SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 13
H IS T Ò R IA D E G R È C IA II

 ÈPOCA

 ARCAICA
REPASSEM

            ÈPO CA O BSCURA
A m b la c a ig u d a d e la c iv ilitz a c ió m ic è n ic a G r è c ia e n tr a e n u n
p e r ío d e d 'o b lit , a n o m e n b a d a E d a t O b s c u r a ( p e r q u è n o t e n im
g a ir e in f o r m a c i ó d 'e lla ) :


    · D e s a p a r e ix l'e s c r ip t u r a .

    · E ls r e is s ó n s u b s t it u ït s p e r g r u p s d 'a r is t ò c r a t e s .

    · E s tr e n q u e n le s r e la c io n s c o m e r c ia ls a m b a ltr e s p o b le s .
CRONOLOGIA
     Del 700 aC fins al 500aC aproximadament.

L'època Arcaica és un període de renaixement cultural,
un temps de transició entre els negres anys de l'Època
Obscura i l'esplendor de l'Època Clàssica. Aquest
període es caracteritza per dos fenòmens importants:




L'aparició de la POLIS               L'expansió colonial



 Nosaltres, en aquest tema, ens centrarem en la POLIS .
1.1 Què és una “polis”?

●   Del grec πό λις.
●   La traducció més comuna és “ciutat”.
            ...però aquesta definició és insuficient.
●   “Una POLIS és una COMUNITAT d'individus, lliure i
    sobirana, dotada d'un centre administratiu i religiós,
    que sovint és la seva única aglomeració.”
●   La paraula clau és COMUNITAT: no eren Atenes o
    Milet les que prenien decisions...
             ...sinó els ATENESOS i els MILESIS.
1.2. Com neix una “polis”?

      οἶ κος        οἶ κος        οἶ κος       οἶ κος                      Π
                                                                           Ο
         οἶ κος        οἶ κος        οἶ κος       οἶ κος                   Λ
                                                                           Ι
            οἶ κος          οἶ κος      οἶ κος          οἶ κος             Σ


Un οἶ κος és un petit        Un οἶ κος és indepen-       La   unió de   diversos
grup aristocràtic, unit      dent; té els seus propis    οἶ κοι dóna    com a
per llaços de família que    cultes i domina uns         resultat: la POLIS.
exerceix el poder sobre      terrenys propis.
altres individus.
1.3 Com es governa una “polis”?

Les POLIS gregues van passar per diversos estadis de govern:

    MONARQUIA          Govern d'un individu (rei)


    OLIGARQUIA         Govern d'una minoria (aristocràcia)


       TIRANIA         Govern d'un individu (tirà)


    DEMOCRÀCIA         Govern de tot el δῆ μος (poble)
1.4. Qui formava una “polis”?

           ARISTOCRÀCIA
          · Dominava la terra.
          · Exercia el govern.
          · Disposava de privilegis.




GOVERN          EXÈRCIT                TERRES




               EL POBLE
          · Disposava de poca terra
          · No exercia el govern.
          · Es dedicava al comerç.
1.5. La stasis

         La STASIS (en grec στά σις) és el conflicte que
          apareix en una polis quan l'asristocràcia i el
            poble s'enfronten pels seus interessos.



 ARISTOCRÀCIA                                     EL POBLE
· Disposaven de més                 IS       · Exigeix un nou
terres que el δῆ μος.
                                  AS         repartiment de terres.

· Només els aristòcrates        ST           · Volia accedir a les
podien ser magistrats.                       magistratures.
1.6. La tirania

    Un tirà (τύ ραννος) és personatge que expulsa
     els aristòcrates del poder amb el suport del
     poble i governa la ciutat com un monarca.


  El tirà és un noble que s'enfronta als altres aristòcrates,
debilita l'aristocràcia, enforteix el poble per al qual governa.


   Quan el tirà abandona el poder (normalment són
    expulsats per la força) el poble pren les regnes
    del govern, perquè els aristòcrates ja no tenen
   prou força: és el naixement de la DEMOCRÀCIA.
2.1. ATENES

             ATENES, a l'igual que altres ciutats gregues,
            estava sota el poder d'una classe aristocràtica:
                els EUPÀTRIDES (nascuts de bon pare).

