SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ
        FRANCESA

1 . ORÍGENS
2 . L’ASSEMBLEA NACIONAL ( 1789-
    1792)
3 . LA CONVENCIÓ ( 1792-1794)
4 . LA REPÚBLICA CONSERVADORA
    (1794-1799)
Etapes de la revolució francesa
1. ORÍGENS

El 1789 França es trobava en una profunda crisi econòmica i
    social. La burgesia, animada per les idees de la Il·lustració i
    per l’exemple anglès i americà, esperava l’ocasió per posar fi
    a l’Antic Règim.


a) Els problemes de la hisenda reial


b) La convocatòria dels Estats Generals
a) Els problemes de la hisenda reial

 França travessava una profunda crisi econòmica en l’últim quart del segle
  XVIII que afectava greument la hisenda reial.

 La intervenció de França en la guerra d’independència americana va agreujar
  l’endeutament de la hisenda reial.

 Per aquesta raó, alguns ministres van plantejar reformes econòmiques i
  socials basades en les idees de la Il·lustració, però aquestes mesures
  afectaven els fonaments del sistema estamental, ja que recomanaven que els
  estaments privilegiats pagaren impostos. Els privilegiats es van negar a
  acceptar les reformes fiscals.

 La noblesa va exigir la reunió dels Estats Generals, l’assemblea representativa
  que havia d’aprovar tot nou impost.
b) La convocatòria dels Estats Generals

 França, en aquells moments, patia una greu crisi de subsistència (inundacions
  1787, sequera 1788, males collites, etc, havien fet pujar el preu del blat i, per
  tant, del pa). Augmentà la mendicitat l’atur, la delinqüència i la misèria.

 Lluis XVI va acceptar la convocatòria dels Estats Generals. Abans de la
  reunió, els diversos estaments (noblesa, clergat i poble pla) podien elaborar
  uns cahiers de doléances (quaderns de queixes), per fer públiques les seves
  peticions. Els quaderns del Tercer Estat demostraven el descontentament del
  poble francès i reclamaven la supressió del règim feudal i la igualtat dels tres
  estaments.

 Aquestes queixes les va recollir el clergue Sieyès, que era religiós i per tant
  privilegiat, però davant la greu crisi que patia el poble va donar suport a les
  seves demandes escrivint l’article Què és el Tercer Estat? No hem d’oblidar la
  influència que tingué en França la difusió de les idees dels intel·lectuals
  il·lustrats.
Retrat oficial de Luís XVI
                            Pintura de Callet, 1774, Museu del Castiellde
                            du château de Versailles




Caricatura del rei Luís XVI de
1791, BNF, Paris.
2. L’ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)
(també anomenada etapa de la Monarquia Constitucional)


a) De la revolta institucional a la
   revolta popular

b) L’obra de l’Assemblea Constituent


c) L’Assemblea Legislativa
a) De la revolta institucional a la revolta popular
 El 5 de maig de 1789 es reuniren a Versalles els Estats Generals. Els
  representants del Tercer Estat demanaren que es votés per cap i no per
  estament, i que es dupliqués el nombre de representants del Tercer Estat. A
  més, van sol·licitar que es deliberés en comú i no separadament, com s’havia
  fer tradicionalment.
 Els estaments privilegiats es van negar, així que el Tercer Estat es va
  autoproclamar Assemblea Nacional, depositària de la sobirania. El rei es va
  oposar i va ordenar el tancament de la sala de sessions. Així doncs, el 20 de
  juny els diputats del Tercer Estat es van reunir en la Sala del Jeu de Paume
  (sala del joc de la pilota), on van jurar no dissoldre’s fins que donaren a França
  una Constitució. Per aquest motiu passaren a autodenominar-se Assemblea
  Nacional Constituent.
 El rei va ser concentrar tropes davant de Versalles i la resposta popular va ser
  l’assalt a la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, el 14 de juliol.
 El triomf popular va obligar el rei a reconèixer l’Assemblea Nacional,
  acceptant les seves desicions.
b) L’obra de l’Assemblea Constituent

 El 4 d’Agost de 1789, l’Assemblea va decretar l’abolició del sistema feudal,
  suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declarà la igualtat a
  l’hora de pagar impostos.

 El 26 d’Agost de 1789, L’Assemblea va elaborar la Declaració de Drets de
  l’Home i del Ciutadà (influïda per la Declaració de Filadèlfia), ampliant els
  drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).

 El 12 de juliol de 1790, l’Assemblea va decretat la Constitució Civil del Clergat:
  els religiosos passaven a dependre de l’Estat i no de Roma, per això havien de
  jurar fidelitat a la Constitució.

