Jugant aprenem a ser iguals
Processos i contextos educatius
Universitat Rovira i Virgili. Facultat de Ciències de l’Educac...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Índex
1. Introducció ...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

1. Introducció i just...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

2.Marc teòric. Estat ...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Pensament d’una mostr...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

4. Metodologia emprad...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

5. Anàlisi dels resul...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg Corte Inglés
...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

En general, aquest ca...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg JAC
JAC (Jugu...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Després d’analitzar l...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

El 48% compten amb am...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

65%) no obstant el 31...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

si i que el futur dep...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

6. Conclusions
A part...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

7. Referències. Bibli...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Publicacions periòdiq...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Altres fonts d’inform...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

8. Annex documental.
...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg Corte Inglés
...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg Carrefour

21
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg Eroski

22
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg JAC Jugueteri...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

Catàleg Juguettos

24
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

8.2 Enquesta:
1-Sexe
...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

5- Qui escull les jog...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

7. Pensa que la prese...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

9. Creieu que és marq...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

11- Si seleccioneu, d...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

12. Creieu que és con...
Treball de investigació
Processos i contextos educatius
Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll

15. Quines joguines t...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Jugant aprenem a ser iguals 2014

219 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
219
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Jugant aprenem a ser iguals 2014

  1. 1. Jugant aprenem a ser iguals Processos i contextos educatius Universitat Rovira i Virgili. Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Curs acadèmic 2013-1014 Grup K: Anna Terol, Cristina Garcia i Gloria Ripoll Adreça electrònica Gripoll88@gmail.com cris_garcia_garcia@hotmail.com annaterol@hotmail.com Nom de la professora: Marta Badia i Joan Fuguet Universitat Rovira i Virgili seu del Baix Penedès
  2. 2. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Índex 1. Introducció i justificació……………………………………………………………...…..3 2. Marc teòric. Estat de la qüestió………………………………………………..……..3-4 2.1.Anàlisi del context. Referències………………………………………….........3 2.2. Descripció del subjecte d’estudi……………………………………………3-4 2.3. Definició de l’objecte d’estudi………………………………………………....4 3. Objectius de la investigació. Hipòtesi de la investigació……………………………4 4. Metodologia emprada, tècniques i instruments de recollida d’informació...........5 4.1. Elecció i justificació metodològica……………………………………………5 4.2. Elecció i construcció d’instruments…………………………………………..5 5. Anàlisi dels resultats………………………………………………..…………..……..6-12 5.1.Catàlegs................................................................................................................. ....6 5.2.Enquestes................................................................................................................ 10 6. Conclusions…………………………………………………………………….……...12-13 7. Referències. Bibliografia, Webgrafia………………………………...…………….13-15 8. Annex documental………………………………...……………………………..…...16-28 8.1 Catàlegs………………………………………………………..……………………….….…...16-21 8.2 Enquesta………………………………………………………..………………………..……..22-28 2
