El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

REVISTA LLIBERTÀRIA DEL BERGUEDÀ
INFORMACIÓ, CRÍTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENÚNCIA, CREACIÓ

8ZRFWNIJYNYZQFWX
Época II Núm. 6 Agost-Setembre de 2001 Difusió gratuïta

(/6026626'·(648$'5$3527$
*21,7=(181$/75($7('(
%587$/,7$732/,Ì$$$%(5*$
RQWXVLRQVWRUWXUDSVLFROzJLFDSUHSRWqQFLDDXWRULWDULV
PHGHWLQJXWVHWo3jJ

Crònica del 24 de juny a
Barcelona.
Un berguedà ens relata les seves expe-
riències durant la manifestació antigloba-
lització que acabà amb càrrega policial.

Cas Scala
Guerra bruta, per part de l’Estat, contra
l’anarquisme en un dels seus moments de
màxim rebrot.

(/ *,016 ,1(/(7 ciència de revolució.
Antiglobalització i cons-

(62/$67)5$1(6 Hem de ser conscients i conseqüents amb
8/3$%/(6 '·(;3/2 l’ideologia que veritable canvi social. hi
7$,Ð/$%25$/
defensem, només així
podrà haver un

$PE O·H[FXVD GHOV FRQWUDFWHV GH de l’editorial.
SUjFWLTXHV GHFHQHV GH MRYHV VyQ
E l P èsol N egre es m anifesta a través
L a resta d’articles i

H[SORWDWVODERUDOPHQW3jJ

opinions són responsabilitat dels
seus autors.

r virevistal i r àr a de
e s a lbe t del l
t llibertària i
be gue
r dà 1
Berguedà 1

*).947.1
S olen decidir els periodistes -que per vocació o litat, concerta centres d’Educació Secundària d’aquells
ineptitud serveixen als poders- que a l’estiu no hi que estan al cap d’amunt de Barcelona, sí, d’aquells on
ha notícies, sobretot a l’agost. Però, si es tenen els ulls van els nens uniformats, els nens que de grans seran
oberts i no es serveix cap amo, en aquestes setmanes explotadors...; ja se sap, si a més de pagar les quotes
de calor hem pogut observar moltíssimes coses. D’en- anuals del camp de golf s’ha de pagar l’escola...
trada, a Gènova, quan gran part del món deia NO al ca- A Berga, els treballadors de Niceria han de sortir
pitalisme, hem sabut l’origen de l’expressió “policia al carrer per denunciar la misèria a la que els vol con-
assassina”, la mateixa que per altres es tradueix en demnar l’empresa a la que treballen i que com que in-
“muerte accidental de un anarquista”; ja se sap un dany funda terror als seus assalariats, parlant amb propietat
col•lateral fruit de la defensa del capital i la lluita contra direm: prou a NICERIA TERRORISTA.
“els violents”. A Madrid, uns feixistes han amenaçat i Encara a la capital carlina, veiem com la policia fun-
agredit un company de la C.N.T-A.I.T, i a l’estret se- dada per Felip V, segueix fent de les seves, abusant
gueixen morint persones, en busca d’una vida millor. del seu poder.
Tot normal. Mentre a Barcelona els immigrants que so- També hem tornat a comprovar com hi ha gent
breviuen a l’estret que no estant d’a-
segueixen la seva cord amb les opini-
lluita, en què la ons i manifestacions
C.G.T. hi pren part dels altres, de segui-
activa. Volen “ser da recorre a la co-
legals”, com si es varda amenaça. Bé,
pogués no ser-ho, recordem que qui no
doncs sí, es pot exis- estigui d’acord amb
tir i ser il•legal. Sem- l’opinió de qualsevol
pre és més fàcil es- dels nostres
clavitzar una persona col•laboradors pot
que en qualsevol manifestar la seva
moment pot ser ex- opinió des del ma-
tradida. I ens dema- teix Pèsol; en qual-
nem: Què és el que sevol altre cas: a qui
ha canviat? Què vol li piqui que es ras-
dir democràcia? qui.
0HQRVPDOTXHH[LVWHQ
Quin respecte ens Hem pogut
han de merèixer els ORVTXHQRWLHQHQQDGDTXHSHUGHU assistir a la IV mar-
polítics? I l’autori- QLVLTXLHUDODPXHUWH xa-homenatge als
tat? És això progrés i 0HQRVPDOTXHH[LVWHQ maquis i recordar
civilització? I doncs, ORVTXHQRPLGHQTXHSDODEUDHFKDU aquells que per sobre
ens interessa aquesta QLVLTXLHUDOD~OWLPD de pàtries i altres
0HQRVPDOTXHH[LVWHQ
SDUDKDFHUQRV
civilització? Qui són servilismes mes-

0HQRVPDOTXHH[LVWHQ
els violents? Està quins i bastards, van

ORVTXHQRWLHQHQQDGDTXHSHUGHU
força clar, i qui no lluitar i morir per la

QLVLTXLHUDODKLVWRULD
ho vulgui veure és llibertat. No dele-

0HQRVPDOTXHH[LVWHQ
l’únic responsable guis, no renunciïs a

ORVTXHQRGHMDQGHEXVFDUVHDVt
dels seus actes. tu, pensa i actua.

QLVLTXLHUDHQODPXHUWH
Ja en terres catalanes SALUT I ANAR-
GHEXVFDUVHDVt
hem comprovat com QUIA!
'DQLHO9LJOLHWWL
O9
el virregnat de Cata-

lunya, dic la Genera-

r vi t l i r àr a de
e s a lbe t i l
be gue
r dà 2

(9:1.99
PROU REPRESSIÓ AL BERGUEDÀ!! cordiar, a demanar documentació i pro-
FORA MOSSOS!!! cedeixen al registre de la colla. Durant
el registre els funcionaris no troben cap

