1. UD2.LA DIRECCIÓ I EL
LIDERATGE DE L’EMPRESA

2. • 1. La Direcció a l’empresa.
• A. Direcció i lideratge
• B. Funcions de la direcció
• C. Habilitats directives

3. Amb caràcter general podem dir que
els resultats obtinguts per les
empreses estan condicionats per:
 la qualitat del treball
el comportament dels grups de
persones,
i de manera particular, pel nivell
d’eficàcia de la tasca de la direcció.

4. Avui en dia, l’anàlisi de la direcció i el lideratge
és un tema que està especialment relacionat
amb les persones que realitzen funcions de
l’àrea de secretariat, ja que aquests hauran
d’actuar moltes vegades com “intermediaris “
del poder que emana la direcció de l’empresa.

5. L’estudi de Hay/Fortune
• sobre les empreses més admirades conclou
que:
“el lideratge marca la
diferència entre les
empreses més admirades
i la resta”.

6. Estudi realitzat per Artur Anderser
Institute for Strategic Change de 2010
després d’analitzar l’evolució història de les
majors companyies, va veure que:
“ el valor de les accions de les
organitzacions percebudes com ben
liderades va créixer un 900% en 10
anys i un 74% a aquelles que no es
percebien com ben liderades.

7. 1. La Direcció a l’empresa.
Anteriorment l’acció directiva es limitava:
a potenciar el poder personal dintre de
l’empresa
més que a facilitar el desenvolupament i
progrés de l’equip humà i la utilització eficaç
dels recursos materials.

8. Actualment
com a conseqüència directa del dinamisme de
l’entorn on es troben submergides les
empreses apareix la necessitat d’un
directiu professional que, estant en
possessió de determinades capacitats i
coneixements, deixa a un costat la
mentalitat burocràtica i els criteris
conservadors d’èpoques antigues.

9. Definir direcció
Procés permanent que
consisteix a obtenir uns
resultats i objectius amb l’activa
col•laboració d’altres persones,
responent dels resultats
aconseguits amb aquests
col•laboradors.

10. a) L’element central de l’acció directiva és
l’establiment i consecució d’uns objectius de
treball.
b) La consecució d’aquests objectius es realitza
per mitjà d’una direcció participativa.
c) El directiu realitza un judici pels resultats
obtinguts, sense que pugui delegar aquesta
responsabilitat.

11. A. La direcció i el lideratge.
• Són dos termes que s’utilitzen indistintament
en el llenguatge col•loquial, tot hi que
existeixen diferencies entre ambdós noms,
en el món laboral aquestes cada cop es van
escurçant més.

12. • Els directius i comandaments ocupen a
l’organització llocs de responsabilitat que
els legitimen en el seu exercici per poder
aconseguir els objectius empresarials.
• Per això, diem que tenen poder legítim per
exercir influència sobre una persona o grup.

13. Mentre que la direcció consisteix en realitzar
una sèrie de funcions dintre d’una empresa, el
lideratge és aquella part de les activitats del
directiu mitjançant la qual es pot influir a la
conducta de les persones i grups perquè
voluntàriament conflueixin cap a aconseguir els
objectius desitjats.

14. D´aquesta definició en destaquem dos aspectes
fonamentals en el lideratge:
• a) Per un costat, el procés intel•lectual de
concebre les objectius de l’organització.
• b) Per un altre, el factor humà, o sigui,
influir a la gent perquè voluntàriament
s’impliqui en aconseguir els objectius.

