INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012

1.
Les persones amb discapacitat i el
mercat de treball a Catalunya.
Informe 2012
Secretaria d’Igualtat i Polítiques Socials
UGT de Catalunya
Novembre 2012

2.
LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A CATALUNYA
És considera que una persona té una discapacitat si té una limitació important per a realitzar
les activitats de la vida diària que hagi durat o es prevegi que vagi a durar més d’un any i tingui
el seu origen en una deficiència, tot i que la tingui superada amb l’ús d’ajudes tècniques
externes o amb l’ajuda o supervisió d’altres persones.
El nombre de persones amb discapacitat a Catalunya varia, sensiblement, en funció de la font
que fem servir. En el moment de realitzar aquest informe es disposen de dues fonts
estadístiques, el Departament de Benestar Social i Família (DBSF) que disposa de dades per al
juny de 2012 i l’Observatori d’Empresa i Ocupació (OEiO) amb dades pel 2011 a partir d’una
estimació postcensal de les estadístiques de persones amb discapacitat del DBSF.
Així, segons (OEiO) pel 2011 a Catalunya hi havia 454.914 persones amb una discapacitat
legalment reconeguda, de les quals el 51,2% eren dones i el 48,8% eren homes. Això significa
que el 6,03% de la població catalana té alguna discapacitat legalment reconeguda, percentatge
que ha incrementat mig punt percentual respecte l’any 2009 (5,53%).
Piràmide de població. Catalunya. Any 2011
HOMES DONES
De 75 anys i més
De 65 a 74 anys
De 55 a 64 anys
De 45 a 54 anys
De 35 a 44 anys
De 20 a 34 anys
De 16 a 19 anys
De 0 a 15 anys
1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 200.000 400.000 600.000 800.000
Població total
Població amb discapacitat
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
D’altra banda, el DBSF aporta dades més actualitzades segons les quals al mes de juny de 2012
a Catalunya ja hi viuen 476.468 persones amb una discapacitat legalment reconeguda, 14.846
persones mes que un any abans.
2

3.
Els percentatges segons el sexe són molts similars als presentats per l’OEiO, el 51,1% són
dones i el 48,9% homes. En aquest cas, respecte al percentatge sobre el conjunt de la població
catalana, aquest és lleugerament superior, sent un 6,3% el que representa la població catalana
amb discapacitat.
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
Al gràfic anterior es pot observar com en els grups de menor edat hi ha més pes d’homes que
de dones, però a partir de la franja d’edat de 55 a 64 anys són les dones les que més
representació tenen. Però en general, són els homes els que tenen les taxes de discapacitat
més elevades, taxes que van augmentant mentre augmenta l’edat. Així es pot observar que pel
conjunt de la població catalana la taxa de discapacitat és de 61,2 per cada mil habitants, taxa
que baixa al 49,2 per mil habitants per la franja d’edat activa (16 – 64 anys). Lògicament, la
taxa de discapacitat augmenta fortament a partir dels 55 anys, sent la més elevada (165,6 per
cada mil habitants) en el grup d’edat de 75 anys i més.
Taxes de discapacitat per sexe i edat (per mil habitants).
Catalunya. Any 2011
0‰ 50‰ 100‰ 150‰ 200‰
De 0 a 15 anys
De 16 a 19 anys
De 20 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys
De 75 anys i més
Homes Dones
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
3

