Republicanisme 28 de setembre de 2009 Casal Lluís Companys Esquerra Sant Andreu Carlos Rodriguez
Republicanisme  <ul><li>DEFINICIÓ ACADÉMICA:  </li></ul><ul><li>Republicanisme:  Doctrina dels partidaris de la República ...
1. Naixement a les ciutats-estat de la  Grècia antiga i la República de Roma <ul><li>Sorgiment dels valors de ciutadania, ...
2. Eclipsament i resorgiment a les ciutat-estat del nord d’Itàlia <ul><li>La caiguda de l’Imperi Romà i la tradició monàrq...
3 .  Ressorgiment del pensament republicà a l’Anglaterra del segle XVII. La recuperació dels valors per la Il·lustració.  ...
4. Canvi d’escala, el republicanisme dels revolucionaris americans: de la ciutat-estat a l’autogovern de la nació. <ul><li...
5. Segle XIX, republicanisme com ideal de lluita contra les monarquies tradicionals. <ul><li>Fins el segle XIX les repúbli...
6. Segle XX, desaparició del debat polític; recuperació dels ideals polítics de la mà d’Arendt. <ul><li>Al començament del...
Liberalisme / Comunitarisme
1. Liberalisme / Comunitarisme
2. Liberalisme / Comunitarisme
3. Liberalisme / Comunitarisme
4. Liberalisme / Comunitarisme
5. Liberalisme / Comunitarisme
Republicanisme cívic <ul><li>La llibertat republicana significa no tenir amo, per no ser depenent, sense que importi si l’...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Republicanisme 28 Setembre

551 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Noticias y política
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
551
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
23
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Republicanisme 28 Setembre

  1. 1. Republicanisme 28 de setembre de 2009 Casal Lluís Companys Esquerra Sant Andreu Carlos Rodriguez
  2. 2. Republicanisme <ul><li>DEFINICIÓ ACADÉMICA: </li></ul><ul><li>Republicanisme: Doctrina dels partidaris de la República com a forma de govern. </li></ul><ul><li>República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta . </li></ul><ul><li>DEFINICIÓ POLÍTICA: </li></ul><ul><li>Entenem per República la comunitat política de ciutadans sobirans fonamentada en el dret i el bé comú. Republica s’ha oposat historicament a monarquia. </li></ul><ul><ul><li>“ Res publica vol dir “cosa del poble”, entenent que poble no es qualsevol conglomerat d’homes reunits de qualsevol manera, sinó una reunió de gent associada per l’acord d’observar la justícia i amb una comunió d’interesos” </li></ul></ul><ul><ul><li>Ciceró, De republica, III.32 </li></ul></ul><ul><li>Principi fonamental de la República serà la llibertat, entesa com la no dependència de la voluntat arbitraria d’un home o d’alguns homes i exigeix respecte rigurós del govern de la llei, la igualtat dels drets civils i polítics. </li></ul><ul><ul><ul><li>“ Un poble lliure obeeix però no serveix; ré caps, però no amos; obeeix les lleis, però tan sols les lleis, i és gràcies a les lleis que no esdevé servidor dels homes” </li></ul></ul></ul><ul><li>J.-J. Rousseau, “Lettres écrites de la montagne” </li></ul>
  3. 3. 1. Naixement a les ciutats-estat de la Grècia antiga i la República de Roma <ul><li>Sorgiment dels valors de ciutadania, llibertat i virtut, en paral·lel als primers qüestionaments de les monarquies com a sistema de govern a la Grècia antiga. </li></ul><ul><li>Aristótil, La política , així com Plutarc, Vite. </li></ul><ul><li>“ Cuanto más grande os pareciere vuestra patria, más debéis pensar en que hubo hombres magnánimos y osados que, conociendo y entendiendo lo bueno y teniendo vergüenza de lo malo, por su esfuerzo y virtud la ganaron y adquirieron. Y cuantas veces las cosas no sucedían como deseaban, no por eso quisieron defraudar a la ciudad de su virtud, antes le ofrecieron el mejor premio y tributo que podían pagar, cual fue sus cuerpos en común, y cobraron en particular por ellos gloria y honra eterna, que siempre será nueva y muy honrosa sepultura” </li></ul><ul><li>Discurs de Pericles, recollit per Tucídides, lib. II </li></ul><ul><li>Peró va ser amb la Républica de Roma on es va aconseguir el zenit, convertint la República en un mite en el que la glòria militar es combinava amb la llibertat i la virtut: </li></ul><ul><li>Llibertat : entesa com la immunitat contra el poder arbitrari dels tirans i dret dels ciutadans a vetllar pels seus interessos a través de la seva participació en el govern. </li></ul><ul><li>Virtut : significava patriotisme i esperit públic, una disposició heroica per anteposar el be comú als interessos propis o familiars. </li></ul><ul><li> Ciceró , De re publica i al De officiis , Sal·lusti , Opere , i Titus Livi , Històries. </li></ul>
