Mitologia grega
Próxima SlideShare
Cargando en...5
×

¿Le gusta esto? Compártalo con su red

Compartir
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    ¿Está seguro?
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Be the first to comment
No Downloads

reproducciones

reproducciones totales
13,360
En SlideShare
8,782
De insertados
4,578
Número de insertados
46

Acciones

Compartido
Descargas
91
Comentarios
0
Me gusta
4

Insertados 4,578

http://bojosperlessocials.blogspot.com.es 2,270
http://diariaula.blogspot.com.es 898
http://alexandria.xtec.cat 279
http://diariaula.blogspot.com 194
http://www.pereverges.cat 176
http://www.bojosperlessocials.blogspot.com.es 104
http://agora.xtec.cat 102
http://manuelblancafort.educat1x1.cat 59
http://gv.pereverges.cat 57
http://ceipsonrullan.blogspot.com.es 57
http://www.sesempuriabrava.org 56
https://www.blogger.com 47
http://useeinstitutmontserrat.blogspot.com.es 43
http://inscassa.cat 32
http://hipolit2.xtec.cat 31
http://www.slideshare.net 28
http://www.institutgiligaya.cat 21
http://iespeguera.cat 17
http://laclassedecinqueceiplluisvives.blogspot.com.es 15
http://www.inseltiller.cat 12
http://laclassedecinqueceiplluisvives.blogspot.com 11
http://colsagratcor.educat1x1.cat 10
http://moodle.escolaelcim.cat 7
http://moodle.iessantaeugenia.cat 6
http://www.educatum.org 5
http://agora.educat1x1.cat 5
http://diariaula.blogspot.fr 4
http://deltius.educat1x1.cat 3
http://static.slidesharecdn.com 3
http://www.symbaloo.com 3
http://diariaula.blogspot.ae 3
http://phobos.xtec.cat 2
http://www.iesvalltenes.cat 2
http://gv.escolagarbi.cat 2
http://projectesice.uab.cat 2
http://www.diariaula.blogspot.com 2
https://inspeguera.cat 1
http://cva.educat1x1.cat 1
http://useeinstitutmontserrat.blogspot.com 1
http://moodle.pedagogiainteractiva.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://moodle.vedrunagracia.org 1
http://institutaempuriabrava.educat1x1.cat 1
http://www.inscamidemar.cat 1
http://www.blogger.com 1
http://docus.educat1x1.cat 1