4.
Pel que fa la població amb discapacitat en edat laboral, és a dir, la que té entre 16 a 64 anys, a
l’any 2011 hi havia 241.577 persones, una mica més de la meitat del total de les persones amb
discapacitat reconeguda (el 53%), de les quals el 47.3% eren dones i el 52.7% eren homes. Per
tant, podem dir que en relació a població activa, 1 de cada 2 persones amb diversitat funcional
és potencialment activa per qüestions d’edat.
Si agafem les dades del DBSF, 250.262 persones amb discapacitat tenen edat per ser
potencialment actives, 8.089 persones més que al juny del 2011. D’aquesta estadística cal
destacar l’important pes de persones amb diversitat funcional compreses dins la franja d’edat
de 45 a 65 anys que, segons dades del DBSF, representa un terç del total de persones amb
discapacitat (33,9%).
La població amb discapacitat ha tingut un creixement relatiu superior que la població total de
Catalunya. Segons dades de l’OEiO, del 2008 al 2011 la població amb discapacitat ha
augmentat un 11,5% (46.853 persones), mentre que la població total de Catalunya va créixer
un 0,9% (69.628 persones), fet que es constata en tots els grups d’edat. És especialment
remarcable que en el grup d’edat activa, de 16 a 64 anys, la població amb discapacitat valorada
hagi crescut un 9,6% mentre la població total de Catalunya d’aquest grup d’edat ha decrescut
un 1,3%.
Població amb discapacitat i població total per grans grups d'edat.
Catalunya. Variació 2011 vs 2008
(%)
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Men ys d e 16 an ys De 16 a 64 an ys Més d e 64 an ys
-5,0%
Població amb discapacitat valorada Població total
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
El progressiu reconeixement social i les millores en els processos administratius de certificació
dels graus de discapacitat, ha afavorit la visibilitat d’un col∙lectiu que, tot i que segurament
representava un percentatge major, estadísticament a l’any 1998 només representava el
3,37% del total de la població catalana. És per això que, segurament cal destacar l’important
4

5.
procés de visualització del fenomen de la discapacitat durant els últims anys que no ha estat
res més que una forma mitjançant la qual ha aflorat una realitat possiblement preexistent.
La distribució comarcal de les persones amb discapacitat d’entre 16 i 64 anys mostra com un
terç viu al Barcelonès i un altre terç a les comarques del voltant d’aquesta (Baix Llobregat
l’11,7%, Vallès Occidental el 10,7%, Vallès Oriental el 5,2% i Maresme el 4,5%). L’altre terç de
la població amb diversitat funcional es reparteix per la resta de Catalunya amb una especial
incidència a les comarques que són capital de províncies. Segons dades de l’OEiO, al 2011
Catalunya la comarca catalana amb la major taxa de discapacitat va continuar sent el Berguedà
amb una taxa del 70,5 per mil habitants. Altres onze comarques superen la mitjana catalana
(49,1 per mil habitants pel grup d’edat 16‐64 anys), per ordre de major a menor taxa, Baix
Camp, Ripollès, Segrià, Barcelonès, Bages, Baix Llobregat, Alt Camp, Anoia, Baix Ebre,
Tarragonès i Baix Penedès.
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
5

6.
El grau i el tipus de discapacitat ens poden ajudar per conèixer quines són les possibilitats
d’accedir al mercat laboral de les persones amb diversitat funcional potencialment actives, és a
dir, amb edat compresa dins dels 16 i 64 anys. Al juny de 2012, a Catalunya 75.508 homes i
69.688 dones, és a dir, el 58% de les persones amb diversitat funcional en edat laboral, tenen
una discapacitat lleu, entre el 33% i el 64%, que els permet una certa autonomia per a
desenvolupar‐se en l’àmbit laboral, personal i social. El 27,3%% de les persones amb
discapacitat reconeguda tenen un grau entre el 65% i el 74% de discapacitat, i el 14,7%
d’aquestes persones tenen un grau de discapacitat superior al 75%.
Distribució de la població amb discapacitat de 16 a 64 anys per sexe i grau de discapacitat.
Catalunya. Juny 2012
30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% 40%
Del 33% al 64%
Del 65% al 74%
75% i més
Homes Dones
Font: Departament de Benestar Social i Família.
La majoria de les persones amb diversitat funcional d’entre 16 i 64 anys al 2012 tenen una
discapacitat física, 125.496 persones que representen el 50,1% d’aquest col∙lectiu. En segon
lloc es troba el grup de persones amb malalties mentals, que representen el 24,8% del conjunt
de persones amb discapacitat dins d’aquesta franja d’edat.
Distribució de la població amb discapacitat de 16 a 64 anys per tipus de
discapacitat i sexe. Catalunya. Juny 2012
30% 20% 10% 0% 10% 20% 30%
Discap acitat Física
Discap acitat Visual
Discap acitat Aud itiva
Discap acitat Psíquica
Malaltia Men tal
Homes Dones
Font: Departament de Benestar Social i Família.
6

