des de un col·lectiu emergent, Fou una Festa Major participa-
seguit de lleis i decrets poc de la nit del dia abans gràcies i la existència del poder per tiva i amb eufòriques ganes de
descriptius, ens demanava l'a- a certa provocació causada per Bona nit fills i filles de Satan. part d'altres que amb un fil continuar endavant amb la llui-
nul·lació de la festa major. En la ràbia, la senyora alcaldessa Un altre dia la casa de la vila mouen tot el funcionament ta, tot i que tinguem entre-
la carta, se'ns demana una canvià d'idea i se li encengué ens ha volgut escanyar,Jaja! jurídic. Finalment, la festa bancs entre mig, lluitarem
descripció acurada del lloc on la llum per poder-la organitzar Però sort n'hi ha que encara acabà amb un Soundsystema amb esforç fins aconseguir
es duria a terme la festa i les al Casal del poble. Decepcionats n'hi hagué un que es va saber de Drum&Buss. l'objectiu desitjat.
característiques d'aquesta, per però contents per haver pro- enrotllar i aconseguí que ens
finalitzar-la se'ns demanava duït sensació ens disposarem la deixessin fer. I tot i que El dia següent, a la tarda es va
una pòlissa de responsabilitat a reorganitzar-la. volen que ens fotem de fred, fer el Campionat de Futbolí ¡¡¡¡FEM TOTS JUNT@S DE LA
civil. També se'ns informava encendrem aquesta nit de que durà tota la tarda i va ser FESTA LA REVOLUCIÓ SOCIAL!!!!
de forma solemne i educada Així doncs, la Festa Major bruixes, dimonis i diables/es molt equitatiu. Els tres primers
que el fet de no presentar començà amb un Sopar a base de bona festa autoges- reberen un futbolí de fang fet
aquesta documentació, Popular el qual va transcorre tionada i popular. Aupa les pels propis organitzadors i un
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
plaça Europa nº7 tel.botiga
08600 berga 938212895

8. 8
Sant Cornerli i la febre del formigó
Sant Corneli d'unes 30 hectàrees a trenta degradada per les antigues
Gbx anys en un sòl qualificat de mines i explotacions a celobert
rústic, poc més amunt d'aques- i la veïna Central Tèrmica, que
U
n exemple més de la ta antiga i històrica colònia segueix contaminant amb
febre constructora i de minera, i just al costat d'un pol- carbó Sud-africà), així com
les seves conseqüències vorí en actiu. Davant les quei- greus molèsties al veïnat, per
a la comarca el trobem xes de l'Associació de Veïns de la circulació de 100 camions
amb el projecte d'obrir una Sant Corneli, més de 700 sig- d'anada i tornada per dia
pedrera al costat del nucli de natures i el suport de diversos (18.000 tones i una voladura
Sant Corneli, al terme munici- grups i entitats, l'alcalde setmanal), amb tot el seu soroll
pal de Cercs, que ha trobat la Ferran Civil (CiU) afirmava i polseguera. Malgrat tot, l'im-
oposició frontal dels seus habi- recentment en un ple no estar- peri del formigó avança; el pri-
tants. Des que ho van saber, hi a favor -tot i haver amagat i mer negoci del país al servei
ara fa uns mesos, aquests han silenciat el projecte durant dels cacics locals, amb la ine-
començat tot un seguit de pro- força temps- i passava la pilota fable complicitat de la classe
testes que es visualitzen en a la Generalitat. Es dóna la cir- política.
pancartes a moltes cases i pin- cumstància que l'enginyer tèc-
tades. Sota l'argument que "la nic de l'explotació de la pedre- *Salvador Fernandez, gerent
quantitat d'obres públiques i ra és Josep Chacón, regidor de Roca Cercs S.L. a Regió 7.
privades fa que hi hagi una també de CiU al mateix munici-
manca d'àrids per a la cons- pi. El projecte suposaria irrepa-
Pancartes de protesta a Sant Corneli. trucció"*, l'empresa Roca Cercs rables danys mediambientals i
S.L. pretén obrir una explotació paisatgístics (en una zona prou
Roberto B. Lopez comença una nova
vaga de fam
Nota de redacció: Aquest article fóu enviat el dimarts 14 de setembre com des que són les mateixes de moltís-
assenyala el mateix , pel que suposem que en Roberto ja ha deixat la vaga sims altres reclusos.