 Finalment, l’Assemblea va elaborar una Constitució el 1791. S’establia la
  sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari (només els
  homes amb una determinada renda podien votar).
c) L’Assemblea Legislativa


 El rei va intentar escapar-se el juny de 1791 per posar-se en contacte amb els
  nobles que s’havien exiliat i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres
  per frenar la Revolució. Fou detingut a Varennes i obligat a tornar a París.

 Una vegada elaborada la Constitució, es van convocar eleccions per a
  l’Assemblea Legislativa, amb el triomf dels sectors moderats i monàrquics.

 Però a la resta d’Europa, les monarquies preparaven els seus exèrcits per a
  intervenir contra la França revolucionària, així que el 20 d’Abril de
  1792, l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L’himne patriòtic francès, La
  Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs foren per les
  tropes austríaques.
Etapes de la revolució francesa
3. LA CONVENCIÓ (1792-1794)
(també anomenada etapa de la República Democràtica)




a) Etapa girondina


b) La Convenció muntanyesa
a) L’etapa girondina

 El 10 d’agost de 1792, davant l’amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el
    palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eren els
    revolucionaris més radicals, els sans-culottes, les classes populars de la ciutat. La
    revolució es va radicalitzar.
   L’Assemblea va abolir la monarquia i va elegir una nova Assemblea, anomenada
    Convenció, per sufragi universal masculí. La Convenció, el 22 de setembre de 1792 va
    proclamar la república. Van destacar tres grups polítics:
     Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats

     Els jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton), partidaris d’una
        República Democràtica i de l’aliança amb els sans-culottes.
     La plana, homes fidels a l’esperit de 1789.

   La lluita entre girondins i jacobins pel poder es va manifestar en el procés del rei: els
    jacobins volien condemnar-lo a mort i els girondins salvar-lo.
   Finalment, Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de
    les cases reials europees.
   França va declarar la guerra al Regne Unit, a les Províncies Unides, Espanya i els Estats
    Italians .
b) La Convenció muntanyesa
 Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució (per
    exemple, amb la revolta monàrquica i catòlica de la regió de la Vendée, que
    va ser durament reprimida al març de 1793). Es va crear un Comité de
    Salvació Pública per salvaguardar la Revolució. Els jacobins més radicals es
    fan amb el poder, donant pas a la Convenció muntanyesa, dirigida per
    Robespierre.
   Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter
    revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de
    la Declaració de 1789.
   El nou govern va instaurar el Terror, ordenant execucions i detencions en
    massa.
   Altres mesures revolucionàries van ser la llei del màxim general (que fixava els
    preus dels articles bàsics i els salaris), l’abolició total del sistema feudal, la
    supressió del culte i un nou calendari (l’any 1 començava el 22 de setembre
    de 1792).
   La radicalització de Robespierre va comportar l’execució d’altres líders
    jacobins, com Danton o Hébert), en el període anomenat Gran Terror.
    Aquesta mesura va unir tots els seus enemics. El 9 de Termidor de l’any II (27
    de juliol de 1794), Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
Execució de Luís XVI, 21 janvier 1793
Estampa, segle XVIII, Musée Carnavalet, Paris.

             Marat, ídol dels sans -
             culottes
             portat en triomf a la
             Convenció, el 24 de
             abril 1793. Estampa.
Calendari republicà francès
4. LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799)
(també anomenada etapa de la República Burgesa o Directori)




a) La Convenció termidoriana (juliol
   1794-octubre 1795)

b) El Directori (octubre 1795-novembre
   1799)
a) La convenció termidoriana (juliol 1794-octubre
1795)

 La reacció termidoriana posava fi a l’experiència democràtica en
  la revolució. La burgesia moderada desitjava instaurar una
  república conservadora i censatària.

 Promulgaren una nova Constitució el 23 de setembre de
  1795, molt més conservadora que la de 1791: establia dues
  cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi
  restringit; el poder executiu requeia en un directori de 5
  membres.

 Després de proclamar-se la Constitució, la convenció es dissolgué
  i donà pas a l’última etapa de la Revolució: el Directori.
b) El Directori (octubre 1795-novembre 1799)
 El Directori va reprimir per la força moltes revoltes
  populars, recorrent bé a l’exèrcit, bé al colp d’estat. En aquest
  context, i en plena guerra contra les potències absolutistes
  europees, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme.

 En 1799, Sieyès (l’autor de Què és el Tercer Estat), va ser elegit
  director i va preparar un colp d’estat amb Napoleó
  Bonaparte, un jove i ambiciós militar que havia guanyat fama
  per les seves victòries a Itàlia i Egipte.

