TEMA 6: LA CÈL.LULA IES: ROCAGROSSA
El descubriment de la cèl.lula Robert Hooke(1665)   amb un microscopi construït per ell mateix  va observar i publicar  el...
<ul><li>Leeuwenhoek </li></ul><ul><li>Perfecciona les lents d’augment i  construeix microscopis senzills. Observa aigües d...
Tipus de microscopis   Tots els microscopis utilitzen radiacions amb les quals il·luminen la mostra.   La capacitat d'ampl...
Segons el tipus de radiació que utilitzen en el seu  funcionament , podem diferenciar :  Microscopis òptics   Aquests micr...
Microscopis electrònics   Els microscopis electrònics utilitzen feixos d'electrons.  En aquest cas els materials no presen...
Teoria cel·lular Es pot resumir en tres punts:  1 -  La cèl·lula és la unitat anatòmica  de tots els éssers vius, ja que t...
Nivells  d’organització cel·lular <ul><li>El nivell cel·lular està constituït per un conjunt de molècules, les quals han a...
Diversitat cel·lular Diferents tipus cel·lulars: (a) Neurona; (b) Cèl·lula epitelial; (c) i (d) Cèl·lules musculars; (e) i...
Totes les cel.lules  presenten unes característiques comunes bàsiques: <ul><li>Un embolcall que separa la cèl·lula de l’ex...
<ul><li> A més d'aquests dos tipus  tenim els virus, que se situen en la frontera entre les estructures vives i les inerte...
la  cèl·lula procariota Els procariotes  són el conjunt d'organismes unicel·lulars que constitueixen  el regne dels monere...
ADN bacterià Flagell Inclusions Morfoplasma Ribosomes Citoplasma Hialoplasma Bacteri (amb mesosomes) Membrana plasmàtica P...
Característiques de la cèl·lula eucariota: <ul><li>La cèl·lula eucariota està present en els altre regnes dels éssers vius...
Organismes procariotes i eucariotes Principalment pluricel·lular amb diferenciació de les cèl·lules; hi ha organismes euca...
Resum de la cel.lula Eucariotica Maduració, emmagatzegament i transferència de glucoproteïnes. Formació de membranes, i pa...
Lloc de síntesi de les subunidats ribosòmiques. Regió esferoidal amb alta concentració d'ARN i proteïnes Nucléol Portador ...
 
•  Estructura present en qualsevol cèl·lula, que separa el medi extern del citoplasma cel·lular. •  És una bicapa lipídica...
Membrana unitària: Model de mosaic fluïd •  La base estructural és la bicapa de fosfolípids. Aixó defineix dos zones hidrò...
LÍPIDS  Fosfolípids Colesterol Glicolípids PROTEÏNES  Proteïnes perifèriques Proteïnes integrals GLÚCIDS  Glucolípids i Gl...
Funcions generals de les membranes: 1 .- Delimitar compartiments intracel·lulars. 2.- Possibilitar la permeabilitat select...
<ul><li>Funcions de la membrana plasmàtica . </li></ul><ul><li>1.-  Rebre i transmetre senyals, és a dir, controlar el flu...
Transport passiu i transport actiu   <ul><li>El transport passiu és un procés espontani que té lloc sense despesa d'energi...
La direcció en la que es mou espontaniament un solut carregat a través d’una membrana depen del gradient, o potencial elec...
Difusió simple a través de bicapa: <ul><li>Molècules lipídiques com hormones esteroides </li></ul><ul><li>Substàncies apol...
Difusió simple a través de bicapa: Per mitjà de proteïnes de canal o canals iònics ( En aquestes es pot regular l’obertura...
Difusió facilitada o per proteïnes transportadores o persmiase Aquesta té  una  especifitat més gran,permet el transpor de...
Classes generals de sistemes de transport
 
ATPasa de Na + K + <ul><li>En cèl·lules animals aquest sistema de transport actiu és responsable de mantenir les concentra...
L’IMPULS NERVIÓS <ul><li>Les neuones reben i trasmeten </li></ul>
<ul><li>El potencial de membrana és el que permet la transmissió de l’impuls nerviós. </li></ul>potencial de membrana és e...
L'IMPULS NERVIÓS
ENDOCITOSI: una regió de la membrana plasmàtica s’invagina per formar una cavitat EXOCITOSI: la mem-brana d’una vesícula e...
