SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 25
Descargar para leer sin conexión
L A C A S A R O M A N A
I N T R O D U C C I Ó
A l'Imperi Romà no hi havia un mateix tipus de casa ja que aquesta podia
variar segons el lloc i la fortuna de cada família.
●
La domus: Era la residència dels rics; hi podia viure una família amb el
seus esclaus.
●
La vil·la: Era una casa de camp; podien ser petites granges però també
n'hi havia de molt grans per a gent rica.
●
La insula: Era un bloc de pisos amb apartaments de lloguer on vivia
més d'una família de classe modesta.
●
La casa: Era una barraca feta amb materials pobres (fusta i palla) on hi
vivia la gent més pobre.
Nosaltres només veurem la domus i la insula.
L A D O M U S
La domus era la casa típica de les classes altes romanes. Era una casa
d'una planta (a vegades en tenien dues), sense finestres a l'exterior i amb un
forat al sostre per on entrava la llum i es recollia l'aigua de la pluja.
1. L'entrada (ianua): era un
passadís llarg al mig del qual hi
havia la porta que era vigilada
per un esclau (ianitor).
1
A la imatge de l'esquerra podem veure l'entrada a
una domus amb una font al costat i un home
escrivint un grafiti a la paret. A dalt veieu l'entrada
d'una casa de Pompeia, i a sota dues claus
d'epoca romana.
2. L'atri (atrium): era l'habitació
principal; el pater hi rebia les
visites cada matí. Al seu voltant
hi havia els dormitoris.
2
A l'atri hi havia un petit estany (a.
impluvium) on es recollia l'aigua de
la pluja que queia a través d'una
obertura al sostre (b. compluvium)
2
b
a
3. El tablí (tablinum): Era el
despatx del pater, on es guarda-
ven els diners i els arxius de la
família.
3
A l'esquerra tenim dues dones conversant en
un atri; al fons es veu el tablí separat per cor-
tines. A dalt i a baix veíeu l'atri el tablí de la
mateixa casa de Pompeia.
4. Els dormitoris (cubicula): Els
dels amos eren al voltant de l'atri;
eren individuals (llevat del dels pa-
res) i tenien llits còmodes
4
4
Els dormitoris dels esclaus esta-
ven més apartats; no eren tan cò-
modes i hi havien de dormir grups
nombrosos.
4
4
5. La cuina (culina): Només hi
treballaven els esclaus. Els amos
no solien acostar-s'hi perquè a
dins hi feia molta pudor.
5
5. A prop de la cuina hi havia un
petit lavabo (latrina) amb un forat
que comunicava amb les
clavagueres.
5
6. El triclini (triclinium): Era un
menjador on s'hi feien sopars i
festes. Tenia tres llits on la gent
s'ajeia per menjar.
6
A dalt a l'esquerra teniu la recons-
trucció d'un triclini amb tres llits indi-
viduals. A la dreta hi ha un cubiculum
amb un llit. La imatge de sota és un
model de cuina romana. Fixeu-vos
que les dues habitacion de dalt estan
decorades amb pintures a les parets
i mosaics al terra, mentre que a la
cuina no es veu cap decoració.
7. El peristil (peristylum): era un
jardí envoltat de columnes decorat
amb plantes i fonts per passejar-hi
i descansar a l'aire lliure.
7
Al peristil o a l'atri hi havia el larari
(a. lararium) un petit altar davant
del qual cada matí la família res-
sava als déus familiars.
a
La font de dalt és d'una casa de
Pompeia. A l'esquerra una nena
dóna de menjar a coloms al peristil;
a sota veieu un jardí pompeià amb
un estany per a peixos. A la dreta hi
ha dos lararis.
8. Al voltant de les domus hi havia
botigues (tabernae) on es venia
menjar o objectes; però no esta-
8
9. Els romans no tenien aigua
corrent i havien d'anar a buscar
aigua a les fonts públiques. No-
més la gent molt rica podia per-
9
A l'esquerra una taberna on es venia
menjar (els forats és on es guardava
la mercaderia) i a dalt dues fonts
públiques. Les tres són de Pompeia.
L A I N S U L A
Les insulae eren blocs de pisos dividits en apartaments de lloguer on vivien
diverses famílies. Podien ser molts alts i arribaven als cinc pisos. Els apar-
taments eren molt simples i no tenien tantes habitacions com una domus:
només una sala que feia de menjador i cuina i, a vegades, algun dormitori.
Tot i la seva incomoditat (no hi havia
ni aigua ni lavabo), era l'única viven-
da que es podia permetre la majoria
d'habitants de les ciutats romanes.
L A V I L·LA
Les villae eren complexos agropecuari (granges) que consistien en un edi-
fici residencial i els camps que l’envoltaven. La residència tenia originalment
dues estances: una on es dormia i menjava, i una altra de magatzem. Amb
el pas del temps els edificis es van ampliar fins a equiparar-se a les domus
urbanes.
Els romans distingien dos tipus de villa:
●
La villa urbana: Es trobava a menys de dos dies de camí d'una ciutat i
funcionava com a lloc de descans, especialment a l'estiu; per aquest
motiu solia estar equipada amb tota mena de luxes (triclinis, termes, etc).
●
La villa rustica: Tenia només funcions agrícoles i solia ser habitada
només pels esclaus que treballaven als camps de l'amo.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-inventsSitamestra
 