 El 18 de brumari (9 de Novembre de 1799) va protagonitzar un
  colp d’estat i va anomenar tres cònsols provisionals:
  Sieyès, Ducos i Napoleó. D’aquesta manera començava l’etapa
  del Consolat i acabava la Revolució.
Etapes de la revolució francesa

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOMarcel Duran
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Societat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classesSocietat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classeselicres
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiJulia Valera
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successióllgenesca
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Societat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classesSocietat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classes
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviii
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 

Similar a Etapes de la revolució francesa

Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeRevolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeahidalg_04
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsLibertango
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismePablo2407
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesajestiarte
 
T2 Rev Francesa
T2 Rev FrancesaT2 Rev Francesa
T2 Rev FrancesaMaria Polo
 
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeTema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeSira Sancho
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Marcel Duran
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Marcel Duran
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copiajcestrella
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
Conceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaConceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaamelisgalmes
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalssole toribio
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesaparrdel
 

Similar a Etapes de la revolució francesa (20)

Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeRevolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
T2 Rev Francesa
T2 Rev FrancesaT2 Rev Francesa
T2 Rev Francesa
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeTema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
 
Moviments liberals i nacionals
Moviments liberals i nacionalsMoviments liberals i nacionals
Moviments liberals i nacionals
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copia
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
Conceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaConceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesa
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 

Más de csantan2

II GM (2a part)
II GM (2a part)II GM (2a part)
II GM (2a part)csantan2
 
II GM (1a part)
II GM (1a part)II GM (1a part)
II GM (1a part)csantan2
 
2a guerra mundial
2a guerra mundial2a guerra mundial
2a guerra mundialcsantan2
 
La restauració monàrquica 1a part
La restauració monàrquica 1a partLa restauració monàrquica 1a part
La restauració monàrquica 1a partcsantan2
 
La construcció del règim liberal
La construcció del règim liberalLa construcció del règim liberal
La construcció del règim liberalcsantan2
 
Power p.rev.ind
Power p.rev.indPower p.rev.ind
Power p.rev.indcsantan2
 
Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauraciócsantan2
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régimcsantan2
 
Unitat 2 La Revolució Francesa
Unitat 2 La Revolució FrancesaUnitat 2 La Revolució Francesa
Unitat 2 La Revolució Francesacsantan2
 
Unitat 1. organització política (2)
Unitat 1. organització política (2)Unitat 1. organització política (2)
Unitat 1. organització política (2)csantan2
 
Unitat 1. organització política (3) la ue
Unitat 1. organització política (3) la ueUnitat 1. organització política (3) la ue
Unitat 1. organització política (3) la uecsantan2
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)csantan2
 
Tema 9 La Prehistòria
Tema 9 La PrehistòriaTema 9 La Prehistòria
Tema 9 La Prehistòriacsantan2
 
Naixament del món modern
Naixament del món modernNaixament del món modern
Naixament del món moderncsantan2
 
El naixement del món modern
El naixement del món modernEl naixement del món modern
El naixement del món moderncsantan2
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticcsantan2
 
Latitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOLatitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOcsantan2
 
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESO
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESOAprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESO
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESOcsantan2
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalcsantan2
 
Economia i societat andalusi
Economia i societat andalusiEconomia i societat andalusi
Economia i societat andalusicsantan2
 

Más de csantan2 (20)

II GM (2a part)
II GM (2a part)II GM (2a part)
II GM (2a part)
 
II GM (1a part)
II GM (1a part)II GM (1a part)
II GM (1a part)
 
2a guerra mundial
2a guerra mundial2a guerra mundial
2a guerra mundial
 
La restauració monàrquica 1a part
La restauració monàrquica 1a partLa restauració monàrquica 1a part
La restauració monàrquica 1a part
 
La construcció del règim liberal
La construcció del règim liberalLa construcció del règim liberal
La construcció del règim liberal
 
Power p.rev.ind
Power p.rev.indPower p.rev.ind
Power p.rev.ind
 
Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauració
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
 
Unitat 2 La Revolució Francesa
Unitat 2 La Revolució FrancesaUnitat 2 La Revolució Francesa
Unitat 2 La Revolució Francesa
 
Unitat 1. organització política (2)
Unitat 1. organització política (2)Unitat 1. organització política (2)
Unitat 1. organització política (2)
 
Unitat 1. organització política (3) la ue
Unitat 1. organització política (3) la ueUnitat 1. organització política (3) la ue
Unitat 1. organització política (3) la ue
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)
 
Tema 9 La Prehistòria
Tema 9 La PrehistòriaTema 9 La Prehistòria
Tema 9 La Prehistòria
 
