Tema 5. Proteïnes <ul><li>Característiques generals </li></ul><ul><li>1. P.I. orgànics formats per C, H, O i N. Poden teni...
Aminoàcids <ul><li>Característiques </li></ul><ul><li>Compostos que es caracteritzen per tenir un grup amino (NH 2 ) i un ...
Enllaç peptídic Permet unir 2 aminoàcids per formar un dipèptid Es realitza entre el grup àcid del primer aminoàcid i el g...
Nivells estructurals Estructura primària Fa referència a l’ordenació dels aa. en la cadena. Ve determinada genèticament. L...
Hèlix    Característiques Ordenació helicoidal dels aminoàcids,amb 3,6   aa  /  volta L`hèlix queda com una escala de ca...
Làmina     Característiques La cadena queda plegada en forma de ziga-zaga, de manera que la cadena peptídica es plega su...
Proteïnes simples Proteïnes formades exclusivament per aminoàcids, units per enllaços peptídics. Distingim: Proteïnes fibr...
Proteïnes conjugades Classificació Lipoproteïnes El grup prostètic és un  lípid. Actuen com a molècules transportadores i ...
Estructura primària
Aminoàcids aa. neutres no polars aa. neutres polares aa. àcids aa. bàsics
<ul><li>Reserva d’energia: ex.:  caseïna ,  ovoalbumina </li></ul><ul><li>Estructural: </li></ul><ul><li>A nivell cel·lula...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 5 proteines

2.835 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.835
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
235
Acciones
Compartido
0
Descargas
31
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 5 proteines

