SlideShare a Scribd company logo
1 of 45
Ciències Naturals 2n ESO
ELS ECOSISTEMES
ELS ECOSISTEMES
• Biosfera:
– Capa de la Terra on viuen els essers vius,
incloent-hi l’aire, l’aigua i el sòl.
– Conjunt de tots els essers vius que habiten la
Terra
ELS ECOSISTEMES
• Ecosfera:
– Franja de l’espai que envolta el Sol, que pot
contenir vida. Aproximadament, entre les òrbites
de Venus i Mart.
ELS ECOSISTEMES
• Ecosistema: conjunt format pels organismes
que viuen interrelacionats entre si i pel lloc
en què habiten, amb el qual interactuen.
ELS ECOSISTEMES
• Biocenosi o comunitat: conjunt d’essers vius
d’un ecosistema
• Biòtop: lloc on viuen els essers vius amb les
seves condicions fisicoquímiques
ELS ECOSISTEMES
• Factor ecològic: qualsevol element de
l’ecosistema que pot actuar sobre els
organismes
– Factors biòtics: els que fan referència als esser
vius i a les relacions que estableixen entre si
– Factors abiòtics: els que fan referència a la part
no viva de l’ecosistema
ELS ECOSISTEMES
• Factor ecològic: qualsevol element de
l’ecosistema que pot actuar sobre els
organismes
ELS ECOSISTEMES
• Factors abiòtics: medi, substrat i factors
ambientals.
– Medi: el fluid que envolta els organismes de
l’ecosistema: aquàtic i aeri
ELS ECOSISTEMES
• Factors abiòtics: exemple d’adaptacions de
les plantes al medi aeri:
– Teixits de sostén
– Epidermis impermeable
– Fecundació interna
ELS ECOSISTEMES
• Factors abiòtics: medi, substrat i factors
ambientals.
– Substrat: és la superfície sobre la qual es
desplacen els organismes: sòl, aire, fons del mar,
superfície de l’aigua
ELS ECOSISTEMES
• Factors abiòtics: medi, substrat i factors
ambientals.
– Factors ambientals: les característiques físiques i
químiques del medi: llum, temperatura, humitat,
salinitat, pH...
ELS ECOSISTEMES
• Hàbitat d’una espècie: conjunt de biòtops en
que la espècie pot viure. Ex: esquirol a boscos
temperats
ELS ECOSISTEMES
• Relacions biòtiques: són les que s’estableixen
entre els organismes. Poden ser de dos tipus
intraespecífiques i interespecífiques.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques: són les que
s’estableixen entre individus de la mateixa
espècie, per exemple per buscar aliment,
desplaçar-se, cuidar a la descendència.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques: donen lloc a les
associacions familiar, gregària, social i colonial.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques:
– Familiar: relació que s’estableix entre els
progenitors, i entre els progenitors i els seus
descendents:
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques:
– Gregària: agrupacions de nombrosos individus per
desplaçar-se, buscar aliments, etc.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques:
– Social: agrupacions d’individus on hi ha una
jerarquia i no tots fan les mateixes funcions
ELS ECOSISTEMES
• Relacions intraespecífiques:
– Colonial: agrupacions de nombrosos individus que
tenen un alt grau de relació entre ells.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques: són les que
s’estableixen entre individus d’espècies
diferents que viuen junts en una comunitat
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques: les més
importants d’aquestes relacions són:
mutualisme, comensalisme, simbiosi, inquilinis
me, competència, parasitisme i depredaciópresa.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Mutualisme: les dues espècies poden viure
separades, però si viuen juntes. Totes dues
obtenen beneficis.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Comensalisme: una espècie obté l’aliment gràcies
a un altre que no resulta ni beneficiada ni
perjudicada.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Simbiosi: les dues espècies obtenen beneficis,
però estan obligades a viure juntes.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Inquilinisme: una espècie obté protecció gràcies a
un altre que no surt perjudicada.
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Competència: dues espècies lluiten per un mateix
recurs (aliment, espai).
ELS ECOSISTEMES
• Relacions interespecífiques:
– Parasitisme: una espècie obté un benefici d’un
altre, que surt perjudicada, però sense arribar a
matar-la.
ELS ECOSISTEMES
• L’energia a l‘ecosistema: entra a l’ecosistema
en forma d’energia solar, captada per la
clorofil·la i es transforma en energia química
(matèria orgànica). Aquesta energia es
desprèn en forma de calor.
ELS ECOSISTEMES
• L’energia a l‘ecosistema:
ELS ECOSISTEMES
• La matèria a l‘ecosistema:
ELS ECOSISTEMES
• Es nivells tròfics: el formen el conjunt d’éssers
vius que obtenen la matèria i l’energia de la
mateixa manera. Productors, Consumidors i
Descomponedors
ELS ECOSISTEMES
• Productors: Són els organismes que fan la
fotosíntesi, es a dir, els que produeixen
matèria orgànica.
ELS ECOSISTEMES
• Consumidors: Són els organismes que
obtenen la matèria orgànica a partir d’altres
essers vius.
– Primaris: els herbívors
– Secundaris: els carnívors
– Terciaris: els superpredadors
ELS ECOSISTEMES
• Consumidors:
ELS ECOSISTEMES
• Descomponedors: organismes que s’alimenten
de restes d’altres essers vius (fulles, cadàvers) i
reincorporen la matèria al cicle. Bacteris i
fongs
ELS ECOSISTEMES
• Cadenes tròfiques: representació lineal de la
relació alimentària que s’estableix entre els
organismes d’un ecosistema.
ELS ECOSISTEMES
• Xarxes tròfiques: normalment les diverses
cadenes tròfiques d’un ecosistema es
relacionen formant xarxes molt més
complexes
ELS ECOSISTEMES
• Piràmide tròfica: és una representació gràfica
d’una cadena, de manera que cada nivell tròfic
està en proporció amb el nombre
d’organismes del mateix nivell.
ELS ECOSISTEMES
• Successió ecològica: procés d’evolució d’un
ecosistema al llarg del temps, de manera que
unes espècies van substituint a d’altres.
ELS ECOSISTEMES
• Comunitat clímax: quan la successió ja ha
finalitzat i s’ha arribat a una comunitat estable
i equilibrada
ELS ECOSISTEMES
• La conservació dels ecosistemes: un ús
excessiu dels recursos naturals provoca
desequilibris a la natura (desertització,
contaminació d’aqüífers, pluja àcida, etc)
ELS ECOSISTEMES
• Activitats:
– Quina diferència hi ha entre medi i substrat. Indica
el medi i el substrat dels organismes següents:

