2. RECORDEM
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.
Les fletxes indiquen quan s'ha acabat una
pàgina i podeu passar a la següent.
3. 1.1 APOL·LO
Apol·lo era el déu de la puresa i, per tant, de la
llum (que és el més pur que hi ha) i de la medicina
(que és la foma amb què hom es purifica el cos).
Com a déu de la llum va passar també a déu del
sol, en substitució d'Helios. D'igual manera, la
seva germana Àrtemis va ser deessa de la lluna.
També era considerat déu del tir amb arc, de les
arts i de la poesia, i protector dels joves (com
Àrtemis ho era de les joves).
Cal remarcar que, com a déu de la joventut, va ser
l'únic déu que mai va ser representat amb barba
(símbol de l'edat adulta)
4. 1.2 NAIXEMENT
Apol·lo era germà bessó d'Àrtemis i, per tant, fill de
Zeus i de Leto. El part va tenir lloc a l'illa de Delos,
on hi havia un dels seus santuaris més importants.
5. Després de néixer va enfrontar-se a A Delfos Apol·lo hi va situar el seu
la monstruosa serp Pitó i, que Hera oracle, car també era un déu de la
havia enviat per molestar Leto. La profecia. Allà anunciava a través de la
va matar a Delfos (on va instalar el boca de la sacerdotesa (la pitonisa) les
seu santuari més important). seves revelacions..
Pitonissa. Collier. Segons alguns autors, la
sacerdotesa s'inspirava respirant els gassos
que sortien d'una escletxa al terra.
Apol·lo i Pitó. Turner
6. 1.3 ATRIBUTS
Com a déu jove per excelència, Apol·lo
era representat amb trets de joventut,
sense barba i amb el cabell llarg, sovint
recollit amb una cinta.
Rarament sol aparéixer vestit, però sí que
se'l sol acompanyar d'una lira. Aquest
instrument va ser un regal d'Hermes.
Li estaven dedicats els llops i els corbs, i
també el llorer, les fulles del qual han
coronat els artistes de totes les èpoques.
Estàtua d'Apol·lo. Copenhagen.
7. Algunes representacions cèlebres del déu.
L'Apol·lo de Belvedere, L'Apol·lo Barberini Apol·lo Sauròcton
còpia en marbre d'un (Munich) (matador de llangardaixos).
original en bronze. Còpia romana d'un original de
Praxiteles (Louvre)
(Museus Vaticans)
8. 1.4 AMORS
Tot i ser el déu més bell, Apol·lo no va ser afortunat en
qüestió d'amors, molts dels quals li van sortir malament.
Bernini Waterhouse Pollaiuolo
9. 1.4 AMORS
La jove Dafne, castabell, Apol·lo no de ser afortunat en
Tot i ser el déu més sacerdotesa va Gea, va preferir
transformar-se en llorer abans que deixar-se atrapar pel déu.
qüestió d'amors, molts dels quals li van sortir malament.
Bernini Waterhouse Pollaiuolo
10. Coronis el va enganyar, i ell, dolgut la va matar D'aquesta relació va néixer
amb una fletxa, per penedir-se'n més tard. Asclepi, déu de la medicina.
Va concedir a Cassandra (filla de Priam) el do de la profecia per seduir-la, però
quan ella el va rebutjar, la va condemnar a no ser creguda mai.
El jove Jacint (Apol·lo va ser el primer déu en estimar un noi) va morir quan el vent
del nord va desviar un disc d'Apol·lo contra el seu cap; de la sang en sorgí la flor.
11. 2.1 HERMES
Hermes (Mercuri per als romans) era el
missatger dels déus però també
l'encarregat de portar les ànimes a l'Hades.
Era el protector dels camins i dels viatgers,
i també del comerç i, per tant, també dels
mentiders i dels lladres.
La seva perícia com a lladre era innegable:
quan només era un nadó de tres dies, va
robar tot solet un ramat de vaques d'Apol·lo.
Quan el van descobrir va compensar Apol·lo
amb la lira que havia inventat, amb una
closca de tortuga i dos tendons de vaca.