E ls joves de Berga comencem a estar farts i indig-
nats del control policíac a que ens sotmeten els
senyors mossos d’esquadra. Dia rera dia hem de supor-
tipus de droga (com tantes altres vega-
des), mentre uns quants eren registrats
un altre jove es resisteix a ser identifi-
tar la seva presència pels carrers de la capital bergueda- cat. Hi ha moltes tensions entre els agents i el grup. El
na i la seva prepotència i autoritarisme. I es que no són mosso d’esquadra demana el DNI al jove que dins el
poques les vegades que ens han vingut a registrar per seu dret es nega a donar-li el document, el mosso ja
les bones, per fer malabars, per anar “mal vestit”, pas- amb caire de prepotència ordena al jove que si no vol
sejar tranquil•lament, estar assegut amb qualsevol lloc donar el DNI s’acosti fins al cotxe on serà identificat.
fent qualsevol cosa, estar en algun lloc compromès El jove però, es nega també a anar fins al cotxe i dema-
etc... Qualsevol jove berguedà afirmarà el que acabem na al mosso que sigui ell el que tingui l’amabilitat de
de dir, i és que a Berga no es pot fer res de res. A tot venir fins a on es troba ell. Aquesta colla ja eren anteri-
arreu ets sospitós de tenència de drogues!, o de fer mer- orment registrats, vigilats... habitualment pels agents
der! Es sobretot durant les nits de dissabte quan el con- “d’ordre”, i ja feia molt de temps que patien tot tipus de
trol s’incrementa convertint Berga burles, amenaces, i tot el que
gairebé en una ciutat policial. Pa- hem comentat abans. Així, no és
trulles caminant durant tota la nit d’estranyar que el jove en qüestió
pel Carrer Major... dos cotxes vigi- es resistís a fer cas de la policia.
lant per tots els carrers..., tot per la (tot i que al cap i a la fi no es re-
nostra “seguretat”. Passegen, ens sistia a identificar-se, el qual hi
segueixen, ens vigilen, ens regis- estava obligat). A partir d’aquí el
tren, ens incòrdien, ens menyspre- mosso d’esquadra es dirigeix cap
en, i és que si ets jove ets sospitós al jove, l’agafa violentament pel
de ser un “delinqüent”. No són po- braç empenyent-lo amb força i
ques les vegades que estàs tran- agressivitat. El jove reaccionà de-
quil•lament assegut en una vorera o fensivament davant l’actitud del
banc i et venen aquests funcionaris mosso empenyent-lo per treure-
per veure si “fumes porros”, i ja és se’l de sobre. Es succeïren tot ti-
llavors, quan t’enfoquen amb la pus d’empentes i un mosso acaba
llanterna, et demanen explicacions, per immobilitzar el noi al terra .
et demanen la documentació, t’a- El noi acaba de genolls a terra
menacen i moltes vegades et regis- amb els dos braços al darrera i amb el braç del senyor
tren, tot i que tu no feies res d’això ( i si ho fessis? ). I agent de seguretat asfixiant-lo al voltant del coll. El noi
és que això dia rera dia acaba cremant, estem farts de fou conduït violentament cap al cotxe on el tancaren
tanta repressió! amb les manilles posades. Allà reaccionà contra la por-
ta del vehicle que acabà inutilitzant-la. Seguidament
A raó d’això el perquè inicial d’aquest article. El fou conduït cap a l’hospital ja que els agents estaven
passat divendres dia 27 de juliol una colla més de joves convençuts que havia ingerit drogues il•legals, allà l’a-
estava passant la nit a la plaça del Forn situada al costat nalitzaren, li van comprovar la pressió etc.. totes les
del Carrer Major, quan una trucada alertà als mossos proves donaren negatives i deduïren que sols havia be-
d’esquadra de suposat tràfic de drogues acusant als jo- gut. Li donaren 3 tranquil•litzants. Els mossos van apro-
ves mencionats... fitar per interposar denúncia contra el detingut per a-
Minuts després dues patrulles de mossos d’es- gressions, tot i que no tenien signes externs importants
quadra es personifiquen al lloc on suposadament estan de baralla. (ni tan sols morats)

passant aquests fets. Arriben, comencen com sempre a El noi fou conduït cap a la comissaria de mossos
demanar explicacions, a fer preguntes estúpides, a in-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 3

(9:1.99
d’esquadra de Berga on el registraren, el van fer quedar retenir (tancats com hem dit) fins que
en calçotets i li van dir textualment referint-se a la seva van arribar els seus representants le-
arracada: “no t’asseguro que si te la trec jo, no et faci gals. El noi que va ser apallissat inter-
mal”. Va passar 12 hores tancat subsistint amb un únic posà denúncia contra els mossos per
got d’aigua. agressions.
Dins la seva condició de menor els agents no van Els nois van ser deixats anar amb càr-
trucar a casa del noi fins les 10 del matí, tot i que havia recs.
entrat a comissaria a les 2 de la nit. Un cop tenien a- Aquests fets van ser reproduïts al seu moment pel diari
quest jove detingut van anar a buscar a un company seu Regió 7, el qual va agafar les versió policial (com sem-
el qual va ser acusat, per un mosso, d’haver-li pegat pre) i la va publicar tal qual, sense contrastar-la amb res
durant els disturbis que precediren la detenció del me- ni amb ningú. Prou desinformació!
nor. La detenció del company va ser espectacular, el No és el primer cop que els agents berguedans protago-
van anar a buscar a la plaça del Forn i el van apallissar nitzen accions d’aquest tipus, no són poques les perso-
brutalment sense cap motiu (no és la primera que l’apa- nes que han patit maltractaments per part de la policia
llissen) causant-li fortes contusions, morats, i un braç autonòmica. Estem farts del seu control, estem farts de
embenat. Amb aquest també el van tancar com el pri- les seves provocacions, estem farts dels seus abusos,
mer. Durant la detenció d’aquest altre noi es van em- prou repressió!! Ni guàrdia civil de l’Estat ni mossos de
portar cap a comissaria a 3 joves més que van ser tan- la Generalitat!!
cats també, sols per no portar el DNI a sobre, i se'ls va Joan

REVOLUCIÓ? uns contenidors. Santa innocència, malícia o estupide-
sa. Més militància, més pensament, més acció de veri-
tat, més crítica, més compromís i menys borreguisme,
S i les revolucions es fessin cremant contenidors o
vehicles, fa temps que viuríem en la desitjada a-
narquia. De fet, si el sistema ha-
perquè això, també és borreguisme. No és una simple
qüestió de violència sí o
gués de patir el més mínim entre- no, és una qüestió d’efec-
banc per la crema o destrossa de tivitat i no hi ha res més
mobiliari públic, caldria destruir-lo contraproduent pel nostre
tot. Tanmateix, això no funciona treball que els actes als
així. I si no, pensem en la revolu- que ens referim. I de totes
ció del 19 de juliol de 1936. La re- maneres cal que no obli-
volució de 1936 és el resultat de dem que a l’igual que
més de setanta cinc anys de cultura l’estat es basa i s’origina
llibertària, d’autoformació d’uns en la violència, la violèn-
individus conscients, de lluita i re- cia –d’una forma o una
sistència en la clandestinitat, d’un altra- sempre acaba creant
dia a dia duríssim, d’esforç perso- o enfortint un estat.
nal i superació col•lectiva per mit- Menys criaturades i més
jà del recolzament mutu, de crea- acció. Salut i transforma-
ció d’escoles, ateneus, grups cultu- ció social, visca
rals, anarcosindicats forts i combatius, muntanyes de l’anarquia!
diaris i revistes... Tant de bo fos tant fàcil, com cremar Pep i tu.

S o y lib r e só lo c u a n d o t o d o s lo s se re s h u m a n o s q u e m e ro d e a n so n
ig u a lm e n t e lib r e s. L a lib e r t a d d e lo s d e m á s, le j o s d e re st r in g i r o d e n e g a r
m i lib e rt a d , e s p o r e l c o n t r a rio , s u c o n d ic ió n n e c e sa ria y s u c o n fir m a c ió n .

