En aquesta presentació, volem donar a conèixer en què consisteix la pràctica del ioga sota la visió i ensenyament del ioga Iyengar® i per què és interessant per al col•lectiu docent a l’hora d’afrontar l’estrés.

1. EL IOGA IYENGAR: UNA EINA PER A L’ESTRÉS DOCENT
Comunicació presentada a les 3res Jornades sobre l’estrès en els professionals
docents. La formació per a la prevenció de l’estrès i l’ansietat.
Barcelona (primavera del 2012)
Cristina Salvia i Farré
Psicòloga en actiu. Màster en Psicoteràpia Integradora Humanista. Màster en Relació
d’Ajuda segons el Model Integral. Professora certificada de Ioga Iyengar® pel RIMYI.
Imparteix Ioga Iyengar® a professorat universitari del Campus Mundet de la Universitat
de Barcelona.
cristinasalvia.bcn@gmail.com
Conceptes: Ioga Iyengar®, Ioga, Ment, Salut, Ciència
RESUM
El ioga té una arrel mil·lenària, d’origen oriental. El ioga és propi de la cultura índia i ha
arribat durant les darreres dècades fins a Occident de la mà de molts inspiradors.
Actualment, al costat de casa, podem trobar moltes escoles de ioga que centren la seva
línia de treball pràctic i filosòfic en diversos sistemes. Un d’aquest sistemes
contemporanis és el mètode Ioga Iyengar®. que déu el seu nom a B.K.S. Iyengar, qui ha
dedicat la seva vida a investigar en la via del ioga fent les seves aportacions sense
perdre mai de vista l’essència més tradicional del ioga.
En aquesta presentació, volem donar a conèixer en què consisteix la pràctica del ioga
sota la visió i ensenyament del ioga Iyengar® i per què és interessant per al col·lectiu
docent a l’hora d’afrontar l’estrés.
RESUMEN
El yoga tiene una raíz milenaria. de origen oriental. El yoga es propio de la cultura india
y ha llegado en las últimas décadas hasta Occidente de la mano de muchos inspiradores.
Actualmente, cerca de casa, podemos encontrar muchas escuelas de yoga que centran su
linea de trabajo práctico y filosófico en diferentes sistemas. Uno de estos sistemas
contemporaneos es el método Yoga Iyengar®, que recibe el nombre de B.K.S. Iyengar,
quien ha dedicado su vida a investigar en la vía del yoga, haciendo sus aportaciones sin
perder nunca de vista la esencia más tradicional del yoga.
En esta presentación, queremos dar a conocer en qué consiste la práctica del yoga bajo
la visión y enseñanza del Yoga Iyengar® i por qué es interesante para el colectivo
docente para afrontar el estrés
1. IOGA
La paraula Ioga prové de l’arrel sànscrita yuj, que significa unió o comunió i també
significa subjectar, dirigir, concentrar l’atenció per a ser utilitzada. Ioga significa
integració.

2. A més, el ioga és una de les sis escoles o sistemes ortodoxos de la filosofia índia, que
accepten els Vedes com a font de coneixement.
1.- Samkhya 2.- Yoga
3.- Nyaya 4.- Vaisesika
5.- Purva Mimamsa 6.- Uttara Mimamsa
El Ioga es fonamenta en el Samkhya, un sistema teòric dualista que defensa què tot allò
que existeix en l’àmbit de la matèria està penetrat per l’ànima. En aquest context, el
ioga és el sistema que mostra els mitjans per a que l’ànima individual de cada ésser
humà pugui unir-se amb l’Ànima Universal.
Patañjali, savi a qui se li atribueix la més important compilació dels textos ioguics,
escriu els Yoga Sutres, un compendi de 196 sutres o aforismes, compilats entre els
segles V i II a.C, que mostren sistemàticament com avançar eficaç i minuciosament cap
a la divinitat que hi ha dins de cadascú de nosaltres.
Per tant, la mateixa paraula Ioga té dues accepcions. Per una banda, Ioga és el procés
d’unir el cos, els sentits de la percepció, els òrgans d’acció, la ment, la consciència, la
intel·ligència i el sí-mateix en el seu estat de pau i equilibri. I per una altra, és el resultat
d’aquest procés.
2. L’EXPERIÈNCIA DEL IOGA I EL PROCÈS PER ARRIBAR-HI
Els savis i mestres espirituals ens parlen de l’objectiu últim de la vida humana, que és
l’experiència completa de la realitat. Una experiència integral, és a dir, que “no ha estat
tocada per cap interpretació ni intermediari: és pura experiència, íntegra, “intocada”.
(Pannikar, 2005).
Patañjali, ens indica QUÈ és el que hem de fer si aspirem a aconseguir aquesta
experiència plena de la vida per nosaltres mateixos. No perdrem de vista en cap moment
que aquest objectiu pot ser aconseguit per moltes vies i que cada persona seguirà la que
li sigui més afí. Les vies tradicionals són 4:
1.- karma marga o via del treball i el servei a la humanitat i la realització de bones
accions.
2.- bhakti marga o via de la devoció, l’adoració i l’amor a Déu, veient-lo en totes les
coses
3.- jñana marga o via del coneixement, de la discriminació del bé i del mal.
4.- yoga marga o via que integra totes les altres, controla les fluctuacions de la ment i
l’estabilitza per a poder percebre al Sí mateix interior.
En els Ioga Sutres de Patañjali, trobem la descripció de l’essència del ioga, que es
sintetitza en el 2n sutra: citta vrtti nirodhah, que es pot traduir per “restricció o
supressió de les fluctuacions de la consciència”
“De la mateixa manera que la lluna no es pot reflectir sobre les aigües tèrboles d’un llac,
l’ànima no es pot reflectir sobre una ment oscil·lant” (Iyengar, G. 2007).

