0
LA MITOLOGIA GREGA
<ul><li>   Què sabem sobre la  mitologia grega ? </li></ul><ul><li>És un conjunt de llegendes que provenen de la religió ...
<ul><li>Alguns déus importants: </li></ul><ul><li>ZEUS:   és el déu del cel i el tro;  </li></ul><ul><li>és el més poderós...
<ul><li>HADES:   déu del inframón i  dels morts, sobre els que    regna. </li></ul><ul><li>ATENEA:   la deessa de la </li>...
<ul><li>ARTEMISA:   deessa de  </li></ul><ul><li>la caça, la fertilitat i els  </li></ul><ul><li>animals. </li></ul><ul><l...
<ul><li>AFRODITA:   deessa de l’amor, la  </li></ul><ul><li>bellesa femenina i l’atracció sexual. </li></ul><ul><li>  </li...
<ul><li>CRONO:   déu del temps, pare de  Zeus, Poseidó i Ares. </li></ul><ul><li>DIONÍS:   déu del vi  </li></ul><ul><li>i...
<ul><li>Personatges i  </li></ul><ul><li>monstres mitològics. </li></ul>
<ul><li>LA CABRA AMALTEA:   va ser la nodrissa de Zeus .  </li></ul><ul><li>Era filla del Sol i vivia en una  </li></ul><u...
<ul><li>ELS CENTAURES:   eren criatures meitat home, meitat </li></ul><ul><li>cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes;...
<ul><li>EL CA CÈRBER:  era el guardià de les portes de </li></ul><ul><li>l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als ...
<ul><li>ELS CÍCLOPS:  són uns gegants amb  </li></ul><ul><li>un sol ull enmig del front; són immortals.  </li></ul><ul><li...
<ul><li>L’ESFINX:  cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales  </li></ul><ul><li>d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a un...
<ul><li>L’AU FÈNIX:  és un ocell  mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles.  Quan arriba a la fi del seu ...
<ul><li>LES GÒRGONES:  són tres monstres marins: Esteno,  </li></ul><ul><li>Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llar...
<ul><li>ELS GRIFONS:  són ferotges i perillosos; tenen el cap i  </li></ul><ul><li>les potes devanteres d’àliga gegant, am...
<ul><li>LES HARPIES:  els seu  </li></ul><ul><li>nom significa “raptores” i se  </li></ul><ul><li>les presenta com a aus a...
<ul><li>L’HIDRA DE LERNA:  és un  despiatat monstre aquàtic amb  forma de serp policèfala (el  número dels seus caps va de...
<ul><li>L’HIPOCAMP:  cavall marí; té el cap, el pit i les potes  </li></ul><ul><li>superiors de cavall, tot i que els casc...
<ul><li>LES LÀMIES:  monstre femení que  </li></ul><ul><li>rapta els nens per xuclar-los la sang.  </li></ul><ul><li>Làmia...
<ul><li>EL MINOTAURE:  és un monstre amb cos d’home i cap  </li></ul><ul><li>de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb ...
<ul><li>EL CAVALL PEGÀS:  Pegàs  va neixer del coll tallat de  </li></ul><ul><li>Medusa. Sol representar-se en  blanc o ne...
<ul><li>LA QUIMERA:  monstre amb  </li></ul><ul><li>cap de lleó, cos de cabra i cua  </li></ul><ul><li>de serp, que treu f...
<ul><li>ELS SÀTIRS:  són divinitats dels boscos i les muntanyes;  </li></ul><ul><li>encarnen a la força vital de la natura...
<ul><li>  LES SIRENES:  cos de dona i    cua de peix (tot i que les sirenes    primitives tenien aparença de mig    ocells...
Próxima SlideShare
Cargando en...5
×

Mitologia grega

13,945

Published on

0 comentarios
5 Me gusta
Estadísticas
Notas
  • Sea el primero en comentar

Sin descargas
reproducciones
reproducciones totales
13,945
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
26
Acciones
Compartido
0
Descargas
108
Comentarios
0
Me gusta
5
Insertados 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Mitologia grega"

