1. Cristina Zaguirre
Història de l’art
2n Batx. – 2013/2014

2. 







Nom de l’edifici:
Santa Sofia de Constantinoble
Nom de l’autor:
Antemi de Tral·les i Isidor de
Milet
Cronologia: 532-537
Localització:
Constantinoble (actual
Istambul, Turquia)
Material: Maó i marbre
Estil:Bizantí
Tipus d’edifici: Església
Dimensions:
rectangle de 69,70 m x 80,90 x
55,90 m (alt)

3. Material
Maó, marbre i a l’interior mosaics.
Sistema constructiu
Arquitravat i voltat
Elements de suport
Pilars
Mur
Contraforts
Arcs (que alhora són suportats)
Columnes

5. Contraforts
Àbside
Pilars
Exedres
Naus laterals
Arcs de descàrrega
Nàrtex
Pesbiteri
(espai reservat al clergat)
Diacònicon i pròtesi
(petites capelles o estances)

6. Cúpula i semicúpules

9. Tot i les seves
dimensions, l’antiga
basílica no només
estava amb harmonia
amb l’entorn, sinó
que era un punt
estratègic per a
dominar els accessos
al Bòsfor.

10. Posteriorment, en la seva
conversió a mesquita afegint-hi
els minarets i els edificis
annexos, va rebre un aspecte
més caòtic

11. Espai exterior
-El que més destaca és la
gran cúpula, ja que té un
tamany força colossal a la
seva época.
-El seu color vermellós li
dóna un aspecte sobri que
contrasta amb l’entorn, i el
luxe que hi ha al seu interior.

12. L’espai interior es compon
per una àmplia sala
coronada per la cúpula
central y les dues
semicúpules, va des de
l’entrada fins a l’absis.
Les naus laterals es
divideixen per un doble
pis d’arcades sobre
columnes

13. Encara que la cúpula central sigui
l’eix de la basílica pràcticament,
cada espai i cada element està
pensat per a captar tota la
lluminositat possible.

14. Cada element aprofitava la llum al
màxim.
El paviment estava decorat amb
mosaics policromats i marbres.
Els capitells, columnes i murs estaven
coberts amb lloses de marbre.

15. Aquests són uns dels únics mosaics que es
conserven de l’època de Santa Sofia com a
basílica cristiana, ja que quan es va
convertir en mesquita, els musulmans van
destruir els ídols i tota representació
religiosa.
(Iconoclastes)

18. La basílica de Santa Sofia o de la
“Divina Saviesa” correspon a l’edat
d’or de l’art bizantí, i constitueix en
sí mateixa la riquesa de la seva
arquitectura.
La disposició de les finestres al
tambor de la cúpula central genera
un efecte flotant, de lleugeresa..
És per tant, la síntesi de la tradició
grecollatina i de l’Àsia menor, en
quant a l’arquitectura.

19. Una de les característiques més destacables és l'empremta que han
deixat el cristianisme ortodox i l’Islam.
La part superior de la basílica utilitzada
per l’alta societat fou per a les dones
musulmanes.
Uns dels edificis annexos fou la font
d’ablució.

20. 
La seva funció era religiosa i commemorativa.

Santa Sofia es construí sobre les restes d’un temple del
segle IV consagrat per Constantí on s’hi guardà, segons la
tradició, un fragment del lignum crucis (la vera creu).

Quan l’església de fusta anterior es va cremar, Teodosi II
en feu construir una altra dedicada a la Saviesa Divina
(Hagia Sophia). S’acabà el 416 i fou destruïda per una
revolta el 532.

Justinià i Teodora, al segle VI, per mostrar el seu poder,
van reconstruir i embellir la capital de l’imperi, l’aixecaren
un nou temple de grans dimensions i també el consagraren
a la Saviesa Divina. El temple havia de fer ostentació del
poder Suprem de l’emperador, màxima autoritat de
l’imperi.
.

21. Aquest temple havia de mostrar el poder d’un imperi teocràtic, per la qual cosa
confià l’obra a un geòmetra i teòric Antemi de Tral·les i a Isidor de Milet.
Antemi de Tral·les (Tral·les, Lídia, Imperi Bizantí, 474 - Constantinoble,
id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.
Isidor de Milet (s.VI), reconegut
geòmetra i arquitecte bizantí,
director de l’acadèmia platònica,
professor de la universitat
d'Alexandria i Constantinoble, autor
també d’un tractat sobre les voltes.

22. 
Com ja hem dit Santa Sofia
és una fusió entre la tradició
oriental i la grecollatina.

Va servir de model per a
altres esglésies com Santa
Irene (s. VI-VIII).

Se sol confondre a vegades
amb la mesquita d’Ahmed o
blava ja que copia les cúpules
de la basílica.