  4. 4. 2. Eclipsament i resorgiment a les ciutat-estat del nord d’Itàlia <ul><li>La caiguda de l’Imperi Romà i la tradició monàrquica cristiana van eclipsar la teoria republicana durant l’Edat Mitjana . </li></ul><ul><li>Això durà fins que els humanistes florentins van aplicar el mite de la República de Roma a les seves circumstancies per proclamar de nou que el màxim ideal polític era la llibertat cívica d’una república autogovernada. </li></ul><ul><li>El republicanisme del Renaixement va ser derrotat en totes les repúbliques italianes davant dels governs principescs i el domini estranger. </li></ul><ul><li> D’aquesta època destaquen les aportacions de Maquiavel , Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio i El Princep , Guicciardini i Donato Giannotti , Della repubblica fiorentina i Della repubblica de Viniziani, per als que, era fonamental la necessitat d’una república estable, impossible sense la virtut patriòtica. </li></ul><ul><li> Serà un bon govern “aquell que impideix, per mitjà de la divisió poders, la formació de poders arbitraris que escapin al govern de la llei, tant si es tracta del poder arbitrari d’un de sol, com de poc o de molts”. </li></ul><ul><li> Maquiavel </li></ul>
  5. 5. 3 . Ressorgiment del pensament republicà a l’Anglaterra del segle XVII. La recuperació dels valors per la Il·lustració. <ul><li>En les repúbliques del segle XVII, sobretot als Països Baixos, resorgeix la voluntat moderna de pau, benestar, llibertat i tolerància contra l’expansionisme, la voluntat de dominació i la raó d’estat de les monarquies absolutes. </li></ul><ul><li>La Il·lustració suposarà una recuperació de la tradició republicana , que atreurà a escriptors il·lustrats com Voltaire , Diderot , Rousseau o D’Alembert . </li></ul><ul><li>Durant la Guerra Civil anglesa, Harrington va composar una utopia republicana, The Commonwealth of Oceana (1656), on es mostrava la fe en el poder dels mecanismes institucionals per assegurar la llibertat. Aquest text va fonamentar el resorgiment del republicanisme durant el segle XVIII. </li></ul><ul><li>Del republicanisme anglès també cal destacar a H. Neville , Platus Redivivus, or a Adialogue Concerning Government ; A.Sidney , Discourse concerning Government ; i J.Milton , en Defence of the People of England i, també, The Readie and Easie way to Establish a Free Commonwealth. </li></ul><ul><li> “ no es sabio confiar en el espíritu del pueblo, sino en leyes y órdenes; por ello la confianza no debe recaer en el espíritu del pueblo, sino en el diseño de esos órdenes ” </li></ul><ul><li>J.Harrington. Commonwealth of Oceana </li></ul>
  6. 6. 4. Canvi d’escala, el republicanisme dels revolucionaris americans: de la ciutat-estat a l’autogovern de la nació. <ul><li>Es parteix del supòsit tradicional de que el govern república era factible només en estats petits, però la presencia d’un vocabulari adaptat per part dels republicans anglesos va fer que els republicans americans veiessin la república com la solució al seus problemes de construcció nacional. </li></ul><ul><li>Aquest canvi d’escala va modificar la ideologia republicana en els transcurs de les Revolucions Americana i Francesa. Els republicans ja no pensaven en termes de ciutat-estat i aspiraven al autogovern de les nacions. El principi de la participació política directa (rotació dels càrrecs públics) es substituït per la representació de la voluntat popular. Al continent americà cal destacar a T. Paine i a James Madison , juntament amb Alexander Hamilton i John Jay , i els seus The Federalist Papers </li></ul><ul><li> Per entendre el pensament polític republicà del segle XVIII a Europa, resulten indispensables l’Esperit de les lleis de Montesquieu o el Contract Social , Discours sur les sciences et les arts, Economia politique, Discours sur l’origine de l’inégalité de Jean Jacques Rousseau , i ja a finals del segles XVIII, E.Kant l’obra “La pau perpetua” on el filosof prussià sosté la constitució republicana com a pressupòsit per a la pau perpètua. </li></ul><ul><li>“ En una república digna d’aquest nom ningú no ha de ser tan pobre </li></ul><ul><li>que es vegi obligat a vendre’s, ni ningú tan ric que pugui comprar </li></ul><ul><li>Per mitjà de favors l’obediència d’altres ciutdans” </li></ul><ul><li>J-J. Rousseau </li></ul>