  3. 3. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 1. Introducció i justificació. Gràcies a una noticia de premsa de Suècia vam començar la nostra investigació. En aquesta posava que la gran companyia de joguines Toy’r’us es va comprometre a canviar el seu catàleg per a deixar de banda els tòpics sexistes en aquests. Aquest canvi va ser donat gràcies a uns estudiants que es van manifestar i denunciar en contra d’aquest continguts poc neutrals. A partir d’aquesta noticia vam buscar altres països que també haguessin canviat aquests tòpics, els quals vam trobar que el Regne Unit a partir d’aquest esdeveniment també havia decidit fer un gir als seus catàlegs amb l’objectiu de introduir un molt més neutral. Per últim i de sobte també ens vam trobar un vídeo al Youtube on sortia el director d’uns grans magatzems de joguines a França on explicava a les noticies que la seva tenda havia canviat els catàlegs degut a la demanda de la població a deixar d’encasellar als nens i les nenes i a marcar les joguines per gènere. A l’entrevista, l’home explica que la societat a canviat i com a tal els catàlegs de joguines també ja que estaven molt enrederits a la mentalitat del moment. A causa dels continguts sexistes en molts catàlegs i d’aquests països que han aconseguit unes millores per a la societat, ens parem a meditar en el contingut dels catàlegs actuals de joguines del nostre país i en la imposició de rols i la prolongació de diversos estereotips de manera subliminal que es duu a terme dintre d’aquests i en altres mitjans publicitaris. Però no només és important saber si la publicitat realment continua mantenint aquests rols i estereotips ,sinó si la població n’és conscient. Que en pensen aquests usuaris? L’ objectiu de la nostra investigació és analitzar diferents catàlegs de joguines de Nadal, amb el propòsit de demostrar que tenen una intenció sexista cap a l’infància, ja que condicionen a aquests per a les seves futures eleccions, gustos, etc. Tot això ho contrastarem amb l’anàlisi de diferents xarxes per Internet on s’expliquen els canvis de catàleg per part de Suècia i Regne Unit cap a un catàleg més neutre. A més a més, per investigar quin és el pensament de la població i si n’és conscient del contingut d’aquests catàlegs, es realitzarà una enquesta online per tal de poder incloure un ampli ventall de població i facilitar el recull de dades i s’inclourà un anàlisi de les imatges de diversos catàlegs de tenda de joguines. 3
  4. 4. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 2.Marc teòric. Estat de la qüestió. 2.1.Anàlisi del context. Referències Actualment la publicitat continua sent sexista tot i que el missatge que hi ha en la nostra societat esta enfocat cap a l’igualtat de gènere. Aquesta idea es veu recolzada per la recerca d’Esther Martínez, M. Ángel Nicolás y Álvaro Salas en la seva recerca titulada La representación de género en las campañas de publicidad de juguetes en Navidades (2009-12). On s’afirma que1 el gènere femení es concentra en la tipologia de nines i accessoris en un percentatge del 85,71% mentre que l’existència del sexe masculí en aquesta mateixa tipologia és d’un 18,8%. La representació d’ambdós generes d’altra banda es concentra en els jocs de taula i d’altres jocs neutres com trencaclosques. És doncs una contraposició d’idees ja que per una banda se’ns inculca la igualtat quan fins i tot per a comprar joguines ja se’ns predisposa a tenir uns gustos concrets i marcats. 2.2. Descripció del subjecte d’estudi Hem escollit diferents catàlegs de varies entitats per a realitzar un estudi d’investigació sobre quin pensament té la població sobre la desigualtat de gènere que es mostra en aquests catàlegs i si creuen que això repercuteix en el infants, fins a on pot arribar afectar. A part de voler saber el tant per cent de sexisme en els catàlegs, voldríem analitzar el pensament de la població sobre la desigualtat de gènere que es mostra en la publicitat i esbrinar quins efectes i/o repercussions pensen que tenen sobre els infants. 2.3. Definició de l’objecte d’estudi L'objecte d'estudi, la presència d'estereotips sexistes en la publicitat de les campanyes de joguines nadalenques 2013. 1 Comunicar, nº 41, v. XXI, 2013, Revista Científica de Educomunicación; ISSN: 1134-3478; páginas 187-194, 4