Els eupàtrides disposaven   Els eupàtrides podien ser    Els pagesos havien de
 de terres més extenses       arconts (magistrats) i      demanar crèdits als
    que els pagesos no      formar part de l'Areòpag     eupàtrides, i si no els
  nobles, que no podien       (senat); els no nobles       podien tornar, eren
    competir amb ells.      només servien a l'exèrcit.   convertits en esclaus.




                                 STASIS
Per posar fi al conflicte entre el poble i els aristòcrates, a
     principis del segle VIaC, els atenesos van encarregar una
      reforma de la constitució a un noble reformista: SOLÓ.



Va prohibir l'esclavitud per deutes i
 va alliberar tots els ciutadans que
           ho havien patit.




Va distrubuir la població en quatre
classes segons la seva riquesa (no
naixement) i va donar plens drets a
    les dues clases més altes.



Va treure poder a l'Areòpag (consell
 dels aristòcrates) i va crear un nou
Consell, la Bulé (βουλή), per a fer les
                 lleis.
Pentacosiomedimnes
                                    Podien ser elegits arconts
                                    Formaven part de la Bulé.
                                    Formaven part de l'assemblea.

                    Cavallers
Les quatre
  classes
 socials de
l'Atenes de
   Soló.
                    Zeugites
                              Podien ser elegits per a càrrecs menors.
                              Formaven part de l'assemblea.

     Thetes

              Formaven part de l'assemblea.
Després de Soló, els
 Eupàtrides van intentar
   recuperar el poder
perdut i es van enfrontar
  de nou amb el poble.

                                 Pisistrat, un noble, va
                                apoderar-se del govern
                              amb l'ajuda del poble, i va
                               proclamar-se TIRÀ (560).

Pisistrat va respectar les
  institucions democrà-
  tiques. A la seva mort
 (528) va ser succeït pel
         seus fills.

                             L'any 510aC l'últim fill de
                              Pisistrat va ser expulsat
                             d'Atenes i es va restaurar
                             la democràcia a la polis.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Els déus gregs
Els déus gregsEls déus gregs
Els déus gregs
 
EL ROSSELLONÈS
EL ROSSELLONÈSEL ROSSELLONÈS
EL ROSSELLONÈS
 
El Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minutsEl Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minuts
 
El Viatge D’Ulisses Marta Montpeyó
El Viatge D’Ulisses Marta MontpeyóEl Viatge D’Ulisses Marta Montpeyó
El Viatge D’Ulisses Marta Montpeyó
 
Aparell circulatori
Aparell  circulatoriAparell  circulatori
Aparell circulatori
 
Arcaica (2)
Arcaica (2)Arcaica (2)
Arcaica (2)
 
Història dels Jocs Olímpics
Història dels Jocs OlímpicsHistòria dels Jocs Olímpics
Història dels Jocs Olímpics
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Els substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombreEls substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombre
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
Anàlisi mètrica El corb (Josep Carner)
 
El llenguatge i el simbolisme
El llenguatge i el simbolismeEl llenguatge i el simbolisme
El llenguatge i el simbolisme
 
Lexemes i-morfemes
Lexemes i-morfemesLexemes i-morfemes
Lexemes i-morfemes
 
La música de l’antic egipte final
La música de l’antic egipte finalLa música de l’antic egipte final
La música de l’antic egipte final
 
Sentit literal i sentit figurat
Sentit literal i sentit figuratSentit literal i sentit figurat
Sentit literal i sentit figurat
 
Els adjectius llatins
Els adjectius llatinsEls adjectius llatins
Els adjectius llatins
 
Paraules tabú
Paraules tabúParaules tabú
Paraules tabú
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 

Destacado

Unitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grecUnitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grecDavid de A
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Greciasemgrec
 
Germansde zeus
Germansde zeusGermansde zeus
Germansde zeusSergi
 
Hera - Juno
Hera - JunoHera - Juno
Hera - Junogallus
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Gregaisthah
 
Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2 Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2 David de A
 
Grecia antigua, polis: Esparta y Atenas
Grecia antigua, polis: Esparta y AtenasGrecia antigua, polis: Esparta y Atenas
Grecia antigua, polis: Esparta y AtenasCarla Zárate
 