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptAdaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptMAICA CIMA
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al mónAnimals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al mónMestre Tomeu
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana6mdmeva
 
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 Romànic i gòtic treball 5è de primària Romànic i gòtic treball 5è de primària
Romànic i gòtic treball 5è de primàriaMestre Tomeu
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medievalLiam2211
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSTEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSAssumpció Granero
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1Mprof
 
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).pptAdaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).pptMAICA CIMA
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Historiaespanya
 

La actualidad más candente (20)

L'ampliació del món conegut
L'ampliació del món conegutL'ampliació del món conegut
L'ampliació del món conegut
 
Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-invents
 
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptAdaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
Ac31 medieval
Ac31 medievalAc31 medieval
Ac31 medieval
 
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al mónAnimals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana
 
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 Romànic i gòtic treball 5è de primària Romànic i gòtic treball 5è de primària
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 
El descobriment-d america
El descobriment-d americaEl descobriment-d america
El descobriment-d america
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSTEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1
 
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).pptAdaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Els caràcters sexuals
Els caràcters sexualsEls caràcters sexuals
Els caràcters sexuals
 

Similar a La casa romana (20)

La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
L' habitatge a Roma
L' habitatge a RomaL' habitatge a Roma
L' habitatge a Roma
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
 
Casa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoracióCasa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoració
 
Habsburg 1
Habsburg 1Habsburg 1
Habsburg 1
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
 
Les vivendes dels romans
Les vivendes dels romansLes vivendes dels romans
Les vivendes dels romans
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIAEDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
 
Habitatge a roma
Habitatge a romaHabitatge a roma
Habitatge a roma
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Domus romana
Domus romanaDomus romana
Domus romana
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Cases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fiCases romanes i gregues acabat per fi
Cases romanes i gregues acabat per fi
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalisme
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 

Más de Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 
Horaci
HoraciHoraci
HoraciSergi
 