de fam. Tot i així volem reproduïr-lo per tornar a recordar les seves deman-
L'altre reivindicació que exigeix és trasllat immediat a una presó cata- Fax: 976208259
Saragossa l’efectivitat del seu trasllat definitiu lana. Cal exigir a aquests organis- DGSPiR DG II PP
GSP a una presó de Catalunya, a prop mes penitenciaris l'aplicació imme- Jesús Martínez i Marín C/
del seu lloc d'orígen i residència i a diata de les redempcions que li Alcalá, 38-40
E
l pres ROBERTO B. CATRINO prop de la seva família i amics, d'on corresponen. I mentre que la situa- Cap del Servei de Rehabilitació
ha decidit posar-se en vaga va ser allunyat fa més de 4 anys. ció del Roberto no canviï, cal exigir 28071 Madrid
de fam i set a partir del dia Aquesta petició també es corres- a la direcció de la presó de Zuera el C/Aragó 332 I Tlf.: 913354700
d'avui (dimarts 14 de pon amb allò legalment establert control rigorós que l'estat d'una (Centralita)
Setembre), després d'informar-nos per la seva pròpia llei. persona presa en vaga de fam i set 08009 Barcelona I Fax:
telefònicament d'aquesta decisió i El seu estat d'ànim davant d'aques- exigeix (seguiment i atenció mèdi- 913354062 (Traslados)
de la comunicació de la mateixa, a ta injusta situació és desesperant. ca diàries, trasllat de tots els infor- Tlf 932140167, Fax
través d'una instància a la direcció Es troba indignat, després de tants mes mèdics -diariament- al JVP i a 9 3 2 1 4 0 1 5 6
de la presó. anys de lluita dins el F.I.E.S., veient la propia DGIIPP...). Així mateix cal dgip@dgip.mir.es
El Roberto (nascut a Tremp -LLeida- com se'l rifen fent-li promeses que exigir al jutjat de vigilància peni- jmm@gencat.net
i resident al Berguedà), es troba després no acomplèixen i com tenciària de Zaragoza el control Departament de
acomplint condemna a la presó de juguen amb els seus drets contem- judicial absolut d'aquesta situació. Justícia (Generalitat)
Zuera (Zaragoza) , després de que plats en la pròpia llei penitenciària. TAL I COM HO DIUEN LES SEVES Albert Batlle
fos progressat al 2n grau peniten- L’última novetat és que va ser can- PROPIES LLEIS!!! Conseller de Justícia
ciari i traslladat a aquesta presó viat de mòdul (del II al IX), sota el Cal denunciar l'hostigament i l'a- C/Casp 26
des del mòdul F.I.E.S. de Huelva fa pretext que estaria millor i que tin- bandó legal del que està essent 08010 Barcelona
aproximadament 3 mesos. dria accés als tallers, però ell afir- objecte el Roberto per part de tot el
Els motius d'aquesta decisió són la ma que la seva situació no ha fet sistema penitenciari. És una qües-
falta d'honestedat de les autoritats sinó empitjorar. Ha acabat senten- tió de respecte a la dignitat i els
penitenciàries: ciant que no pot continuar més en drets humans de la que tots i totes
Abans del seu trasllat des de aquesta situació a no ser que bus- en tenim una part de responsabili-
Huelva va ser informat per la direc- quin que perdi els papers i acabi tat. No podem ignorar aquesta rea-
ció d'aquella presó que seria tras- fent una bogeria per fotre-li 20 litat criminal!
lladat a una presó, el més pròxim anys més de presó.
possible a Catalunya, on podria El seu estat físic tampoc ofereix un Envia cartes, fax, e-milios, telefona
desenvolupar activitats d'estudis i panorama esperançador: Malalt del als responsables d'aquesta situació
formació que allà li eren negades VIH, el propi Roberto pronostica per exigir que acomplèixin les
per estar classificat dins el règim que en 4 dies de no menjar ni seves lleis i respectin els drets del
F.I.E.S.. Ara, a la presó de Zuera, es veure res haurà de ser portat a un Roberto, com haurien de fer amb
troba que no pot fer res d'això. hospital per extremar la seva aten- qualsevol persona:
També exigeix que se li faci efecti- ció mèdica degut al deteriorament Dirección del C.P. Zaragoza
va l'aplicació del temps correspo- del seu cos. Juzgado de vigilancia Penitenciaria
nent a les redempcions, que ACCIÓ!!! de Zaragoza
segons la seva situació penal regu- Cal exigir a la Direcció General de c.p. 50800 - (Zuera) Zaragoza
lada per la pròpia llei penitenciària Serveis Penitenciaris i Rehabilitació c.p. 50800 - Zaragoza
sumen 35 mesos. La seva imme- de Catalunya i a la Dirección Tlf.: 976698405 (Seguridad) I
diata aplicació el posaria pràctica- General de Instituciones Tlf.: 976208182 (o /3)
ment al carrer. Penitenciarias de Madrid el seu Fax: 976698456 (Régimen) I

9. Col·lectius de l’alt Llobregat
Na Bastardes Amics d’agustin
Manresa Sallent
Fa uns dos anys i mig, un grup de gent de
Manresa vam començar a reunir-nos amb ganes
de trobar un espai. I el 18 de maig de 2002,
Rueda
El col·lectiu "Amics d'Agustín Rueda" de Sallent va
una quarantena de persones vam ocupar l'antiga néixer el mes de febrer de 1998 per organitzar els
casa Na Bastardes, actes del 20é aniversari de l'assassinat del nostre
situada al numero company Agustín Rueda a la presó de Carabanchel la
13 d'aquest mateix nit del 13 al 14 de març de 1978.
