1. EL CIRC

2. 1. E S T R U C T U R A
El circ romà era un edifici de planta oblonga amb un extrem semicircular i un altre
només lleugerament arrodonit o aplanat. En podem distingir les següents parts:
● Les carceres, situades a un extrem, eren unes cambres amb sostre de volta on
els carros i els equips es preparaven abans de cada cursa (com els boxers dels
circuits de curses actuals).
(continua a la diapositiva següent)
carceres
arena
porta spina
cavea porta
pompae
triumphalis

3. ● L'arena era l'espai pla per on corrien els carros; el nom li ve de la sorra que la
cobria i que es posava per protegir els cascos dels cavalls. La seva llargada
depenia de les dimensions dels circ .
● La cavea que envoltava l'arena eren les graderies on se situaven els
espectadors; estava dividida en seccions per escales i galeries. S'hi accedia a
través de portes anomenades vomitoria. En època antiga es construïen de fusta
però més endavant es feien aixecant grans arcades de pedra. La part més
important era el pulvinar on s'instalaven les autoritats (com els palcs actuals).
(continua a la diapositiva següent)
carceres
arena
porta spina
cavea porta
pompae
triumphalis

4. ● La spina era un mur elevat que dividia l'arena en dues zones i marcava la
distància mínima que s'havia de recórrer. La seva llargada era dos terços de
l'arena. Podia estar decorada amb estàtues, columnes i altars però els elements
més significatius eren les metae, dues columnes situades a cada una a un extrem
que marcaven el lloc per on els carros havien de girar.
● La porta pompae, situada al mateix extrem que les carceres, era el lloc d'entrada
dels carros i de les desfilades.
● La porta triumphalis, es trobava al mig de l'extrem corvat del circ; era el lloc
per on sortia el carro vencedor.
carceres
arena
porta spina
cavea porta
pompae
triumphalis

5. Maqueta del Circ Màxim de Roma amb el palc imperial.
El circ romà més antic va ser el Circ Màxim de Roma, que es remonta a l'època dels
reis. Feia 620m de llargada per 120 d'amplada i va arribar a tenir capacitat per a
200.000 espectadors. Roma va arribar a tenir tres circs dins les seves muralles.
El Circ Màxim en l'actualitat.

6. El circ de Tarragona; a l'esquerra vista aèria de la cavea a la zona de la corva; a la dreta les mateixes grades des de l'interior.
Circ d'Emèrita Augusta (Mèrida) Circ de Cesarea Marítima (Israel)

7. 2. E S P E C T A C L E S
Al circ s'hi podien celebrar diversos tipus d'activitats; entre les més habituals:
● Desfilades (pompae) en honor als déus o a algun personatge important.
● Espectacles d'acròbates, com desultores, que feien salts sobre cavalls.
● Combats de gladiadors tot i que era més habitual veure'ls a l'amfiteatre.
● Curses de cavalls
● Curses de carros, que eren els més freqüents i els de major èxit.
Mosaic en què hi ha representada una quadriga
amb l'auriga i els noms dels quatre cavalls.

8. Les curses de carros.
Els carros rebien noms diferents segons el nombre de cavalls que tinguessin: bigae
(de dos), trigae (de tres), i aixi fins a set; però els més habituals eren les quadrigae
(de quatre).
L'organitzador (dator) de l'expectacle era un personatge important (un magistrat, un
potentat, l'emperador) per munificència o per guanyar-se el favor del poble de cara a
unes eleccions.
La cursa era precedida per una desfilada (pompa) dels participants acompanyats de
música. Quan els carros estaven situats al punt de sortida (vora la meta més propera
a la porta pompae) el dator deixava caure un mocador blanc (mappa) com a senyal
de sortida
Cursa de carros
(Von Wagner)

9. Cada cursa (missus) constava de set voltes al voltant de la spina. El vencedor era el
primer en travessar una línia blanca (calx) pintada al terra a l'espai entre la spina i
les carceres. En un dia es podien celebrar fins a vint-i-quatre curses.
Hi solien participar quatre equips (factiones) que es distingien pel color de la roba
dels aurigues (roig, blanc, blau i verd). Cada equip tenia els seus seguidors i la
rivalitat entre ells podia arribar a ser tan ferotge que solien produir-se baralles.
Durant les curses a les grades es feien juguesques en què es podien arribar a jugar
grans quantitats de diners. Això fomentava el joc brut: els aurigues eren sovint
subornats o enverinats, i els cavalls eren estimulats amb drogues.
Mosaic trobat a Lyon (França) en què
es distingeixen els colors de les
factiones en una cursa de quadrigues.

10. El aurigues
Els aurigues eren lliberts o esclaus que
aspiraven a ser lliures; els que obtenien més
victòries podien arribar a cobrar sous desor-
bitats i portar una vida de luxe.
L'auriga anava vestit amb un barret i una
túnica del color de la seva factio, i portava
coixins i bandes de cuir com a rpotecció. Les
regnes eren lligades al seu cos però portava un
ganivet per tallar-les en cas de caure.
Auriga de la factio blava.
Durant les curses era habitual escometre els
constrincants per fer-los volcar o tallar-los el
pas.