Más de Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

La casa romana

  • 1. L A C A S A R O M A N A
  • 2. I N T R O D U C C I Ó A l'Imperi Romà no hi havia un mateix tipus de casa ja que aquesta podia variar segons el lloc i la fortuna de cada família. ● La domus: Era la residència dels rics; hi podia viure una família amb el seus esclaus. ● La vil·la: Era una casa de camp; podien ser petites granges però també n'hi havia de molt grans per a gent rica. ● La insula: Era un bloc de pisos amb apartaments de lloguer on vivia més d'una família de classe modesta. ● La casa: Era una barraca feta amb materials pobres (fusta i palla) on hi vivia la gent més pobre. Nosaltres només veurem la domus i la insula.
  • 3. L A D O M U S La domus era la casa típica de les classes altes romanes. Era una casa d'una planta (a vegades en tenien dues), sense finestres a l'exterior i amb un forat al sostre per on entrava la llum i es recollia l'aigua de la pluja.
  • 4. 1. L'entrada (ianua): era un passadís llarg al mig del qual hi havia la porta que era vigilada per un esclau (ianitor). 1
  • 5. A la imatge de l'esquerra podem veure l'entrada a una domus amb una font al costat i un home escrivint un grafiti a la paret. A dalt veieu l'entrada d'una casa de Pompeia, i a sota dues claus d'epoca romana.
  • 6. 2. L'atri (atrium): era l'habitació principal; el pater hi rebia les visites cada matí. Al seu voltant hi havia els dormitoris. 2
  • 7. A l'atri hi havia un petit estany (a. impluvium) on es recollia l'aigua de la pluja que queia a través d'una obertura al sostre (b. compluvium) 2 b a
  • 8. 3. El tablí (tablinum): Era el despatx del pater, on es guarda- ven els diners i els arxius de la família. 3
  • 9. A l'esquerra tenim dues dones conversant en un atri; al fons es veu el tablí separat per cor- tines. A dalt i a baix veíeu l'atri el tablí de la mateixa casa de Pompeia.
  • 10. 4. Els dormitoris (cubicula): Els dels amos eren al voltant de l'atri; eren individuals (llevat del dels pa- res) i tenien llits còmodes 4 4
  • 11. Els dormitoris dels esclaus esta- ven més apartats; no eren tan cò- modes i hi havien de dormir grups nombrosos. 4 4
  • 12. 5. La cuina (culina): Només hi treballaven els esclaus. Els amos no solien acostar-s'hi perquè a dins hi feia molta pudor. 5
  • 13. 5. A prop de la cuina hi havia un petit lavabo (latrina) amb un forat que comunicava amb les clavagueres. 5
  • 14. 6. El triclini (triclinium): Era un menjador on s'hi feien sopars i festes. Tenia tres llits on la gent s'ajeia per menjar. 6
  • 15. A dalt a l'esquerra teniu la recons- trucció d'un triclini amb tres llits indi- viduals. A la dreta hi ha un cubiculum amb un llit. La imatge de sota és un model de cuina romana. Fixeu-vos que les dues habitacion de dalt estan decorades amb pintures a les parets i mosaics al terra, mentre que a la cuina no es veu cap decoració.
  • 16. 7. El peristil (peristylum): era un jardí envoltat de columnes decorat amb plantes i fonts per passejar-hi i descansar a l'aire lliure. 7
  • 17. Al peristil o a l'atri hi havia el larari (a. lararium) un petit altar davant del qual cada matí la família res- sava als déus familiars. a
  • 18. La font de dalt és d'una casa de Pompeia. A l'esquerra una nena dóna de menjar a coloms al peristil; a sota veieu un jardí pompeià amb un estany per a peixos. A la dreta hi ha dos lararis.
  • 19. 8. Al voltant de les domus hi havia botigues (tabernae) on es venia menjar o objectes; però no esta- 8
  • 20. 9. Els romans no tenien aigua corrent i havien d'anar a buscar aigua a les fonts públiques. No- més la gent molt rica podia per- 9
  • 21. A l'esquerra una taberna on es venia menjar (els forats és on es guardava la mercaderia) i a dalt dues fonts públiques. Les tres són de Pompeia.
  • 22. L A I N S U L A Les insulae eren blocs de pisos dividits en apartaments de lloguer on vivien diverses famílies. Podien ser molts alts i arribaven als cinc pisos. Els apar- taments eren molt simples i no tenien tantes habitacions com una domus: només una sala que feia de menjador i cuina i, a vegades, algun dormitori.
  • 23. Tot i la seva incomoditat (no hi havia ni aigua ni lavabo), era l'única viven- da que es podia permetre la majoria d'habitants de les ciutats romanes.
  • 24. L A V I L·LA Les villae eren complexos agropecuari (granges) que consistien en un edi- fici residencial i els camps que l’envoltaven. La residència tenia originalment dues estances: una on es dormia i menjava, i una altra de magatzem. Amb el pas del temps els edificis es van ampliar fins a equiparar-se a les domus urbanes.
  • 25. Els romans distingien dos tipus de villa: ● La villa urbana: Es trobava a menys de dos dies de camí d'una ciutat i funcionava com a lloc de descans, especialment a l'estiu; per aquest motiu solia estar equipada amb tota mena de luxes (triclinis, termes, etc). ● La villa rustica: Tenia només funcions agrícoles i solia ser habitada només pels esclaus que treballaven als camps de l'amo.