 
El  citoplasma
<ul><li>El citoplasma constitueix la major part de la massa d'una cèl·lula. </li></ul><ul><li>•  Es tracta d'una barreja m...
<ul><li>Les cèl·lules eucariotiques posseeixen  extensos sistemes de membranes intracel·lulars   que envolten gairebé la m...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Cel

1.696 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.696
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
30
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La Cel

  1. 1. TEMA 6: LA CÈL.LULA IES: ROCAGROSSA
  2. 2. El descubriment de la cèl.lula Robert Hooke(1665) amb un microscopi construït per ell mateix va observar i publicar els resultats de les seves observacions sobre els teixits vegetals. Va establir el terme cèl·lula per designar les petites estructures que es veien.
  3. 3. <ul><li>Leeuwenhoek </li></ul><ul><li>Perfecciona les lents d’augment i construeix microscopis senzills. Observa aigües de basses i fluids interns dels animals. </li></ul><ul><li>Va poder veure per primera vegada protozous,rotifers,llevats,espermatozoides,globuls vermells de la sang i fins i tot bacteris. Va descriure tres tipus de bacterias: bacils, cocs y espirils . </li></ul><ul><li>1831: Brown descobreix el núcli en les cèl·lules. </li></ul><ul><li>• 1838, Schleiden (botànic) i 1839 Schwann </li></ul><ul><li>(zoòleg) desenvolupan els dos primers principis de la teoria cel·lular. </li></ul>
  4. 4. Tipus de microscopis Tots els microscopis utilitzen radiacions amb les quals il·luminen la mostra. La capacitat d'ampliació d'un microscopi serà tant o més gran quant menor sigui la longitud d'ona de la radiació utilitzada. Per aquest motiu, es van inventar microscopis que usen electrons, que tenen una longitud d'ona molt més petita que la llum visible.
  5. 5. Segons el tipus de radiació que utilitzen en el seu funcionament , podem diferenciar : Microscopis òptics Aquests microscopis que utilitzen llum visible. pot observar cèl·lules vives o mortes. Els materials observats mostren colors, bé siguin els seus naturals o els que han adquirit al sometre'ls a un procés de tinció. El microscopi òptic té un límit de resolució al voltant de 200 nm (0.2 µm ).  aquest límit es deu a la longitud d'ona de la llum  (0.4-0.7 µm ).
  6. 6. Microscopis electrònics Els microscopis electrònics utilitzen feixos d'electrons. En aquest cas els materials no presenten cap coloració, només són més o menys opacs front als electrons, el que es veu com diferents tons de gris. Únicament es pot observar cèl·lules mortes. En distingim de dos tipus. m.e. de transmissió (MET) i m.e. d'escombrada o scanning (MES)
  7. 7. Teoria cel·lular Es pot resumir en tres punts: 1 - La cèl·lula és la unitat anatòmica de tots els éssers vius, ja que tots estan constituïts per una o més cèl·lules (a excepció del virus) 2 - La cèl·lula és la unitat de funcionament dels éssers vius: tota cèl·lula duu a terme les funcions bàsiques de tots els éssers vius 3- La cèl·lula és la unitat d'origen dels éssers vius, és a dir, que cada cèl·lula procedeix d'una altra preexistent, per divisió d'aquesta.
  8. 8. Nivells d’organització cel·lular <ul><li>El nivell cel·lular està constituït per un conjunt de molècules, les quals han arribat a un grau de complexitat suficient per manifestar propietats vitals . </li></ul><ul><li>Un organisme viu és un sistema integrat en el qual estructura i funció són inseparables. </li></ul>http://www.johnkyrk.com/er.esp.html
  9. 9. Diversitat cel·lular Diferents tipus cel·lulars: (a) Neurona; (b) Cèl·lula epitelial; (c) i (d) Cèl·lules musculars; (e) i (f) Cèl·lules sanguínies; (g) Cèl·lula òssia; (h) Espermatozoide En estudiar les cèl·lules procedents de diferents organismes o teixits, es pot observar un cert grau de diversitat cel·lular , sobre tot pel que fa a la forma i la grandària, tot i que totes presenten unes característiques bàsiques comunes:
  10. 10. Totes les cel.lules presenten unes característiques comunes bàsiques: <ul><li>Un embolcall que separa la cèl·lula de l’exterior i que regula l’intercanvi amb l’exterior. </li></ul><ul><li>• Un contingut cel·lular on es realitzen tots els processos químics. </li></ul><ul><li>• Un material hereditari que codifica la informació genètica. </li></ul>
  11. 11. <ul><li> A més d'aquests dos tipus tenim els virus, que se situen en la frontera entre les estructures vives i les inertes </li></ul>Segons el grau de complexitat, poden diferenciar dos tipus d'organització cel·lular : *cèl·lula procariota i *cèl·lula eucariota Replicació del virus del sida
  12. 12. la cèl·lula procariota Els procariotes són el conjunt d'organismes unicel·lulars que constitueixen el regne dels moneres , en el qual s'inclouen els bacteris i les algues cianofícies CARACTERÍSTIQUES: *L'absència d'una membrana nuclear que aïlle el seu ADN de la resta de la cèl·lula. *El seu material genètic està constituït per una única molècula d'ADN bicatenari, circular i nu (no associat amb histones). * Són cèl·lules molt més menudes i d'estructura molt senzilla ja que manquen la major part dels orgànuls típics de la cèl·lula eucariota.