  1. 1. Tema 5. Proteïnes <ul><li>Característiques generals </li></ul><ul><li>1. P.I. orgànics formats per C, H, O i N. Poden tenir S i en menys quantitat P, Cu,... </li></ul><ul><li>2. Tenen una gran importància biològica tant a nivell estructural com funcional. </li></ul><ul><li>3. Són polímers sense ramificar d’ aminoàcids units per l’enllaç peptídic . </li></ul><ul><li>4. La conformació espacial de la proteïna determina l’activitat biològica </li></ul><ul><li>5. Són específiques </li></ul><ul><li>6. Es desnaturalitzen </li></ul><ul><li>Classificació </li></ul><ul><li>Segons la seva estructura molecular i composició, distingim </li></ul><ul><li>1. Proteïnes simples (Holoproteïnes) </li></ul><ul><li>Formades per només aminoàcids </li></ul><ul><li>2. Proteïnes conjugades (Heterproteïnes) </li></ul><ul><li>Formades per una part peptídica (grup proteic) i una part no peptídica (grup prostètic) </li></ul><ul><li>Funcions </li></ul><ul><li>Estructural </li></ul><ul><li>Reserva d’energia </li></ul><ul><li>Homeostàtica </li></ul><ul><li>Transportadora </li></ul><ul><li>Immunològica </li></ul><ul><li>Contràctil </li></ul><ul><li>Reguladora (hormonal) </li></ul><ul><li>Enzimàtica </li></ul><ul><li>Toxines </li></ul>
  2. 2. Aminoàcids <ul><li>Característiques </li></ul><ul><li>Compostos que es caracteritzen per tenir un grup amino (NH 2 ) i un grup àcid (COOH). Tots dos grups parteixen del mateix carboni </li></ul><ul><li>Són molècules amb un carboni asimètric, la qual cosa fa que tinguin isomeria òptica i estereoisomeria. </li></ul><ul><li>La majoria de aminoàcids són estereoisomers L </li></ul><ul><li>Són molècules amfòteres </li></ul><ul><li>Cada aminoàcid té un punt isoelètric particular </li></ul><ul><li>Classificació </li></ul><ul><li>Segons el radical de l’aminoàcid, distingim: </li></ul><ul><li>Aminoàcids proteics : Són 20 aminoàcids </li></ul><ul><li>NEUTRES </li></ul><ul><li>Tenen el mateix nombre de grups àcid i amino. La càrrega elèctrica neta és 0 </li></ul><ul><ul><ul><li>NEUTRES POLARS: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>NEUTRES NO POLARS </li></ul></ul></ul><ul><li>ÀCIDS </li></ul><ul><li>Tenen més grups carboxil que amino. La càrrega elèctrica neta és negativa </li></ul><ul><li>BÀSICS </li></ul><ul><li>Tenen més grups amino que carboxils. La càrrega elèctrica neta és positiva </li></ul><ul><li>Aminoàcids proteics de baixa freqüència </li></ul><ul><li>Aminoàcids no proteics </li></ul>
  3. 3. Enllaç peptídic Permet unir 2 aminoàcids per formar un dipèptid Es realitza entre el grup àcid del primer aminoàcid i el grup amino del segon aminoàcid, perdent-se una molècula d’H 2 O És un enllaç reversible
  4. 4. Nivells estructurals Estructura primària Fa referència a l’ordenació dels aa. en la cadena. Ve determinada genèticament. L’esquelet principal està format per C i N en proporció 2:1 del que pengen els radicals dels aa . Estructura secundària Indica els canvis tridimensionals que pateix l’estructura primària. Els canvis es deuen a les interaccions entre diferents parts de la cadena Els plegaments més destacats són l’ hèlix a  i làmina b . Les proteïnes que adopten l’estructura d’hèlix  no poden replegar-se novament i reben el nom de proteïnes fibroses . Estructura terciària Configuració que adopta l’estructura secundària en forma de cabdell . La cadena es replega sobre ella mateixa de tal manera que els radicals dels aminoàcids més hidròfobs s’orienten cap a l’interior i les parts més hidròfiles s’orienten cap a l’exterior. Les proteïnes que adopten aquesta estructura són aquelles que tenen l’estructura secundària làmina  (o són aquelles seqüències de la cadena que adopten aquesta estructura). Reben el nom de proteïnes globulars . L’estabilitat del cabdell s’estableix gràcies a ponts d’hidrogen, atraccions electrostàtiques, ponts disulfur, interaccions hidrofòbiques,... Estructura quaternària Configuració que es dona en proteïnes formades per més d’una cadena peptídica (protòmer), tant en proteïnes fibroses com en proteïnes globulars. Generalment, aquestes proteïnes són molt grans
  5. 5. Hèlix   Característiques Ordenació helicoidal dels aminoàcids,amb 3,6 aa / volta L`hèlix queda com una escala de cargol, amb els radicals dels aminoàcids orientats cap a fora L’estructura de la molècula es manté gràcies a ponts d’hidr o gen entre enllaços peptídics (enllaços intracateniaris) Les proteïnes amb aquesta configuració no poden tornar a replegar-se i adopten una forma allargada. (proteïnes fibroses). Són proteïnes extracel·lulars
  6. 6. Làmina   Característiques La cadena queda plegada en forma de ziga-zaga, de manera que la cadena peptídica es plega successivament sobre ella mateixa. Hi ha seccions que discorren de manera paral·lela i altres de manera antiparal·lela. La làmina es manté estable gràcies a ponts d’hidrògen entre cadenes veïnes. Les proteïnes (o seqüències d’aa.) amb aquesta estructura poden tor n ar-se a replegar i adoptar una estruc t ura terciària
  7. 7. Proteïnes simples Proteïnes formades exclusivament per aminoàcids, units per enllaços peptídics. Distingim: Proteïnes fibroses Proteïnes globulars Proteïnes fibroses Allargades, sense estructura terciària i molt resistents a la degradació Es troben en: seda, llana, ous, pell, ... Exemples: Col·lagen (en teixit conjuntiu) Elastina (en tendons i arteries) Queratines (en pell, ungles,...) Proteïnes globulars Arrodonides, amb estructura terciària i solubles en H 2 O Tenen molta activitat biològica (actuen com a enzims, hormones, molècules transportadores,...) Exemples: Albúmines Histones (associades a àc. nucleics) Globulines
  8. 8. Proteïnes conjugades Classificació Lipoproteïnes El grup prostètic és un lípid. Actuen com a molècules transportadores i en membranes cel·lulars Ex.: Prot. de membrana Glicoproteïnes El grup prostètic és un glúcid. Es troben en el medi extracel·lular de molts teixits i secrecions mucoses Ex.: mucina Fosfoproteïnes El grup prostètic és un àcid fosfòric. Ex.: Vitel·lina Nucleoproteïnes El grup prostètic és un àcid nucleic. Formen el material hereditari i els virus Cromoproteïnes El grup prostètic és un pigment. Ex.: Hemoglobina Formades per una part proteica i una part no proteica (grup prostètic) Es classifiquen segons el grup prostètic
  9. 9. Estructura primària
  10. 10. Aminoàcids aa. neutres no polars aa. neutres polares aa. àcids aa. bàsics
  11. 11. <ul><li>Reserva d’energia: ex.: caseïna , ovoalbumina </li></ul><ul><li>Estructural: </li></ul><ul><li>A nivell cel·lular: ex.: glicoproteïnes , microtúbuls , histones </li></ul><ul><li>A nivell histològic: ex.: col·lagen , elastina , queratina </li></ul><ul><li>Homeostàtica </li></ul><ul><li>Transport: ex.: hemoglobina , permeases , mioglobina </li></ul><ul><li>Immunològica: ex.: anticossos , trombina </li></ul><ul><li>Contractil: ex.: actina , miosina </li></ul><ul><li>Reguladora (hormonal): ex.: insulina , h. creixement </li></ul><ul><li>Enzimatica </li></ul><ul><li>Tòxica: ex.: toxina diftèrica </li></ul>Funcions

×