  5. 5. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Pensament d’una mostra de població centrada a Barcelona i al Baix Llobregat a partir d’enquestes online, per tal de facilitar el recull de dades sobre les seves compres de Nadal,el sexisme i la llibertat d’elecció del mateix nen a l’hora d’escollir les joguines. 3. Objectius de la investigació. Hipòtesi de la investigació. Els nostres objectius principals serien demostrar la presència de desigualtat de gènere en les imatges publicitàries actuals de joguines,constatar la permanència de missatges on hi ha uns rols estereotipats introduïts de manera subliminal i per últim, identificar quins són els elements i les estratègies publicitàries que perpetuen aquesta desigualtat .A partir d’aquí les nostres hipòtesi són:  La publicitat és sexista.  La diferencia de gènere s’inculca des de la infància i les famílies no en són conscients.  Moltes famílies inculquen els estereotips sense saber-ho 5
  6. 6. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 4. Metodologia emprada, tècniques i instruments de recollida d’informació. 4.1. Elecció i justificació metodològica Vam escollir aquesta metodologia ja que el buidatge dels catàlegs ens permetria tenir una xifra numèrica del tant per cent de sexisme dins d’aquests. D’altra banda, partir de les enquestes s’obté de manera més senzilla la opinió d’un sector concret de la població sobre el caràcter sexista dels catàlegs. La metodologia qualitativa té en compte alguns principis teòrics ,com per exemple, el nivell de sexisme dins dels catàlegs de joguines utilitzant mètodes de buidatge de dades on es recullen dades quantitatives (preguntes tancades en les enquestes online) i qualitatives ( preguntes obertes en les enquestes online) amb la intenció d’investigar la influència de la desigualtat de gènere i descriure la realitat tal com l’experimenten els usuaris d’aquesta informació. Al nostre treball de investigació, es busca respondre a preguntes com fins a on pot arribar a influenciar el sexisme dins la nostra societat. Al tenir un caràcter qualitatiu, la mostra no ha de ser massa gran, ja que s’investiga una població diana de mitja grandària. 4.2. Elecció i construcció d’instruments Hem escollit l’enquesta via online perquè ens permetia recollir la informació d’una manera ràpida i senzilla. La taula ens permetia tenir una xifra numèrica i la informació organitzada del contingut del catàlegs. Els objectius de les enquestes online era: - Analitzar fins a quin punt eren conscients els pares o usuaris dels catàlegs de la influència sexista per part d’aquest. Els objectius de l’anàlisi de les imatges dels catàlegs era: - Detectar el nivell de sexisme dins el contingut dels catàlegs de joguines. 6
  7. 7. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 5. Anàlisi dels resultats. 5.1. Catàlegs: Catàleg Toy’s’Rus Toy’s’Rus és una cadena de tendes de joguines als Estats Units. Compta amb instal·lacions a Europa, Àsia, Oceania, Àfrica i Canadà. Actualment opera 860 tendes als Estats Units i 716 tendes en 34 països. Aquesta cadena és una de les que va haver de modificar el contingut dels seus catàlegs en altres països a causa del seu contingut altament sexista. En les imatges del catàleg del toy’s’rus observem una igualtat en els sexes nen/nena (38% cadascun respectivament). Hi ha menys imatges en les que surten ambdós gèneres (23%). Això es podria interpretar com una separació marcada dels estereotips generalitzats entre els dos sexes. El nivell de sexisme en les imatges del catàleg del toy’s’rus es mostra bastant igualtat, tot i que el percentatge de les imatges sexistes mostra un grau més elevat (55%) en relació a les imatges no sexistes (45%). En l’anàlisi dels diferents colors de les pàgines del catàleg hem observat que el color que més predomina és el verd (40%), seguint del color verd clar (39%) i el rosa (21%). No es mostra gaire diversitat i els colors van molt determinats pel sexe, remarcant de color rosa les pàgines de les “joguines per a nenes” i les pàgines de color verd o verd clar de “joguines per a nens”.Podem observar doncs que tot i que els colors seleccionats no són els típics colors de gènere rosa i blau, el fet que el verd es concentri en les pàgines per a nenes només provoca que el verd es converteixi en el color del sexe masculí. 7