M IJ A IL B A K U N IN , E l im p e ro k n u to g e rm á n ic o y la re v o lu c ió n so c ia l.

e s a lbe t i l
be gue
r dà 4

(9:1.99
24 DE JUNY. BARCELONA VA TRE- perquè alguns centenars de manifes-
tants van destrossar tots els edificis
MOLAR, PERÒ DE POR.
propietat de grans empreses partidaries
de la globalització com: Burger King,

H e escrit aquest text per intentar explicar les desa-
gradables experiències que vaig viure el 24 de
juny a Barcelona, durant la manifestació contra la glo-
Mango, Zara, alguns caixers i bancs, i
alguns altres edificis d’aquests tipus.
També s’ha de dir que no va quedar ni una cabina tele-
balització que va començar a les 12 del matí i que era
fònica sencera, ja que eren l’objectiu d’una gran quanti-
convocada per més de 300 col•lectius antiglobalització
tat de persones, com també hi havia gent que anava
de tot tipus (partits, sindicats, organitzacions de diver-
amb esprais escrivint frases com “Al capitalisme no
ses ideologies, etc.). Aquest text també ha tingut utilitat
se’l reforma se’l destrueix” o “Un altre món és possi-
a nivell personal, ja que m’ha servit per canalitzar la
ble”. Mentre alguns assistents feien això la manifesta-
ràbia que van generar aquelles situacions que a continu-
ció transcorria amb tranquil•litat, encara que hi havia
ació explicaré, i que segons els nostres polítics vam
algunes divergències entre manifestants revolucionaris i
deixar enrera quan vam realitzar la nostra pacífica i
reformistes, aquests últims crítics amb la destrossa dels
agradable transició a la “democràcia”, però que com es
edificis. Però la meva sorpresa en aquesta part de la
va veure aquell dia, els policies no hi estan d’acord i
manifestació va ser que no es va veure ni un sol policia
sembla que encara visquin en l’antic règim (si és que ha
uniformat, no hi havia cap grup de policies que intentés
canviat) i sota la protecció d’una justícia encara per
aturar les destrosses que s’estaven produint, i els mani-
transformar, ja que deixa veure masses tics feixistes.
festants ho podien trencar tot sense cap problema, i sen-
Hem disposaré a explicar pas per pas, el que va
se que cap policia els hi digués res, tot el contrari, com
passar aquell dia, i com l’estat de dret en el què teòrica-
es va poder comprovar els dies posteriors, hi havia poli-
ment vivim, es va transformar visiblement per la majo-
cies camuflats entre els manifestants, que estaven molt
ria de ciutadans barcelonins, en un estat totalment poli-
actius, ja que també van participar en les destrosses.
cíac i repressiu, on els drets dels ciutadans no es veien
Una altre cosa que em va impactar força, va ser que
enlloc, només es veia el terror fixa’t a les cares dels
amb un company de la CNT el qual havia anat amb mi
manifestants, i les furgonetes policials corrent amunt i
a la manifestació un policia secreta li va dir textual-
avall,pels carrers pròxims a la Plaça Catalunya. Als ma-
ment: “si quería ir a romper algun comercio”, ell si va
nifestants de major edat, els hi deuria semblar que havi-
negar, ja que es veia molt clarament que era un secreta i
en fet un salt en el temps i que havien tornat a principis
per sort se’n va adonar. Doncs bé, ingenu de mi, jo em
dels anys 70, o més enrera hi tot.
vaig pensar que la resta de la manifestació seguiria amb
La nostra història va començar a les 11 del matí
la mateixa normalitat, però al començar a arribar a la
en un ateneu llibertari de Barcelona en el qual hi vam
Plaça Catalunya ja vaig veure que la nostra tranquil•litat
passar la nit, ens vam despertar força endormiscats,
molt probablement es veuria afectada.
amb la intenció d’anar el més ràpidament possible cap a
-Aquí es on va començar la segona part de la manifes-
la manifestació, ja que el nostre barri quedava força
tació, caracteritzada per la violència unilateral, però en
lluny del punt de partida de la manifestació al barri de
aquesta part els qui van actuar violentament no van ser
Gràcia. Doncs així ho vam fer, ens vam aixecar, i sense
els manifestants, sinó la policia, que deuria esperar amb
gairebé esmorzar ens vam dirigir al metro que ens apro-
ansietat que arribessin els manifestants per poder-los
ximava una mica més a Gràcia, llavors vam haver de
apallissar.
caminar aproximadament un quart d’hora, i finalment
La gent que començava a arribar anava entrant a
ens vam trobar amb la multitudinària manifestació –la
la plaça, nosaltres anàvem més o menys a la meitat de
premsa va dir que hi van assistir entre 20.000 i 25.000
la manifestació, i quan vam arribar ja hi havia força
persones, mentre que els organitzadors van dir unes
gent, però ens vam donar compte –com la resta d’assis-
50.000-. A partir d’aquest moment podem dividir la
tents- d’un fet que va marcar la resta de la manifestació,
manifestació en dues parts, totes dues amb fortes impli-
a diferència de l’altre part en què no s’havia vist ni un

cacions de violència unilateral. M’explicaré:
policia, en aquesta part només arribar ja vam veure un
-La primera part de la manifestació, es va caracteritzar

e s a lbe t i l
be gue
r dà 5

(9:1.99
edifici tan gran com el del Corte Inglés rodejat de poli- coneguda, que també estava mig perdu-
cies, tot l’edifici estava envoltat de policies antidistur- da, i em vaig quedar amb ella fins al
bis protegits més amunt de les dents, ja que portaven final de la manifestació. Aquí, per sort,
fins i tot un casc per protegir-se ( la seva manca de cer- encara no hi va haver cap incident greu,
vell va fer que em preguntes que es volien protegir amb ja que la primera va ser la càrrega més
el casc? potser el pentinat? ) també tenien al seu darrere suau de totes, però després dels primers
totes les seves furgonetes. Una altra pregunta que ens moments que havien sigut inquiets les coses van tornar
vam fer llavors, va ser perquè el Corte Inglés estava ro- a la normalitat, els policies van tornar al seu lloc i al-
dejat de policies, i en canvi havien deixat destruir tots guns manifestants després de calmar-se una mica van
els altres edificis?, jo a aquesta pregunta encara no li he tornar a anar davant els policies aquest cop una mica
trobat resposta. Hi havia alguns manifestants que van més emprenyats. Al cap d’una estona de lluita verbal
anar cap al Corte Inglés a increpar una mica els polici- amb els policies, i després d’haver tirat algun artefacte
es, això si sempre verbalment i de manera més o menys explosiu molt fluix, segurament algun petard, en contra
pacífica, però el gruix de la manifestació se’n va anar a dels policies, aquest van tornar a avançar de cop i sense
dins la plaça, on s’hi que la gent ho espe-
van realitzar alguns ac- rés, per això tothom
tes, i on hi havia molta es va posar a córrer,
gent asseguda escoltant i el pànic es va tor-
el que deien les perso- nar a apoderar de la
nes que parlaven a so- situació, aquest se-
bre d’un petit escenari gon cop els policies
muntat al mig de la pla- van avançar més tros
ça, d’altres estaven a que el primer i d’una
l’herba descansant sen- manera més contun-
se fer-ne gaire cas, i al- dent, però ens va
guns altres caminant semblar que tampoc
sense rumb per la plaça, hi havia hagut en
això si, tots aliens al aquella segona càrre-
que passava entre la po- ga cap ferit greu que
licia i els manifestants era l’important,
que havien anat a la zona on eren. només algunes persones deurien haver rebut, igual que
Al cap d’una estona de passejar per la plaça va el primer cop, algun cop de porra. Després d’aquesta
passar el primer fet important, per motius desconeguts segona càrrega es veia que la gent estava una mica més
per la majoria d’assistents, els policies van començar a inquieta i insegura, l’ambient festiu que ens havia
córrer en direcció a la plaça, i llavors un gran nombre acompanyat durant tota la manifestació va desaparèi-
de persones que no sabien que passava, ja que estaven a xer, però com que no havia passat res de greu molta
dins la plaça sense fer cas del que feien els policies, van gent es va quedar a la plaça i als voltants. La gent enca-
veure com una multitud de persones li venia a sobre i al ra es va emprenyar més, ja que la majoria de persones
darrere seu els policies, i també van començar a córrer estaven allà manifestades d’una manera pacífica i legal,
víctimes de la incertesa i la por que aquesta havia gene- però això a la policia que desprenia una actitud de pre-
rat, però en aquesta primera càrrega els policies no van potència molt clara, ja que semblava trobar-se millor
ni arribar a pujar les escales que hi ha a la plaça, però la que a casa seva, no li importava per res si picava a gent
multitud sense saber que fer, i jo entre ells, va arribar “innocent” o no, la qüestió era picar algú. Encara que
fins gairebé les escales de l’altre costat de la plaça, jo els problemes grossos havien d’arribar. Ja passaven de
vaig perdre els amics amb qui anava a causa de les em- les dues del migdia i força gent havia marxat, però en-
pentes que hi havia, no els vaig trobar fins al cap d’una cara en quedava molta, i llavors va començar a desen-

