2. O n t r o b e m l ’ àrtic?
L’ àrtic engloba els països de:
Rússia
Alaska (Estats Units)
Canadà
Islàndia
Suècia
Noruega
Finlàndia
Dinamarca
 Les temperatures a l’ hivern ronden els -50°C, degut als forts vents provinents
de Sibèria (Rússia). A l’ estiu no acostuma a superar els 0°C.
 Unes quatre- centes espècies d’ animals: l’ ós polar, foques, balenes, krill, etc.
 Població en l’ Àrtic
 Rússia 1.980.000
 Alaska 649.000
 Canadà 130.000
 Islàndia 288.000
 Suècia 264.000
 Noruega 380.000
 Finlàndia 201.000
 Dinamarca 57.000
2

3. Un cop vist el vídeo “El Ártico, la delgada línea blanca”, contesteu les
següents preguntes:
1. Analitzeu les repercussions socioeconòmiques que tindria sobre
la població local la pèrdua de la massa de gel.
‐ Sous més baixos per la població de Moscú que actualment viuen bé econòmicament per
raons estratègiques.
‐ Conflictes potencials al voltant de Svalbard.
‐ És positiu per a les companyies petrolíferes, però per a la població tenir aquestes
activitats també és un bon ingrés.
‐ Estats Units, Canadà, Rússia, Noruega i Dinamarca volen aquesta zona. (1.200.000 Km
de fons marí)
‐ Estan arribant peixos de zones més calents com el sorell, el canvi climàtic està afavorint,
del 90% de les seves captures, 80.000 tonelades s’ exporten.
‐ La pujada de temperatures també ha estat beneficiós pel mercat del salmó.
‐ Com a inconvient és el bacallà que és el peix excel·lent de la pesca noruega i ara,
comença a buscar zones d’ aigues més fredes.
‐ El comerç del bacallà acabarà perjudicant el sector noruec ja que actualment està dividit
el 50% per Rússia i l’ altre 50% per Noruega, però pot canviar.
2. Analitzeu l’efecte de la pèrdua de gel sobre l’ecosistema àrtic
(variacions en espècies autoctones,...)
‐ Alguns óssos polars s'estan ofegant per que han de nedar distàncies més llargues per a
arribar a les plaques de gel flotant.
La Investigació Geològica de EE.UU. ha pronosticat que dos terços de les
subpoblacions d'óssos polars al món s'extingiran cap a mitjans de segle per culpa dels
casquets polars que es fonen.
‐ Un informe de l'IPCC1 va descobrir que aproximadament del 20 al 30% de les espècies
de plantes i animals avaluades fins ara probablement pateixin un risc d'extinció si la
temperatura mitjana augmenta más de 2,7 a 4,5 graus Fahrenheit.
1
Intergovernmental Panel on Climate Change (Grup Intergovernamental d’ Experts sobre el Canvi
Climàtic)
3

4. ‐ El copèpode (petit crustaci) Calanus glacialis, part fonamental de la cadena alimentària
de l'Àrtic, ha desaparegut a àrees on abans era abundant
‐ Al llarg dels anys 2007 i 2008 hi ha hagut una pèrdua brusca de gel a l'Oceà Glaciar
Àrtic, la qual cosa ha significat la disminució de més o menys de la mitat de la superfície
de gel que restava normalment a finals d' estiu.
Un equip internacional va estudiar la resposta biològica de tot l'ecosistema a
l'escalfament de l'àrtic. Aquests són alguns dels resultats:
‐ L'estudi demostra que moltes espècies que habiten a l'Àrtic es veuen molt afectades per
la pèrdua del gel polar. Les gavines ivori, les morses del pacífic, foques anellades,
foques de casc, narvals i óssos polars estan patint una disminució important en el
nombre d'exemplars de les seves espècies.
‐ A més, l'estudi revela que certes espècies típiques de zones més al sud s'estan
desplaçant cap al nord. Com a exemple clar, es parla de les guineus vermelles, que ara
estan ocupant terres que abans eren massa fredes per a ells.
‐ Així mateix, els científics han identificat altres espècies menys rellevants a primera vista
que també s'estan desplaçant cap al nord, com algunes papallones o espècies d'arbusts
i arbres del baix Àrtic.
Què està passant?
‐ Algunes teories actuals suggereixen que l'Oceà Glacial Àrtic podria quedar lliure de gel
a l'estiu, dintre d'uns vint anys.
‐ A l'àrtic s'espera un augment de la temperatura de fins a 9 graus durant el segle XXI i
s'ha determinat que la mortalitat dels organismes més característics de la zona
augmentarà ràpidament amb la temperatura.
‐ Segons els investigadors del CSIC2 el nivell de l'escalfament ha de situar-se entre els 3 i
els 5 graus centígrads més que els nivells de referència de 1990 per que hi hagin canvis
bruscs a l'àrtic.
2
Spanish National Research Council (Consell Superior d’ Investigacions Científiques)
4

5. ‐ La ràpida fusió de l’ Àrtic està provocant l’ alliberació de milions de tonelades de gas
metà a l’ atmosfera.
‐ Grans dipòsits submarins de metà estan pujant a la superfície de la regió àrtica a
mesura que el gel d’ aquests territoris es descongela per l’ augment de les
temperatures.
Persones que apareixen
o Per Bjarne Henrikssen- capità de Langoysund
o Trond Kristofferse- guia de la mina número 3
o María Luisa Ávila- estudiant doctorat ecologia àrtica
o Per Sefland- Governador de Svalbard
o Edmond Hansen- investigador Institut Polar Àrtic
o Bjorn Fossli Johansen- director Gestió Medi Ambient- Institut Polar Àrtic
o Bjorn Hersoug- catedràtic recursos pesquers- Universitat de Tromso
Xavier Rosell i Claudia Vera
5