7.
EL MERCAT DE TREBALL I LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Les dades més actualitzades sobre la relació amb l’activitat econòmica de les persones amb
discapacitat a Catalunya són de l’any 2008. Són dades extretes de l’Enquesta de discapacitat,
autonomia personal i situacions de dependència 2008 (EDAD)1 publicades per l’INE i que l’OTl
ha explotat.
D’aquestes dades es pot destacar que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat era
del 38.1%, molt inferior a la taxa del conjunt de la població que para el mateix any era del
77,9%. A l’igual que la taxa d’atur de les persones amb discapacitat a Catalunya era del 16.7%
gairebé duplicant la del conjunt de la societat (9%). També cal subratllar que en aquest
col∙lectiu també existeix una major vulnerabilitat de les dones amb discapacitat, que presenten
unes taxes d’activitat i d’ocupació 10 punts inferior a la dels homes.
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
7

8.
Demandes d’ocupació i atur
Respecte el 2008, al 2011 la demanda d’ocupació de les persones amb discapacitat declarada
havia augmentat un 81,1%. En total, al 2010, 11.993 persones que havien manifestat la seva
discapacitat estaven inscrites en els serveis públics d’ocupació per a la recerca d'una feina o
millorar la que ja posseïen.
Del total de les persones demandants d’ocupació amb discapacitat declarada, el 52,3% eren
homes i el 69,9% tenien una edat d’entre 35 i 59 anys. El 67% d’aquestes persones tenien un
nivell d’estudis equivalents a una educació general o estudis secundaris i el 28% de les
demandes d’ocupació tenien una antiguitat superior als 24 mesos.
La majoria de les demandes, el 67%, procedien de l’àmbit metropolità i el sector amb més
demanda d’ocupació va ser el sector serveis amb el 71% del total de les demandes per part de
les persones amb discapacitat declarada, quan per al conjunt de les demandes d’ocupació
realitzades a Catalunya en el mateix període aquest percentatge era del 59,7%. Per tipus
d’ocupació, l’ocupació més demandada va ser la de treball no qualificat, el 30,1% de les
demandes, o sigui, que intenten assolir la seva integració al mercat de treball a partir dels llocs
de treball més precaris.
Evolució de la població amb discapacitat declarada demandant
d'ocupació. Catalunya
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
mitjana 2008 mitjana 2009 mitjana 2010 mitjana 2011
Homes Dones
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
8

9.
S’han de remarcar algunes petites diferències segons el sexe de la persona demandant
d’ocupació amb discapacitat declarada. Per exemple hi ha una major demanda per part de les
dones d’ocupacions per a tasques administratives (26% davant el 10,3% dels homes), major
preferència per part de les dones per a treballar en el sector serveis (el 78,3% davant el 64,5%
dels homes), i una major permanència de la demanda d’ocupació (el 32,3% de les demandes
d’ocupació de les dones tenen una durada superior als 24 mesos, mentre que en el cas dels
homes és el 23,9%).
La participació en el mercat de treball és un gran condicionant de la possibilitat de gaudir
d’una pensió contributiva. És per aquest motiu que és important comprovar quina és la posició
d’aquest col∙lectiu davant l’atur.
A l’any 2011 de mitjana 7.609 persones amb discapacitat declarada estaven registrades a
l’atur, un 89,3% més que al 2008. D’aquestes el 52,7% eren dones i pràcticament la meitat
tenen 45 o més anys, 11 punts percentuals per sobre que el conjunt de la població registrada a
l’atur.
També trobem diferències segons el sexe, ja que el 77,4% de les dones amb discapacitat
registrades a l’atur davant el 64,7% dels homes opten pel sector serveis, i el 28,1% de les
dones i el 15,3% dels homes cerquen feina com a treballadors de serveis, restauració i comerç.
La vulnerabilitat d’aquest col∙lectiu s’evidencia quan miren el temps de duració de la demanda,
el 30,1% de les persones amb discapacitat registrades a l’atur porten més de 2 anys apuntats
als serveis públics d’ocupació front el 16,4% del conjunt de la població catalana a l’atur. Les
que es porten la pitjor part les dones que pateixen una doble discriminació ja que el 34,4% de
les dones amb discapacitat front el 25,4% dels homes amb diversitat funcional porten més de
24 mesos registrats a l’atur.
Contractació
La situació de les persones amb discapacitat es caracteritza per un nivell baix de contractació,
especialment en les dones que només acaparen el 38,6% del total de contractació realitzada al
2011 a persones amb discapacitat declarada.
Així, la contractació de les persones amb discapacitat és gairebé testimonial en el conjunt de la
contractació realitzada a Catalunya, només constitueix el 0,4%. L’any 2011 va finalitzar amb
8.149 contractes per a persones amb discapacitat, cent contractes més que a l’any 2010.
9

