Presentació sobre les pastanagues

1. LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
LA PASTANAGA
Adrià
3r. C

2. DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA
És una planta herbàcia biennal, de 30 a 80 cm d’alçada, de
flors blanques o roses.
L’arrel és on guarda l’aliment, es gruixuda i allargada i
generalment cònica de més o menys longitud segons la
varietat.
La tall és bastant prima i herbàcia.
tall

3. LA REPRODUCCIÓ DE
LES PASTANAGUES:
La flor és l’òrgan reproductor de
la planta.
Està formada pels sèpals,
els pètals, els estams i
el pistil (òrgan femení).
Els estams són filaments
llargs que acaben en uns
sacs de pol·len i són els
òrgans masculins de
la flor.

4. REPRODUCCIÓ: Les flors
Les pastanagues fan les flors i les llavors en una
umbel·la normalment el segon any, doncs són plantes
bianuals.
Un cop les flors estan seques, es cullen i es sacsegen per
a fer caure les llavors.

5. REPRODUCCIÓ: Les etapes
1. La pol·linització
És el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans
de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení.
2. La fecundació
El gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat
tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari.
3. La formació del fruit o la llavor.
L’òvul fecundat es transforma en una llavor.
4. La germinació
La germinació consisteix en l’entrada sobtada en activitat de
l’embrió latent quan les condicions d’humitat i temperatura són
adequades. Es manifesta per la sortida de la radícula fora de la testa
(cobertura protectora).

6. COM CAL CONREARLES:
S’han de plantar directament amb la llavor.
Quan han germinat les llavors, se n’han d’arrencar unes quantes
plantetes per deixar uns 8 cm entre elles i així pugin créixer.
Es pot sembrar durant tot l’any i triga uns tres mesos a créixer.
Plantem la
llavor i
reguem
Una
setmana
Primer mes Segon mes Hora de
recollir:
Tercer mes

7. Arrels
Sol
Clorofil·la
Energia solar
Gas carbònic
Aigua i sals minerals
COM S’ALIMENTEN?
La fotosíntesis:
Les arrels absorbeixen l’aigua
i les sals minerals i barrejades
formen la saba bruta.
Després puja per els vasos
conductors de la tija fins a les
fulles. A les fulles capten la
llum solar gràcies a una
substancia verda anomenada
clorofil·la.
La llum solar proporciona
l’energia suficient per convertir
la saba bruta i el diòxid de
carboni en saba elaborada, és
a dir, l’aliment.

8. MOLTES
GRÀCIES!!