  13. 13. ADN bacterià Flagell Inclusions Morfoplasma Ribosomes Citoplasma Hialoplasma Bacteri (amb mesosomes) Membrana plasmàtica Paret bacteriana Pot mancar Capsula bacteriana Estructura dels bacteris
  14. 14. Característiques de la cèl·lula eucariota: <ul><li>La cèl·lula eucariota està present en els altre regnes dels éssers vius: </li></ul><ul><li>protistes (algues i protozous) </li></ul><ul><li>metazous ( animals) </li></ul><ul><li>metàfits (vegetals) i fongs . </li></ul>Organització: nucli , separat del citoplama per una membrana nuclear, conté 2 o més molècules d'ADN bicatenari lineal associat a histones. El citoplama conté nombrosos orgànuls i sistemes de membranes com els mitocondris, cloroplasts, reticle endoplasmàtic…Aquests orgànuls estableixen tota una xarxa de compartiments cel·lulars interrelacionats que es reparteixen les funcions metabòliques
  15. 15. Organismes procariotes i eucariotes Principalment pluricel·lular amb diferenciació de les cèl·lules; hi ha organismes eucariotes unicel·lulars (protista) Unicel·lular Organització cel·lular Per mitosi (o meiosi) Per bipartició Divisió cel·lular Compartimentació citoplasmàtica desenvo-lupada (orgànuls membranosos). Compartimentació citoplasmàtica escassa Citoplasma ARN sintetitzat i transformat al nucli; proteïnes sintetitzades al citoplasma ARN i proteïnes sintetitzades al mateix compartiment ARN i proteïnes ADN linial, molt llarg i associat a histones; organitzat en cromosomes i envoltat d'una membrana nuclear Circular en el citoplama; no combinat amb histones; sense separació de la resta del citoplasma ADN Nucli, cloroplast, mitocondri, etc Pocs o cap Orgànuls Aeròbic (anaeròbic facultatiu) Aeròbic o anaeròbic Metabolisme 10-100  m de llarg 1-10  m de llarg Grandària Protistes, fongs, plantes i animals Bacteris, cianofícies, micoplasmes Organismes EUCARIOTES PROCARIOTES
  16. 16. Resum de la cel.lula Eucariotica Maduració, emmagatzegament i transferència de glucoproteïnes. Formació de membranes, i paret cel·lular. Sistema de cisternes de membrana aplanades Aparell de Golgi Síntesi, emmagatzegament i transport de lípids. eliminació de substàncies Cisternes de membrana intercomunicades R.E. Llis Síntesi, processament i emmagatzegament de proteïnes Cisternes membranals intercomunicades i amb ribosomes R.E. Rugós Síntesi de proteïnes Dues subunitats formades per ARN i proteïnes Ribosomas Centre organitzador de microtúbuls. Formació del fus acromàtic. Formació de cil·lis i flagells. Microtúbuls i petites fibres Centríols Organització i control de l'espai interior. Xarxa tridimensional formada per filaments proteics. Citoesquelet Participació en processos metabòlics Solució aquosa amb alta concentració de proteïnes, Hialoplasma Responsable de la forma de las cèl·lules; Paret primària i paret secundària de fibres de cel·lulosa Paret cel·lular Límit de la cél·lula i permeabilitat selectiva Mosaic fluíd: bicapa lipídica amb proteïnes ( + glucocàlix extern en cèl·lulas animals) Membrana cel·lular FUNCIÓ ESTRUCTURA COMPONENT
  17. 17. Lloc de síntesi de les subunidats ribosòmiques. Regió esferoidal amb alta concentració d'ARN i proteïnes Nucléol Portador de la informació genètica ADN més proteïnes densament empaquetats Cromatina Conté enzims involucrats en la replicació de l'ADN i en la transcripció de l'ARN Composició semblant a l'hialoplasma. Nucleoplasma Separar i protegir l'ADN de la resta de la cèl·lula. Doble membrana amb porus Membrana nuclear Responsable de la fotosíntesi. Orgànuls amb doble membrana més una tercera en el seu interior (tilacoidal). Conté enzims, ADN i ribosomas. Cloroplasts Centrals energètiques de la cèl·lula: duen a terme la respiració cel·lular, consistent en l'oxidació de nutrients per a obtenir ATP. Orgànuls amb doble membrana. Presenten gran quantitat d'enzims, ADN i ribosomes Mitocondris Emmagatzemen substàncies: aigua, nutrients, substàncies de rebuig. Vesícules arrodonides Vàcuols Protecció contra productes tòxics del metabolisme Vesícules esfériques de membrana que contenen enzims oxidatius Peroxisomes Digestió cel·lular Vesícules esfériques de membrana que contenen enzims digestius. Lisosomes