hora, però afortunadament vaig trobar una altre persona volupar-se la situació d’una manera més típica d’una

e s a lbe t i l
be gue
r dà 6

(9:1.99
pel•lícula americana d’acció, que no pas d’una manifes- mentre que els picaven tan fort com po-
tació pacífica. Jo vaig començar a veure com un grup dien amb les porres, però els qui no en
de persones estaven picant a un altre home, i no entenia tenien prou amb picar a la gent podien
perquè els manifestants es picaven entre ells, però al agafar les escopetes i disparar amb pi-
mateix moment que s’estaven picant ens vam assaben- lotes de plàstic, cosa que va fer que la
tar per unes fonts una mica incertes, que la persona gent encara s’espantés molt més ja que
agredida era un policia que havia anat camuflat tota veia com l’apuntaven amb unes escopetes de dimensi-
l’estona, i per això el picaven, suposo que la policia ons considerables, i amb un soroll molt semblant a les
també se’n deuria donar compte que estaven apallissant bales de veritat (cal recordar que uns dies abans d’a-
a un de la seva quadra, i al moment es van engegar els questa manifestació se n’havia produït una a Göterborg,
furgons i en uns instants els furgons van rodejar tota la on algun policia va treure la pistola i va començar a dis-
plaça, donada aquesta situació tothom intentava sortir parar ferint greument a un manifestant). En aquest mo-
de la plaça tant ràpidament com podia, però els policies ments que només eren el principi de la càrrega el caos
que deurien tenir preparada la manera d’actuar des de va arribar a ser total, la majoria de gent cridava espan-
feia dies sortien tada i no sabia que
dels furgons, i havia de fer per no
miraven que rebre, altres intenta-
ningú s’escapés ven escapar de la
de la seva ració plaça alguns amb
de repressió. En èxit i alguns no, i
aquells mo- també hi havia els
ments el nervi- agents secretes que
osisme i la con- havien assistit anteri-
fusió general, orment a la manifes-
es van fusionar tació destrossant-ho
durant uns mo- tot, arrestant alguns
ments amb la manifestants indis-
por acumulada i criminadament i sen-
aquella plaça se mirar gens per la
que normal- seva seguretat física.
ment sembla força espaiosa, es va fer diminuta. La ma- A mi em van picar amb la porra a la cuixa quan m’in-
joria de gent tampoc sabia perquè corria aquest cop, tentava allunyar dels antidisturbis que s’acostaven cap a
però el que si que sabien és que aquesta càrrega era nosaltres picant a la gent que trobaven pel camí, i men-
molt diferent de les dues anteriors, ja que no se’n esca- tre cridaven “para arriba!, para arriba!” ens volien fer
pava ningú, i sabien que només per ser en aquella plaça anar a un lloc on encara hi havia més policies, però
corrien perill. El caos que envoltava la gent avisava vam tenir la sort de veure una escletxa per on passar
molt directament que l’integritat física de tothom qui entre els manifestants i els policies, i al final del
estava concentrat allà era molt vulnerable, ja fossin pa- “passadís” lliure de persones hi havia un metro, ens
cifistes amb les mans aixecades, o revolucionaris inten- vam dirigir tan ràpidament com vam poder a la boca
tant-se escapar, ja que els antidisturbis (anomenats cor- d’aquell metro pensant-nos que seria la nostra salvació,
rectament feixistes violents i armats) es van encarregar però al arribar la nostra desil•lusió va ser extremada-
de fer saber a tothom, que tenien ganes de desfogar-se i ment cruel, el metro estava tancat!!, ens vam començar
d’apallissar indiscriminadament a tanta gent com els hi a desesperar ja que en qualsevol moment podia baixar
sigués possible, i d’aquesta manera ho van fer. Els poli- un grup de policies i apallissar-nos sense que ningú ho
cies estaven organitzats en grups distribuïts per tota la veiés, però llavors vam trobar una porta oberta, sense
plaça, i també a fora, feien dividir la gent en petits saber on conduïa hi vam entrar, en aquell moment es va

grups donant-els-hi ordres de cap on s’havien de dirigir generar la primera espurna de felicitat des de feia esto-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 7