Naixament del món modern
Naixament del món modernNaixament del món modern
Naixament del món modern
 
El naixement del món modern
El naixement del món modernEl naixement del món modern
El naixement del món modern
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
 
Latitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOLatitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESO
 
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESO
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESOAprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESO
Aprenem a identificar i interpretar diferents tipus de mapes. 1r ESO
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
Economia i societat andalusi
Economia i societat andalusiEconomia i societat andalusi
Economia i societat andalusi
 

Etapes de la revolució francesa

  • 1. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1 . ORÍGENS 2 . L’ASSEMBLEA NACIONAL ( 1789- 1792) 3 . LA CONVENCIÓ ( 1792-1794) 4 . LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799)
  • 3. 1. ORÍGENS El 1789 França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. La burgesia, animada per les idees de la Il·lustració i per l’exemple anglès i americà, esperava l’ocasió per posar fi a l’Antic Règim. a) Els problemes de la hisenda reial b) La convocatòria dels Estats Generals
  • 4. a) Els problemes de la hisenda reial  França travessava una profunda crisi econòmica en l’últim quart del segle XVIII que afectava greument la hisenda reial.  La intervenció de França en la guerra d’independència americana va agreujar l’endeutament de la hisenda reial.  Per aquesta raó, alguns ministres van plantejar reformes econòmiques i socials basades en les idees de la Il·lustració, però aquestes mesures afectaven els fonaments del sistema estamental, ja que recomanaven que els estaments privilegiats pagaren impostos. Els privilegiats es van negar a acceptar les reformes fiscals.  La noblesa va exigir la reunió dels Estats Generals, l’assemblea representativa que havia d’aprovar tot nou impost.
  • 5. b) La convocatòria dels Estats Generals  França, en aquells moments, patia una greu crisi de subsistència (inundacions 1787, sequera 1788, males collites, etc, havien fet pujar el preu del blat i, per tant, del pa). Augmentà la mendicitat l’atur, la delinqüència i la misèria.  Lluis XVI va acceptar la convocatòria dels Estats Generals. Abans de la reunió, els diversos estaments (noblesa, clergat i poble pla) podien elaborar uns cahiers de doléances (quaderns de queixes), per fer públiques les seves peticions. Els quaderns del Tercer Estat demostraven el descontentament del poble francès i reclamaven la supressió del règim feudal i la igualtat dels tres estaments.  Aquestes queixes les va recollir el clergue Sieyès, que era religiós i per tant privilegiat, però davant la greu crisi que patia el poble va donar suport a les seves demandes escrivint l’article Què és el Tercer Estat? No hem d’oblidar la influència que tingué en França la difusió de les idees dels intel·lectuals il·lustrats.
  • 6. Retrat oficial de Luís XVI Pintura de Callet, 1774, Museu del Castiellde du château de Versailles Caricatura del rei Luís XVI de 1791, BNF, Paris.
  • 7. 2. L’ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792) (també anomenada etapa de la Monarquia Constitucional) a) De la revolta institucional a la revolta popular b) L’obra de l’Assemblea Constituent c) L’Assemblea Legislativa
  • 8. a) De la revolta institucional a la revolta popular  El 5 de maig de 1789 es reuniren a Versalles els Estats Generals. Els representants del Tercer Estat demanaren que es votés per cap i no per estament, i que es dupliqués el nombre de representants del Tercer Estat. A més, van sol·licitar que es deliberés en comú i no separadament, com s’havia fer tradicionalment.  Els estaments privilegiats es van negar, així que el Tercer Estat es va autoproclamar Assemblea Nacional, depositària de la sobirania. El rei es va oposar i va ordenar el tancament de la sala de sessions. Així doncs, el 20 de juny els diputats del Tercer Estat es van reunir en la Sala del Jeu de Paume (sala del joc de la pilota), on van jurar no dissoldre’s fins que donaren a França una Constitució. Per aquest motiu passaren a autodenominar-se Assemblea Nacional Constituent.  El rei va ser concentrar tropes davant de Versalles i la resposta popular va ser l’assalt a la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, el 14 de juliol.  El triomf popular va obligar el rei a reconèixer l’Assemblea Nacional, acceptant les seves desicions.
  • 9. b) L’obra de l’Assemblea Constituent  El 4 d’Agost de 1789, l’Assemblea va decretar l’abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declarà la igualtat a l’hora de pagar impostos.  El 26 d’Agost de 1789, L’Assemblea va elaborar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (influïda per la Declaració de Filadèlfia), ampliant els drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).  El 12 de juliol de 1790, l’Assemblea va decretat la Constitució Civil del Clergat: els religiosos passaven a dependre de l’Estat i no de Roma, per això havien de jurar fidelitat a la Constitució.  Finalment, l’Assemblea va elaborar una Constitució el 1791. S’establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari (només els homes amb una determinada renda podien votar).
