• Compartir
  • Enviar por correo
  • Insertar
  • Me gusta
  • Guardar
  • Contenido privado
Mitologia grega
 

Mitologia grega

on

  • 12,481 reproducciones

 

Estadísticas

reproducciones

reproducciones totales
12,481
reproducciones en SlideShare
8,059
reproducciones incrustadas
4,422

Actions

Me gusta
4
Descargas
86
Comentarios
0

44 insertados 4,422

http://bojosperlessocials.blogspot.com.es 2270
http://diariaula.blogspot.com.es 867
http://alexandria.xtec.cat 275
http://diariaula.blogspot.com 194
http://www.pereverges.cat 176
http://www.bojosperlessocials.blogspot.com.es 104
http://agora.xtec.cat 99
http://manuelblancafort.educat1x1.cat 59
http://gv.pereverges.cat 57
http://www.sesempuriabrava.org 56
http://useeinstitutmontserrat.blogspot.com.es 33
http://inscassa.cat 32
http://hipolit2.xtec.cat 31
http://www.slideshare.net 28
http://www.institutgiligaya.cat 21
http://iespeguera.cat 17
http://www.inseltiller.cat 12
http://laclassedecinqueceiplluisvives.blogspot.com.es 11
http://laclassedecinqueceiplluisvives.blogspot.com 11
http://colsagratcor.educat1x1.cat 10
http://moodle.escolaelcim.cat 7
http://moodle.iessantaeugenia.cat 6
http://www.educatum.org 5
http://agora.educat1x1.cat 5
http://diariaula.blogspot.fr 4
http://diariaula.blogspot.ae 3
http://www.symbaloo.com 3
http://deltius.educat1x1.cat 3
http://static.slidesharecdn.com 3
http://gv.escolagarbi.cat 2
http://phobos.xtec.cat 2
http://www.iesvalltenes.cat 2
http://www.diariaula.blogspot.com 2
http://projectesice.uab.cat 2
http://cva.educat1x1.cat 1
http://moodle.pedagogiainteractiva.com 1
http://useeinstitutmontserrat.blogspot.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://docus.educat1x1.cat 1
http://moodle.vedrunagracia.org 1
http://institutaempuriabrava.educat1x1.cat 1
http://www.inscamidemar.cat 1
http://www.blogger.com 1
https://inspeguera.cat 1
Más...

Accesibilidad

Categorias

Detalles de carga

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Derechos de uso

© Todos los derechos reservados

Report content

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Processing...
Publicar comentario
Edite su comentario