– Què és el mutualisme? I la simbiosi? Quina
diferència hi ha entre aquestes dues relacions
biòtiques?
ELS ECOSISTEMES
• Activitats:
– Clasifica els éssers vius següents en el nivell tròfic
al qual pertanyen: llop, ovella, blat, balena,
xampinyó, formiga, falcó, llebre, esbarzer (zarza) i
granota.

– Què és una relació biòtica intraespecífica? Quins
tipus de relacions intraespecífiques coneixes?
Posa’n un exemple de cada una.
ELS ECOSISTEMES
• Activitats:
• Indica quines frases són falses (F) i quines, vertaderes (V).
– a) El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen o viuen els
organismes.
– b) L’ecologia és la ciència encarregada d’estudiar els biòtops.
– c) L’hàbitat és el lloc on pot viure una espècie.
– d) La biocenosi és el conjunt d’éssers vius de la mateixa espècie que
viuen en un
– ecosistema.
– e) El medi és el fluid que envolta els organismes de l’ecosistema.
ELS ECOSISTEMES
• Activitats externes:
– Els ecosistemes
– Test

More Related Content

What's hot

Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 
Introducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la TerraIntroducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la Terrabiopallars
 
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes Carles_1899
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofJordi Bas
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesmontsejaen
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusAnna Giro
 
Adaptaciones de los organismo al medio 4 eso
Adaptaciones de los organismo al medio 4 esoAdaptaciones de los organismo al medio 4 eso
Adaptaciones de los organismo al medio 4 esoALICIAARRABAL
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roquesLoles Guixa
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol Baradad
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofmontsejaen
 

What's hot (20)

Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Introducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la TerraIntroducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la Terra
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Adaptaciones de los organismo al medio 4 eso
Adaptaciones de los organismo al medio 4 esoAdaptaciones de los organismo al medio 4 eso
Adaptaciones de los organismo al medio 4 eso
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 

Similar to Els Ecosistemes (20)

Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energia
 
1.3. ecosistemes
1.3.  ecosistemes1.3.  ecosistemes
1.3. ecosistemes
 
Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)
 