3. La pràctica del ioga consisteix en unir la ment amb el cos i l’esperit per tal que aquest
últim es pugui realitzar. L’ànima, segons el ioga, es manté sempre en estat pur i
immutable, però la resta d’elements que formen la nostra naturalesa complexa poden
sostenir-se sobre certs desequilibris, que viurem com afliccions. A mesura que l’ànima
experimenta les vicissituds de la vida, la consciència es va identificant amb les penes i
alegries de la vida i això l’atrapa en el sofriment (Iyengar, B.K.S. 2003).
Patañjali parla de les 5 klesas o afliccions:
- a nivell intel·lectual: ignorància i egoisme
- a nivell emocional: aferrament i aversió
- a nivell instintiu: aferrament a la vida
Tant la recerca dels plaers sensorials com l’aversió al dolor es troben carregades de
sofriment perquè inevitablement els nostres desitjos individuals no són satisfets. Aquest
sofriment tindrà unes conseqüències en tots els nivells de l’ésser humà, que podem
experimentar de moltes maneres, com el dolor físic i les malalties, com els trastorns
psicològics, com la insatisfacció existencial, etc...
El ioga serveix per a alliberar-se d’aquest sofriment, i els desitjos i aversions són
eliminats quan la consciència esdevé estable i pura. Heus aquí, la importància de
controlar i aquietar les fluctuacions de la ment.
Patañjali també descriu els vuit aspectes o disciplines del Ioga que permeten als
practicants alliberar-se del cicle de sofriment i aconseguir un estat de vida positiu, on el
seu pensament, la seva paraula, el seu coneixement i la seva acció estan completament
units. En aquest moment, anomenat Kaivalya, el practicant “viu l’experiència de la
saviesa i es manté lliure de les emocions de desig, ira, avarícia, passió, orgull i malícia”.
(Iyengar, B.K.S. 2003)
Els vuit aspectes del ioga o Ashtanga Yoga
1.- Yama, els vots universals de convivència o la disciplina social.
2.- Niyama, la disciplina personal o espiritual.
3.- Asana, la disciplina física, el pont entre el cos, la ment i l’ànima.
4.- Pranayama, la disciplina que afina la ment i genera energia.
5.- Pratyahara, la disciplina que conquereix els sentits i la ment.
6.- Dharana, la concentració.
7.- Dhyana, la meditació.
8.- Samadhi, la realització del Si-mateix.
3. L’APORTACIÓ DE B.K.S. IYENGAR
B.K.S. Iyengar ha dedicat tota la seva vida a la pràctica, l’estudi, la investigació i la
difusió del ioga. Actualment resideix a Pune als seus 93 anys i segueix actiu, lúcid i
infinitament generós a l’hora de compartir el seu coneixement. Dos dels seus fills, Geeta
i Prashant han seguit els passos del seu pare i continuen completant el coneixement que
els practicants d’arreu del món respecten i segueixen per a inspirar la seva pràctica
personal quotidiana.