    Mitologia grega Mitologia grega Presentation Transcript

    • LA MITOLOGIA GREGA
      •  Què sabem sobre la mitologia grega ?
      • És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres.
      • Alguns déus importants:
      • ZEUS: és el déu del cel i el tro;
      • és el més poderós i regidor del
      • mont Olimp.
      • POSEIDÓ: controla els mars i els oceans i provoca terratrèmols.
      • HADES: déu del inframón i dels morts, sobre els que regna.
      • ATENEA: la deessa de la
      • saviesa, l’educació i la guerra
      • i és la protectora dels herois.
      • ARTEMISA: deessa de
      • la caça, la fertilitat i els
      • animals.
      • APOLO: déu de la dansa,
      • les arts, la música, la prudència i la bellesa masculina.
      • AFRODITA: deessa de l’amor, la
      • bellesa femenina i l’atracció sexual.
      • HERA: dona de Zeus, reina
      • dels déus i la deessa del
      • matrimoni i la fidelitat.
      • HESTIA: deessa del foc,
      • la llar i la família.
      • CRONO: déu del temps, pare de Zeus, Poseidó i Ares.
      • DIONÍS: déu del vi
      • i la festa.
      • HERMES: déu missatger
      • i de l’orientació.
      • Personatges i
      • monstres mitològics.
      • LA CABRA AMALTEA: va ser la nodrissa de Zeus .
      • Era filla del Sol i vivia en una
      • cova, a Creta. Es va trencar
      • una de les banyes i la nimfa
      • Amaltea la va omplir de flors
      • i fruites i la va oferir a Zeus.
      • Quan Amaltea va morir, Zeus
      • la va convertir en la constel·lació
      • de Capricorn i de la seva pell
      • Zeus es va fer l’ègida
      • (cuirassa, escut).
      • ELS CENTAURES: eren criatures meitat home, meitat
      • cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes; tenen sis
      • extremitats: quatre potes de cavall i dos braços humans.
      • Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i
      • s’emborratxaven sovint
      • EL CA CÈRBER: era el guardià de les portes de
      • l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i
      • l’entrada als vius.
      • És un gos gegantí de
      • tres caps i cua de serp;
      • moltes altres serps li
      • neixen del coll. A més,
      • la seva mossegada
      • és verinosa.
      • ELS CÍCLOPS: són uns gegants amb
      • un sol ull enmig del front; són immortals.
      • En un principi hi havien tres cíclops:
      • Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empre-
      • sonats al Tàrtar
      • (lloc de sofriment
      • etern). Zeus els va
      • alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presors de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van
      • regalar a Zeus el llamp i el tro.
      • L’ESFINX: cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales
      • d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a unes muntanyes
      • prop de Tebes; tenia aterrits als passants, ja que els
      • proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de
      • resoldre’ls.
      • Solia posar l’enigma
      • següent: “Quin és l’ésser que
      • camina amb quatre peus al
      • matí, dos al migdia i tres al
      • vespre, però que és més ràpid
      • com menys peus utilitza al
      • caminar?” Només Èdip va
      • resoldre l’enigma.
      • L’AU FÈNIX: és un ocell mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de bran- quillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix.
      • El fènix vivia a l’Arabia, prop d’un pou, en el qual es ba-
      • nyava a l’alba i aleshores el déu Apol·lo hi aturava el seu
      • carro (el sol) per escoltar la seva cançó.
      • LES GÒRGONES: són tres monstres marins: Esteno,
      • Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llargues dents
      • punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa
      • onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d’or.
      • Esteno i Euríale eres immortals, excepte
      • Medusa.
      • Tenen la mirada
      • tant penetrant
      • que tot aquell
      • que les mira fixa-
      • ment es conver-
      • teix en pedra.
      • ELS GRIFONS: són ferotges i perillosos; tenen el cap i
      • les potes devanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades,
      • urpes esmolades i en bec ganxut. Les musculoses potes del
      • darrera i la cua són de lleó. És, al mateix temps, rei de la
      • terra i del cel, per això se’l considera un animal noble. Tot i
      • la seva perillositat, han estat domats per mags i déus.
      • Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia; s’ali- menten de carn crua (sobretot de cavall).
      • LES HARPIES: els seu
      • nom significa “raptores” i se
      • les presenta com a aus amb
      • cap de dona i dotades de
      • fortes urpes. Són filles de
      • Taumant (fill de Gea, la Terra
      • i Pont, el Mar) i la oceanide
      • Electra (companya de Perséfone, filla de l’Oceà i Tetis), i pertanyen a la generació divina preolímpica. Les harpies robaven el menjar a l’endeví cec Fineu o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava
      • a menjar-se’l.
      • L’HIDRA DE LERNA: és un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala (el número dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot a 10.000) i amb alè verinós. El seu cau és el llac de Lerna al golf de l’Argòlida. Sota les seves aigües hi ha una entrada a l’inframón que l’Hidra guardava.
      • L’HIPOCAMP: cavall marí; té el cap, el pit i les potes
      • superiors de cavall, tot i que els cascos són substituits per
      • aletes. La part inferior és la d’un gran peix, amb una cua
      • que pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està
      • cobert d’escates excepte la part que és de cavall, que té
      • pèl curt. El seu color varia entre el
      • verd i el blau. Són pacífics, tot i que
      • si es veuen amenaçats lluiten estre-
      • nyent la seva mandíbula i aixafant
      • a la pressa. Són molt ràpids i pocs
      • animals poden a arribar-los a agafar.
      • Poseidó els feia servir per tirar
      • del seu carro quan passejava pel mar.
      • LES LÀMIES: monstre femení que
      • rapta els nens per xuclar-los la sang.
      • Làmia es va unir amb Zeus i va ser
      • castigada per Hera, la seva dona, fent
      • que el fill de Làmia morís. Aquesta es
      • va amagar en una cova per ocultar la
      • seva pena i allà es va quedar fins que
      • es convertir en un monstre. Envejosa
      • dels nens de les altres dones, e
      • ls espiava per atacar-los i menjar-se’ls.
      • Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que
      • quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill
      • mort. Zeus li va concedir el do de poder treure’s els ulls de
      • les conques i tornar-se’ls a posar.
      • EL MINOTAURE: és un monstre amb cos d’home i cap
      • de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de
      • Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest
      • va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós
      • Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Va ser Teseu
      • qui el va matar.
      • EL CAVALL PEGÀS: Pegàs va neixer del coll tallat de
      • Medusa. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales
      • que li permeten volar. Una característica del seu vol és que
      • quan el realitza, mou les potes com si en realitat estigués
      • corrent per l’aire.
      • Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una
      • de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs.
      • LA QUIMERA: monstre amb
      • cap de lleó, cos de cabra i cua
      • de serp, que treu foc per la boca
      • i és molt ràpida. També hi ha una
      • altra versió que diu que tenia tres
      • caps: una de lleó, una altra de
      • dragó i l’altre de cabra.
      • Filla de Tifó i d’Equidna, vagava per les regions d’Àsia Menor, aterroritzant a les poblacions i engolint ramats i animals.
      • ELS SÀTIRS: són divinitats dels boscos i les muntanyes;
      • encarnen a la força vital de la naturalesa. Són homes amb
      • potes de cabra, orelles punxegudes,
      • banyes i cua llarga. A vegades són
      • representats amb potes de cavall.
      • Solien acompanyar al déu Dionís i
      • participaven en totes les seves fes-
      • tes ballant i bevent. A més, sempre
      • van darrere les nimfes.
      • Els romans els van identificar amb
      • els faunes.
      • LES SIRENES: cos de dona i cua de peix (tot i que les sirenes primitives tenien aparença de mig ocells o rèptils).
      • Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa, tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una mena de fada aquà- tica que podia concedir un desig o guarir una malaltia. Vivien a l’estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa de la Itàlia Meridional, on la terra era blanca degut als ossos blan- quejats dels navegants morts.