  1. 1. LA MITOLOGIA GREGA
  2. 2. <ul><li> Què sabem sobre la mitologia grega ? </li></ul><ul><li>És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Alguns déus importants: </li></ul><ul><li>ZEUS: és el déu del cel i el tro; </li></ul><ul><li>és el més poderós i regidor del </li></ul><ul><li>mont Olimp. </li></ul><ul><li>POSEIDÓ: controla els mars i els oceans i provoca terratrèmols. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>HADES: déu del inframón i dels morts, sobre els que regna. </li></ul><ul><li>ATENEA: la deessa de la </li></ul><ul><li>saviesa, l’educació i la guerra </li></ul><ul><li>i és la protectora dels herois. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>ARTEMISA: deessa de </li></ul><ul><li>la caça, la fertilitat i els </li></ul><ul><li>animals. </li></ul><ul><li>APOLO: déu de la dansa, </li></ul><ul><li>les arts, la música, la prudència i la bellesa masculina. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>AFRODITA: deessa de l’amor, la </li></ul><ul><li>bellesa femenina i l’atracció sexual. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li> HERA: dona de Zeus, reina </li></ul><ul><li> dels déus i la deessa del </li></ul><ul><li> matrimoni i la fidelitat. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>HESTIA: deessa del foc, </li></ul><ul><li>la llar i la família. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>CRONO: déu del temps, pare de Zeus, Poseidó i Ares. </li></ul><ul><li>DIONÍS: déu del vi </li></ul><ul><li>i la festa. </li></ul><ul><li>HERMES: déu missatger </li></ul><ul><li>i de l’orientació. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Personatges i </li></ul><ul><li>monstres mitològics. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>LA CABRA AMALTEA: va ser la nodrissa de Zeus . </li></ul><ul><li>Era filla del Sol i vivia en una </li></ul><ul><li>cova, a Creta. Es va trencar </li></ul><ul><li>una de les banyes i la nimfa </li></ul><ul><li>Amaltea la va omplir de flors </li></ul><ul><li>i fruites i la va oferir a Zeus. </li></ul><ul><li>Quan Amaltea va morir, Zeus </li></ul><ul><li>la va convertir en la constel·lació </li></ul><ul><li>de Capricorn i de la seva pell </li></ul><ul><li>Zeus es va fer l’ègida </li></ul><ul><li>(cuirassa, escut). </li></ul>
  10. 10. <ul><li>ELS CENTAURES: eren criatures meitat home, meitat </li></ul><ul><li>cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes; tenen sis </li></ul><ul><li>extremitats: quatre potes de cavall i dos braços humans. </li></ul><ul><li>Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i </li></ul><ul><li>s’emborratxaven sovint </li></ul>
  11. 11. <ul><li>EL CA CÈRBER: era el guardià de les portes de </li></ul><ul><li>l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i </li></ul><ul><li>l’entrada als vius. </li></ul><ul><li>És un gos gegantí de </li></ul><ul><li>tres caps i cua de serp; </li></ul><ul><li>moltes altres serps li </li></ul><ul><li>neixen del coll. A més, </li></ul><ul><li>la seva mossegada </li></ul><ul><li>és verinosa. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>ELS CÍCLOPS: són uns gegants amb </li></ul><ul><li>un sol ull enmig del front; són immortals. </li></ul><ul><li>En un principi hi havien tres cíclops: </li></ul><ul><li>Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empre- </li></ul><ul><li> sonats al Tàrtar </li></ul><ul><li>(lloc de sofriment </li></ul><ul><li> etern). Zeus els va </li></ul><ul><li> alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presors de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van </li></ul><ul><li> regalar a Zeus el llamp i el tro. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>L’ESFINX: cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales </li></ul><ul><li>d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a unes muntanyes </li></ul><ul><li>prop de Tebes; tenia aterrits als passants, ja que els </li></ul><ul><li>proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de </li></ul><ul><li>resoldre’ls. </li></ul><ul><li>Solia posar l’enigma </li></ul><ul><li>següent: “Quin és l’ésser que </li></ul><ul><li>camina amb quatre peus al </li></ul><ul><li>matí, dos al migdia i tres al </li></ul><ul><li>vespre, però que és més ràpid </li></ul><ul><li>com menys peus utilitza al </li></ul><ul><li>caminar?” Només Èdip va </li></ul><ul><li>resoldre l’enigma. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>L’AU FÈNIX: és un ocell mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de bran- quillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. </li></ul><ul><li>El fènix vivia a l’Arabia, prop d’un pou, en el qual es ba- </li></ul><ul><li>nyava a l’alba i aleshores el déu Apol·lo hi aturava el seu </li></ul><ul><li>carro (el sol) per escoltar la seva cançó. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>LES GÒRGONES: són tres monstres marins: Esteno, </li></ul><ul><li>Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llargues dents </li></ul><ul><li>punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa </li></ul><ul><li>onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d’or. </li></ul><ul><li>Esteno i Euríale eres immortals, excepte </li></ul><ul><li>Medusa. </li></ul><ul><li>Tenen la mirada </li></ul><ul><li>tant penetrant </li></ul><ul><li>que tot aquell </li></ul><ul><li>que les mira fixa- </li></ul><ul><li>ment es conver- </li></ul><ul><li>teix en pedra. </li></ul>