  7. 7. 5. Segle XIX, republicanisme com ideal de lluita contra les monarquies tradicionals. <ul><li>Fins el segle XIX les repúbliques es percebien com comptades excepcions del funcionament normal dels governs monàrquics, només possibles en circumstàncies especials i amb tendència a durar poc temps. Però l'èxit a Amèrica va mostrar la possibilitat que les repúbliques esdevinguessin un desafiament universal als reis. </li></ul><ul><li>Alhora al lluita contra les monarquies tradicionals va fer que el discurs república s'anés buidant, alhora que es fonamentava el discurs liberal fent-lo predominant. </li></ul><ul><li>En la defensa de la nova Constitució dels Estats Units, inspirada en la teoria republicana del govern mixt, Madison va senyalar que era utòpic pretendre la unitat dels ciutadans. La forma d’impedir la lluita entre faccions era construir institucions de manera que els interessos rivals pugessin frenar-se uns i altres. </li></ul><ul><li>“ NOSOTROS, el Pueblo de los Estados Unidos, a fin de formar una Unión más perfecta, establecer Justicia, asegurar la tranquilidad interior, proveer para la defensa común, promover el bienestar general y asegurar para nosotros y para nuestra posteridad los beneficios de la Libertad, establecemos sancionamos esta Constituión” </li></ul>
  8. 8. 6. Segle XX, desaparició del debat polític; recuperació dels ideals polítics de la mà d’Arendt. <ul><li>Al començament del segle XX va desaparèixer pràcticament el debat polític, en part degut a que ja gairebé no quedaven reis al estil antic contra qui lluitar. </li></ul><ul><li>Així com també perquè l’antiga idea de la república lliure, on la participació en els assumptes públics s’anteposava a la vida privada dels ciutadans, no cridava l’atenció dels liberals que mantenien concepcions més negatives i individualistes de la llibertat. </li></ul><ul><li>Superats els totalitarismes, a les darreres dècades del segle XX, va ressorgir el debat sobre els ideals republicans clàssics de la mà d’Hannah Arendt . Particularment, el seu concepte de la llibertat com una qüestió d’activitat pública més que privada. Acompanyat d’un renovat èmfasi en la importància de la cultura política per aconseguir una vida publica lliure. </li></ul><ul><li>Avançat el segle XX, sorgirà altres veus, com Philip Pettit , Quentin Skinner , Jürgen Habermas o Cass R.Sunstein , per formular el que coneixem com Republicanisme civic, i que ja el nostre segle desenvoluparan veus com Maurizio Viroli. </li></ul><ul><li>“ El resorgiment republicà serveix, sobretot, com resposta a les interpretacions segons les quals els resultats </li></ul><ul><li>guvernamentals son una mena de pacte entre grups d’interés.” </li></ul><ul><li>Cass R. Sunstein </li></ul><ul><li>“ Si volem garantir la nostra llibertat individual, hem de dedicarnos amb més tenacitat al servei públic; després, i en estreta relació amb l’anterior; la forma en que operen i en que haurien d’operer les societats democrátiques” </li></ul><ul><li>Quentin Skinner </li></ul>
  9. 9. Liberalisme / Comunitarisme
  10. 10. 1. Liberalisme / Comunitarisme
  11. 11. 2. Liberalisme / Comunitarisme
  12. 12. 3. Liberalisme / Comunitarisme
  13. 13. 4. Liberalisme / Comunitarisme
  14. 14. 5. Liberalisme / Comunitarisme
  15. 15. Republicanisme cívic <ul><li>La llibertat republicana significa no tenir amo, per no ser depenent, sense que importi si l’amo es bó. Ja que només la possibilitat de que no ho sigui provoca por, i la por comporta ànim de servitut i això fa que no poguem ser lliures. Per aixó el republicanisme proclama que la llei es l’eina principal de la comunitat lliure; o com deia Ciceró : “som servents de la llei per no ser servents dels homes”. </li></ul><ul><li>El republicanisme cívic es fonamenta en 3 conceptes centrals: </li></ul><ul><ul><li>Virtut civil , virtut no com concepte moral sino com concepte polític i que pertany a l’interés públic. Aquesta virtut civil pot ser educada (cultura política), d’aquí la importancia de l’ensenyament i al formació en l’ambit de creació de la ciutadania. </li></ul></ul><ul><ul><li>Caritat , compresa com la cura del bé públic. </li></ul></ul><ul><ul><li>Patriotisme , entesa com ho feia Rousseau “només té patria qui viu en una nació lliure”. Patriotisme significa doncs la defensa de la llibrtat i de la llei. La patria no es un espai natural, sino un espai amb lleis on es realitza el bé comú. </li></ul></ul><ul><li>D’altra banda, el republicanisme no creu en el consens, sino en la disenció, així, com més diversa és una societat, millor és aquella societat. </li></ul><ul><li>Republicanisme i política es diferencien en que democràcia és el “govern del poble”, i republicanisme és el “govern de la llei”. El poble no té raó pel valor dels seu número sino per la força de la llei i de la bé comú. Els ciutadans no son una part d’una comunitat etnocultural que s’autogoverna sinó que ser ciutadá significa exercir drets civils i polítics que es deriven de pertanyer a una res publica, primant la comunitat política per sobre de la comunitat cultural o ètnica. </li></ul>

×