SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
LITERATURA LLATINA

      TEMA 3

LA HISTORIOGRAFIA
DEFINICIÓ I OBJECTIUS
QUÈ ÉS?
 La historiografia és un gènere en prosa en què es descriu un període
 determinat de la història d'un poble o la vida d'un personatge il·lustre.

QUÈ BUSCA?
 Els     historiadors     romans      no
 consideraven la “història” com un
 objecte d'investigació, sinó com un
 instrument de propaganda política
 (en favor o en contra d'un determinat
 personatge) i d'afirmació nacional
 (mostrar al món les virtuts que havien
 fer de Roma una gran potència).
ORÍGENS I HISTÒRIA
La historiografia va néixer a Grècia (la paraula “història” és grega i vol dir
“recerca”) amb autors com Heròdot i Tucídides.

A Roma existien les cròniques consulars i els annals pontificis que
tenien una funció pràctica - deixar constància de nomenaments, guerres, etc
– i no se'ls donava cap valor literari.

Els primers historiadors romans, els anomenats anna-
listes (segles III i IIaC) van escriure en grec. La primera
obra en llatí va ser els Origines de Cató el Vell.
Dins de la historiografia trobem diversos subgèneres segons el tema elegit:
     ●
         Annals: tracten la història de Roma any per any.
     ●
         Històries: tracten un període concret de la historia.
     ●
         Monografies: se centren en un esdeveniment important (guerres, etc).
     ●
         Biografies i memòries: parlen de la vida d'un personatge cèlebre.

Pel nombre i la qualitat dels seus autors, la historio-
grafia va ser el gènere literari en prosa més important
de la literatura romana, cosa que pot sorprendre avui
dia quan la història i la literatura són considerats
camps oposats (realitat vs. ficció).
AUTORS                         DESTACATS
Els historiadors romans més importants d'època republicana van ser:

  ●
      Juli Cèsar: Va escriure dues monografies sobre les
  seves campanyes a La guerra de les Gàl·lies (De bello
  Gallico) i La guerra civil (De bello civile). Les obres
  tenen un fort caràcter propagandístic: Amb elles Cèsar
  pretenia justificar les seves actuacions i donar-les a
  conéixer.

  ●
      Sal·lusti: Col·laborador de Cèsar que, després de la mort d'aquest, va
  escriure dues monografies sobre La conjura de Catilina (Bellum Catilinae) i La
  guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) en què culpava la corrupció de les
  classes nobles romanes de la decadència de la República.
En època imperial destaquen:

  ●
      Tàcit: Senador del segle IIdC que va escriure dues obres sobre els regnats
  dels primers emperadors de Roma: Els annals (Annales) - de Tiberi fins a Neró
  - i Les històries (Historiae) - de Galba a Domicià. Tàcit era un admirador del
  règim republicà, de manera que fa un retrat molt subjectiu dels emperadors.

  ●
      Suetoni: Va escriure Les vides dels 12 Cèsars (De vitis Caesarum), un
  recull de biografies de Juli Cèsar i els primer emperadors amb un valor històric
  limitat ja que dóna més importància a les anecdotes trivials que als fets relle-
  vants.
TIT LIVI                            (1: Vida)
Va néixer l'any 59aC a Patavium (Pàdua) i va estudiar filosofia i retòrica a Roma.
Sabem poc de la seva vida perquè la va dedicar tota a escriure la seva obra
sobre història de Roma amb la qual va obtenir una gran fama encara en vida. Va
morir a la seva ciutat natal el 17dC.
TIT LIVI                             (2: Obra)
TÍTOL
Tit Livi va escriure una història del poble romà des de la fundació de la ciutat
fins als seus temps, durant el regnat d'August. Li va posar el títol d'Annales
però és més coneguda com Ab Urbe condita o, simplement, com Història de
Roma.

EXTENSIÓ
Era una obra monumental que integraven 142 llibres (equivalents a unes
10.000 pàgines actuals), més del que van escriure altres autors importants com
Ciceró o Virgili. A conseqüència d'això es va fer difícil de copiar i no ha pogut
conservar-se sencera. Per això ja a l'antiguitat se'n van fer resums.
CONTINGUT
Només ens n'han arribat 35 llibres (menys d'una quarta part del total).

●
    Llibres I-X: Comprenen la història de la ciutat des de la fundació (753aC)
fins a les guerres contra els samnites (segle IIIaC). En ells s'hi narren les
llegendes sobre l'origen del poble romà: el relat de Ròmul i Rem, el rapte de
les sabines, els regnats dels set reis de Roma, la violació de Lucrècia, etc.