  8. 8. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg Corte Inglés El Corte Inglés és un grup de distribució d'Espanya compost per empreses de diferents formats, sent el principal el de grans magatzems. Així mateix, es tracta d'una empresa familiar. Anàlisi del catàleg: En els seu catàleg s’observa una diferencia entre els gèneres, predominant el sexe masculí(nen 131 imatges , nena 116). Es mostren poques imatges on ambdós sexes interactuen junts (49 imatges). Aquest anàlisi ens indica el nivell de masclisme que mostren les imatges d’aquest catàleg i ens preocupa com afecta aquest missatge subliminal a les famílies que compren en els establiments d’aquesta gran companyia. Després d’analitzar les imatges del catàleg ens trobem amb dades preocupants. El nivell de sexisme és molt greu, ja que 196 imatges són de caràcter sexista mentre que només 99 de les imatges no ho són. Després de analitzar tots els catàlegs, aquest és el que mostra més diferencies de gènere. En aquest catàleg trobem una gran varietat de colors a les pàgines. Hem de destacar que, en aquest aspecte, contextualitzen molt les diverses joguines. Com els altres, aquest també disposa de la secció de nena (amb color lila) i de la secció de nens (blau clar) però la resta de joguines estan seleccionades per temàtica i no pas per gènere. Catàleg Carrefour Carrefour va ser la primera empresa de distribució a Espanya que va llançar la seva pròpia marca, en 1982. Actualment, cada any, treu al mercat més de 3.000 nous productes de marca Carrefour en alimentació, cosmètica, esport, llar i tèxtil. Anàlisi del catàleg: 8
  9. 9. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll En general, aquest catàleg té moltes menys imatges que d’altres(només 63 imatges). Té un caràcter més neutral amb determinades joguines però tot i així, és mostra una mica de sexisme en algunes imatges. En les imatges, la proporció entre els gèneres és molt equitativa(nenes 43% i nens 41%). Tant nens com nenes surten amb diferents joguines, tot i que es mostren menys imatges on ambdós sexes interactuen(16%). Hem trobat força interessant la diversitat de colors que utilitza aquest catàleg, molt diferent als altres. Amb colors diversos com el verd fosc, el taronja o el fúcsia separen els diferents sectors, no tant per gènere sinó per edats. Podem trobar doncs una neutralitat en els colors en el que es refereix al sexisme. Catàleg Eroski EROSKI és una de les principals empreses de distribució d'Espanya. Ofereix productes i serveis de gran consum. És considera a si mateixa com una empresa compromesa amb la salut i benestar dels seus clients però també amb el seu estalvi. Anàlisi del catàleg: Tenint en compte que aquest catàleg consta de 86 imatges analitzades, que 50 mostrin sexisme mostra un nivell alt de diferencies de gènere i rols estereotipats, com per exemple que la nena estigui en totes les joguines de la llar (com cuines, escombres, etc) i els nens estiguin en l’apartat de cotxes teledirigits. Aquest és l’únic catàleg on la proporció de gènere és totalment equitativa. Les nenes són les que presenten un percentatge més alt, però la diferencia amb els altres és mínima, això ens mostra que tot i que hi ha bastant sexisme, hi ha diversitat en les imatges. Després de l’anàlisi dels colors, els resultats obtinguts ens mostren que els colors més predominants són el vermell i el blanc, colors de caràcter nadalenc més que no pas sexista. 9