  16. 16. <ul><li>ELS GRIFONS: són ferotges i perillosos; tenen el cap i </li></ul><ul><li>les potes devanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades, </li></ul><ul><li>urpes esmolades i en bec ganxut. Les musculoses potes del </li></ul><ul><li>darrera i la cua són de lleó. És, al mateix temps, rei de la </li></ul><ul><li>terra i del cel, per això se’l considera un animal noble. Tot i </li></ul><ul><li>la seva perillositat, han estat domats per mags i déus. </li></ul><ul><li>Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia; s’ali- menten de carn crua (sobretot de cavall). </li></ul>
  17. 17. <ul><li>LES HARPIES: els seu </li></ul><ul><li>nom significa “raptores” i se </li></ul><ul><li>les presenta com a aus amb </li></ul><ul><li>cap de dona i dotades de </li></ul><ul><li>fortes urpes. Són filles de </li></ul><ul><li>Taumant (fill de Gea, la Terra </li></ul><ul><li>i Pont, el Mar) i la oceanide </li></ul><ul><li>Electra (companya de Perséfone, filla de l’Oceà i Tetis), i pertanyen a la generació divina preolímpica. Les harpies robaven el menjar a l’endeví cec Fineu o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava </li></ul><ul><li>a menjar-se’l. </li></ul>
  18. 18. <ul><li>L’HIDRA DE LERNA: és un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala (el número dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot a 10.000) i amb alè verinós. El seu cau és el llac de Lerna al golf de l’Argòlida. Sota les seves aigües hi ha una entrada a l’inframón que l’Hidra guardava. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>L’HIPOCAMP: cavall marí; té el cap, el pit i les potes </li></ul><ul><li>superiors de cavall, tot i que els cascos són substituits per </li></ul><ul><li>aletes. La part inferior és la d’un gran peix, amb una cua </li></ul><ul><li>que pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està </li></ul><ul><li>cobert d’escates excepte la part que és de cavall, que té </li></ul><ul><li>pèl curt. El seu color varia entre el </li></ul><ul><li>verd i el blau. Són pacífics, tot i que </li></ul><ul><li>si es veuen amenaçats lluiten estre- </li></ul><ul><li>nyent la seva mandíbula i aixafant </li></ul><ul><li>a la pressa. Són molt ràpids i pocs </li></ul><ul><li>animals poden a arribar-los a agafar. </li></ul><ul><li>Poseidó els feia servir per tirar </li></ul><ul><li>del seu carro quan passejava pel mar. </li></ul>
  20. 20. <ul><li>LES LÀMIES: monstre femení que </li></ul><ul><li>rapta els nens per xuclar-los la sang. </li></ul><ul><li>Làmia es va unir amb Zeus i va ser </li></ul><ul><li>castigada per Hera, la seva dona, fent </li></ul><ul><li>que el fill de Làmia morís. Aquesta es </li></ul><ul><li>va amagar en una cova per ocultar la </li></ul><ul><li>seva pena i allà es va quedar fins que </li></ul><ul><li>es convertir en un monstre. Envejosa </li></ul><ul><li>dels nens de les altres dones, e </li></ul><ul><li>ls espiava per atacar-los i menjar-se’ls. </li></ul><ul><li>Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que </li></ul><ul><li>quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill </li></ul><ul><li>mort. Zeus li va concedir el do de poder treure’s els ulls de </li></ul><ul><li>les conques i tornar-se’ls a posar. </li></ul>
  21. 21. <ul><li>EL MINOTAURE: és un monstre amb cos d’home i cap </li></ul><ul><li>de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de </li></ul><ul><li>Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest </li></ul><ul><li>va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós </li></ul><ul><li>Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Va ser Teseu </li></ul><ul><li>qui el va matar. </li></ul>
  22. 22. <ul><li>EL CAVALL PEGÀS: Pegàs va neixer del coll tallat de </li></ul><ul><li>Medusa. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales </li></ul><ul><li>que li permeten volar. Una característica del seu vol és que </li></ul><ul><li>quan el realitza, mou les potes com si en realitat estigués </li></ul><ul><li>corrent per l’aire. </li></ul><ul><li>Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una </li></ul><ul><li>de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs. </li></ul>
  23. 23. <ul><li>LA QUIMERA: monstre amb </li></ul><ul><li>cap de lleó, cos de cabra i cua </li></ul><ul><li>de serp, que treu foc per la boca </li></ul><ul><li>i és molt ràpida. També hi ha una </li></ul><ul><li>altra versió que diu que tenia tres </li></ul><ul><li>caps: una de lleó, una altra de </li></ul><ul><li>dragó i l’altre de cabra. </li></ul><ul><li> Filla de Tifó i d’Equidna, vagava per les regions d’Àsia Menor, aterroritzant a les poblacions i engolint ramats i animals. </li></ul>
  24. 24. <ul><li>ELS SÀTIRS: són divinitats dels boscos i les muntanyes; </li></ul><ul><li>encarnen a la força vital de la naturalesa. Són homes amb </li></ul><ul><li>potes de cabra, orelles punxegudes, </li></ul><ul><li>banyes i cua llarga. A vegades són </li></ul><ul><li>representats amb potes de cavall. </li></ul><ul><li>Solien acompanyar al déu Dionís i </li></ul><ul><li>participaven en totes les seves fes- </li></ul><ul><li>tes ballant i bevent. A més, sempre </li></ul><ul><li>van darrere les nimfes. </li></ul><ul><li>Els romans els van identificar amb </li></ul><ul><li>els faunes. </li></ul>
  25. 25. <ul><li> LES SIRENES: cos de dona i cua de peix (tot i que les sirenes primitives tenien aparença de mig ocells o rèptils). </li></ul><ul><li> Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa, tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una mena de fada aquà- tica que podia concedir un desig o guarir una malaltia. Vivien a l’estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa de la Itàlia Meridional, on la terra era blanca degut als ossos blan- quejats dels navegants morts. </li></ul>
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×