  • 10. c) L’Assemblea Legislativa  El rei va intentar escapar-se el juny de 1791 per posar-se en contacte amb els nobles que s’havien exiliat i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres per frenar la Revolució. Fou detingut a Varennes i obligat a tornar a París.  Una vegada elaborada la Constitució, es van convocar eleccions per a l’Assemblea Legislativa, amb el triomf dels sectors moderats i monàrquics.  Però a la resta d’Europa, les monarquies preparaven els seus exèrcits per a intervenir contra la França revolucionària, així que el 20 d’Abril de 1792, l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L’himne patriòtic francès, La Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs foren per les tropes austríaques.
  • 12. 3. LA CONVENCIÓ (1792-1794) (també anomenada etapa de la República Democràtica) a) Etapa girondina b) La Convenció muntanyesa
  • 13. a) L’etapa girondina  El 10 d’agost de 1792, davant l’amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eren els revolucionaris més radicals, els sans-culottes, les classes populars de la ciutat. La revolució es va radicalitzar.  L’Assemblea va abolir la monarquia i va elegir una nova Assemblea, anomenada Convenció, per sufragi universal masculí. La Convenció, el 22 de setembre de 1792 va proclamar la república. Van destacar tres grups polítics:  Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats  Els jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton), partidaris d’una República Democràtica i de l’aliança amb els sans-culottes.  La plana, homes fidels a l’esperit de 1789.  La lluita entre girondins i jacobins pel poder es va manifestar en el procés del rei: els jacobins volien condemnar-lo a mort i els girondins salvar-lo.  Finalment, Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de les cases reials europees.  França va declarar la guerra al Regne Unit, a les Províncies Unides, Espanya i els Estats Italians .
  • 14. b) La Convenció muntanyesa  Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució (per exemple, amb la revolta monàrquica i catòlica de la regió de la Vendée, que va ser durament reprimida al març de 1793). Es va crear un Comité de Salvació Pública per salvaguardar la Revolució. Els jacobins més radicals es fan amb el poder, donant pas a la Convenció muntanyesa, dirigida per Robespierre.  Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.  El nou govern va instaurar el Terror, ordenant execucions i detencions en massa.  Altres mesures revolucionàries van ser la llei del màxim general (que fixava els preus dels articles bàsics i els salaris), l’abolició total del sistema feudal, la supressió del culte i un nou calendari (l’any 1 començava el 22 de setembre de 1792).  La radicalització de Robespierre va comportar l’execució d’altres líders jacobins, com Danton o Hébert), en el període anomenat Gran Terror. Aquesta mesura va unir tots els seus enemics. El 9 de Termidor de l’any II (27 de juliol de 1794), Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
  • 15. Execució de Luís XVI, 21 janvier 1793 Estampa, segle XVIII, Musée Carnavalet, Paris. Marat, ídol dels sans - culottes portat en triomf a la Convenció, el 24 de abril 1793. Estampa.
  • 17. 4. LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799) (també anomenada etapa de la República Burgesa o Directori) a) La Convenció termidoriana (juliol 1794-octubre 1795) b) El Directori (octubre 1795-novembre 1799)
  • 18. a) La convenció termidoriana (juliol 1794-octubre 1795)  La reacció termidoriana posava fi a l’experiència democràtica en la revolució. La burgesia moderada desitjava instaurar una república conservadora i censatària.  Promulgaren una nova Constitució el 23 de setembre de 1795, molt més conservadora que la de 1791: establia dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi restringit; el poder executiu requeia en un directori de 5 membres.  Després de proclamar-se la Constitució, la convenció es dissolgué i donà pas a l’última etapa de la Revolució: el Directori.
  • 19. b) El Directori (octubre 1795-novembre 1799)  El Directori va reprimir per la força moltes revoltes populars, recorrent bé a l’exèrcit, bé al colp d’estat. En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes europees, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme.  En 1799, Sieyès (l’autor de Què és el Tercer Estat), va ser elegit director i va preparar un colp d’estat amb Napoleó Bonaparte, un jove i ambiciós militar que havia guanyat fama per les seves victòries a Itàlia i Egipte.  El 18 de brumari (9 de Novembre de 1799) va protagonitzar un colp d’estat i va anomenar tres cònsols provisionals: Sieyès, Ducos i Napoleó. D’aquesta manera començava l’etapa del Consolat i acabava la Revolució.