(9:1.99
na, era un pàrquing lliure de les agressions dels polici- franquisme tant intensament per camu-
es. Mentre a nosaltres ens passava això, la gent que flar totes les coses i fer-nos pensar que
s’havia pogut escapar de la plaça corria pels carrers la gent que mana ara, és molt diferent i
més pròxims perseguida per la policia que no els volia molt més democràtica que la gent que
deixar escapar sense administra’ls-hi la seva dosis de manava fa 30 anys.
dolor materialitzada en cops de porra, puntades de peu Jo no us podria asegurar que en el fran-
a la gent que queia a terra i algunes boles que sortien a quisme les coses anaven millor, ja que segurament no
velocitats vertiginoses de les escopetes dels policies és cert, pero una cosa que si que us podria asegurar és
amb més ganes de sang. Els que no havien tingut tanta que la democràcia amb el seu estat de dret també pica
sort i eren a la plaça van ser els que van rebre més fort molt fort, ja sigui havent-hi llibertat d’expressió o no.
la ràbia que els antidisturbis estaven demostrant tenir Però de la manifestació, encara que sembli estra-
envers els manifestants, ja fossin pacifistes, anarquistes, ny, també se’n van poder treure algunes coses positi-
sindicalistes, comunistes o independentistes. ves. Una d’elles, bastant inesperada almenys per mi, és
Nosaltres ens vam quedar al pàrquing uns 20 mi- l’opinió negativa que van tenir la majoria de mitjans de
nuts, acompanyats de tres persones més que s’havien comunicació massius davant l’actuació de la policia, i
anat a refugiar allà igual que nosaltres, fins que ens tot i que no van ser gens rigurosos pel que fa referència
vam assegurar que el merder gros havia passat, i llavors a la descripció de la manifestació en general, la majoria
vam sortir del pàrquing per una altre sortida, i ens vam si que va tractar la descàrrega policial de desmesurada i
anar a trobar amb els nostres amics perduts a una altra injusta, però aquesta actitud una mica favorable als ma-
plaça on havíem quedat. nifestants sembla ser conseqüència de la presència a la
La setmana següent al arribar a casa meva, a la manifestació de organitzacions com Esquerra Unida
tranquil•la ciutat de Berga, vaig buscar informació a (partit minoritari però amb presència al parlament, i
Internet per assabentar-me millor de les coses que no amb influències), CCOO, i algunes ONG’s, així com
havia pogut veure a l’ultima part de la manifestació, ja també, per l’actitud que va tenir la policia contra tots
que m’havia estat escapant tant ràpid com podia d’una els periodistes que intentaven obtenir imatges, ja que
molt possible detenció i pallissa dels agents de amb alguns els i van prohibir fer fotos, amb un perio-
“seguretat”, i vaig tenir una gran sorpresa al comprovar dista en concret li van agafar la càmera i li van velar el
que la violència desplegada als moments abans de dis- carret, i amb molts altres fotògrafs i reporters que esta-
soldres precipitada i bruscament la manifestació, als ven a la Plaça Catalunya els van agredir igual que a tots
voltants i dins mateix de la Plaça Catalunya, havia estat els altres manifestants impedint-els-hi de fer la seva fei-
generada i promoguda -no se si totalment o només en na que els hi permet guanyar-se la vida, i de mostrar a
part- per la policia de paisà que havia assistit a tota la la gent que no havia pogut o no havia volgut assistir a
manifestació molt activament. la manifestació com actuen les forces de seguretat.
La meva pregunta després de rebre algun cop de Una altre cosa positiva de què va servir la mani-
porra dels agents antidisturbis, és si anem enrere en el festació es per demostrar el què els malanomenats vio-
temps, fent una regressió cap a èpoques una mica més lents prediquen amb molta insistència i raó: que la vio-
dictatorials, o potser més encertadament es podria dir lència revolucionaria és una defensa en front de la vio-
que no hem avançat gaire i en certa manera encara i lència contrarevolucionària, establint-se així també com
som, ja que les democràcies burgeses on tan feliços vi- a contraviolència.
vim avui en dia, no són res més que unes simples dicta- Un indignat berguedà represaliat per fer ús dels
dures oligàrquiques simplement camuflades. Com es va seus drets constitucionals
deixar ben marcat sobretot el 24 de
juny i en menor mesura els altres dies, “ si el carnicero pesa la carne que has de comprar con el dedo puesto en la
el tema de la llibertat i la repressió po- balanza, puedes llamar alyDepartamento de Pesos i Medidas: esto espobres; si él
persiste,
puedes quejarte decirle que es un canalla que roba a los
una acción
licial és un aspecte sobre el qual s’ha indirecta; o puedes, al fracasar el diálogo, o bien insistir en pesar tú la carne que
d’aplicar el “maquillatge democràtic” has comprado, o bien probar en otra balanza, o bien acudir a otra carnicería;

estas son acciones directas”
que estan fent servir els hereus del Colin Ward, Esa anarquia nuestra de cada dia...

e s a lbe t i l
be gue
r dà 8

(9:1.99
ES CELEBRA AMB ÉXIT LA IV voluntat d’oblidar quelcom incòmode o
de difícil adaptació a la carrinclona i
MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS
falsa història nacional-catòlica que fins
-recordem als que sí que van donar la cara, i la ara ha estat potenciada pels poders. Tot
vida- i la difícil adaptació, cal parlar del cas

E l passat 27 i 28 de juliol es van tornar a recordar
els guerrillers antifranquistes, en especial els
guerrillers anarquistes catalans, dels que destaquen al-
d’en Massana que sí ha estat objecte
d’apropiació per part d’alguns sectors del nacionalisme
independentista –per la manca de patriotes heroics- i
guns que eren Berguedans. En aquest sentit hem de ci- d’algunes empreses o grups musicals; però en cap cas
tar en Marcel•lí Massana “Panxo” nascut a Berga i que ha volgut ésser adaptat per la història oficial abans es-
militant de ben jovenet a la C.N.T, serà un actiu guerri- mentada. Un cas més extrem d’intent d’apropiació, per
ller llibertari. I sobretot cal destacar la figura de l’e- part dels independentistes, és el de l’irreductible anar-
xemplar anarquista Ramon Vila Capdevila que nascut a quista Quico Sabaté. En fi, oblidats per la història ofici-
Peguera el 1908 i mort a La Creu del Perelló 55 anys al i últimament segrestats per independentistes i comu-
després, dedicà tota la vida a la lluita per la llibertat. nistes, els guerrillers anarquistes catalans mereixen el
Al Berguedà el fenomen nostre record i homenatge, sense
guerriller és sens dubte destaca- caure en mitificacions ni devoci-
díssim, no només perquè impor- ons acrítiques.
tants maquis foren berguedans, Vint anys després del pro-
sinó perquè és una comarca de hibit i celebrat homenatge a en
pas i actuació de les guerrilles: Ramon Vila Capdevila a Sallent,
passant gent cap a França i cap a al 1998 un grapat de gent orga-
l’interior –amb infrastructura al nitzava la que havia de ser la pri-
Berguedà-, passant material di- mera marxa-homenatge al ma-
vers per la reorganització dels quis. En l’organització de les di-
sindicats confederats catalans, ferents marxes-homenatge als
fent puntuals actes de sabotatge, maquis, han vingut participant
sent zona de pas i habitualla- persones y col•lectius llibertaris
ment..., i fins i tot celebrant-se diversos, del Vallès Oriental,
importants reunions com la del Barcelonès, el Bages, el Bergue-
cementiri de Berga amb partici- dà i ha comptat al llarg d’aques-
pació d’en Josep Peirats –en re- tes quatre edicions amb la pre-
presentació de la CNT a l’exili- sència i participació de moltís-
amb el representants del comitè sims berguedans, de companys
de l’interior i el de la intercomar- del Tarragonès, del Bages, del
cal Manresa-Berga. És per això Barcelonès, de la Cerdanya..., i
que hem sorprèn que l’exposició fins i tot de Logronyo. Igualment,
patrocinada per l’exm. Ajuntament de Berga i elabora- al llarg d’aquestes edicions s’han posat plaques com-
da per l’Àmbit de Recerques, dedicada a fer un recorre- memoratives i informatives en memòria d’en Ramon
gut fotogràfic pel Berguedà al llarg del segle XX, digui Vila Capdevila –a Peguera-, d’en Marcel•lí Massana –a
que el Berguedà va ser una comarca on el fenomen dels la seva casa natal-, d’en Quico Sabaté –al Vallès Orien-
maquis va tenir una escassa importància, destacant-ne tal-, que fou objecte d’un atac feixista; i dels represali-
alguns atracaments i voladures. A més, consideren que ats Josep Puertas, Josep Bertobillo i Joan Vilella. A-
els objectius principals de la guerrilla eren l’enfronta- questa darrera placa ha tornat a ser col•locada enguany,
ment armat, el sabotatge o l’atracament; aspectes que després que la col•locada el 1999 fos ratllada i després
foren puntuals i sempre secundaris o col•laterals. Igno- arrencada per alguna persona menyspreable, cruel i es-