  18. 19. • Estructura present en qualsevol cèl·lula, que separa el medi extern del citoplasma cel·lular. • És una bicapa lipídica amb proteïnes (model del mosaic fluid). • L’estructura bàsica és com la d’altres membranes cel·lulars. Aquesta estructura general s’anomena “Unitat de Membrana” o “Membrana unitària”.
  19. 20. Membrana unitària: Model de mosaic fluïd • La base estructural és la bicapa de fosfolípids. Aixó defineix dos zones hidròfiles a la part externa i una zona hodròfoba a la interna (part no polar dels fosfolípids). • El colesterol dóna més fluidesa. • Les proteïnes queden insertades en la bicapa lipídica. Les intrínseques tenen molta relació amb la part hidrofòbics, les extrínseques només amb la part hidrófila.
  20. 21. LÍPIDS Fosfolípids Colesterol Glicolípids PROTEÏNES Proteïnes perifèriques Proteïnes integrals GLÚCIDS Glucolípids i Glucoproteïnes Components moleculars :
  21. 22. Funcions generals de les membranes: 1 .- Delimitar compartiments intracel·lulars. 2.- Possibilitar la permeabilitat selectiva. Funcions de transport. 3.- Crear i mantenir gradients electroquímic. El que permet emetre o rebre senyals. 4.- Procurar la orientació activa de determinades molècules (enzims, receptors, canals) 5.- És el suport de reaccions químiques
  22. 23. <ul><li>Funcions de la membrana plasmàtica . </li></ul><ul><li>1.- Rebre i transmetre senyals, és a dir, controlar el flux d'informació entre les cèl·lules i el seu entorn. Això és possible gràcies a que la membrana conté receptors específics per als estímuls externs. Al seu torn, algunes membranes generen senyals, que poden ser químiques </li></ul><ul><li>o elèctriques (p. ex. les neurones). </li></ul><ul><li>2.- Proporcionar un mitjà òptim per al funcionament de les proteïnes de membrana (enzims, </li></ul><ul><li>receptors i proteïnes transportadores). Els enzims de membrana catalitzen reaccions que difícilment tindrien lloc en un mitjà aquós. </li></ul><ul><li>3.- Controlar el desenvolupament de la cèl·lula i la divisió cel·lular. </li></ul><ul><li>4.- Permetre una disposició adequada de molècules funcionalment actives (antígens, anticossos, etc.) </li></ul><ul><li>5.- Mantenir una permeabilitat selectiva mitjançant el control del pas de substàncies entre </li></ul><ul><li>l'exterior i l'interior de la cèl·lula. És el denominat transport cel·lular. </li></ul>
  23. 24. Transport passiu i transport actiu <ul><li>El transport passiu és un procés espontani que té lloc sense despesa d'energia (ATP) per part de la cèl·lula. La direcció del transport ve determinat pel procés de difusió : pas de substàncies des de la zona més concentrada a la més diluïda. </li></ul>Cal un altre mecanisme de transport que permet el pas de substàncies “ contracorrent” segons les necessitats cel·lulars: Aquest és el transport actiu . Aquest tipus de transport requereix una despesa d'energia metabòlica en forma d'ATP.                                                                                               
  24. 25. La direcció en la que es mou espontaniament un solut carregat a través d’una membrana depen del gradient, o potencial electroquímic <ul><li>El moviment net de soluts amb càrrega elèctrica ve dictat per una combinació del potencial elèctric (V m ) i la diferència de concentra-ció química a través de la membrana. El moviment net d’ions continua fins que el potencial electro-químic arriba a zero </li></ul>
  25. 26. Difusió simple a través de bicapa: <ul><li>Molècules lipídiques com hormones esteroides </li></ul><ul><li>Substàncies apolars com l’oxigen (O 2 ) i el nitrogen (N 2 ) </li></ul><ul><li>Molècules dèbilment polars i amb baix pes molecular, com l’aigua, el CO 2 , i la urea. </li></ul>
  26. 27. Difusió simple a través de bicapa: Per mitjà de proteïnes de canal o canals iònics ( En aquestes es pot regular l’obertura per voltatge , o per lligament) Així entren N a +,K+,Cl+....