  10. 10. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg JAC JAC (Jugueteros Asociados de Catalunya) és una cooperativa del sector joguines que compta amb 42 comerciants del món de la joguina, amb una llarga tradició i una implantació de més de 100 tendes. Des de 1998,és un grup capdavanter en el sector de tendes de joguines. Anàlisi del catàleg: Tenint en compte que van ser analitzades 216 imatges, trobem en els resultats que més de la meitat són sexistes. Això ens indica que hi ha un nivell de sexisme molt alt en aquest catàleg. Els resultats obtinguts en l’anàlisi dels sexes ens indiquen que hi ha més imatges on predomina el gènere masculí (42%), que no pas el femení ( 36 %)i molts menys on ambdós interactuen amb les joguines(22%). Això ens destaca un masclisme dins d’aquest catàleg, que resulta observable per a qualsevol usuari. Els colors que predominen en aquest catàleg és el vermell (90%), el que ens podria dir és que intenten crear homogeneïtat i que no s’apreciïn les diferencies de gènere. No obstant, amb la resta d’anàlisi hem comprovat que hi ha bastant de sexisme. Catàleg Juguettos Juguettos és actualment les cadena d’ especialistes de la joguina més gran d'Espanya. Amb 184 punts repartits en tot el territori nacional. La seva presència al mercat a través d'accions publicitàries en diferents mitjans de comunicació,combinat amb el Club Juguettos que consta ara mateix amb més de 120.000 socis, li fan ser una de les empreses més actives. Anàlisi del catàleg: 10
  11. 11. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Després d’analitzar les 131 imatges d’aquest catàleg, hem detectat en 84 imatges desigualtat de gènere i rols estereotipats. Això ens indica que aquest catàleg també té un caràcter sexista. No s’observa una diferencia massa marcada entre els nens(45%) o les nenes(33%), però si en les imatges on interactuen els dos(22%). Trobem que estan massa separats, per sector de joguines de nen i joguines de nenes. Masses diferencies observables entre els rols de gènere. Tot i que, igual que d’altres, aquest catàleg també té un nivell de sexisme que resulta preocupant, trobem molta homogeneïtat en el color de les pàgines, ja que majoritàriament el blanc es el que més predomina (79%). Podríem dir després d’aquest anàlisi, que amb el color blanc es pretén mostrar neutralitat en comptes de desigualtat. No obstant, amb la resta de resultats obtinguts es demostra el contrari. Com a conclusió final, després d’aquest anàlisi exhaustiu sobre el contingut dels catàlegs de joguines podríem afirmar que gairebé tots contenen imatges sexistes i això influencia molt a la població diana. Existeix una diferencia de rols molt marcada en determinades imatges, sobre tot en les que respecta els joguets que imiten a les feines de la llar (escombra, cuina, etc). També dins els cotxes o les motos, molts cops hem observat que sempre és el nen qui condueix i com a molt la nena està al costat somrient. Aquestes diferencies de gènere podem determinar la mentalitat dels pares, fent creure que una joguina pot ser de nen o de nena, quan no és així, quan les joguines són per ambdós gèneres. Per a fer una investigació més concreta hem realitzat una sèrie de preguntes en una enquesta online als usuaris d’aquests catàlegs per a determinar fins a on pot arribar la influència sexista i com afecta això a les famílies. 5.2. Enquestes: A partir dels resultats de les enquestes realitzades podem concloure que: Les enquestes han sigut contestades per dones, amb un resultat de més del 60%; en canvi les respostes dels homes suposen en un 31%, dels quals el 96% compta amb nens a la seva família i només un 4% dels enquestats no compten amb nens a la seva família. 11
  12. 12. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll El 48% compten amb ambdós sexes a la seva família mentre que els nens suposen només un 23% i les nenes un 29%.Les edats dels nens son molt homogènies sense sobrepassar el 30% la majoria dels nens (un 28%) es de 7 a 11 anys i la menor(un 22%) de 0 a 3 anys. Normalment són els pares els que decideixen que comprar als nens a partir de l’elecció del propi nen i seguint els seu propi criteri. Aquesta opinió un (70% dels enquestats) ens duu a pensar que moltes vegades l’opinió dels pares tot i que tenen en compte l’opinió dels fills poden anteposar la seva, arribant a comprar una joguina