rància? Només en part, ja que el més important és la túpida. Pel que fa a les persones que hem convidat i han

e s a lbe t i l
be gue
r dà 9

(9:1.99
vingut a participar en les diverses xerrades que durant entorn la resistència llibertària al fran-
aquests quatre anys hem anat fent cal destacar a en E- quisme després de la guerrilla, a partir
duard Pons i Prades, Just Cases, Víctor Alba, Dolors dels anys seixanta. Es va parlar del
Marín, Luís Andrés Edo i també l’Abel Paz a Sallent. D.I. –defensa interior- i les seves acci-
També s’han projectat diverses pel•lícules i documen- ons, i de l’evolució de la resistència lli-
tals alhora que cada any hem vingut fent diverses mar- bertària. La xerrada va acabar amb un
xes, remarcant la que es fa per les canals de Sant Mi- emotiu aplaudiment pels familiars presents a la xerrada,
quel guiada i comentada per en Josep Quevedo. Els di- d’un dels represaliats al 1949: Josep Puertas.
ferents actes de les marxes-homenatge s’han celebrat a L’endemà diumenge es va fer la marxa-
diverses comarques, de manera coordinada per tal de comentada pels canals de Sant Miquel, aquest any érem
poder fer un programa comú, tanmateix només en la una vintena de persones –anys enrere havíem estat gai-
tercera edició es va poder realitzar un cartell únic. rebé 40- i no va haver cap incidència destriable, tot va
En l’edició d’enguany només es van fer actes al anar molt bé, es va fer el trajecte a un ritme adequat per
Berguedà, però vàrem comptar amb la presència dels tothom i fent parades per tal de descansar i escoltar els
companys de la resta de comarques que organitzen la comentaris entorn els maquis, les rutes i l’anarquisme.
marxa-homenatge. El dissabte 27 de juliol a les 12 del Finalment, es va dinar a l’Ateneu Llibertari, el chef va
matí va ser col•locada a la carretera vella de Vilada una ser el Natxo i el resultat molt bo. La marxa va ser un
placa en memòria de les víctimes de la repressió contra èxit. Notàrem a faltar la presència d’alguns companys
els maquis: José Bertobillo, José Puertas i Joan Vilella. que per la coincidència aquest cap de setmana d’una
Aquestes tres persones van ser detingudes per la guàr- festa campestre no van “poder” assistir. Les despeses a
dia civil el 14 de novembre de 1949, foren torturades mitges entre l’Ateneu Llibertari i el Centre d’Estudis
salvatgement durant tres dies i, finalment –en un estat Josep Ester Borràs van ser gairebé cobertes del tot amb
pròxim a la mort- se’ls aplicà la llei de fugues. El juliol els beneficis del dinar.
de 1999, en el marc de la II marxa-homenatge es va L’any que ve serà la V Marxa-homenatge i espe-
col•locar la placa en el seu record, però poc després era rem organitzar quelcom de més envergadura. Fins lla-
ratllada i posteriorment arrencada per algun feixista vors: SALUT I ANARQUIA!
sense escrúpols.
El mateix dissabte a la tarda al centre cívic es va Pep Cara
dur a terme una xerrada a càrrec de Luis Andrés Edo,

Nota de redacció:
Hem rebut el següent article via correu electrònic (pesolnegre@mixmail.com) en el què es reivindica una acció
a la qual li donem el nostre màxim suport. També volem agraïr a les persones que la van dur a terme la seva
confiança dipositada en aquesta revista, animem també a tothom que estigui disposat o fagi accions per lluitar
contra les injustícies i per un món millor que utilitzi el pèsol negre per justificar-les i per donar els hi encara més
sentit. Salut i activitat!

OKUPACIÓ SIMBÒLICA A BERGA, difici i desplegar una gran pancarta de 2x5 metres que
tapava gran part de la façana. El motiu de l’acció va ser
EN SOLIDARITAT AMB LA KASA DE
un acte de solidaritat amb la kasa de la muntanya i co-
LA MUNTANYA ntra la brutalitat exercida –un cop més- per la policia.
Nosaltres defensem l’ocupació d’espais buits, espais

E l passat divendres dia 20 de juliol una desena de
joves vam dur a terme una okupació simbòlica a
l’antiga caserna de la guàrdia civil situada a la plaça de
agafats de la burgesia, inutilitzats i que moltes vegades
(casi sempre) amb interesos especulatius al darrera. El
fet d’ocupar representa una tàctica d’acció directa co-

les Fonts de Berga. L’acció va consistir en entrar a l’e- ntra el capital. El capital i la burgesia viu de l’explota-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 10

(9:1.99
ció de l’home per l’home derivada de la propietat priva- I com a arma de doble tall, prenent als
da i del capitalisme en general. Ataquem, agafem, ocu- rics el que ens pertany i convertint-ho
pem els seus espais, ja que ells s’enriqueixen a costa de en instrument per la cultura popular de
la nostra força de treball, a costa classe i la mobilitza-
d’obrers que treballem de forma ció ciutadana.
assalariada i que no podem com-
prar el que nosaltres mateixos fa- El desallotjament de la kasa de la
briquem amb el sou que ens do- Muntanya és el que ens ha dut a
nen. Així, com a obrers explotats, aquesta petita acció, un desallotja-
obrers robats, agafem d’ells el ment il-legal, no autoritzat, que
que és nostre, agafem el que ens nomès pot ser entès com a una pro-
estant robant dia rera dia. vocació.
També fem servir l’ocupació per
protestar contra el capitalisme i La pancarta va durar penjada només
l’especulació immobiliària. Alli- una nit, doncs al matí ja no hi era,
berem espais i els convertim amb ignorem qui la va treure però supo-
els de tothom, els obrim. Amb sem que va ser el propietari o la poli-
l’ocupació doncs ataquem a la cia. A continuació reproduïm el que
propietat privada, la qual rebut- posava a la pancarta, doncs no es lle-
gem com a base de l’explotació geix en claretat a la foto:
de l’home per l’home (com hem Mentre segueixin enriquint-se a costa
dit abans). Així doncs el fet d’o- de la nostra força de treball i conti-
cupar a part de tàctica d’atac a nuïn explotant, matant, reprimint,
l’explotació és un acte reivindica- torturant etç... seguirem okupant les
tiu contra l’especulació, per dret seves cases! Espai okupat simbòlica-
constitucional a un sostre (com deia el company R. ment en solidaritat amb la kasa de la muntanya.
Massana a l’ultim pèsol negre), contra els preus desor-
bitats de les vivendes, contra la pobresa, és un altre crit Donem les gràcies al pèsol negre per ser el nostre
de baix contra els de dalt. altaveu.