  27. 28. Difusió facilitada o per proteïnes transportadores o persmiase Aquesta té una especifitat més gran,permet el transpor de molècules més grans i del grau de saturació de les permiases.
  28. 29. Classes generals de sistemes de transport
  29. 31. ATPasa de Na + K + <ul><li>En cèl·lules animals aquest sistema de transport actiu és responsable de mantenir les concentracions intracel·lulars de Na + i K + i de generar el po-tencial elèctric transmembra-na. Ho fa treient 3 Na + de la cèl·lula per cada 2 K + que entra. El potencial elèctric és bàsic pel senyal elèctric en les neurones. El gradient de Na + s’utilitza per dirigir el cotransport de soluts en diversos tipus de cèl·lules. </li></ul>
  30. 32. L’IMPULS NERVIÓS <ul><li>Les neuones reben i trasmeten </li></ul>
  31. 33. <ul><li>El potencial de membrana és el que permet la transmissió de l’impuls nerviós. </li></ul>potencial de membrana és el voltatge de la diferència de potencial elèctric a un costat i a l'altre de la membrana El plasmática d'una cèl·lula. La membrana de les cèl·lules està polarizada, a causa de que hi ha un repartiment desigual de càrregues elèctriques entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula. Això crea una diferència de potencial, sent l'exterior positiu respecte a l'interior. Canal tancat Canal obert Direcció de propagació de l’impuls Estat de repòs Estat actiu (potencial d'acció) Estat refractari temporalment Repolarització (K + ) K + K + Nucli cel.lular
  32. 34. L'IMPULS NERVIÓS
  33. 35. ENDOCITOSI: una regió de la membrana plasmàtica s’invagina per formar una cavitat EXOCITOSI: la mem-brana d’una vesícula es fusiona amb la membrana plasmàtica i el contingut de la vesí-cula és expulsat fòra de la cèl·lula Les molècules grans, tals com proteïnes i polisacàrids, generalment travessen la membrana per mecanismes d’exocitosi i endocitosi
  34. 37. El citoplasma
  35. 38. <ul><li>El citoplasma constitueix la major part de la massa d'una cèl·lula. </li></ul><ul><li>• Es tracta d'una barreja molt complexa de molècules constituïda aproximadament per un 80% d'aigua i un 15-20 % de proteïnes. aminoaacids,monosacàrids, enzims, ARN t, ARN m.... </li></ul><ul><li>• Si observem al microscopi òptic una cèl·lula, el seu citoplasma sembla una substància amorfa, gelatinosa, on podem distingir una sèrie d'estructures anomenades orgànuls. </li></ul><ul><li>• El citoplasma que envolta els orgànuls rep el nom de hialoplasma o citosol i està marcat per una densa xarxa de filaments proteics que en el seu conjunt forma el citoesquelet </li></ul>El citoplasma cel·lular
  36. 39. <ul><li>Les cèl·lules eucariotiques posseeixen extensos sistemes de membranes intracel·lulars que envolten gairebé la meitat del seu volum total. </li></ul><ul><li>• Cada compartiment té funcions específiques que són dutes a terme per un grup característic d'enzims que es troben concentrats dintre de la membrana limitant del compartiment. </li></ul>Els compartiments intracel·lulars permeten a la cèl·lula dur a terme alhora moltes reaccions químiques incompatibles sense que aquestes no puguen interferir entre si.

×