Questionari sobre algunes de es preguntes més freqüents de les persones amb ceguesa

1. ASPECTES EVOLUTIUS I EDUCATIUS DE LA DEFICIÈNCIA
VISUAL
QÜESTIONARI INICIAL
1. ¿Pot un nen cec educar-se adequadament integrat amb altres nens que
no ho son en un centre ordinari?
Sí, és possible la integració d’un nen amb dèficit visual en l’aula ja que la seva
integració facilita la adaptació i la adequació del nen al món visual i permet que
el vident ho accepti, tenint en compte el que és i no el que li falta. Normalment
quan se l’integra en la classe ordinària compta amb el suport d’un mestre
itinerant que acudeix a l’escola periòdicament, per seguir el seu rendiment
acadèmic. Però, s’ha de tenir en compte que el fet d’integrar un alumne cec a
l’aula ordinària exigeix per part d’aquest, un esforç major, un nivell intel·lectual
acceptable, atenció, memòria, afinitat motriu i desenvolupament sensorial,
perquè la integració tingui èxit, sigui beneficiosa per ell i pels seus companys
vidents.
El grau de integració varia en funció de les necessitats educatives que
l’alumnat presenta, de les competències i adaptacions curriculars i dels mitjans
personals i materials que precisa.
Com accedeix als llibres de text i al material educatiu?
Per poder integrar un nen invident en una escola ordinària, aquesta ha de
complir una sèrie de condicions.
Els invidents, poden precisar d’una tecnologia específica o serveis especials
que facilitin el desenvolupament al màxim de les seves capacitats i això se li ha
d’oferir en l’escola.
Haurà de rebre el servei de professors itinerants especialitzats, que procediran
d’acord amb les suggerències i orientacions de l’equip multiprofessional.
1

2. A través del centre de recursos de la Once, els hi dotaran de material adaptat
com instruments auxiliars que fan la funció de compensació o reemplaçament
del sentit de la vista. Perquè el nen tingui accés als llibres de text, el centre de
recursos transcriu els textos en Sistema Braille, així com els gràfics en relleu
per la comprensió del nen amb deficiència visual.
2.Quins són els principals obstacles en el desenvolupament cognitiu/
perceptiu d’un nen amb ceguesa?
Els nens amb deficiència visual es poden trobar dificultats en el
desenvolupament perceptiu - cognitiu, ja que, el dèficit visual imposa una seria
limitació per interpretar bona part de la realitat exterior i per poder integrar els
estímuls que li arriben de forma incompleta.
Algunes situacions els nens amb discapacitat visual greu, han de precisar de
l’adult que li ajudi a interpretar i donar sentit al cúmul d’estímuls de l’exterior
són:
- En la integració i la interpretació coherent de part d ela informació
provinent de l’exterior:
Dificultat per la percepció amodal de la informació tàctil i auditiva. El nen cec
necessita la imatge visual d’un objecte, que li proporcioni el suport sobre el qual
el nen anirà col·locant un cúmul de sensacions, per tal de, d’assimilar la forma,
el color, el gust, l’olor que queda referida en la imatge visual que se li presenta
al nen. Es possible que el nen cec no pugui percebre el sabor d’un alimenti i
per tant no associar-lo a la forma i la textura de l’objecte, per això, hem de tenir
cura que experimenti totes les sensacions de forma integrada en el moment.
- En la adquisició d ela noció “permanència de l’objecte”
El nen cec tardarà més temps en comprendre que l’abjecte que li ha caigut es
troba a escassa distància de la seva mà. Perquè el mon dels sorolls tardarà
2

3. més temps en adquirir substancialitat i de fet el nen cec no mostra la mà davant
d’un soroll habitualment abans dels 8 mesos.
-En la compressió dels processos de causalitat:
El nen cec té la dificultat d’establir les connexions de causa –efecte. Es
freqüent en aquest sentit que el nen cec requereixi ajuda per relacionar l’efecte
d’una acció amb la causa que ho va produir.
- En la comprensió de algunes estructures espai- temporals:
Tenen la dificultat per la interiorització d’esquemes i relacions espacials i per la
assimilació i anticipació de seqüències temporals coherents d’esdeveniments.
- En la contrastació de molts fenòmens amb la realitat mateixa (prova de
la realitat)
Hi ha nombroses situacions en que es posa de manifest aquest impediment per
constatar per si mateix fenòmens que resulten obvis pels nens vidents.
Per exemple, quan un nen pregunta a on es troba el seu pare i aquest es troba
en la mateix espai o habitació que ell.
- En el control de l’entorn
Solen presentar la dificultat o impossibilitat d’adquirir i realitzar conductes
orientades al domini del medi, si no es amb la companyia d’una altre persona
que li fa la funció de “Jo auxiliar”.
3