10.
Evolució dels contractes a persones amb discapacitat en CET i en el mercat ordinari
per sexe. Catalunya
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2008 2009 2010 2011
Contractes en CET homes Contractes en CET dones
Mercat ordinari homes Mercat ordinari dones
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació
La majoria de la contractació realitzada durant el 2011, el 63,3%, va ser protegida, és a dir,
realitzada per Centres Especials de Treball (CETs). De fet, la contractació de persones amb
discapacitat en el mercat ordinari ha anat disminuint any darrera any: si al 2007 arreplegaven
el 56,8% de la contractació, al 2011 aquest percentatge només era del 36,7%.
En tots els casos es poden identificar clares diferències en la contractació per CET o pel mercat
ordinari. Així, hi ha una major temporalitat en els contractes per a CETs (un 84,2% front el
47,7% dels contractes per a persones discapacitades en el mercat ordinari), temporalitat que
es podria explicar per la pròpia naturalesa d’aquest contracte que ha d’afavorir, en teoria, el
trànsit cap a l’empresa ordinària, però que també podria estar donada per una elevada
rotació. D’altres diferències, hi ha més contractació en el sector industrial en el mercat ordinari
(el 12,9% del total de contractes front el 7,4% en els CETs), i una major qualificació en els llocs
de treball també en el mercat ordinari (un 30,9% per a cobrir llocs de treball com a
empleats/des administratius/ves i el 24,3% per a treballs no qualificats, mentre aquests
percentatges en la contractació per a CETs és del 10,8% per a tasques administratives i el
49,7% per a treballs no qualificats).
L’origen dels Centres Especials de Treball es remonta a la Llei 13/1982 d’Integració Social dels
Minusvàlids (LISMI) on al seu article 37 s’estableix que la finalitat de les polítiques d’ocupació
serà la integració en el mercat ordinari i, en el seu defecte, el treball protegit. Des de llavors es
pot dir que els CETs han significat un clar instrument d’inserció laboral de les persones amb
discapacitat, tal com hem pogut veure a les estadístiques anteriors.
10

11.
Una de les principals característiques dels CETs, son els seus baixos nivells de productivitat,
empreses petites amb estructures de costos poc competitives. Per altra banda, tenen fortes
dificultats per accedir a línies de finançament en condicions favorables, agreujades per la
actual conjuntura de crisi del sistema financer.
L’objectiu principal dels Centres Especials de Treball (CET) és el de realitzar un treball
productiu, participant regularment en les operacions del mercat, i tenint com a finalitat el
assegurar una ocupació remunerada i la prestació de serveis d’ajustament personal i social que
requereixen les persones treballadores amb discapacitat contractades, i que a la vegada faciliti
la seva transició cap al mercat ordinari, és a dir, han de ser una plataforma per facilitar la
integració de persones treballadores amb discapacitat al mercat laboral ordinari.
Però tot i que els CETS constitueixen una important empenta per a la inserció laboral, poques
vegades es produeix un trànsit cap a l’empresa ordinària, estudis situen la taxa de transició
entre un 1 i un 5%, i converteix els CETS en la única oportunitat laboral per a moltes persones
treballadores amb discapacitat. A més els salaris són baixos i els “millors” treballadors no
promocionen cap a l’empresa ordinària per no afectar a la productivitat del CET.
Al parer de la UGT de Catalunya, és necessari regular les especials característiques dels CETS,
racionalitzar la seva estructura, determinar el seu caràcter, objectius, exigències i finançament,
garantint l’acompliment dels principis d’igualtat en l’ocupació, la no discriminació i la promoció
de l’ocupabilitat.
La quota de reserva i les mesures alternatives
L’article 39 de la Llei d’integració Social dels Minusvàlids atribueix als serveis públics
d’ocupació la funció de la intermediació entre les persones amb discapacitats i els llocs de
treball oferts per les empreses. A Catalunya, només un 5,45% de les persones amb
discapacitats han trobat la seva feina mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, segons
dades de l’Enquesta sobre Discapacitats 2008 de l’INE. És evident que cal un fort reforç del
paper de les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya, element clau en la
intermediació entre les persones demandants d’ocupació i l’empresariat.
Si a aquesta dada afegim el fet que hi ha empreses que accedeixen a mesures alternatives a la
contractació, al∙legant una absència de personal amb discapacitat registrat com a demandant
de feina o pel no compliment del perfil professional, queda patent la necessitat de l’aplicació
de mesures que evitin que quedin vacants llocs de treball a les empreses, dirigits a persones
treballadores amb diversitat funcional.
11