●
    . Llibres XXI-XLV: Narren la Segona Guerra Púnica (218 - 201aC) i els
primers anys del segle IIaC.
VALOR HISTORIOGRÀFIC
Livi va fer una gran recerca de fonts escrites: va usar els Annals Pontificis i les
obres dels annalistes i altres historiadors; però no les va contrastar d'una forma
crítica. El seu objectiu no era simplement relatar uns fets, sinó fer una apologia
de les “virtuts” del poble romà; per això fa un retrat negatiu d'enemics com
Haníbal o dels últims reis de Roma.

A més, l'obra és plena de llicències literàries, com posar discursos de la seva
invenció en boca de personatges cèlebres com Escipió o Ròmul. Tanmateix
l'obra va ser considerada clàssica i modèlica des de l'antiguitat fins a èpoques
més modernes, influint en autors com Dante, Maquiavel i Montesquieu.


Tot i que l'obra glorificava l'època republicana, l'emperador August va exalçar-
ne el valor patriòtic i va animar Livi a continuar-la fins al final.

More Related Content

What's hot

Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
imsosu
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 

What's hot (20)

Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris. Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
 
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 
Taula cronològica literatura catalana
Taula cronològica literatura catalanaTaula cronològica literatura catalana
Taula cronològica literatura catalana
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La Cavalleresca
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriorsComparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 

Viewers also liked (12)

Historiografia. tit livi
Historiografia. tit liviHistoriografia. tit livi
Historiografia. tit livi
 
oratoria latina
oratoria latinaoratoria latina
oratoria latina
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
Tit Livi i la prosa historiogràfica
Tit Livi i la prosa historiogràficaTit Livi i la prosa historiogràfica
Tit Livi i la prosa historiogràfica
 
Educar desde el corazon
Educar desde el corazonEducar desde el corazon
Educar desde el corazon
 
Dànae
DànaeDànae
Dànae
 
Historiografía latina
Historiografía latinaHistoriografía latina
Historiografía latina
 
Dossier Horaci
Dossier Horaci Dossier Horaci
Dossier Horaci
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
La historiografia romana
La historiografia romanaLa historiografia romana
La historiografia romana
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 

Similar to historiografia

ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
Assumpció Granero
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
 
Espàrtac
EspàrtacEspàrtac
Espàrtac
vichh
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Sílvia Montals
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
Pilar Gobierno
 

Similar to historiografia (20)

Historiografia
 Historiografia Historiografia
Historiografia
 
Xi xv
Xi xvXi xv
Xi xv
 
Xi xv
Xi xvXi xv
Xi xv
 
La historiografia llatina
La historiografia llatinaLa historiografia llatina
La historiografia llatina
 
La crónica de JaumeI
La crónica de JaumeILa crónica de JaumeI
La crónica de JaumeI
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Literatura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo ValencianoLiteratura Selectivo Valenciano
Literatura Selectivo Valenciano
 
Context històric roma
Context històric romaContext històric roma
Context històric roma
 
Naixement de la literatura llatina
Naixement de la literatura llatinaNaixement de la literatura llatina
Naixement de la literatura llatina
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Espàrtac
EspàrtacEspàrtac
Espàrtac
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Literatura medieval I
Literatura medieval ILiteratura medieval I
Literatura medieval I
 