SER CONSECUENTE habla de una interrelación humana a escala mundial,
pero esta puede llevarnos consecuencias muy distintas
en función de los objetivos y los ideales que se tengan
L a globalización es sin duda alguna un tema de es-
tricta actualidad, debido en parte a los movimien-
tos que han suscitado en amplios sectores de la pobla-
presentes al llevarla a cabo.

ción, y a la aparición de los colectivos antiglobaliza- Yo no pretendo en este breve artículo explicar a
ción. Pero... sabe alguien realmente de lo que está alguien lo que significa la globalización, debido a la
hablando cuando lo hace de la globalización? Natural- enorme complejidad del tema y las innumerables varia-
mente, aquellos que la están llevando a cabo en su bles que intervienen, mis intenciones no son las de
orientación actual creen saber perfectamente de lo que abordar el concepto de globalización en si mismo, ya
están hablando, así como también creen saberlo aque- que admito que yo mismo no poseo la información ne-
llos que se manifiestan con tanto fervor en su contra, cesaria para hablaros de ello y no dejaros más confun-
del mismo modo no creo que cueste mucho encontrar didos aún que al principio. Mi intención es otra, la de
multitud de economistas, políticos, pensadores... que mostrar que si las protestas que hoy estamos viendo en
pasarían horas hablando y mostrando aspectos diferen- contra de la globalización del poder no se fundamentan

tes de las orientaciones que puede tomar la globaliza- en unas raíces sólidas, nada cambiará; (parto como base
ción. El problema es que globalización en si, solo nos de la suposición de que las personas que protestan co-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 11

(9:1.99
ntra la globalización quieren cambiar realmente algo). miten aunque sea por inactividad, el
hecho de que gran parte de la población
Creo que sería significativo analizar por ejemplo mundial pase verdadera hambre, se es-
una de las consignas del movimiento antiglobalización tán manifestando contra el egoísmo que
que con más entusiasmo se pronuncian: Globalizemos provoca eso, y ese mismo manifestante
la resistencia. La primera palabra se entiende perfecta- al acabar la protesta, deja que ese mis-
mente, globalizar en el sentido de unir esfuerzos, de mo sentimiento contra el que estaba protestando influya
unir las fuerzas de todas las personas alrededor del en sus actos. La única diferencia es el alcance que el
mundo que comparten un mismo objetivo o parecido. egoísmo adquiere cuando uno tiene poder. Muchos ma-
Unir los esfuerzos más allá de la barrera imaginaria que nifestantes antiglobalización protestan contra principios
suponen las fronteras (aunque en ocasiones no lo sean que después ellos mismos utilizan en sus vidas cotidia-
tanto). Lo de la resistencia ya es más ambiguo, la resis- nas. Es sobre esto que deberíamos volcar nuestra aten-
tencia puede ser en contra de infinidad de cosas. ción de cara a que nuestras protestas adquieran consis-
¿Resistencia contra que? Una respuesta posible sería: tencia.
¿Contra que va a ser? Contra aquellas personas egoís-
tas que se creen propietarias de nuestras vidas, que nos Cualquier persona puede estar en contra de las
manipulan constantemente, que anteponen intereses injusticias provocadas por la policía, por los ricos, por
económicos a la vida humana (o la vida en general), los políticos y militares... y desplegar con admirable
aquellos que en lugar de administrar el poder lo acu- elocuencia largos y poderosos argumentos, que de se-
mulan hasta límites insostenibles. Así pues, puede lle- guirse, llevarían sin duda a un mundo en el que la paz y
garse a la conclusión de que la resistencia va dirigida la igualdad de condiciones vitales serían la base indis-
hacia aquellas personas cutible en la que todos nos
que se reparten el control desarrollaríamos. Pero lo que
económico y político del pocos de estos revoluciona-
planeta. Esta es la cues- rios entienden es que no pue-
tión que quiero abordar, de pretenderse cambiar algo a
como se lleva a cabo esa nivel mundial si antes no se
resistencia. ha realizado el cambio a nivel
personal.
Si admitimos que la
resistencia solamente se Efectivamente, lo único
lleva a cabo en contra de que pretendo es alertar a to-
aquellas personas que os- dos y a todas, de que esa dig-
tentan el poder, tendremos que admitir también que esa nidad humana y ese respeto por la vida de los demás,
lucha resultará por fuerza estéril, aunque a corto plazo sólo es posible si se infunde en las personas una in-
parezca lo contrario, ya que esas personas serán reem- fluencia positiva, si se consigue uno sentir unido a los
plazadas tarde o temprano. Si lo que queremos es cam- demás bajo un mismo manto, si dejamos de insistir de
biar la raíz del poder, o eliminar directamente a este, la una vez por todas en que nuestro destino destructivo es
resistencia no debe dirigirse hacia las sucesivas imáge- ineludible. El método para ello no es una protesta co-
nes que adopta, sino contra el motivo de raíz que pro- ntra estos defectos en los demás humanos, sino darse
voca que las personas lleguen al extremo de valorar cuenta de ellos cuando actúan en nosotros mismos,
más sus posesiones que la vida de los demás. Así pues, cuando invaden a diario, la escena de nuestros actos. Es
la resistencia que tendríamos que globalizar con expec- ese caballo de Troya el que seguirá socavando desde la
tativas de cambiar algo realmente estaría dirigida hacia raíz todas nuestras acciones dirigidas hacia la concien-
aquellos aspectos personales que dadas las circunstan- ciación de las personas acerca del inimaginable sufri-
cias se apoderan de nosotros cegándonos. Cuando al- miento que está provocando la mentalidad egoísta, la

guien se manifiesta en contra de las personas que per- herencia instintiva de nuestros antepasados los anima-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 12