15. El procés d´influència dels líders:
AUTORI
TAT
PODER

16. AUTORITAT
el dret a prendre
decisions que
permetin
aconseguir els
objectius
empresarials i el
d’exigir plena
obediència per dur
a terme les
decisions.
PODER
instrument que utilitza l’autoritat per
influir sobre el comportament d’altres
persones i aconseguir les finalitats
marcades.
El PODER, quant es legitima en el
context de l’organització, es converteix
en autoritat.
Del que es desprèn que l’autoritat és
concedida pels subordinats

17. Mitjans del líder
Obligorietat
Convenciment

18. Obligorietat
LIDER
influència
obligorietat
GRUP DE TREBALL

19. 1. OBLIGATORIETAT:
• El líder realitza la seva voluntat directiva recorrent
a la pressió i coacció sobre el grup.
• El resultat de l’obligatorietat es fonamenta en la
dependència dels subordinats.
• La supeditació es produeix pel mitjà produït
mitjançant:
– el poder físic.
– el poder social.
– el poder econòmic
– el poder espiritual

20. 2. CONVENCIMENT
Es refereix a l’acceptació voluntària per part de
l’influït del sotmetiment que persegueix el líder.
La influència del lideratge es produeix:
- per la confiança plena a la persona que realitza
la influència
- pel convenciment de les propostes i idees que
realitza el líder.

21. B. Funcions de la direcció .
• La tasca directiva ha de conduir al grup al que
dirigeix a aconseguir uns determinats objectius.
Per això, la direcció ha de desenvolupar una
sèrie de funcions corresponents al càrrec que
ocupa.
• Algunes d’aquestes funcions depenen de
l’activitat directiva, mentre que altres les ha
d’aconseguir mitjançant la cooperació del grup
de treball

22. DIRECCIÓ
FIXACIÓ DE METES
polítiques
objectius
CONTROL
Verificació
Correcció
DIRECCIÓ DE PERSONES
Selecció
Formació
Motivació
Avaluació
ORGANITZACIÓ
Estructura orgànica.
Funcions i responsabilitats
Delegació d’autoritat
CONEIXEMENTS DE FETS
Previsió
Diagnòstic
ORDENACIÓ I VALORACIÓ DE
MITJANS
Programes
pressupostos

23. C. Habilitats directives.
• El poder del cap es guanya per les qualitats
personals que aquest té, que el fan convertir
en líder.
• El subordinat s´hi sotmet voluntàriament i
legitima el poder del cap, que adquireix així
la seva autoritat.

24. • Per regla general aquesta autoritat
l’aconsegueixen aquelles persones que poden
sobresortir o destacar en algun d’aquests
aspectes:
• - Capacitat d’acció o competència: són
persones que tenen un sentit de l’oportunitat,
solen ser persistents i tenen una elevada
capacitat de treball, són hàbils per a la gestió,
tenen iniciativa, saben trobar recursos, són
prudents.
• -

25. • Capacitat intel•lectual: tenen coneixements i
tècnica, enginy
• - Capacitat de relació o trets destacats de
la personalitat: són persones que tenen
facilitat per establir relacions, simpatia,
atractiu personal, “ saber estar”, són flexibles,
sensibles,...

26. Estils de direcció:
• Organitzador
• Participatiu
• Emprenedor
• Realista
• Maximalista
• Buròcrata
• Paternalista
• Tecnòcrata
• Oportunista
• Utòpic

27. Estil O: organitzador:
• La direcció estableix unes relacions
jeràrquiques en què la posició i la funció de
cada subordinat estan clares.
• Aquest tipus de dirigent pensa que el que és
essencial és que tot estigui previst i organitzat i
que l’atzar hi exerceixi poca influència.
• Pensa que els ascensos han d’estar ben
establerts i han de ser justificats.

28. Estil P: participatiu
• Les relacions que estableix són
majoritàriament d’equip i de col•laboració
més que jeràrquiques o impositives.
• Entre els subordinats regne l’esperit de
col•laboració i poden parlar i opinar lliurement
amb els seus superiors.
• Per aquest directiu el poder significa tenir la
capacitat d’adaptar-se als individus i a les
situacions. Accepta ser influenciat pels seus
subordinats, atès que així ell també influeix
en els altres.