Elivalls
ElivallsElivalls
Elivalls
 

More from Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 

historiografia

  • 1. LITERATURA LLATINA TEMA 3 LA HISTORIOGRAFIA
  • 2. DEFINICIÓ I OBJECTIUS QUÈ ÉS? La historiografia és un gènere en prosa en què es descriu un període determinat de la història d'un poble o la vida d'un personatge il·lustre. QUÈ BUSCA? Els historiadors romans no consideraven la “història” com un objecte d'investigació, sinó com un instrument de propaganda política (en favor o en contra d'un determinat personatge) i d'afirmació nacional (mostrar al món les virtuts que havien fer de Roma una gran potència).
  • 3. ORÍGENS I HISTÒRIA La historiografia va néixer a Grècia (la paraula “història” és grega i vol dir “recerca”) amb autors com Heròdot i Tucídides. A Roma existien les cròniques consulars i els annals pontificis que tenien una funció pràctica - deixar constància de nomenaments, guerres, etc – i no se'ls donava cap valor literari. Els primers historiadors romans, els anomenats anna- listes (segles III i IIaC) van escriure en grec. La primera obra en llatí va ser els Origines de Cató el Vell.
  • 4. Dins de la historiografia trobem diversos subgèneres segons el tema elegit: ● Annals: tracten la història de Roma any per any. ● Històries: tracten un període concret de la historia. ● Monografies: se centren en un esdeveniment important (guerres, etc). ● Biografies i memòries: parlen de la vida d'un personatge cèlebre. Pel nombre i la qualitat dels seus autors, la historio- grafia va ser el gènere literari en prosa més important de la literatura romana, cosa que pot sorprendre avui dia quan la història i la literatura són considerats camps oposats (realitat vs. ficció).
  • 5. AUTORS DESTACATS Els historiadors romans més importants d'època republicana van ser: ● Juli Cèsar: Va escriure dues monografies sobre les seves campanyes a La guerra de les Gàl·lies (De bello Gallico) i La guerra civil (De bello civile). Les obres tenen un fort caràcter propagandístic: Amb elles Cèsar pretenia justificar les seves actuacions i donar-les a conéixer. ● Sal·lusti: Col·laborador de Cèsar que, després de la mort d'aquest, va escriure dues monografies sobre La conjura de Catilina (Bellum Catilinae) i La guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) en què culpava la corrupció de les classes nobles romanes de la decadència de la República.
  • 6. En època imperial destaquen: ● Tàcit: Senador del segle IIdC que va escriure dues obres sobre els regnats dels primers emperadors de Roma: Els annals (Annales) - de Tiberi fins a Neró - i Les històries (Historiae) - de Galba a Domicià. Tàcit era un admirador del règim republicà, de manera que fa un retrat molt subjectiu dels emperadors. ● Suetoni: Va escriure Les vides dels 12 Cèsars (De vitis Caesarum), un recull de biografies de Juli Cèsar i els primer emperadors amb un valor històric limitat ja que dóna més importància a les anecdotes trivials que als fets relle- vants.
  • 7. TIT LIVI (1: Vida) Va néixer l'any 59aC a Patavium (Pàdua) i va estudiar filosofia i retòrica a Roma. Sabem poc de la seva vida perquè la va dedicar tota a escriure la seva obra sobre història de Roma amb la qual va obtenir una gran fama encara en vida. Va morir a la seva ciutat natal el 17dC.
  • 8. TIT LIVI (2: Obra) TÍTOL Tit Livi va escriure una història del poble romà des de la fundació de la ciutat fins als seus temps, durant el regnat d'August. Li va posar el títol d'Annales però és més coneguda com Ab Urbe condita o, simplement, com Història de Roma. EXTENSIÓ Era una obra monumental que integraven 142 llibres (equivalents a unes 10.000 pàgines actuals), més del que van escriure altres autors importants com Ciceró o Virgili. A conseqüència d'això es va fer difícil de copiar i no ha pogut conservar-se sencera. Per això ja a l'antiguitat se'n van fer resums.
  • 9. CONTINGUT Només ens n'han arribat 35 llibres (menys d'una quarta part del total). ● Llibres I-X: Comprenen la història de la ciutat des de la fundació (753aC) fins a les guerres contra els samnites (segle IIIaC). En ells s'hi narren les llegendes sobre l'origen del poble romà: el relat de Ròmul i Rem, el rapte de les sabines, els regnats dels set reis de Roma, la violació de Lucrècia, etc. ● . Llibres XXI-XLV: Narren la Segona Guerra Púnica (218 - 201aC) i els primers anys del segle IIaC.
  • 10. VALOR HISTORIOGRÀFIC Livi va fer una gran recerca de fonts escrites: va usar els Annals Pontificis i les obres dels annalistes i altres historiadors; però no les va contrastar d'una forma crítica. El seu objectiu no era simplement relatar uns fets, sinó fer una apologia de les “virtuts” del poble romà; per això fa un retrat negatiu d'enemics com Haníbal o dels últims reis de Roma. A més, l'obra és plena de llicències literàries, com posar discursos de la seva invenció en boca de personatges cèlebres com Escipió o Ròmul. Tanmateix l'obra va ser considerada clàssica i modèlica des de l'antiguitat fins a èpoques més modernes, influint en autors com Dante, Maquiavel i Montesquieu. Tot i que l'obra glorificava l'època republicana, l'emperador August va exalçar- ne el valor patriòtic i va animar Livi a continuar-la fins al final.