12.
La LISMI assenyala que les empreses amb 50 persones treballadores o més han de respectar
una quota del 2% de persones treballadores amb discapacitat igual o superior al 33% i les
administracions públiques el 5% o, en el seu defecte, la contractació de mesures alternatives a
la contractació. En quant a la quota de reserva d’ocupació pública, a Llei 26/2011, d’1 d’agost,
d’adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, entre d’altres modifica l’article 22 de la Llei 44/2003 d’ordenació de les
professions sanitàries i l’article 59 de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, per a
incrementar la quota de reserva al 7% i es crea una quota específica del 2% per a persones
amb discapacitat intel∙lectual en el cas de les ofertes d’empleat públic.
No tenim dades que ens permetin saber quantes d’aquestes empreses que estan obligades a
complint amb la reserva d’una quota del 2% de la seva plantilla per a persones treballadores
amb discapacitat estan incomplint la llei. Aquest incompliment de la quota del 2% per a
treballadors amb diversitat funcional es correlaciona de manera directa amb l’elevat nivell
d’atur que pateix el col∙lectiu amb discapacitat.
Per una banda, segons l’estadística del Directori central d’empreses de l’INE, al 2011 a
Catalunya 11.041 empreses i establiments estarien obligades a complir amb la quota de
reserva del 2%.
D’altra banda, segons dades l’informe d’Inspecció de Treball de Catalunya de dades
estadístiques per l’any 2011, es van realitzar 461 actuacions sobre contractació de
discapacitats per a comprovar el compliment de la LISMI respecte la quota de reserva per a
discapacitats, un 19% menys que al 2010, però és que a més al 2010 es van realitzar un 4,7%
d’actuacions menys que al 2009.
De les actuacions realitzades al 2011 es van contractar 215 persones amb discapacitat, 182
menys que al 2010, i es van invertir 5,26 milions d’euros en mesures alternatives, un 33,9%
més que al 2010, o sigui que ha hagut una preferència per part de les empreses a acollir‐se a
invertir econòmicament en les mesures alternatives que de contractar persones treballadores
amb discapacitat. Aquest fet constata la necessitat d’augmentar la vigilància i el control per
part de la inspecció de treball per a que faci complir la LISMI i d’aquesta manera es cobreixi la
contractació del 2% de persones treballadores amb diversitat funcional establert per la llei,
ajudant a disminuir la taxa d’atur d’aquest col∙lectiu.
A nivell de províncies, el fet de que gairebé la totalitat de persones contractades com la
quantitat invertida s’hagi realitzat a la província de Barcelona (el 97,2% i 99,2%
respectivament), es deu a que la majoria de les actuacions d’inspecció de treball sobre la
contractació de persones amb discapacitat també s’han realitzat a aquesta província, el 71,4%.
12