que pels mateixos pares sigui adequada pels seus fills però que no satisfaci les necessitats ni els gustos del nen. D’altra banda el 21% dels enquestats admeten que la compra de les joguines dels nens les fa el mateix nen però sota la supervisió d’un adult de manera que el nen es pot veure indirectament coaccionat per els mateixos pares. El 77% opina que la publicitat d’avui dia és sexista davant la mínima majoria que en creu que no ho és (un 6%). Aquí podem veure que la societat n’és conscient del caràcter sexista de la publicitat . El 84% opina que la presentació de la publicitat no s’escau realment a la joguina que promociona de manera que la publicitat no s’escau amb el contingut que representa. Cal recordar que la publicitat pretén convèncer, manipular i/o assegurar la compra del producte valent-se moltes vegades de tècniques que afectaran al comprador psicològicament. Aquí una dada impactant : el 92% dels enquestats consideren que la publicitat no només és sexista sinó que a més estan orientats cap a un sexe en concret, condicionant el pensament del nen i els seus gustos en un futur. Les joguines haurien de ser neutres, de manera que un nen pugués jugar amb nines o amb joguines d’acció. La publicitat condiciona i limita l’expressió dels gustos del nen. De nou tornem a trobar-nos davant d’una dada alarmant: el 95% dels enquestats considera que la publicitat marca estereotips en les imatges de les joguines, condicionant al nen. Ens trobem doncs que tot i que la societat lluita per una igualtat de sexe és veu molt perjudicada pels estereotips. Aquests influeixen en el pensament del nen amb un únic objectiu: el comerç. Implantant aquests estereotips des de ben petits és més provable que aquests perdurin durant tota la vida de l’usuari i fins i tot en el seu futur. Els enquestats no obstant consideren que no hi ha joguines pròpies de cada sexe (un 12
  13. 13. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 65%) no obstant el 31% considera que si que n’hi ha encara que aquest percentatge es menor té un caràcter significatiu ja que hi ha una gran majoria que continua perdurant els estereotips relacionats amb el sexe. La majoria dels compradors escullen la joguina en relació a la seguretat del nen i al desenvolupament de les capacitats del mateix (un 53%) ,mentre que el 20% mira més l’interès del nen i el preu de la joguina demanada, només un 5% dels enquestats assegura preocupar-se sobre el caràcter sexista de la joguina. Comptant que la majoria dels enquestats coneix el caràcter sexista de la publicitat i de les mateixes joguines és preocupant que no prenguin mesures ni decideixin la joguina més adient per els seus fills prenent cura que la joguina seleccionada no n’influeixi els seus gustos en un futur pròxim. Davant la pregunta de si es creu convenient l’existència de joguines diferenciades , la gran majoria (un 68%) opina que no es convenient mentre que un 21% n’opina que si es convenient. Ens trobem davant les mateixes xifres que en preguntes anteriors, la societat encara discrepa davant l’existència o no existència de joguines diferenciades per a nens i nenes. En quant a pregunta de qui és la persona que juga amb el nen, fet important ja que pot influenciar en el rol que pot adoptar l’infant en el joc o simplement la joguina que escollirà en referència a l’influencia de l’adult, les dades confirmen que un 80% dels nens poden jugar amb tota la família i només un 13% afirma que el nen juga sol. Aquesta dada es positiva ja que al tenir diverses persones per a jugar de diferent sexe el nen te llibertar d’elecció de rols i d’expressió i el jugar sol aporta llibertat i autonomia a l’infant. En relació a la pregunta lliure sobre si les joguines afecten o no al futur laboral del nen els resultats han suggerit un clar empat d’opinions. El 50% dels enquestats opinen que les joguines si repercuteixen en el seu futur mentre que l’altre 50% opina que no hi tenen res a veure. El enquestats que consideren que les joguines si influeixen en el futur del nen coincideixen en que a partir de les joguines el nen desenvolupa la seva personalitat orientant-lo cap a un conjunt d’actituds concretes, a més les joguines els ajuden a recrear diversos rols amb els quals visualitzar el seu futur objectiu a més de formar part del seu aprenentatge i per tant orientant-los cap unes activitats. Les opinions comunes en que els enquestats consideren que les joguines no afecten en el seu futur consisteixen en que el nen canvia segons l’edat i que els seus gustos es modifiquen amb el temps,que el futur del nen depèn de l’educació i no de la joguina en 13