Ecosistemes.bioformigueta
Ecosistemes.bioformiguetaEcosistemes.bioformigueta
Ecosistemes.bioformigueta
 
Els ecosistemes Carles i Victòria
Els ecosistemes Carles i VictòriaEls ecosistemes Carles i Victòria
Els ecosistemes Carles i Victòria
 
Ecosistemes.bioformigueta 2
Ecosistemes.bioformigueta 2Ecosistemes.bioformigueta 2
Ecosistemes.bioformigueta 2
 
ELS ECOSISTEMES
ELS ECOSISTEMES ELS ECOSISTEMES
ELS ECOSISTEMES
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Treball de patri de ses feixes
Treball de patri de ses feixesTreball de patri de ses feixes
Treball de patri de ses feixes
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
 
Conceptes d’ecologia
Conceptes d’ecologiaConceptes d’ecologia
Conceptes d’ecologia
 
Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)
 
Jose medi
Jose mediJose medi
Jose medi
 
ECOSISTEMES
ECOSISTEMESECOSISTEMES
ECOSISTEMES
 
Medi ambient
Medi ambientMedi ambient
Medi ambient
 
Imagenes
ImagenesImagenes
Imagenes
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
El medi ambient natural
El medi ambient naturalEl medi ambient natural
El medi ambient natural
 

More from colobor

Redes sociales2014
Redes sociales2014Redes sociales2014
Redes sociales2014colobor
 
Ecosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticsEcosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticscolobor
 
Problemes Ambientals
Problemes AmbientalsProblemes Ambientals
Problemes Ambientalscolobor
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoricolobor
 
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes terrestresEcosistemes terrestres
Ecosistemes terrestrescolobor
 
Tema1 nutricio
Tema1 nutricioTema1 nutricio
Tema1 nutriciocolobor
 
Principis immediats
Principis immediatsPrincipis immediats
Principis immediatscolobor
 
Generacion interactiva2013w
Generacion interactiva2013wGeneracion interactiva2013w
Generacion interactiva2013wcolobor
 
Los Números Naturales
Los Números NaturalesLos Números Naturales
Los Números Naturalescolobor
 
Números Naturales
Números NaturalesNúmeros Naturales
Números Naturalescolobor
 
Pizarra Digital-3
Pizarra Digital-3Pizarra Digital-3
Pizarra Digital-3colobor
 
Pizarra Digital-2
Pizarra Digital-2Pizarra Digital-2
Pizarra Digital-2colobor
 
Pizarra Digital-1
Pizarra Digital-1Pizarra Digital-1
Pizarra Digital-1colobor
 
Introducción a la PD
Introducción a la PDIntroducción a la PD
Introducción a la PDcolobor
 
Posar continguts
Posar contingutsPosar continguts
Posar contingutscolobor
 
Creacio bloc
Creacio blocCreacio bloc
Creacio bloccolobor
 
El blocs i el web educatiu
El blocs i el web educatiuEl blocs i el web educatiu
El blocs i el web educatiucolobor
 
Xaloc redessociales2012w
Xaloc redessociales2012wXaloc redessociales2012w
Xaloc redessociales2012wcolobor
 
Programas creacionactividades
Programas creacionactividadesProgramas creacionactividades
Programas creacionactividadescolobor
 
Generacion interactiva2012
Generacion interactiva2012Generacion interactiva2012
Generacion interactiva2012colobor
 

More from colobor (20)

Redes sociales2014
Redes sociales2014Redes sociales2014
Redes sociales2014
 
Ecosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticsEcosistemes aquatics
Ecosistemes aquatics
 
Problemes Ambientals
Problemes AmbientalsProblemes Ambientals
Problemes Ambientals
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes terrestresEcosistemes terrestres
Ecosistemes terrestres
 
Tema1 nutricio
Tema1 nutricioTema1 nutricio
Tema1 nutricio
 
Principis immediats
Principis immediatsPrincipis immediats
Principis immediats
 
Generacion interactiva2013w
Generacion interactiva2013wGeneracion interactiva2013w
Generacion interactiva2013w
 
Los Números Naturales
Los Números NaturalesLos Números Naturales
Los Números Naturales
 