13.
Però, cal ressaltar que al 2011 ha augmentat de manera notable les actuacions a les províncies
de Girona i Tarragona que han passat de 3 a 51 i de 7 a 22 respectivament.
La ràtio d’infraccions per actuacions pel 2011 ha estat del 12,3%, percentatge molt similar al
presentat al 2010 (12,7%), i per sobre de la mitjana es troba Barcelona (15,5%) i Girona (14%).
L’elevat nombre d’infraccions relacionades amb la integració laboral de les persones amb
diversitat funcional , és un fet que cal denunciar contundentment, no només perquè el
compliment de la LISMI és un deure, sinó perquè afecta directament sobre l’ocupació de les
persones treballadores amb discapacitat. Cal un foment més decidit de l’ocupació efectiva en
les empreses ordinàries de treballadors amb diversitat funcional, enlloc de promoure la
utilització de mesures alternatives, que poden esdevenir un mecanisme encobert per a la no
contractació de persones amb discapacitat. La UGT de Catalunya entenem que les mesures
alternatives haurien de ser l’excepció i que s’hauria de resoldre el fet que hi hagi empreses que
es puguin aprofitar‐se d’una declaració d’excepcionalitat aprovada perquè no s’ha pogut cobrir
un lloc de treball en particular, amb una persona amb discapacitat, però que se li permet
seguir contractant treballadors i treballadores sense discapacitat per a qualsevol altre lloc, ja
que l’excepcionalitat autoritzada per l’administració és pel conjunt de l’empresa.
13

14.
Resumint:
• El 6,3% de les persones que viuen a Catalunya tenen una
discapacitat.
• El 4,9% de les persones amb edat de treballar que viuen a
Catalunya són persones amb diversitat funcional.
• El col∙lectiu de persones amb discapacitat té una participació
en el mercat de treball molt baixa, només el 38,1% són actius.
• La dificultat d’accedir i mantenir‐se en el mercat laboral és
patent en la seva baixa taxa d’ocupació i amb una taxa atur
que dobla la mitjana d’atur del total de la població que viu a
Catalunya.
• El baix nivell de formació, una població activa envellida i una
focalització en el sector serveis i en els llocs de treball no
qualificats, precaritzen encara més la seva situació en el
mercat de treball.
• L’accés al mercat de treball a partir del treball protegit és la via
d’entrada al món laboral més freqüent en les persones amb
discapacitat.
• Només un 5,45% de les persones amb discapacitats han trobat
la seva feina mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya.
• Al 2011 ha baixat l’activitat d’inspecció de treball sobre la
contractació d persones amb discapacitat, un 19% menys
d’actuacions respecte al 2010. Tot i així la ràtio d’infraccions es
va mantenir al 12,3%. Al 2011 les empreses infractores van
tenir una clara preferència en acollir‐se a mesures alternatives
que en la contractació de persones amb discapacitat.
14

15.
CONCLUSIONS
Com hem vist, les persones amb discapacitat constitueixen un sector de població heterogeni,
però totes tenen en comú que, en major o menor mesura, necessiten garanties
suplementàries per a viure amb plenitud de drets o per a participar en igualtat de condicions
que la resta de ciutadans en la vida econòmica, laboral i social.
En definitiva, podem dir que les persones amb diversitat funcional tenen un greu problema
d’accés al treball, d’accesibilitat al lloc de treball i finalment d’adaptació del lloc de treball. Les
persones amb diversitat funcional tenen problemes d’accés al treball en el moment de la
selecció, com a conseqüència de la seva diversitat funcional. Un cop s’ha accedit al lloc de
treball, tenen problemes d’accessibilitat al lloc de treball per què aquests no són accessibles i
presenten barreres arquitectòniques. Finalment, tenen problemes del lloc de treball per què
aquest no està adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat, el que posa serioses
dificultat per al desenvolupament de les seves obligacions laborals
Per poder assolir la seva integració en el mercat de treball, les persones amb diversitat
funcional han de lluitar contra les barreres i discriminacions que limiten el seu accés a
l’ocupació, com son un sistema de formació professionalitzadora poc inclusiu i un mercat
laboral que també provoca una important desincentivació al oferir llocs de treball precaris,
amb baixos salaris i amb escasses possibilitats de promoció professional. En aquest sentit, per
a la UGT de Catalunya és fonamental resoldre de manera urgent els problemes d’accés a la
formació que pateixen les persones amb diversitat funcional, situació que es tradueix en una
limitació més a l’hora de accedir al mercat laboral i que afavoreix d’inactivitat entre el
col∙lectiu, i la precarització de la feina que desenvolupen.
Des de UGT de Catalunya considerem que també s’han d’impulsar models i recursos formatius
inclusius a les etapes educatives post‐obligatories, que afavoreixi l’accés i la permanència de
les persones amb discapacitat, adaptant les accions formatives i oferint un suport adaptat les
seves i alhora reforçar els programes de qualificació professional amb més implicació de les
empreses.
La nostra organització aposta per un servei públic d’ocupació (SOC) més eficaç en quant a la
seva funció d’intermediació en el mercat de treball. El SOC té la responsabilitat legal d’actuar
com a intermediador entre les ofertes de treball i les persones treballadores amb discapacitat,
ha de supervisar les actuacions de les agencies privades de col∙locació, ha de vigilar que no es
produeixin situacions de discriminació i ha d’assolir un paper molt més actiu que fins ara. És
per aquest motiu que cal reforçar i millorar la tasca dels serveis públics d’ocupació, facilitant
15