4. Es el mateix Prashant (Iyengar, P.2001) qui emfatitza que l’aportació del seu pare i
mestre és la de convertir el Ioga en una ciència. Parteix del postulat que l’únic mitjà per
a acabar amb el sofriment és el coneixement de l’ànima. Postulat que coincideix amb el
precepte dèlfic de “Coneix-te a tu mateix” o al “qui es coneix a si mateix, coneix totes
les coses” de Meister Eckhart (extret de Pannikar, R. 2005).
La ciència del ioga és la que s’ocupa de la eradicació del sofriment. Aquests sofriments,
com ja hem dit, poden ser tant els dolors del cos físic, els patiments emocionals, les
dificultats psicològiques, de concentració o emocional pròpies de l’estrès, les alteracions
en els nostres hàbits, en les nostres relacions, etcètera.
La pràctica del ioga fa un estudi tan intens, detallat i estructurat del cos, la ment, la
intel·ligència, les emocions, la voluntat i totes les facultats i facetes que posseïm, que
aquestes es converteixen en objecte d’estudi.
Quan es practica Ioga Iyengar®, hom pren el cos i l’estudia, l’investiga, l’examina. I de
la mateixa manera, considera la ment com un objecte i l’observa, la descriu, l’articula en
el seu funcionament. (Iyengar P. 2000) La mateixa aproximació d’investigació precisa
s’aplica a les altres dimensions de l’ésser humà.
El recorregut que fa el practicant cap a la comprensió del si mateix, evoluciona des
d’allò més conegut i tangible cap a allò desconegut i intangible: cos, ment, intel·lecte,
voluntat, consciència, Si mateix. (Iyengar, BKS, 2005)
El procés d’autoanàlisi, d’autoinvestigació és el segell d’aquest sistema i l’aportació de
B.K.S. Iyengar és la de convertir en ciència els processos propis de la pràctica del ioga.
Partint de que Patañjali va descriure QUÈ calia fer per a l’emancipació de l’ànima, ara
veurem que BKS Iyengar ens mostra COM, QUAN i QUANT.
4. IOGA IYENGAR®
En el Ioga Iyengar®, partim del treball d’asanes i pranayama, per a anar evolucionant i
integrant en elles les altres disciplines dels Ashtanga Ioga que hem enumerat més
amunt.
Les tres característiques de la pràctica del Ioga Iyengar són les següents:
a.- Precisió tècnica en la realització de les asana i pranayama
b.- Seqüenciació de les asana i el pranayama.
c.- Temps de permanència a les asana i al pranayama.
D’aquesta manera, la practica d’asana és converteix en quelcom més complert que una
gimnàstica o uns estiraments, i la pràctica del pranayama serà molt més que respirar
profundament.
Ara explicarem més detalladament en què consisteixen aquestes tres característiques.
A.- LA PRECISIÓ TÈCNICA:
L’ensenyament del ioga Iyengar cultiva la implicació de la ment i la
intel·ligència en totes i cadascuna de les accions de l’asana i del pranayama. El
conjunt d’accions que cal realitzar simultàniament per a aconseguir un
alineament òptim es descriuen de manera tècnica. Així cada part del cos haurà
de fer alguna cosa: pressionar, estirar, elevar, descendir, portar, girar, obrir-se,