(9:1.99
les de presa, que aún no hemos aprendido a asimilar. más respetados, pero lo serán por impo-
sición, no libremente, ya que eso sólo
El hecho de que muchas personas se están mani- sería posible si comprendiéramos los
festando únicamente en contra de la globalización co- lazos que nos unen con el resto de per-
mo lo estarían haciendo también en contra de la inmi- sonas. Sólo superando la imagen men-
gración dadas las circunstancias, de que se están mani- tal de que tenemos que convivir con
festando únicamente en contra de las personas que en- otras personas porque no hay otro remedio, de que las
carnan en estos momentos el poder, y no de los princi- leyes han de servir para evitar matarnos entre nosotros,
pios en que se rigen esas personas a la hora de actuar, podremos realmente crear una resistencia efectiva co-
se observa a partir del hecho de que muchos de esos ntra todo aquello que hace que época tras época, exis-
manifestantes aplican esos mismos principios contra los tan clases sociales, y que unos sean más iguales que
que están manifestándose, en sus propias vidas cotidia- otros.
nas.
No me extraña que muchos argumenten que eso
¿Actuarían realmente de distinto modo los que será siempre así, es lo más normal, ya que muchas per-
ahora forman parte de la resistencia, en caso de poseer sonas no pueden comprender un modo de vida en el
ellos el poder? Para saberlo solo es necesario observar- que los demás no sean vistos como una competencia
los actuar en su vida cotidiana, el resto es evidente. molesta, son incapaces de sentir verdadero afecto por
los demás sin exigir nada a cambio, y esta incapacidad
Puede sonar un tanto extraño el que la lucha en para concebir en su propia vida un cambio de mentali-
contra de las injusticias a nivel mundial, debería despla- dad lo aplican por extensión al resto de personas.
zarse hacia una lucha contra los aspectos internos que
en uno mismo provocarían los mismos hechos. Pero es Esto está escrito teniendo siempre presente la su-
el único camino para un cambio fiable a largo plazo, posición (quizás un tanto arriesgada), de que aquellos
para un cambio verdadero, esto es, desde las mismas que se manifiestan en contra de la globalización quie-
profundidades de las personas que lo han llevado a ca- ren efectuar un cambio real en la forma en que nos or-
bo. ganizamos los humanos a la hora de convivir, parto
pues de la suposición de que esos manifestantes en el
¿Cuál es el mayor freno que este cambio en el fondo tienen la voluntad de hacer imperar también esos
ámbito personal encuentra entre las personas jóvenes mismos valores, que se hallan detrás de sus protestas,
que protagonizan los movimientos antiglobalización? en sus respectivas vidas. Pero puede que esas suposi-
Por desgracia, este freno es muy poderoso, y se encuen- ciones estén equivocadas, y en tal caso no tendremos
tra presente en todas las personas. Sentir verdadero más remedio que asistir una y otra vez a la misma fun-
amor hacia una persona requiere antes algo muy difícil, ción que tantas veces se ha representado en el escenario
requiere que sea superado el muro que para ello supone del mundo, la de la lucha por el poder. De todos modos
el egoísmo natural de cada uno, supone además tomar espero que no sea esta ninguna revolución vacía.
ciertas decisiones en la vida y por tanto renunciar a
ciertas cosas y a ciertas actitudes en las que nos apoya- Marc F.
mos a menudo para sentirnos más... algo, son utilizadas
para aparentar inteligencia, para inculcar un respeto en-
. .. y e l p r iv i l eg io de l se x o ma c h o ,
tre los demás. que co nvirt ió a la mit a d del g énero
humano en seres autónomos y la otra
Tenemos que entender, que si no aprendemos a mi t a d en seres esclavos, creando un
tipo de civilización unisexual: la
cambiar los sentimientos que median nuestras relacio- civilización masculina, que es la
nes con los demás seres humanos, todos los cambios civilización de la fuerza y que ha
que la lucha pueda aportar no serán más que aparentes. producido el fracaso moral a través de

Puede que consigamos que los derechos humanos sean los siglos. Suceso Portales

e s a lbe t i l
be gue
r dà 13

1'471
PROU PRECARIETAT LABORAL AL rrera un taulell fent feines de secretari/a
i de neteja. O casos en què un alumne
BERGUEDÀ!
que també ha estudiat electricitat hagi
anat a parar a una empresa de contruc-

H i ha empreses al Berguedà que s’aprofiten dels
contractes de pràctiques de treball de les escoles
on s’imparteixen classes de cicles formatius, captant
ció fent feines de manobra. O altres ca-
sos en què s’envia a l’alumne a treba-
llar en un magatzem d’electricitat on se’l fa endreçar
joves que han de fer pràctiques de l’ofici que estan
durant tota la jornada laboral bobines de fil.
aprenent a l’escola i obligant els a fer feines que no te-
Algunes empreses arriben a obligar a l’alumne a fer
nen res a veure amb l’ofici en qüestió.
més hores diàries de les que posa en el contracte o de
Aquestes empreses aprofiten aquests contractes per pa-
les que li conten per fer les pràctiques.
gar sous de misèria als estudiants que en realitat fan fei-
Altres escoles, com l’escola
nes de peó que sortirien molt
técnico professional Diocessa-
mes cares a l’empresa. Els es-
na de Navàs acorden un sou
tudiants són obligats a fer les
amb les empreses i així totes
feines més pesades i que
pagaven el mateix. L’escola,
tothom detesta. D’aquesta ma-
així, feia d’intermediària i per
nera no aprenen l’ofici que
aquest motiu es quedava
han estudiat sinó que ser-
(robava) part del sou de l’a-
veixen de carn de canó per
lumne. A més estem parlant
l’empresa amb costos mínims
d’un sou de 15000 pts al
i alts beneficis.
mes!!.
Aquestes irregularitats
Exemples d’aquestes
no són nomès culpa de les em-
empreses al Berguedà ho són:
preses en qüestió, el col-legi
Intelect o l’empresa El Gimnàs.
hauria d’escollir les feines segons la possibilitat d’apre-
Aquestes no en són les úniques, així com moltes
nentatge que ofereix l’empresa a l’alumne tenen com a
més, són focus d’explotació laboral. Acusem doncs, al
referència l’ofici que ha estudiat. I és que l’escola St.
col-legi Sant Francesc, al Gimnàs i a Intelect d’institu-
Francesc de Berga és una de les culpables d’aquesta
cions que fomenten directa o indirectament l’explotació
situació. Aquesta escola no mira (pel que sigui) la feina
de l’home per l’home.
a on s’envia l’alumne. L’alumne, convertit en obrer, no
aprèn res de res, fa la funció de peó i rep com hem dit
Un obrer explotat i cabrejat
un sou de misèria. Trobem casos tan escandalosos com
els d’alumnes que han estudiat electricitat i acaben da-

La inspección de trabajo etc..
¿Y esta situación a que se debe? ¿Cuáles son las

N uestro honorable president. Jordi Pujol, no se
cansa de repetirnos des de los medios de comuni-
cación, que nuestro país, Catalunya se encuentra entre
causas?. Una falta de voluntad política, sindical, guber-
namental o bien que nuestra sociedad no tiene suficien-
te capacidad para resolver el problema, por que los me-
las primeras potencias industriales de la vieja Europa y dios que se han previsto no son los adecuados.
además añade, que estamos entre las 506 regiones con Los parlamentos económicos, como el central, legislan
mayores perspectivas de desarrollo económico y social. y aprueban leyes sobre el tema. Estas leyes escritas, no
Sin embargo olvida nuestro honorable de informarnos se les dota de las infraestructuras adecuadas para que
que en lo referente a seguridad laboral, formamos parte puedan ser cumplidas. Aquí está el mal, se legisla sim-

del furgón de cola de la vieja Europa, tenemos como plemente por inercia. La misma ley de riesgos laborales
compañeros de vagón a Lituania, Estonia, Bulgaria, se ha vuelto inoperativa, porque el encargado de hacer-

e s a lbe t i l
be gue
r dà 14

El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)

Similar a El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època) (19)

Más de Cgtmanresa Bages

Más de Cgtmanresa Bages (20)

El pèsol Negre. Número 6. Agost 2001 (2a època)