Números Naturales
Números NaturalesNúmeros Naturales
Números Naturales
 
Pizarra Digital-3
Pizarra Digital-3Pizarra Digital-3
Pizarra Digital-3
 
Pizarra Digital-2
Pizarra Digital-2Pizarra Digital-2
Pizarra Digital-2
 
Pizarra Digital-1
Pizarra Digital-1Pizarra Digital-1
Pizarra Digital-1
 
Introducción a la PD
Introducción a la PDIntroducción a la PD
Introducción a la PD
 
Posar continguts
Posar contingutsPosar continguts
Posar continguts
 
Creacio bloc
Creacio blocCreacio bloc
Creacio bloc
 
El blocs i el web educatiu
El blocs i el web educatiuEl blocs i el web educatiu
El blocs i el web educatiu
 
Xaloc redessociales2012w
Xaloc redessociales2012wXaloc redessociales2012w
Xaloc redessociales2012w
 
Programas creacionactividades
Programas creacionactividadesProgramas creacionactividades
Programas creacionactividades
 
Generacion interactiva2012
Generacion interactiva2012Generacion interactiva2012
Generacion interactiva2012
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (8)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Els Ecosistemes

  • 1. Ciències Naturals 2n ESO ELS ECOSISTEMES
  • 2. ELS ECOSISTEMES • Biosfera: – Capa de la Terra on viuen els essers vius, incloent-hi l’aire, l’aigua i el sòl. – Conjunt de tots els essers vius que habiten la Terra
  • 3. ELS ECOSISTEMES • Ecosfera: – Franja de l’espai que envolta el Sol, que pot contenir vida. Aproximadament, entre les òrbites de Venus i Mart.
  • 4. ELS ECOSISTEMES • Ecosistema: conjunt format pels organismes que viuen interrelacionats entre si i pel lloc en què habiten, amb el qual interactuen.
  • 5. ELS ECOSISTEMES • Biocenosi o comunitat: conjunt d’essers vius d’un ecosistema • Biòtop: lloc on viuen els essers vius amb les seves condicions fisicoquímiques
  • 6. ELS ECOSISTEMES • Factor ecològic: qualsevol element de l’ecosistema que pot actuar sobre els organismes – Factors biòtics: els que fan referència als esser vius i a les relacions que estableixen entre si – Factors abiòtics: els que fan referència a la part no viva de l’ecosistema
  • 7. ELS ECOSISTEMES • Factor ecològic: qualsevol element de l’ecosistema que pot actuar sobre els organismes
  • 8. ELS ECOSISTEMES • Factors abiòtics: medi, substrat i factors ambientals. – Medi: el fluid que envolta els organismes de l’ecosistema: aquàtic i aeri
  • 9. ELS ECOSISTEMES • Factors abiòtics: exemple d’adaptacions de les plantes al medi aeri: – Teixits de sostén – Epidermis impermeable – Fecundació interna
  • 10. ELS ECOSISTEMES • Factors abiòtics: medi, substrat i factors ambientals. – Substrat: és la superfície sobre la qual es desplacen els organismes: sòl, aire, fons del mar, superfície de l’aigua
  • 11. ELS ECOSISTEMES • Factors abiòtics: medi, substrat i factors ambientals. – Factors ambientals: les característiques físiques i químiques del medi: llum, temperatura, humitat, salinitat, pH...
  • 12. ELS ECOSISTEMES • Hàbitat d’una espècie: conjunt de biòtops en que la espècie pot viure. Ex: esquirol a boscos temperats
  • 13. ELS ECOSISTEMES • Relacions biòtiques: són les que s’estableixen entre els organismes. Poden ser de dos tipus intraespecífiques i interespecífiques.
  • 14. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: són les que s’estableixen entre individus de la mateixa espècie, per exemple per buscar aliment, desplaçar-se, cuidar a la descendència.
  • 15. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: donen lloc a les associacions familiar, gregària, social i colonial.
  • 16. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: – Familiar: relació que s’estableix entre els progenitors, i entre els progenitors i els seus descendents:
  • 17. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: – Gregària: agrupacions de nombrosos individus per desplaçar-se, buscar aliments, etc.
  • 18. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: – Social: agrupacions d’individus on hi ha una jerarquia i no tots fan les mateixes funcions
  • 19. ELS ECOSISTEMES • Relacions intraespecífiques: – Colonial: agrupacions de nombrosos individus que tenen un alt grau de relació entre ells.
  • 20. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: són les que s’estableixen entre individus d’espècies diferents que viuen junts en una comunitat