5. relaxar-se, etc. en la mesura adequada i en relació a les altres parts del cos. A
mesura que anem avançant en la pràctica anirem augmentant el nivell de precisió
en les accions.
La precisió és el mitjà per a anar més enllà de la perifèria del cos físic. La
meticulositat fa que la pràctica sigui més complexa i requereixi d’un esforç
mental per a realitzar totes les accions correctes al mateix temps. La pràctica del
ioga, llavors, es converteix en una meditació en acció.
2.- LA SEQÜÈNCIA:
La seqüència en que es practica una asana després d’una altra, és molt important
perquè aquestes, practicades amb la precisió i intensitat del Ioga Iyengar,
provoquen estats psico-mentals determinats. En canvi, si es practica d’una
manera superficial, l’ordre no serà rellevant. Per tant, la seqüència serà un
aspecte amb el qual desenvoluparem la nostra ment i aconseguirem els estats
psicomentals serens, tranquils, assossegats que permeten una major capacitat de
profundització, de concentració en els detalls tècnics i finalment, una evolució
cap a la emancipació espiritual.
3.- EL TEMPS DE PERMANÈNCIA:
Ens referim a la duració del temps que ens mantenim en les postures o el
pranayama. Entrar, mantenir-se i sortir d’una postura i després, fer-ne una altra
requereix un temps, especialment si volem fer-ho de manera conscient. Per tant,
per a poder intensificar la profunditat de la percepció en les accions de manera
precisa, extraure’n un coneixement i recollir-ne els beneficis és necessari
mantenir-nos un temps determinat estables en la postura.
Per a que qualsevol practicant pugui recollir els fruits d’aquesta pràctica, B.K.S. Iyengar
ha desenvolupat un sistema d’ajudes o suports que permeten que qualsevol practicant,
de qualsevol edat o condició física pugui practicar amb intensitat física i mental, una
seqüència apropiada durant el temps necessari. Així, els beneficis de practicar el ioga
d’aquesta manera s’estenen, més enllà del pla físic, cap al fisiològic, mental, emocional
i espiritual.
5. EL IOGA IYENGAR: UNA EINA PER A L’ESTRÈS DOCENT
Els docents són un col·lectiu que acusen alts nivells d’estrès. Quan aquests nivells es
sostenen durant massa temps, l’equilibri físic, fisiològic, psicològic i conductual s’altera
i això provocar malalties. La salut és necessària per a poder dur a terme el propòsit de la
nostra vida. Necessitem un cos fort, resistent i flexible i una ment serena, pacífica i
estable per a exercir la tasca docent. La pràctica del Ioga permet que els docents tinguin
un espai per a desenvolupar aquestes qualitats. La metodologia emprada utilitza el ioga
com una eina d’auto-coneixement i desenvolupament personal. Una sessió de Ioga
Iyengar es converteix en un laboratori, i cada asana, un experiment per a observar la
nostra actitud davant una situació potencialment estressant. La intensitat de la
penetració de la ment en el cos és un repte. Sostenir físicament la pràctica durant un
temps desenvolupa la resistència física i mental. I els beneficis es tradueixen en un estat
de benestar, joia i satisfacció personal que reverteixen positivament en l’exercici
professional docent. Cenyint-nos a aquesta manera de practicar, aprenem a convertir les
dificultat en reptes. (Martorell, 2010)

6. 6. BIBLIOGRAFIA
IYENGAR, B.K.S. (1982). “Esencia del Hatha Yoga”. Bhavan’s Journal. Mumbai.
Bhavan
IYENGAR, B.K.S. (2003). Luz sobre los Yoga Sûtras de Patañjali. Barcelona: Kairós.
IYENGAR, B.K.S. (2005). Luz sobre el Yoga. (3ª ed). Barcelona: Kairós.
IYENGAR, B.K.S. (2010). L’arbre del Ioga. Barcelona: Editorial Pagés
IYENGAR, B.K.S. i IYENGAR, G. (2002). “Basic guidelines for Teachers of Yoga”.
Pune. Yog
IYENGAR, G. (2000). “Yoga in action” For beginners. Mumbai. Yog
IYENGAR, G.S. (2007) “Yoga para la mujer”. Barcelona. Kairós
IYENGAR, P. (2001) Yoga and the New Millenium. Mumbai: Yog
IYENGAR, P. (2000) Yoga, nuestro sistema en Yoga Jwala,
PANNIKAR, R. (2005) De la Mística, Barcelona. Herder Editorial.
MARTORELL A. en RIART.J i MARTORELL, A. (Coord.) (2010) L’estrés laboral
dels docents. Malalties que pot provocar i propostes terapèutiques. Barcelona: ISEP

7. 6. BIBLIOGRAFIA
IYENGAR, B.K.S. (1982). “Esencia del Hatha Yoga”. Bhavan’s Journal. Mumbai.
Bhavan
IYENGAR, B.K.S. (2003). Luz sobre los Yoga Sûtras de Patañjali. Barcelona: Kairós.
IYENGAR, B.K.S. (2005). Luz sobre el Yoga. (3ª ed). Barcelona: Kairós.
IYENGAR, B.K.S. (2010). L’arbre del Ioga. Barcelona: Editorial Pagés
IYENGAR, B.K.S. i IYENGAR, G. (2002). “Basic guidelines for Teachers of Yoga”.
Pune. Yog
IYENGAR, G. (2000). “Yoga in action” For beginners. Mumbai. Yog
IYENGAR, G.S. (2007) “Yoga para la mujer”. Barcelona. Kairós
IYENGAR, P. (2001) Yoga and the New Millenium. Mumbai: Yog
IYENGAR, P. (2000) Yoga, nuestro sistema en Yoga Jwala,
PANNIKAR, R. (2005) De la Mística, Barcelona. Herder Editorial.
MARTORELL A. en RIART.J i MARTORELL, A. (Coord.) (2010) L’estrés laboral
dels docents. Malalties que pot provocar i propostes terapèutiques. Barcelona: ISEP