  14. 14. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll si i que el futur depèn sobretot del tipus d’estímuls que donem als nens no de les joguines amb que jugui. En quant a les joguines que el nen té a casa ens trobem amb unes dades homogènies,posant-se al davant els peluixos(un 15%) i els puzles(14%), aquestes joguines normalment son considerades neutres de manera que l’infant no es veu influenciat per els diferents estereotips. Podem concloure doncs que la societat presenta controvèrsies en les seves idees: una societat assabentada dels diversos estereotips e idees sexistes però que en perdura les idees sense deixar una lliures elecció i rol del nen, condicionant-lo. 14
  15. 15. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 6. Conclusions A partir de la recollida i l’anàlisi de diverses dades podem concloure que la publicitat és sexista, ja que la gran majoria dels catàlegs analitzats presenten fotografies d’infants on realitzen una determinades tasques i s’observen uns rols estereotipats (nena cuinant, nen jugant amb espases,nena realitzant tasques de perruqueria,etc.). Per un costat, la gran majoria dels catàlegs presenten uns colors, que separen les diferents seccions de nines i joguines d’acció, amb els colors típics de cada gènere, rosa i blau. D’altra banda, alguns catàlegs opten per la neutralitat absoluta evitant les fotografies d’infants i utilitzant colors neutres com el verd, el taronja o el blanc. D’aquesta manera la primera hipòtesi plantejada en el nostre treball és certa. La segona i tercera hipòtesi es veuen recolzades pels resultats de la nostra enquesta. Tot i que els resultats indiquen una visió oberta cap a una neutralitat davant dels colors tipificats , les joguines estereotipades i les conductes de caràcter sexista, encara hi ha un tant per cent important que considera que sí que hi ha joguines típicament de gènere. A més a més, no donen l’opció ni la llibertat al nen per a escollir les seves pròpies joguines. Cal recordar que l’adult ha de ser el guia del nen i no imposar els seus propis gustos. Aquest treball ens ha servit per a profunditzar en els nostres coneixements sobre el sexisme ja que aquesta desigualtat de gènere està present dins la nostra societat, en multitud de contextos Encara que estem orgulloses de la feina feta i dels nostres resultats ens hauria agradat poder profunditzar molt més en el tema i fer una mostra del catàleg ideal. Esperem que el nostre treball serveixi per a dissoldre una mica més el sexisme encara vigent avui dia i poder avançar cap a una societat molt més igualitària. 15
  16. 16. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 7. Referències. Bibliografia, Webgrafia. Bibliogràfica Núm Referència (APA) 1 http://www20.gencat.cat/docs/icdones/temes/docs/jocs_enseny en_creixer.pdf 2 http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xcoeducacion&SORT=D/ Xcoeducacion&SORT=D&SUBKEY=coeducacion/1%2C46%2C46 %2CB/frameset&FF=Xcoeducacion&SORT=D&9%2C9%2C 3 http://cataleg.urv.cat/record=b1265138~S13*cat 4 http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.35140463 5dde900639a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=c586f067abf54310Vgn VCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c586f067abf54310V gnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 5 http://web.educastur.princast.es/proyectos/coeduca/wpcontent/ uploads/2013/05/infantil.pdf 6 http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xsexismo&SORT=D/Xsex ismo&SORT=D&SUBKEY=sexismo/1%2C19%2C19%2CB/frames et&FF=Xsexismo&SORT=D&3%2C3%2C 7 http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xcoeducacion&SORT=D/ Xcoeducacion&SORT=D&SUBKEY=coeducacion/1%2C46%2C46 %2CB/frameset&FF=Xcoeducacion&SORT=D&1%2C1%2C 8 http://www.observatoridelesdones.org/apunts_pdf/AP02.pdf 9 http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/Conte nidos/PSE/igualdaddegenero/unidad/1297084210803_plan_estra tegico_igualdad_educacion.pdf 16
