1. Zaha Hadid
Centre de Ciència, Wolfsburg
Gemma Guitart
Maria Moragas
Meritxell Perelló

2. EMPLAÇAMENT
Wolfsburg era un ciutat industrial que necessitava un punt d’atracció no només tecnològic i automobilístic sinó
convertit-se en un punt mediàtic i urbà per rescatar-la del caràcter industrial en el que estava submergida. És així com diversos arquitectes
importants del moment com Aalto,Sharoun i Shweger van començar a construir una cadena cultural. Zaha Hadid va voler acabar de completar-la
introduint una nova peça que s’adaptés a la monumentalitat dels edificis culturals existents.
Phaeno
Ciutat Volkswagen
Centre cultural A.Aalto
Museu d’art P.Shweger
Teatre H.Sharoun

3. IDEES DE PROJECTE
La inspiració de l’arquitecta ve donada per la voluntat de crear un volum sòlid horitzontal sostentat per una estructura amorfa i permeable
que l’atravessa.

4. Paisatge de cràters com a simbolisme
del tractament del terreny utliitzant
una malla plana que es deforma creant
un panorama de desnivells.

5. FORJAT
La deformació de la malla també es veu reflectida en el forjat aprofitant –la
per col·locar-hi les instal·lacions.

6. FORMALITZACIÓ DE LA IDEA
Per adaptar-se a l’entorn i a la resta de la cadena cultural Hadid potencia les línies que delimiten la parcel·la, creant un moviment en planta que
segueix la directriu de les vies de tren que té al darrera i obrint-se cap a l’eix de la cadena cultural amb un moviment sinuós que s'adapta a la
vegada amb el dels carrers de la ciutat. El resultat d’aquest últim moviment és la creació d’una plaça pública que crea també una relació visual
amb l’antiga fàbrica d’automòbils VW.

7. Hadid crea tot un seguit de línies fictícies relacionades amb les visuals que s’obren cap a les preexistències donant forma i direcció al seguit de cons
que creen el paisatge de cràters.

9. MATERIALITAT
S’escull l’ús del formigó perquè és eL material que
permet adaptar-se millor a formes irregulars. Amb el
mateix material, Zaha Hadid vol texturitzar el volum
utilitzant dos encofrats diferents: un encofrat de fusta
pels cons i un altre pel gran sòlid que s’eleva 8m del
terra.

10. PERMEABILITAT vs MASSIFICACIÓ
Aquests elements tan simbòlics alberguen diferentes funcions tant accessos com espais propis del museu. Els cons permenten organitzar les activitats
en el seu interior i deixar l’espai intersticial entre ells com a zona d’exposició a la primera planta i un espai protegit vinculat a la gran plaça del davant.

12. CONTINUÏTAT ESPAIAL
La continuïtat espaia és fa molt evident en planta, creant un seguit de
passos indefinits on l’usuari serà partícep en tot moment de
l’arquitectura essent protagonista del seu recorregut.
Així mateix la continuïtat queda reflectida amb el material que es
doblega formant el mobiliari que crea també a l’interior la idea del
paisatge de cràter

14. LLUMINOSITAT I PERFORACIONS
La paret perimetral queda
interrompuda per un seguit de
perforacions que permeten al
ciutadà veure des de l’exterior el
moviment interior de l’exposició
com si d’una gran pantalla es
tractés i a la vegada permet una
il·luminació natural difusa a
l’interior emfatitzada per alguns
cràters de llum.