carrer. Aquell dia
es va destinar a la Els actes van tenir un important ressò dins del món
neteja de la casa, a llibertari, i ens va permetre conèixer a molts altres
fer les primeres companys i companyes de tot Catalunya i part
reparacions i a asse- d’Espanya.
gurar-la. La primera
setmana va ser molt Molta gent que havia participat en les protestes, mani-
intensa, i gràcies al festacions i accions que es van esdevenir quan
suport i l'ajuda de l'Agustín fou assassinat van participar voluntàriament
moltes persones es i espontàniament en els actes. També vam construir una
va avançar molt en exposició que ha recorregut una bona part del terri-
l'acondicionament de tori català i el nom de l'Agustín i la seva lluita contin-
la casa. Les raons uen vius.
que ens van moure a
ocupar va ser l'al- És de destacar que en el transcurs d'aquells dies vam
liberament d'un espai conèixer al company Juan de la Llagosta i, a iniciativa
per la reflexió, el debat i la lluita, que permeti seva i juntament amb els companys del Berguedà,
donar una alternativa al pensament únic i a les l’Hospitalet i Granollers vam celebrar poc temps
formes de convivència oficials, sempre intentant després la I Marxa del Maquis per la recuperació de
trencar amb les dinàmiques autoritàries i de la Memòria Històrica,
jerarquització, i per altra banda, la voluntat amb la repercussió que
de fer front a l'especulació que s'està duent a el temps ha donat tant
terme des de l'Ajuntament, immobiliàries, en l'àmbit acadèmic i d'u-
constructores... a la ciutat i als preus desorbi- nió (encara que fos, des-
tats que no permeten un accés fàcil i digne a graciadament, temporal)
l'habitatge. I per últim, parar els peus a aquest dels col·lectius lliber-
afany de construir un Barri Antic de luxe, taris.
lluny de les possibilitats econòmiques del seu
veïnat i passant per sobre de la memòria històri- El nostre objectiu es la
ca del barri i la seva identitat. Des del principi difusió de les idees llib-
Na Bastardes s'ha utilitzat com a vivenda i ertàries així com restau-
també s'ha obert com a centre social, en rar la memòria del nos-
algunes èpoques més periòdicament i actualment tre company, tanmateix es
s'obre puntualment quan hi ha activitats. Al fa un seguiment del món
llarg d'aquests quasi dos anys i mig d'ocupació de les presons i es
s'han fet tallers d'antiautoritarisme, de gènere, col·labora tant com es
d'antipsiquiatria, de reparació de bicis, d'horti- pot per seguir amb l'última lluita en que l'Agustín va
cultura, de fotografia... s'han fet també debats deixar la seva vida.
sobre drogues, l'Iraq, Palestina, immigració... Hi
ha hagut passis de videos i pel·lícules, exposi- SALUT I ANARQUIA!
cions i al principi s'obria una cafeta 4 tardes a Navarcles
la setmana. S'han fet jornades per aprofundir
en temes concrets: les jornades de guerra civil
i revolució social, que van durar dos mesos,
Cal carrasclet
El projecte de Cal Carrasclet comença ara fa 4 anys
jornades antirepressives, sobre l'especulació, amb la obertura de la botiga de Comerç Just i Solidari,
sobre transgènics... També s'han fet xerrades durant el primer any es comença a condicionar el dar-
d'ocupació, presons, Itoiz, dels detinguts del rera de la botiga, que és on actualment hi ha el
12 d'octubre... I un parell de festes i tot. Des Carrrasclet. Finalment s'inaugurava ara fa gairebé 3
de l'assemblea de la casa s'ha participat també anys el projecte de Cal Carrasclet, que per sobre de tot
en l'organització de la festa major alternativa vol ser un punt de trobada per tota
de fa un any, i es participa en la coordinadora aquella gent que no creu en el sis-
antirepressiva de Manresa. Així com al principi tema actual i que no troba un espai
les assemblees de la casa eren bastant nom- on poder expressar-se lliurement.
broses, ara s'han anat reduint, i quedem un Per això lluny de personalismes i
grup d'una desena de persones. El centre col·lectius el Carrasclet és de tots i
social s'obre quan hi ha alguna activitat de per a tots,restant obert per qual-
cara a la gent, però a part hi tenen lloc les sevol activitat que si vulgui organ-
assemblees de la casa, que es fan els dilluns, i itzar per qualsevol. Funciona de man-
a més s'hi reuneix també una assemblea de era assembleària i autogestionada
dones, una assemblea contra les presons i la intentant arribar sempre al consens
societat carcerària, i el grup de boikot nascut entre tothom i així, poc a poc, entre
durant les mogudes en contra la guerra d'Iraq tots, iniciativa per iniciativa, anar establint un veritable
hi fa alguna activitat. En aquests moments s'es- contrapoder popular.
tan realitzant dos tallers periòdicament a la
casa, un d'electricitat, i un d'autodefensa (Thai Horaris:
box). I hi ha previstes algunes activitats de les Divendres i Dissabtes de 20:00 fins ....(que s'acabi la nit)
quals us anirem informant a mesura que
sapiguem dia i hora. Adreça: carrer Sant Benet número 35, Navarcles.