29. Estil E: L’ estil emprenedor
• El comandament consisteix a dirigir
cadascun dels subordinats per obtenir-ne els
millors resultats.
• Exerceix gran influència sobre els seus
subordinats i aquests , molt poca sobre ell.
• Li agrada el poder sense vergonya i l’utilitza
com un mitjà per a desenvolupar les seves
idees.

30. L’ estil R: Realista:
• La direcció estableix unes relacions
jeràrquiques basades en la confiança i
respecte mutus.
• Intervé poc i deixa que els seus subordinats
solucionin els seus problemes entre ells de
forma natural i negociada i evitant formalitzar
excessivament la resolució de conflictes.
• Els seus subordinats tenen llibertat per
expressar els seus desacords

31. L’ estil M: maximalista
• Pertanyen a aquest tipus persones que han
aconseguit bons resultats personals
• Imparteixen ordres que s’evidencien com a
vàlides, útils , necessàries i adaptades als
individus i al context
• Els conflictes són fenòmens normals que s’han
d’utilitzar de la forma més eficaç possible.
Prefereix que s’expressin de manera lliure els
desacords perquè considera que l’enfrontament
d’idees és enriquidor i permet solucions
interessants.

32. L’ estil O: buròcrata
• Ascendeix al poder per antiguitat. Viu bastant
aïllat dels seus subordinats no li agrada que
aquest exerceixin gaire influència.
• Transmet correctament les decisions pensant
que ell no n´és l’autor i que no les ha
d’assumir necessàriament , però “ les coses
estan establertes d’aquest manera.
• Prefereix que les persones tinguin por de
manifestar els desacords d i evitar els
conflictes

33. L’ estil P´: paternalista i demagog
• És el tipus de direcció que parla molt de
democràcia i d’equip de forma ambigua
• No li agrada parlar de poder i voldria que el
perdonessin per haver de donar ordres i
establir relacions jeràrquiques. Fa qualsevol
cosa per satisfer els subordinats, és molt
influenciable i pot ser manipulat amb facilitat
• Es preocupa per les aspiracions del personal i
procura satisfer-les, encara que pugui anar en
contra del bé de l’empresa

34. L’ estil E´: tecnòcrata i autòcrata
• Inverteix gran part del seu temps a
reflexionar sobre els mitjans necessaris per
mantenir el poder. És ambiciós i estableix
unes relacions agressives i hostils amb els
seus rivals, els quals intenta eliminar.
• És autoritari i dictatorial. Els subordinats hi
tenen pocs contactes , jeràrquic.
• Allunya dels seu equip les persones que el
molesten. És influenciable, dur i tolera
malament l’oposició i que les coses no surtin
com ell vol

35. L’ estil O´: oportunista
• Estableix unes relacions amb els seus
subordinats massa familiars i exteriorment por
jerarquitzades
• Això el porta freqüentment a no decidir res i a
aparcar les solucions.
• Els subordinats miren de complaure´l atès que
mai no saben el que pot passar. Acostumen a
criticar-lo secretament i no manifesten les seves
opinions en llibertat.

36. L’ estil M´: utòpic modernista
• No defineix amb claredat els objectius , i
dóna una llibertat excessiva que desemboca
en una certa anarquia.
• Pensa que els desacords s’han de tractar en
públic i que cadascú ha de dir el que pensa.
A la pràctica això resulta massa utòpic i
superficial. Explica les seves teories amb
frases convincents però el seu idealisme no
és suficient per resoldre els problemes
concrets que planteja la feina

37. TEMPERAMENT POSITIU TEMPERAMENT NEGATIU
Dirigir, aconsellar, administrar,
formar
Arrogant, liderar en excés,
lluitar pel poder
Ajudar, decidir, tutelar Rebuig, crítica, represàlia
Felicitar, cooperar, mostrar-se
proper
Atacar, sancionar, criticar
Respectar, donar confiança,
admirar, demanar ajuda
Renegar, rebutjar, refusar,
explotar.