4. - En l’accés als processos de simbolització
Solen presentar dificultats fonamentalment en la imitació diferida i alguns
aspectes del joc simbòlic.
La imitació immediata i diferida suposa formes peculiars de coneixement pròpia
del període sensoriomotor i començament del joc simbòlic.
En quant a la imitació aquesta es donarà en els nens cecs com un
aprenentatge seqüencial i passiu i en el joc simbòlic existeixen dificultats per la
identificació entre la joguina i l’objecte real, que de vegades, es arbitrari perquè
es pot fonamentar en aspectes visuals.
- En la integració de rols socials d’una certa complexitat
Dificultats a l’hora de desenvolupar les diferents tasques que en el seu conjunt
integren la funció del propi rol. Per exemple, un nen fa de comprandor i l’altre
de venedor.
- En el coneixement d’experiències de diversos àmbits de la realitat.
Tenen dificultats per percebre i experimentar objectes grans o llunyans, o
realitats dinàmiques inaccessibles a la percepció tàctil. Alguns objectes no els
poden abraçar pe la mesura que tenen. El fenomen del moviment es dificultós
per la comprensió a través de la exploració tàctil, perquè quan el nen toca
l’objecte el seu moviment es para alhora.
3. Com pot accedir al mercat laboral una persona amb deficiència visual?
En el nostre país, la ONCE representa l’autèntic motor que impulsa la
integració de cecs i deficients visuals, per això, a més de la venta de cupó que
dona treball a un considerable número de persones, es desenvolupa una
política encaminada a buscar noves vies de integració laboral, com a
conseqüència d’aquests esforços es el progressiu augment de persones
4

5. cegues que troben treball en diferents empreses institucionals: com a
telefonistes, fisioterapeuta, administratius, psicòlegs, advocats etc...
A més de la contribució que realitza la ONCE en matèria de integració laboral,
són precisos més esforços per part de l’Administració, sindicats i empresaris.
4. ¿En una parella en que un dels membres es cec, en el moment de
plantejar-se tenir descendència, quina probabilitat hi ha de que el seu fill
pugui heretar la deficiència?
Abans de tenir un fill, molts pares es plantegen la idea en la seva ment de que
el fill que esperen es l’ideal. En molts ocasions, s’haurien de treure aquesta
idea del cap, perquè es probable que el fill que esperen, per una banda, es
trobi sa, però en canvi es pot donar la possibilitat que el nen presenti alguna
patologia.
Amb tot i això, els pares han de tenir la plena confiança de que això no ha de
succeir en el seu cas, perquè ningú està preparat per rebre una noticia així, en
aquest cas un fill amb discapacitat visual , que presenta ceguesa. En aquest
cas, quan un membre de la parella es cec i l’altre no, això significa que existeix
un 50% de probabilitat de que el nen hereti la malaltia de la seva mare.
5. ¿Les persones cegues tenen altres facultats sensorials més
desenvolupades?
El tacte és un analitzador proximal que proporciona la capacitat de
coneixement de la realitat únicament quan l’objecte de coneixement està en
contacte amb el subjecte. Qualsevol objecte que es trobi a distancia pot passar
desapercebut pels nens sense visió.
El tacte també té un caràcter analític i processal, es a dir, a través de les mans
del nen es van descobrint progressivament petites porcions de l’entorn. A partir
d’això, el nen es veu obligat a a retenir aquestes dades i procedir desprès cap
a integracions successives fins configurar un concepte globalitzador del que
s’explora.
5

6. L’audició és un dels sentits que socorre el nen en la tasca de comprendre
l’existència d’una realitat exterior separada d’ell, ja que, li permet obtenir
informació a distancia. I més endavant el llenguatge possibilitarà al nen cec
estructurar el pensament.
En aquest sentit, és molt important que el nen tingui la oportunitat de
experimentar amb els objectes de forma que els hi pugui atribuir sentit als
sorolls.
És molt important que el nen amb deficiència auditiva, estigui atent a les
descripcions que la persona vident pugui fer sobre els elements que es troben
en l’entorn i sobretot que es dirigeixin als materials pel seu nom.
6. Quin tipus d’adaptació bàsica necessiten aquestes persones per
moure’s per l’entorn?
Els nens amb problemes visuals parteixen d’una situació desfavorable a l’hora
d’adquirir hàbits relatius a la seva autonomia personal.
La manca de visió provoca que els nens tinguin menys estímuls per moure’s i
poder descobrir el món.
Es necessari i molt important l’estimulació per part dels adults i realitzar un
treball continu d’orientació i mobilitat per afavorir el seu desenvolupament
perceptiu, motor i cognitiu.
El primer de tot, consisteix en observar la mobilitat del subjecte en diferents
entorns. És convenient començar per entorns coneguts perquè el nen es senti
còmode, cal observar en els seus desplaçaments: el tipus de marxa,
localització dels objectes, percebre objectes mòbils.
Les àrees a treballar són: la comunicació, es important que el subjecte
estableixi una bona relació amb el rehabilitador visual. També el
6

7. desenvolupament motriu: l’equilibri, el control postural; cal entendre l’entorn i el
desenvolupament sensorial, per tal de prendre consciència del propi cos.
L’ús del bastó no s’estableix a una edat en concret, sinó que depèn de les
característiques individuals de cada nen. I el gos pigall que pot accedir a ell
quan es major d’edat i està afiliat a la ONCE, a més comptar amb suficient
autonomia personal per desplaçar-se amb independència i disposar de
condicions físiques i psíquiques, que li permetin fer-se càrrec del gos pigall, que
li doni la capacitat de moure’s amb autonomia, seguretat i eficiència, per tal de
que es desenvolupi l’individu.
7. Quin tipus d’ajuda econòmica ofereix l’administració a les persones
afectades per aquesta deficiència?
L’administració ofereix les següents ajudes econòmiques:
- Gastos necessaris per disfrutar i mantindre la vivenda o l’allotjament.
- Gastos necessaris per habilitar la vivenda o allotjament habitual.
- Gastos relatius a les necessitats primàries en educació, formació sanitat
- Gastos necessaris per atendre a els necessitats bàsiques d ela vida.
7

8. 8