  • 21. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: les més importants d’aquestes relacions són: mutualisme, comensalisme, simbiosi, inquilinis me, competència, parasitisme i depredaciópresa.
  • 22. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Mutualisme: les dues espècies poden viure separades, però si viuen juntes. Totes dues obtenen beneficis.
  • 23. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Comensalisme: una espècie obté l’aliment gràcies a un altre que no resulta ni beneficiada ni perjudicada.
  • 24. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Simbiosi: les dues espècies obtenen beneficis, però estan obligades a viure juntes.
  • 25. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Inquilinisme: una espècie obté protecció gràcies a un altre que no surt perjudicada.
  • 26. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Competència: dues espècies lluiten per un mateix recurs (aliment, espai).
  • 27. ELS ECOSISTEMES • Relacions interespecífiques: – Parasitisme: una espècie obté un benefici d’un altre, que surt perjudicada, però sense arribar a matar-la.
  • 28. ELS ECOSISTEMES • L’energia a l‘ecosistema: entra a l’ecosistema en forma d’energia solar, captada per la clorofil·la i es transforma en energia química (matèria orgànica). Aquesta energia es desprèn en forma de calor.
  • 29. ELS ECOSISTEMES • L’energia a l‘ecosistema:
  • 30. ELS ECOSISTEMES • La matèria a l‘ecosistema:
  • 31. ELS ECOSISTEMES • Es nivells tròfics: el formen el conjunt d’éssers vius que obtenen la matèria i l’energia de la mateixa manera. Productors, Consumidors i Descomponedors
  • 32. ELS ECOSISTEMES • Productors: Són els organismes que fan la fotosíntesi, es a dir, els que produeixen matèria orgànica.
  • 33. ELS ECOSISTEMES • Consumidors: Són els organismes que obtenen la matèria orgànica a partir d’altres essers vius. – Primaris: els herbívors – Secundaris: els carnívors – Terciaris: els superpredadors
  • 35. ELS ECOSISTEMES • Descomponedors: organismes que s’alimenten de restes d’altres essers vius (fulles, cadàvers) i reincorporen la matèria al cicle. Bacteris i fongs
  • 36. ELS ECOSISTEMES • Cadenes tròfiques: representació lineal de la relació alimentària que s’estableix entre els organismes d’un ecosistema.
  • 37. ELS ECOSISTEMES • Xarxes tròfiques: normalment les diverses cadenes tròfiques d’un ecosistema es relacionen formant xarxes molt més complexes
  • 38. ELS ECOSISTEMES • Piràmide tròfica: és una representació gràfica d’una cadena, de manera que cada nivell tròfic està en proporció amb el nombre d’organismes del mateix nivell.
  • 39. ELS ECOSISTEMES • Successió ecològica: procés d’evolució d’un ecosistema al llarg del temps, de manera que unes espècies van substituint a d’altres.
  • 40. ELS ECOSISTEMES • Comunitat clímax: quan la successió ja ha finalitzat i s’ha arribat a una comunitat estable i equilibrada
  • 41. ELS ECOSISTEMES • La conservació dels ecosistemes: un ús excessiu dels recursos naturals provoca desequilibris a la natura (desertització, contaminació d’aqüífers, pluja àcida, etc)
  • 42. ELS ECOSISTEMES • Activitats: – Quina diferència hi ha entre medi i substrat. Indica el medi i el substrat dels organismes següents: – Què és el mutualisme? I la simbiosi? Quina diferència hi ha entre aquestes dues relacions biòtiques?
  • 43. ELS ECOSISTEMES • Activitats: – Clasifica els éssers vius següents en el nivell tròfic al qual pertanyen: llop, ovella, blat, balena, xampinyó, formiga, falcó, llebre, esbarzer (zarza) i granota. – Què és una relació biòtica intraespecífica? Quins tipus de relacions intraespecífiques coneixes? Posa’n un exemple de cada una.
  • 44. ELS ECOSISTEMES • Activitats: • Indica quines frases són falses (F) i quines, vertaderes (V). – a) El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen o viuen els organismes. – b) L’ecologia és la ciència encarregada d’estudiar els biòtops. – c) L’hàbitat és el lloc on pot viure una espècie. – d) La biocenosi és el conjunt d’éssers vius de la mateixa espècie que viuen en un – ecosistema. – e) El medi és el fluid que envolta els organismes de l’ecosistema.
  • 45. ELS ECOSISTEMES • Activitats externes: – Els ecosistemes – Test