Temas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - GreciaTemas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - Greciacherepaja
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 

Destacado (18)

Societat atenesa
Societat atenesaSocietat atenesa
Societat atenesa
 
Unitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grecUnitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grec
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
Germansde zeus
Germansde zeusGermansde zeus
Germansde zeus
 
Hera - Juno
Hera - JunoHera - Juno
Hera - Juno
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2 Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Grecia 1º ESO
Grecia 1º ESOGrecia 1º ESO
Grecia 1º ESO
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Grecia antigua, polis: Esparta y Atenas
Grecia antigua, polis: Esparta y AtenasGrecia antigua, polis: Esparta y Atenas
Grecia antigua, polis: Esparta y Atenas
 
Atenas reconstruida.
Atenas reconstruida.Atenas reconstruida.
Atenas reconstruida.
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
Temas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - GreciaTemas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - Grecia
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar a Polis

La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticamireiagdg
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01aberae
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaAngel Martínez
 
Absolutisme Bases
Absolutisme BasesAbsolutisme Bases
Absolutisme BasesPegomotril
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóAna Estela
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaJaime P
 
Tema1- MANOLO HUGUE
Tema1- MANOLO HUGUETema1- MANOLO HUGUE
Tema1- MANOLO HUGUEsole toribio
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicxgoterris
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimaltauler
 
La Oratòria a Roma & Ciceró
La Oratòria a Roma & CiceróLa Oratòria a Roma & Ciceró
La Oratòria a Roma & CiceróUlyses Cassius
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimRafa Oriola
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimdolors
 
La cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatLa cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatEsther Rodriguez
 

Similar a Polis (20)

Epoca Arcaica
Epoca ArcaicaEpoca Arcaica
Epoca Arcaica
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i política
 
Epoca Arcaica
Epoca ArcaicaEpoca Arcaica
Epoca Arcaica
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
 
Absolutisme Bases
Absolutisme BasesAbsolutisme Bases
Absolutisme Bases
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de Plató
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
Tema1- MANOLO HUGUE
Tema1- MANOLO HUGUETema1- MANOLO HUGUE
Tema1- MANOLO HUGUE
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
La Oratòria a Roma & Ciceró
La Oratòria a Roma & CiceróLa Oratòria a Roma & Ciceró
La Oratòria a Roma & Ciceró
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic Règim
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGim
 
La cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatLa cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptat
 
Antic Regim
Antic RegimAntic Regim
Antic Regim
 
T1.2 societat estamental
T1.2 societat estamentalT1.2 societat estamental
T1.2 societat estamental
 

Más de Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 

Más de Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 

Último

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Último (6)