Denunciar contenido

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA MITOLOGIA GREGA
  • 2.
    •  Què sabem sobre la mitologia grega ?
    • És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres.
  • 3.
    • Alguns déus importants:
    • ZEUS: és el déu del cel i el tro;
    • és el més poderós i regidor del
    • mont Olimp.
    • POSEIDÓ: controla els mars i els oceans i provoca terratrèmols.
  • 4.
    • HADES: déu del inframón i dels morts, sobre els que regna.
    • ATENEA: la deessa de la
    • saviesa, l’educació i la guerra
    • i és la protectora dels herois.
  • 5.
    • ARTEMISA: deessa de
    • la caça, la fertilitat i els
    • animals.
    • APOLO: déu de la dansa,
    • les arts, la música, la prudència i la bellesa masculina.
  • 6.
    • AFRODITA: deessa de l’amor, la
    • bellesa femenina i l’atracció sexual.
    • HERA: dona de Zeus, reina
    • dels déus i la deessa del
    • matrimoni i la fidelitat.
    • HESTIA: deessa del foc,
    • la llar i la família.
  • 7.
    • CRONO: déu del temps, pare de Zeus, Poseidó i Ares.
    • DIONÍS: déu del vi
    • i la festa.
    • HERMES: déu missatger
    • i de l’orientació.
  • 8.
    • Personatges i
    • monstres mitològics.
  • 9.
    • LA CABRA AMALTEA: va ser la nodrissa de Zeus .
    • Era filla del Sol i vivia en una
    • cova, a Creta. Es va trencar
    • una de les banyes i la nimfa
    • Amaltea la va omplir de flors
    • i fruites i la va oferir a Zeus.
    • Quan Amaltea va morir, Zeus
    • la va convertir en la constel·lació
    • de Capricorn i de la seva pell
    • Zeus es va fer l’ègida
    • (cuirassa, escut).
  • 10.
    • ELS CENTAURES: eren criatures meitat home, meitat
    • cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes; tenen sis
    • extremitats: quatre potes de cavall i dos braços humans.
    • Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i
    • s’emborratxaven sovint
  • 11.
    • EL CA CÈRBER: era el guardià de les portes de
    • l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i
    • l’entrada als vius.
    • És un gos gegantí de
    • tres caps i cua de serp;
    • moltes altres serps li
    • neixen del coll. A més,
    • la seva mossegada
    • és verinosa.
  • 12.
    • ELS CÍCLOPS: són uns gegants amb
    • un sol ull enmig del front; són immortals.
    • En un principi hi havien tres cíclops:
    • Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empre-
    • sonats al Tàrtar
    • (lloc de sofriment
    • etern). Zeus els va
    • alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presors de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van
    • regalar a Zeus el llamp i el tro.
  • 13.
    • L’ESFINX: cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales
    • d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a unes muntanyes
    • prop de Tebes; tenia aterrits als passants, ja que els
    • proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de
    • resoldre’ls.
    • Solia posar l’enigma
    • següent: “Quin és l’ésser que
    • camina amb quatre peus al
    • matí, dos al migdia i tres al
    • vespre, però que és més ràpid
    • com menys peus utilitza al
    • caminar?” Només Èdip va
    • resoldre l’enigma.
  • 14.
    • L’AU FÈNIX: és un ocell mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de bran- quillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix.
    • El fènix vivia a l’Arabia, prop d’un pou, en el qual es ba-
    • nyava a l’alba i aleshores el déu Apol·lo hi aturava el seu
    • carro (el sol) per escoltar la seva cançó.
  • 15.
    • LES GÒRGONES: són tres monstres marins: Esteno,
    • Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llargues dents
    • punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa
    • onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d’or.
    • Esteno i Euríale eres immortals, excepte
    • Medusa.
    • Tenen la mirada
    • tant penetrant
    • que tot aquell
    • que les mira fixa-
    • ment es conver-
    • teix en pedra.
  • 16.
    • ELS GRIFONS: són ferotges i perillosos; tenen el cap i
    • les potes devanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades,
    • urpes esmolades i en bec ganxut. Les musculoses potes del
    • darrera i la cua són de lleó. És, al mateix temps, rei de la
    • terra i del cel, per això se’l considera un animal noble. Tot i
    • la seva perillositat, han estat domats per mags i déus.
    • Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia; s’ali- menten de carn crua (sobretot de cavall).
  • 17.
    • LES HARPIES: els seu
    • nom significa “raptores” i se
    • les presenta com a aus amb
    • cap de dona i dotades de
    • fortes urpes. Són filles de
    • Taumant (fill de Gea, la Terra
    • i Pont, el Mar) i la oceanide
    • Electra (companya de Perséfone, filla de l’Oceà i Tetis), i pertanyen a la generació divina preolímpica. Les harpies robaven el menjar a l’endeví cec Fineu o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava
    • a menjar-se’l.
  • 18.
    • L’HIDRA DE LERNA: és un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala (el número dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot a 10.000) i amb alè verinós. El seu cau és el llac de Lerna al golf de l’Argòlida. Sota les seves aigües hi ha una entrada a l’inframón que l’Hidra guardava.
  • 19.
    • L’HIPOCAMP: cavall marí; té el cap, el pit i les potes
    • superiors de cavall, tot i que els cascos són substituits per
    • aletes. La part inferior és la d’un gran peix, amb una cua
    • que pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està
    • cobert d’escates excepte la part que és de cavall, que té
    • pèl curt. El seu color varia entre el
    • verd i el blau. Són pacífics, tot i que
    • si es veuen amenaçats lluiten estre-
    • nyent la seva mandíbula i aixafant
    • a la pressa. Són molt ràpids i pocs
    • animals poden a arribar-los a agafar.
    • Poseidó els feia servir per tirar
    • del seu carro quan passejava pel mar.
  • 20.
    • LES LÀMIES: monstre femení que
    • rapta els nens per xuclar-los la sang.
    • Làmia es va unir amb Zeus i va ser
    • castigada per Hera, la seva dona, fent
    • que el fill de Làmia morís. Aquesta es
    • va amagar en una cova per ocultar la
    • seva pena i allà es va quedar fins que
    • es convertir en un monstre. Envejosa
    • dels nens de les altres dones, e
    • ls espiava per atacar-los i menjar-se’ls.
    • Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que
    • quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill
    • mort. Zeus li va concedir el do de poder treure’s els ulls de
    • les conques i tornar-se’ls a posar.
  • 21.
    • EL MINOTAURE: és un monstre amb cos d’home i cap
    • de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de
    • Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest
    • va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós
    • Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Va ser Teseu
    • qui el va matar.
  • 22.
    • EL CAVALL PEGÀS: Pegàs va neixer del coll tallat de
    • Medusa. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales
    • que li permeten volar. Una característica del seu vol és que
    • quan el realitza, mou les potes com si en realitat estigués
    • corrent per l’aire.
    • Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una
    • de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs.
  • 23.
    • LA QUIMERA: monstre amb
    • cap de lleó, cos de cabra i cua
    • de serp, que treu foc per la boca
    • i és molt ràpida. També hi ha una
    • altra versió que diu que tenia tres
    • caps: una de lleó, una altra de
    • dragó i l’altre de cabra.
    • Filla de Tifó i d’Equidna, vagava per les regions d’Àsia Menor, aterroritzant a les poblacions i engolint ramats i animals.
  • 24.
    • ELS SÀTIRS: són divinitats dels boscos i les muntanyes;
    • encarnen a la força vital de la naturalesa. Són homes amb
    • potes de cabra, orelles punxegudes,
    • banyes i cua llarga. A vegades són
    • representats amb potes de cavall.
    • Solien acompanyar al déu Dionís i
    • participaven en totes les seves fes-
    • tes ballant i bevent. A més, sempre
    • van darrere les nimfes.
    • Els romans els van identificar amb
    • els faunes.
  • 25.
    • LES SIRENES: cos de dona i cua de peix (tot i que les sirenes primitives tenien aparença de mig ocells o rèptils).
    • Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa, tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una mena de fada aquà- tica que podia concedir un desig o guarir una malaltia. Vivien a l’estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa de la Itàlia Meridional, on la terra era blanca degut als ossos blan- quejats dels navegants morts.