  17. 17. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Publicacions periòdiques Nú m Referència (APA) 1 http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/26/actualidad/13 53935100_752317.html InformacióOn-line Nú m Enllaç 1 http://comunicacionenfemenino.wordpress.com 2 http://www.pequesymas.com/juguetes/toys-r-usresponde-a-la-peticion-para-no-restringir-elacceso-de-ninas-o-ninos-a-distintos-juguetesen-reino-unido 3 http://www.lettoysbetoys.org.uk/let-toys-be-toystoymark-scheme/ 4 http://www.infortecnica.com/estudiosconsumo/3 075/ 5 http://www.youtube.com/watch?feature=player_e mbedded&v=v69KjuSgy0A 6 http://www.thelocal.se/20091006/22504 7 http://viewer.zmags.com/publication/cd73c6ee#/ cd73c6ee/42 8 http://conigualdad.org/blog/2012/12/07/buenaspracticas-un-catalogo-de-juguetes-frances-querompe-mitos/ 17
  18. 18. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Altres fonts d’informació prèvia a la investigació Catàleg Eroski joguines nov-des 2013 Catàleg Drim joguines nov-des 2013 Catàleg Toys’R’us nov-des 2013 Catàleg El corte ingles nov-des 2013 Catàleg Juguettos nov-des 2013 http://www.observatoridelesdones.org/cat/M020408.html http://www.toysrus.es/shop/index.jsp?categoryId=5050111 http://es.wikipedia.org/wiki/El_Corte_Ingl%C3%A9s http://www.carrefour.es/grupo-carrefour/las-marcas-carrefour/ Asociación Española de fabricantes de juguetes (AEFJ) y Unión de Consumidores de España (UCE) (Eds.) (1993-2003). Código Deontológico para Publicidad Infantil de 14 de diciembre de 1993. Asociación Española de Fabricantes de juguetes (AEFJ) y Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (Autocontrol). Convenio para la aplicación del Código de 9 de junio de 2003. 18
  19. 19. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 8. Annex documental. 8.1 Catàlegs: Toy’s Rus 19
  20. 20. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg Corte Inglés 20
  21. 21. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg Carrefour 21
  22. 22. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg Eroski 22
  23. 23. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg JAC Jugueteria 23
  24. 24. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll Catàleg Juguettos 24
  25. 25. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 8.2 Enquesta: 1-Sexe 3. Quin sexe tenen els nens i les nenes? 2. Hi ha nens dintre de la teva família? 4. Edat dels nens i nenes 25
  26. 26. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 5- Qui escull les joguines? 6. La publicitat de les joguines que reben els nens durant la campanya de Nadal o reis, us sembla.... 26
  27. 27. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 7. Pensa que la presentació que es fa en la publicitat es adequada a lo que es la joguina realment? 8- Pensa que la publicitat es sexista, es a dir, que a adjudica determinats joguines únicament per a nens i altres per a nenes? 27
  28. 28. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 9. Creieu que és marquen estereotips en la publicitat de les joguines? 10. Creieu que hi ha joguines pròpies de nen y joguines pròpies de nena? 28
  29. 29. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 11- Si seleccioneu, de tot el que demana, algunes joguines i uns altres els descarteu, amb quin criteri ho feu? 29
  30. 30. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 12. Creieu que és convenient que hi hagi joguines diferenciades? 13- A casa, qui juga amb el nen o la nena? 14. Creeu que els jocs i joguines influeixen en el que seran els nens i nenes de majors? Aquesta pregunta va ser resposta de manera lliure, com les respostes van ser personals i abundants vam considerar que el més encertat era posar-ne simplement l’anàlisi de la pregunta. 30
  31. 31. Treball de investigació Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glòria Ripoll 15. Quines joguines tenen els vostres fills i filles a casa? 31

×