12. 2.2. ATRIBUTS
Hermes és reconegut
pricipalment per les
sandàlies alades que li
permetien recòrrer grans
distàncies en poc temps,
el petàs (gorra amb
ales) i el caduceu ceptre
que porteven els missat-
gers i els ambaixadors a
l'antiga Grècia, que els
identificava com a tals.
13. 3.1 DIONÍS
Dionís era el déu del vi, de la bogeria i
de l'èxtasi; també era un déu de l'agri-
cultura, per la qual cosa era igualat a
Demèter, i del teatre, que té els seus
orígens en festivitats en honor al déu.
Entre grecs i romans
era també conegut
amb el nom de Bacus.
'Bacus' de Miquelàngel
14. 3.2. ATRIBUTS
Com a déu del vi els
seus principals atributs
són, òbviament, el
raïm i els pàmpols.
'Bacus' de Caravaggio
15. També era sovint representat montat en un
carro tirat per panteres i lleopards (animals
que li estaven consagrats). L'acompanyava
una comitiva de sàtirs i (criatures meitat home
amb potes de cabra) i mènades (o bacants),
dones en estat d'embriaguesa.
16. 'Los borrachos' de Diego
Velázquez, una de les
pintures més cèlebres
inspirades en Dionís.
17. 3.3. NAIXEMENT
Dionís era fill de Zeus i l'únic
déu que va néixer de mare
mortal, Sèmele.
Tanmateix Zeus va carbonitzar
Sèmele quan va aparéixer
davant d'ella en tot el seu
esplendor (envoltat de raigs).
En conseqüència Zeus va
cosir-se el fetus a la cuixa fins
que va ser prou madur per
sortir-ne.
Dionís infant en braços d'Hermes,
còpia en marbre d'una coneguda
escultura de Praxitel·les.
Sèmele (Duncan)
18. A la part superior el pintor hi ha pintat la constelació de la Corona
Boreal que, segons el mite, era la diadema que Ariadna va portar al
casament, que el déu va posar al cel en record del seu amor.
Dionís va tenir diverses
amants i es va casar amb
Ariadna, filla del rei Minos,
que havia estat abando-
nada pel seu amant Teseu
a Naxos.
Quadre de Tiziano amb Dionís, seguit pe una comitiva de sàtirs i
bacants, presentant-se a la jove Ariadna a Naxos.
19. 4.1 HEFEST
Hefest era el déu del foc i del ferro, i
era considerat el patró dels artessans.
Molts el consideraven fill de Zeus i
d'Hera, però segons una tradició va
ser engendrat només per Hera (sense
concurs masculí) per enveja de Zeus,
que havia engendrat Atena solet.
que havia engendrat Atena solet.
… en conseqüència Hefest va néixer
esguerrat i era tingut pel déu més lleig.
A Roma va ser identificat amb Vulcà,
déu del foc.
Hefest muntat en un ase portant les eines que
l'identifiquen com a déu dels ferrers.
20. El temple d'Hefest a l'àgora d'Atenes, una
ciutat on l'artessania era part important de
l'economia (Hefest era junt amb Atena, la
divinitat patrona de la polis àtica). És un dels
millor conservats de la Grècia clàssica.
Els atributs d'Hefest són els estris
propis dels ferrers i artessans:
l'enclusa, martell, tenalles, etc.
21. 5.1 ARES
Ares era el déu de la guerra, però a diferència d'Atena
(dea de la guerra defensiva i de l'estratègia), aquest
déu representava la guerra violenta i sense sentit. Era
fill de Zeus i d'Hera.
Els seus atributs eren les armes: elm, escut, llança i
espasa, que rarament es treia de sobre.
No era un déu gaire estimat, pel seu caràcter violent i
portador de desgràcies, ni per homes ni per déus...
només Afrodita i Hades li tenien simpatia. A Roma va
ser identificat amb Mart.
22. Afrodita i Ares representats per Sandro Boticelli: l'autor ha volgut representar que la força de
l'amor pot vèncer la força del guerrer; el déu de la guerra jau nu, sense les armes (que serveixen
de juguet a uns sàtirs), mentre la deessa, vestida, el contempla.
