1. DIVINITATS MENORS

2. 0. INTRODUCCIÓ
El panteó grec se centrava en les dotze divini-
tats anomenades déus olímpics, però el poli-
teisme grec continuava en una llarga llista
d'éssers divins: alguns havien nascut abans que
Zeus i els seus germans; altres n'eren fills.
Aquests déus menors estan jeràrquicament per
sota dels déus olímpics però també ells regien
diversos aspectes de la naturalesa i de la vida
humana La festa dels déus (Bellini)

3. 1. DÉUS CELESTS
Dels titans Hiperió i Tia van néixer els déus
Hèlios, Selene i Eos. Són les personificacions,
respectivament, del Sol, la Lluna i l'Aurora.
Hèlios és despertat cada matí pel gall, animal
que li està consagrat, al seu palau a la Còlquide,
un regne situat a Orient. Després agafa les
regnes del carro del Sol, tirat per quatre cavalls
alats, i el condueix a través del cel fins a un
palau que té a Occident. De nit dorm en un
vaixell que el porta el déu i el carro de retorn.

4. Quan Hèlios acaba el seu viatge, Selene comença el seu, just en
caure la nit, portant una corona daurada amb què il·lumina la terra.
L'Aurora (Bouguereau) Selene i Endimió (Ricci) Selene
Quan acaba la nit, Eos, la de dits rosats, es lleva, prepara el carro del Sol
per a Hèlios i vola cap a l'Olimp a anunciar l'arribada del seu germà.

5. 2. DIVINITATS GRUPALS
A banda de les divinitats individuals, existien a
Grècia grups de divinitats que apareixien
sempre juntes, com les Càrites (deesses de la
bellesa que acompanyaven Afrodita), les Hores
(deesse de les estacions), les Moires i les Muses.
Les tres Gràcies (Rubens)

6. Les Moires o Parques eren les deesses
del destí: tres germanes filles de Zeus
Quan un home neix, Cloto fila la seva vida en
(tot i que alguns les consideraven més
forma de fil; Laquesis el mesura amb una vara i
antigues) anomenades Cloto, Laquesis i
finalment Atropo el talla amb unes tissores. Tots
Atropo.
els humans estan subjectes al destí que els han
marcat i només Zeus té autoritat per canviar-lo.
Les Parques (Goya)

7. Les nou muses eren les deesses que inspiraven els artistes i el poetes. Eren
filles de Zeus i de Mnemòsine, deessa de la memòria.

8. 3. ALTRES DIVINITATS
Pan, déu dels pastors, era fill d'Hermes i la nimfa
Dríope. Tenia banyes, barba i potes de cabra, perquè
el seu pare s'havia transformat en boc per seduir la
mare. Pan era tan lleig que Hermes el va dur a
l'Olimp per divertir els déus.
Pan vivia a les muntanyes on cuidava els seus ramats.
Era un déu pacífic a qui li agradaven les migdiades i
perseguir nimfes. Una d'elles, Siringa, es va
tranformar en canya i ell la va usar per fer-se la flauta
que porta el seu nom. Pan i Siringa (Jordaens)

9. Asclepi (Esculapi per als romans) era fill
d'Apol·lo i Coronis. Va aprendre l'art de
guarir d'Apol·lo i de Quiró i va arribar a ser
tan bo curant malalties que se'l va considerar
déu i inventor de la medicina.
Asclepi usava drogues per curar i va arribar
a tornar la vida a alguns morts. Però Hades
va acusar-lo d'haver acceptat or a canvi i
Zeus el va fulminar amb el raig, tot i que poc
després el va fer ressuscitar.
Asclepi d'Empúries

10. Príap, fill d'Afrodita i Nèmesis, deessa molt
Dionís, era déu dels antiga, representava
jardins i dels horts. la venjança divina.
Hebe, filla de Zeus i
d'Hera, era deessa de la
joventut.