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 

Polis

  • 1. H IS T Ò R IA D E G R È C IA II ÈPOCA ARCAICA
  • 2. REPASSEM ÈPO CA O BSCURA A m b la c a ig u d a d e la c iv ilitz a c ió m ic è n ic a G r è c ia e n tr a e n u n p e r ío d e d 'o b lit , a n o m e n b a d a E d a t O b s c u r a ( p e r q u è n o t e n im g a ir e in f o r m a c i ó d 'e lla ) : · D e s a p a r e ix l'e s c r ip t u r a . · E ls r e is s ó n s u b s t it u ït s p e r g r u p s d 'a r is t ò c r a t e s . · E s tr e n q u e n le s r e la c io n s c o m e r c ia ls a m b a ltr e s p o b le s .
  • 3. CRONOLOGIA Del 700 aC fins al 500aC aproximadament. L'època Arcaica és un període de renaixement cultural, un temps de transició entre els negres anys de l'Època Obscura i l'esplendor de l'Època Clàssica. Aquest període es caracteritza per dos fenòmens importants: L'aparició de la POLIS L'expansió colonial Nosaltres, en aquest tema, ens centrarem en la POLIS .
  • 4. 1.1 Què és una “polis”? ● Del grec πό λις. ● La traducció més comuna és “ciutat”. ...però aquesta definició és insuficient. ● “Una POLIS és una COMUNITAT d'individus, lliure i sobirana, dotada d'un centre administratiu i religiós, que sovint és la seva única aglomeració.” ● La paraula clau és COMUNITAT: no eren Atenes o Milet les que prenien decisions... ...sinó els ATENESOS i els MILESIS.
  • 5. 1.2. Com neix una “polis”? οἶ κος οἶ κος οἶ κος οἶ κος Π Ο οἶ κος οἶ κος οἶ κος οἶ κος Λ Ι οἶ κος οἶ κος οἶ κος οἶ κος Σ Un οἶ κος és un petit Un οἶ κος és indepen- La unió de diversos grup aristocràtic, unit dent; té els seus propis οἶ κοι dóna com a per llaços de família que cultes i domina uns resultat: la POLIS. exerceix el poder sobre terrenys propis. altres individus.
  • 6. 1.3 Com es governa una “polis”? Les POLIS gregues van passar per diversos estadis de govern: MONARQUIA Govern d'un individu (rei) OLIGARQUIA Govern d'una minoria (aristocràcia) TIRANIA Govern d'un individu (tirà) DEMOCRÀCIA Govern de tot el δῆ μος (poble)
  • 7. 1.4. Qui formava una “polis”? ARISTOCRÀCIA · Dominava la terra. · Exercia el govern. · Disposava de privilegis. GOVERN EXÈRCIT TERRES EL POBLE · Disposava de poca terra · No exercia el govern. · Es dedicava al comerç.
  • 8. 1.5. La stasis La STASIS (en grec στά σις) és el conflicte que apareix en una polis quan l'asristocràcia i el poble s'enfronten pels seus interessos. ARISTOCRÀCIA EL POBLE · Disposaven de més IS · Exigeix un nou terres que el δῆ μος. AS repartiment de terres. · Només els aristòcrates ST · Volia accedir a les podien ser magistrats. magistratures.
  • 9. 1.6. La tirania Un tirà (τύ ραννος) és personatge que expulsa els aristòcrates del poder amb el suport del poble i governa la ciutat com un monarca. El tirà és un noble que s'enfronta als altres aristòcrates, debilita l'aristocràcia, enforteix el poble per al qual governa. Quan el tirà abandona el poder (normalment són expulsats per la força) el poble pren les regnes del govern, perquè els aristòcrates ja no tenen prou força: és el naixement de la DEMOCRÀCIA.
  • 10. 2.1. ATENES ATENES, a l'igual que altres ciutats gregues, estava sota el poder d'una classe aristocràtica: els EUPÀTRIDES (nascuts de bon pare). Els eupàtrides disposaven Els eupàtrides podien ser Els pagesos havien de de terres més extenses arconts (magistrats) i demanar crèdits als que els pagesos no formar part de l'Areòpag eupàtrides, i si no els nobles, que no podien (senat); els no nobles podien tornar, eren competir amb ells. només servien a l'exèrcit. convertits en esclaus. STASIS
  • 11. Per posar fi al conflicte entre el poble i els aristòcrates, a principis del segle VIaC, els atenesos van encarregar una reforma de la constitució a un noble reformista: SOLÓ. Va prohibir l'esclavitud per deutes i va alliberar tots els ciutadans que ho havien patit. Va distrubuir la població en quatre classes segons la seva riquesa (no naixement) i va donar plens drets a les dues clases més altes. Va treure poder a l'Areòpag (consell dels aristòcrates) i va crear un nou Consell, la Bulé (βουλή), per a fer les lleis.
  • 12. Pentacosiomedimnes Podien ser elegits arconts Formaven part de la Bulé. Formaven part de l'assemblea. Cavallers Les quatre classes socials de l'Atenes de Soló. Zeugites Podien ser elegits per a càrrecs menors. Formaven part de l'assemblea. Thetes Formaven part de l'assemblea.
  • 13. Després de Soló, els Eupàtrides van intentar recuperar el poder perdut i es van enfrontar de nou amb el poble. Pisistrat, un noble, va apoderar-se del govern amb l'ajuda del poble, i va proclamar-se TIRÀ (560). Pisistrat va respectar les institucions democrà- tiques. A la seva mort (528) va ser succeït pel seus fills. L'any 510aC l'últim fill de Pisistrat va ser expulsat d'Atenes i es va restaurar la democràcia a la polis.