16.
serveis especialitzats concebuts com a drets permanents ni no com a programes temporals
vinculats a les disponibilitats pressupostaries.
A més, caldroa consolidar eines com la prospecció d’empreses, que per un costat pugui
sensibilitzar i informar de les capacitats i competències de les persones amb discapacitat, i per
un altre pugui alhora identificar els llocs de treball que podrien ser ocupats i els ajuts o suports
que podria rebre l’empresa per la seva adaptació i manteniment.
La UGT de Catalunya reclama un foment més decidit de l’ocupació efectiva a les empreses
ordinàries de treballadors amb diversitat funcional. En aquest sentit, cal un major seguiment
sobre els motius al∙legats a les sol∙licituds d’excepció i les justificacions de les mesures
alternatives aprovades.
D’altra banda, la UGT de Catalunya defensa la negociació col∙lectiva com el instrument per
millorar les condicions laborals de les persones treballadores dels CET. No podem oblidar que
les centres especials de Treball són empreses que realitzen un treball productiu i han
d’assegurar una ocupació remunerada. Per això és important que les treballadores i
treballadors dels Centres Especials de Treball disposin de representació sindical que vetlli per
unes condicions laborals de qualitat.
El mercat de treball protegit ha de facilitar la integració de les persones treballadores amb
diversitat funcional en el mercat laboral i afavorir la transferència de les persones
treballadores dels CET al mercat ordinari.
Apostem per el manteniment i el reforç de la concertació de les politiques i les mesures
prioritàries, com les recollides a l’Acord Estratègic i l’Estratègia per a la inserció laboral de les
persones amb discapacitat 2008‐2010. Cal especialment abordar amb més decisió accions
dirigides a millorar la situació laboral de les dones amb diversitat funcional, els malalts mentals
o les persones amb capacitat intel∙lectual límit que no tenen certificat de discapacitat però que
necessiten suports addicionals.
La situació de vulnerabilitat en què es troba el col∙lectiu de persones amb discapacitat, amb
poques oportunitats laborals, precàries i de baixa qualificació, s’agreuja amb l’edat,
desincentivant la seva incorporació a un mercat laboral molt excloent. Aquestes persones
quan arribin a la seva edat legal de jubilació poden trobar‐se en una situació de molta més
vulnerabilitat amb una mínima pensió de jubilació.
16

17.
En síntesis, la UGT de Catalunya proposem:
• Promoure l’eliminació de tot tipus de barreres
(físiques,comunicatives,socials,etc.)
• Millorar l’educació i la formació a llarg de tota la vida
per a les persones amb discapacitats.
• Dissenyar i impulsar politiques actives d’ocupació més
eficaces que potenciïn les capacitats de totes les
persones.
• Incrementar la contractació a la empresa ordinària i
renovar els instruments coneguts com treball protegit.
• Vetllar per la qualitat del treball, la no discriminació i
l’ús excepcional de les mesures alternatives a la
contractació.
17